Catedral de València: diferència entre les revisions

Des de la Porta dels Apòstols, si deixem la plaça de la Mare de Déu a la nostra dreta i ens enfilem pel carrer del Micalet, farem cap a la torre campanar del Micalet o Miquelet, entranyable emblema sentimental per als valencians, i probablement el monument més característic de la ciutat. Fou iniciat el 1381 per [[Andreu Julià]], i per commemorar este fet es va gravar una inscripció -quasi il·legible hui dia- sobre la base de la torre que diu: ''«Aquest campanar fonch comensat en l’any de la Nativitat de Nostre Senyor Deu Jesuchrist MCCCLXXXI. Reynant en Aragó lo molt alt rey En [[Pere el Cerimoniós|Pere]]. Estant en Bisbe en Valencia lo molt alt en Jaume fill del alt infant En Pere e cosin germa del dit rey»''. [[Andreu Julià]] deixà l'obra el 1396 i el 1402 la reprengué Josep Franch. El 1414 se'n feuféu càrrec de l'obra [[Pere Balaguer]], que n'és l'autor de la bella decoració de l'últim cos.

El 1424 l'arquitecte [[Martí Llobet]] fou l'encarregat de dur a terme el hui desaparegut [[barana|ampit]] de la torre, el qual, de traceria calada gòtica, fou destruït en el segle XVIII, i substituït per una barana metàl·lica a principis del segle XX. El 1983 se'n feuféu un de nou de pedra que és el que hui podem veure, obra de F. Pons Sorolla, de tipus neogòtic, a partir de fragments trobats de l'antic. Pel que fa al coronament de la torre, hi hagué un projecte d'agulla gòtica ideat per Antoni Dalmau el 1453, però mai no es construí; en el seu lloc es bastí una estructura ''provisional'' de fusta per a albergar i sostindre les campanes, que romangué així fins que s'alçà l'[[Campanar d'espadanya|espadanya]] barroca (1660-1736) que hui podem contemplar.<ref>{{ref-web |url=http://www.jdiezarnal.com/valenciamiguelete.html|títol= EL MIGUELETE o EL MICALET<!--Títol generat per bot-->}}. Joan Fuster (pàgs. 71-73) considerava aquesta espadanya un afegitó poc reeixit, i Sanchis Guarner (pàg. 184) era partidari de la seua retirada.</ref> El Micalet, acabat el 1425, fou anomenat inicialment ''Campanar Nou'', per a diferenciar-lo del campanar vell, que era una modesta torre d'estil romànic hui desapareguda, que es trobava en el carrer de la Barcella, junt a la porta de l'Almoina. El nom que triomfà per a designar el monument, però, fou ''Torre del Micalet'', pel nom popular de la campana grossa que toca les hores, i que fou beneïda el 29 de setembre del 1418, diada de [[Sant Miquel Arcàngel|Sant Miquel]], la qual cosa explica el nom cordial de Miquelet o Micalet amb què els valencians la designen.<ref>Sanchis Guarner, Manuel, pàg. 184.</ref>