Revisió del 10:59, 15 oct 2017 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.182 edits m espais als encapçalaments ← Edició anterior		Revisió del 13:56, 31 oct 2018 modifica desfés Flamenc (discussió \| contribucions) Administradors 123.166 edits Format biblio Edició següent →
Línia 6: D'altra banda va combatre als enemics del califat amb valentia i èxit: els [[càrmates]] que assolaven Síria i van arribar a saquejar [[Damasc]] foren derrotats pel general Muhàmmad ibn Sulayman i els va dispersar. Llavors al-Muktafí va marxar a [[Egipte]] on aviat va posar punt final a la dominació dels [[tulúnides]]; molts partidaris d'aquestos van passar al seu bàndol. Amb els bizantins també va lluitar: un grec que s'havia convertit a l'[[islam]], de nom Lleó, al front d'una flota musulmana de 94 vaixells, va fer diverses expedicions contra les costes gregues, però en terra els bizantins tenien tot l'avantatge. El 904 va morir el visir al-Qàssim i el va succeir [[al-Abbàs ibn al-Hàssan al-Jarjaraí]]. A Egipte després de la mort assassinat d'[[Harun ibn Khumàrawayh]] aver ~~finals~~la ~~del~~fi de l'any 904, el va succeir el seu oncle [[Xayban Àhmad ibn Tulun]], però la capital [[al-Fustat]] es va rendir als pocs dies (gener del 905) al califa. [[Issa al-Nuixarí]] fou nomenat nou governador (905-910) i un intent de restabliment dels tulúnides fou reprimit poc temps després. Aquell mateix 905 els bizantins manats pel general Andrònic, s'apoderaven de [[Marash]], [[Massisa]] i [[Tars (Turquia)\|Tars]] i el 906 van arribar fins a [[Alep]] (sense ocupar-la), però la contraofensiva musulmana el va obligar a retirar-se. El 906 els càrmates van començar altre cop els seus atacs i l'octubre/novembre van atacar la gran caravana de pelegrins que tornava de [[la Meca]], però a ~~finals~~final d'any o començament del 907 foren derrotats per les tropes califals sota comandament de [[Wasif ibn Suwartigin al-Khazari]], prop d'al-Qadisiyya. La malaltia del califa va marcar l'inici d'una lluita pel poder a la cort entre els principals ministres i el visir. Però Al-Muktafí es va recuperar i va designar hereu al seu germà petit [[Al-Múqtadir (abbàssida)\|Jàfar al-Múqtadir]]. Devia tornar a recaure perquè va morir a [[Bagdad]] el [[13 d'agost]] de [[908]]. == Referències == {{Referències}} [http://www.archive.org/details/caliphateitsris00muirgoog W. Muir, The Caliphate: Its Rise, Decline and Fall, from Original Sources (1892)]▼ Sourdel, Dominique, ''Le Vizirat Abbaside de 749 à 936 (132 à 224 de l'Hégire)'', Damasc: Institut Français de Damas, 1959-1960. {{fr}}▼ == Bibliografia == [http://www.archive.org/details/eclipseofabbasid05ameduoft Henry Frederick Amedroz, David Samuel Margoliouth, Ibn Miskawayh, Ahmad ibn Muhammad, Rudhrawari, Abu Shuja Muhammad ibn al-Husayn, "''The eclipse of the Abbasid caliphate; original chronicles of the fourth Islamic century''", 1920]▼ ▲[ {{ref-llibre\|url=http://www.archive.org/details/caliphateitsris00muirgoog \|nom=W. \|cognom=Muir,\| títol= The Caliphate: Its Rise, Decline and Fall, from Original Sources (\|data=1892)]\|llengua = anglès\|lloc=Londres\|editorial=The Religious Tract Society}} ▲* {{ref-llibre\|cognom=Sourdel,\|nom= Dominique~~, ''~~\|títol=Le Vizirat Abbaside de 749 à 936 (132 à 224 de l'Hégire~~)'',~~\|lloc= Damasc:\|editorial= Institut Français de Damas,\|data= 1959-1960~~. {{fr~~\|llengua=francès}} ▲*[ {{ref-llibre\|url=http://www.archive.org/details/eclipseofabbasid05ameduoft \|nom=Henry Frederick \|cognom=Amedroz,\|nom2= David Samuel\|cognom2= Margoliouth, \|autor=Ibn Miskawayh, Ahmad ibn Muhammad, Rudhrawari, Abu Shuja Muhammad ibn al-Husayn,\| ~~"''~~títol=The eclipse of the Abbasid caliphate; original chronicles of the fourth Islamic century~~''",~~\|data= 1920]\|llengua = anglès, traduït de l'àrab\|lloc = Oxford\|editorial = Basil Blackwell}} {{Inicia taula}}

Al-Muktafí (abbàssida): diferència entre les revisions