|
És un tipus d'[[art rupestre]] realitzat a la prehistòria, que demostra que la humanitat, des del seu origen a la [[Terra]], és capaç de realitzar [[obres d'art]] a les parets de les [[cova|coves]] que habita. També s'han trobat pintures sobre [[còdol]]s, [[escultura]], [[ceràmica|ceràmiques]] decorades i objectes [[ornament]]als.<ref name="Sapiens122">{{ref-publicació| article = Quina era la funció de l'art rupestre | publicació = [[Sàpiens]] | lloc = Barcelona | exemplar = núm. 122 |data = novembre 2012 | pàgines = p.6 |issn = 1695-2014}}</ref>
==EtimologiaEtimolo==
El mot «rupestre» deriva del [[llatí]]: «''rupes''» que equival a [[roca]], però també s'admet com a [[sinònim]] de primitiu. Això planteja una qüestió metodològica, ja que ens hem de referir, no sols a la pintura prehistòrica, si no també a qualsevol manifestació pictòrica, en qualsevol època, ja que en sentit estricte rupestre fa referència a qualsevol activitat artística feta sobre els murs de les cavernes, coves, abrics rocosos i fins i tot barrancs.
==Història de la pintura en la prehistòria==
===Pintura al paleolític superior===
Durant el [[paleolític superior]] la pintura rupestre es limità al territori de l'oest i el sud-oest d'[[Europa]] i alguns focus aïllats entorn el [[Sàhara]] i de l'[[Àfrica oriental]] com [[Zimbabwe]] i [[Sud-àfrica]]. D'aquest període són els extraordinaris conjunts de pintures d'animals, excepcionalment amb algunes [[escena|escenes]], que constitueixen l'art parietal franco-cantàbric.
{{clear|both}}
{| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5"
|-
| colspan="3" align="center" width="154px" style="background:#CDC0B0" | '''Petit portal de la pintura al Paleolític Superior'''
|-
| valign="top" style="background:#EEDFCC" | '''Imatges''' || valign="top" style="background:#EEDFCC" | '''Etapa o estil:'''<br/>Resum i característiques.
| valign="top" style="background:#EEDFCC" | '''Conjunts o llocs destacats.'''
|- style="height:18px"
| rowspan=2 valign="top" width="172px" |
[[Fitxer:Bacho Kiro.jpg|160px|left|Traces en ziga-zaga]] ''Traces en ziga-zaga'', [[Paleolític mitjà]]. Bacho Kiro. [[Bulgària]].
| rowspan=1 valign="top" style="background:#EEDFCC" |'''Abans de la pintura'''
| rowspan=2 valign="top" width="154px" |[[Altamira|Cova d'Altamira]]<br/>[[coves de Gargas]].<br/>[[Gruta de Montespan]]<br/>[[Cova del Castillo]]
|-
| rowspan=1 valign="top" |'''Abans''' del floriement de les '''[[arts plàstiques]] o arts visuals''', al llarg de gairebé un [[milió]] d'[[any]]s del període al [[paleolític]], entre els pobles [[caça]]dors d'[[Europa]] se succeïren [[cent]]s de [[generació|generacions]] de diferents [[raça|races]] o espècies d'homes, el desenvolupament dels quals fou tan lent que es podia viure i morir sense que succeís el més mínim canvi en la cultura.
Els [[meandres]] traçats amb la punta dels [[dit]]s, en una de las [[volta|voltes]] de la Cova d'Altamira, la [[mà]] estampada o acolorida en [[roig]] sobre una paret de la Cova del Castillo a [[Puente Viesgo]] o en les [[coves de Gargas]] del [[Pirineu]] [[Occitània|occità]], el traç, fet amb el dit, d'un cavall, ple de forats, en la Gruta de [[Montespan]] a l'[[Alt Garona]], juntament amb els [[gravat]]s fets en [[còdol]]s, [[ossos]] i els [[bastó de comandament|bastons de comandament]] tallats en [[marfil]], etc. són manifestacions precursores o incipients de l''''[[art]]''' els inicis del qual es troben en las [[estàtua|estatuetes]] femenines de la fecunditat anomenades [[Venus (art)|Venus prehistòriques]].
|- style="height:18px"
| rowspan=2 valign="top" width="172px" |
[[Fitxer:Lascaux 01.jpg|160px|left|Home caigut davant d'un bisó]] ''Home caigut davant d'un bisó''. Cova de Lascaux, Périgord, França.
| rowspan=1 valign="top" style="background:#EEDFCC" |'''L'art parietal franco-cantàbric'''
| rowspan=2 valign="top" width="154px" |Gruta de la [[Grèze]]<br/>[[Abric de la Madeleine]]<br/>'''[[Coves de Lascaux|Cova de Lascaux]]'''<br/>'''[[Altamira|Cova d'Altamira]]'''<br/>[[Gruta de Trois Frères]]<br/>Gruta de [[Combarelles]]<br/>Gruta de [[Font-de-Gaume]]<br/>Gruta de [[Niaux]]
|-
| rowspan=1 valign="top" |La pintura sorgí a partir de l'escultura : els primers gravats fets amb un [[punxó]] de les siluetes de bisons en la Gruta de la Grèze, o las siluetes en [[Baix relleu|relleu]] de las dos Venus de la Gruta de la Madeleine, ambdues en la Dordonya, constitueixen les primeres manifestacions de l''''art parietal franco-cantàbric''', que va florir àmpliament en las [[cova|coves]] i abrics rocosos del Périgord, dels Pirineus occitans o de les muntanyes càntabres, en un fet que constitueix ''" l'esdeveniment més improbable de la Història de la Humanitat"''.<ref> Història de la Humanitat, tom 1, pg 167. Diversos autors sota el patrocini de la [[UNESCO]]. Traduïda de l'anglés al castellà. Editorial Planeta. Barcelona 1977</ref>
La pintura franco-cantàbrica està restringida als animals, els quals apareixen normalment aïllats. Quan els animals apareixen en grups ho fan sense compondre escenes, ni tampoc es relacionen entre ells. Les actituds dels animals varien des de la calma de Lascaux a la tensió dinàmica d'Altamira.
El grup de la [[femella]] de [[ren]] agenollada front al [[Mascle (biologia)|mascle]], a la gruta de [[Font-de-Gaume]] i l'home caigut davant un bisó de Lascaux són, potser, les primeres manifestacions artístiques d'escenes o narracions.
|}
{{clear|both}}
===Pintura mesolítica===
En temps [[epipaleolítics]] o[[mesolític]]s, al llevant de la [[península Ibèrica]] es desenvolupà una tradició artística completament diferent, ubicada a l'aire lliure en balmes i aixoplucs, molt allunyada del [[naturalisme]] de l'art ibèric-francès, és l'[[art llevantí]], el més singular dels arts prehistòrics europeus. És una expressió de creences basada en la figuració i que podria qualificar-se, des del punt de vista plàstic, com d'un veritable art expressionista. Els seus elements iconogràfics són :els animals i, la seva gran aportació a la Història de l'Art Occidental, la figura humana, tant la masculina com la femenina. És pictòric, monocrom i pintura plana. Una altra tradició cultural, res a veure amb l'anterior, és la pintura rupestre del nord d'Àfrica, amb una important presència de representacions d'animals al costat de les escenes i figures. A [[Escandinàvia]] l'[[art decoratiu]] del mesolític, bàsicament de dibuixos [[geometria|geomètrics]], va evolucionar vers temes naturalistes, els seus llocs principals es troben a l'entorn de la [[regió bàltica]] i de l'[[Àrtic]], a [[Suècia]], [[Finlàndia]] i la [[Carèlia]] [[Rússia|rusa]].
{{clear|both}}
{| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5"
|-
| colspan="3" align="center" width="154px" style="background:#CDC0B0" | '''Petit portal de la pintura al Mesolític'''
|-
| valign="top" style="background:#EEDFCC" | '''Imatges''' || valign="top" style="background:#EEDFCC" | '''Etapa o estil:'''<br/>Resum i característiques.
| valign="top" style="background:#EEDFCC" | '''Conjunts o llocs destacats.'''
|- style="height:18px"
| rowspan=2 valign="top" width="172px" |
[[Fitxer:064 Pintures de la cova dels Moros, exposició al Museu de Gavà.JPG|160px|left|Dansa de Cogul]] ''[[Dansa de Cogul]]''. [[coves del Cogul]], província de Lleida, Catalunya, Espanya.
[[Fitxer:Cova de l'Aranya.jpg|160px|left|Cova de l'Aranya]] [[Coves de l'Aranya]]
| rowspan=1 valign="top" style="background:#EEDFCC" |'''[[Art llevantí|L'art rupestre llevantí]]'''
| rowspan=2 valign="top" width="154px" |'''[[Coves de Cogul]]'''<br/>'''[[Cova Vella d'Alpera]]'''<br/>[[Barranc de la Valltorta]]<br/>[[Cova de l'Aranya]]
|-
| rowspan=1 valign="top" |Les pintures rupestres llevantines es distingeixen de las representacions màgiques d'animals pròpies de l'art parietal franco-cantàbric pels seus temes referits a l'activitat humana, la vida quotidiana, la caça, la guerra, etc. amb un [[Estil (art)|estil]] que tendeix a l'[[estilització]] la qual cosa les fa semblants a les pintures de l'art rupestre africà.
A la '''Roca dels Moros''' anomenada també "Coves de Cogul" a la ([[província de Lleida]]), l'escena de la dansa d'un grup de dones en torn d'un home nu, pintada en roig i negre, és una de les manifestacions que més ha cridat l'atenció dels estudiosos, pel contingut propi de l'escena representada.
A la '''Cova de la Vella d'Alpera''' a la [[província d'Albacete]] es dóna un estil propi de pintura esquemàtica que és la referència o el tipus principal de l'art llevantí. L'equip de [[Henri Breuil]] i Juan Cabré va trobar a prop la ''Cova del Queso'', amb pintures similars que no s'han conservat.<ref>{{ref-web |url=http://www.latribunadealbacete.es/noticia.cfm/Provincia/20100809/cueva/vieja/100/a%C3%B1os/hallazgo/gran/santuario/rupestre/527CA839-FE62-CC46-47FCFC9874F50B98 |títol=Cueva de la Vieja, 100 años del hallazgo de un gran santuario rupestre |consulta=20/3/2016 |obra= |editor=La Tribuna de Albacete |data=9/8/2010 |llengua=castellà }}</ref>
El [[Barranc de la Valltorta]] i els seus voltants, a la ([[província de Castelló]]) amb dibuixos d'arquers i homes corrent és altre dels jaciments destacats.
Tot el conjunt de l'art rupestre llevantí està declarat [[Patrimoni de la Humanitat]]
|- style="height:18px"
| rowspan=2 valign="top" width="172px" | [[Fitxer:pintura rupestre.jpg|thumb|160px|right|Escena de caça pintada pels [[khoisan]] al sud d'[[Àfrica]].]]
| rowspan=1 valign="top" style="background:#EEDFCC" |'''L'art rupestre africà'''
| rowspan=2 valign="top" width="154px" |'''Llocs :'''
|-
| rowspan=1 valign="top" |<!-- Falta redactar aquesta part -->
|- style="height:18px"
| rowspan=2 valign="top" width="172px" | <!-- Falta una IMATGE aquí -->
| rowspan=1 valign="top" style="background:#EEDFCC" |'''L'art parietal àrtic'''
| rowspan=2 valign="top" width="154px" |'''Llocs :'''
|-
| rowspan=1 valign="top" |<!-- Falta redactar aquesta part -->
|- style="height:18px"
| rowspan=2 valign="top" width="172px" | <!-- Falta una IMATGE aquí -->
| rowspan=1 valign="top" style="background:#EEDFCC" |'''La pintura paleolítica i neolítica a Àsia'''
| rowspan=2 valign="top" width="154px" |'''Llocs :'''
|-
| rowspan=1 valign="top" |<!-- Falta redactar aquesta part -->
|}
{{clear|both}}
===Pintura neolítica===
Entre els anys 10000 aC i 2000 aC. té lloc l'anomenada [[Neolític|revolució neolítica]] i la pintura pren el camí d'una nova expressió simbòlica lligada als canvis econòmics i socials que comporten la introducció i posterior expansió de l'[[agricultura]] primitiva.
{| border="1" cellspacing="0" cellpadding="5"
|-
| colspan="3" align="center" width="154px" style="background:#CDC0B0" | '''La Pintura al Neolític'''
|-
| valign="top" style="background:#EEDFCC" | '''Imatges''' || valign="top" style="background:#EEDFCC" | '''Etapa o estil:'''<br/>Resum i característiques.
| valign="top" style="background:#EEDFCC" | '''Conjunts o llocs destacats.'''
|- style="height:18px"
| rowspan=2 valign="top" width="172px" | <!-- Falta una IMATGE aquí -->
| rowspan=1 valign="top" style="background:#EEDFCC" |'''La ceràmica pintada neolítica'''
| rowspan=2 valign="top" width="154px" |'''Llocs:'''
|-
| rowspan=1 valign="top" |<!-- Falta redactar aquesta part -->
|- style="height:18px"
| rowspan=2 valign="top" width="172px" | <!-- Falta una IMATGE aquí -->
| rowspan=1 valign="top" style="background:#EEDFCC" |'''La pintura neolítica a Egipte i Mesopotàmia'''
| rowspan=2 valign="top" width="154px" |'''Llocs:''' [[Cova de les Bèsties]]
|-
| rowspan=1 valign="top" |<!-- Falta redactar aquesta part -->
|- style="height:18px"
| rowspan=2 valign="top" width="172px" | <!-- Falta una IMATGE aquí -->
| rowspan=1 valign="top" style="background:#EEDFCC" |'''La pintura dels pobles primitius contemporanis'''
| rowspan=2 valign="top" width="154px" |'''Llocs:'''
|-
| rowspan=1 valign="top" |<!-- Falta redactar aquesta part -->
|}
==Algunes interpretacions modernes==
{{AP|Eurocentrisme|logocentrisme|postmodernitat}}
Actualment no podem saber el seu significat ni propòsit, tot i que alguns estudiosos s'han atrevit a fer conjectures, com que es tractava dels diferents [[animals]] que [[caça]]ven<ref>{{AmazingRareThings|9}}</ref> o que suposadament podrien tenir significat [[ritus|ritual]] o [[màgia|màgic]], com ara els ritus de la [[fertilitat]]. Segons alguna d'aquestes persones, les persones a la prehistòria, podrien tenir un significat i una funció màgics o ritual a les representacions de les seves pintures. Creien que la representació d'un [[bisó]] era una forma d'apropiar-se del bisó o que la representació d'una [[dona]] amb unes [[mamelles]] enormes assegurava la fertilitat. Al segle XIX era molt habitual fer justificar troballes arqueològiques explicant que eren rituals i motius religiosos quan després s'ha comprovat que moltes d'elles tenien usos pràctics, sexuals, artístics i tecnològics.
En tot cas, altres interpretacions suggereixen que algunes pintures rupestres podien tenir un significat informatiu o instructiu, com és el cas de certs dibuixos en [[esbós]], anomenats «''tectiformes''» en la cova de [[Font de Gaume]] a [[Dordonya]] (França) que poden ser interpretades com a [[trampa|trampes]] de caiguda per caçar el [[mamut]].
==Art contemponari==
{{AP|Pintura contemporània}}
L'[[art]] rupestre, i la pintura rupestre en particular, ha tingut gran influència en l'[[art contemporani|art]] i la pintura contemporanis.
== Referències==
<references />
== Bibliografia ==
* Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL NAVARRO (2007): L'Art Rupestre del Cogul. Primeres Imatges Humanes a Catalunya, Pagès Editors, Lleida. {{ISBN|978-84-9779-593-7}}
* Alexandre GRIMAL i Anna ALONSO (2007): "Catálogo de Cataluña, Cuenca, Albacete, Guadalajara y Andalucía", Catàlogo del Arte Rupestre Prehistórico de la Península Ibérica i de la España Insular. Arte Levantino, Real Academia de Cultura Valenciana, Serie Arqueológica, nº 22, Valencia, I-II Vols, pp. 113–252 (Vol I), pp. 41–85 (Vol II).{{ISBN|978-84-96068-84-1}}.
* Anna ALONSO TEJADA i Alexandre GRIMAL (2003): L'art rupestre prehistòric a la comarca de les Garrigues", III Trobada d'Estudiosos de la Comarca de les Garrigues, Ajuntament de Cervià de les Garrigues (Lleida), pp. 17–25.068-84-1.
== Enllaços externs ==
{{Projectes germans|commons=Prehistoric_art}}
* [http://www20.gencat.cat/portal/site/Patrimoni/menuitem.6a2dec9a300f68a8cd0181dfb0c0e1a0/?vgnextoid=22175356066b0110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextchannel=22175356066b0110VgnVCM1000000b0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default L'art rupestre, a Patrimoni.gencat]
{{ORDENA:Pintura Rupestre}}
[[Categoria:Art rupestre]]
| 