Cultura dels camps d'urnes: diferència entre les revisions

La '''cultura dels camps d'urnes''' o '''cultura sorotàptica'''<ref>Terme encunyat pel filòleg Joan Coromines com a equivalent català del terme alemany '''Urnenfelderkultur'''. Està format amb els mots &#963;&#959;&#961;&#8057;&#962; -&#959;&#8166;, &#7969; &#8220;urna cinerària&#8221; i &#952;&#8049;&#960;&#964;&#949;&#953;&#957; &#8220;enterrar&#8221;.</ref> pertany a la part final del període de l'[[edat del bronze|edat del bronze.]].

Ha estat possible dividir el desenvolupament d'aquesta cultura en tres fases: preliminar, colonitzadora, i d'estabilització.

Aquesta fase constitueix una etapa de transició entre el Bronzebronze Mitjàmitjà i el Bronzebronze final. És característica d'aquesta etapa la barreja en les necròpolis dels dos sistemes d'enterrament, inhumació en [[túmul]]s i [[incineració|incineració.]].

Es creu que tribus o grups protoceltes, probablement poc nombrosos, es van barrejar entre grups de població amb cultures neolítiques tardanes, i s'instal·lant-selaren en passos estratègics (guals de rius i afluents).

El primer període o període preliminar (1200 a 1100 aC) dónadona pas a un segon període (1100 a 1000 aC), que comprèn una època de colonització i apropiació de terres i d'inici del cultiu de la terra.

És en aquesta època quan es produeix un avanç decisiu en la tècnica del [[bronze]]: s'aboca el material fos en motlles de nucli reservat, batint-loes bat i endurint-los'endureix, aconseguints'aconsegueix obtenir xapes bastant primes que s'usaven per a confeccionar recipients complicats.

La [[ceràmica]] també va arribar a una notable perfecció, i tot i que encara no es coneix el torn, les peces de ceràmica (inspirades en les complexes peces obtingudes amb làmines de bronze) són de gran finor en la superfície i d'un polit i un acabat extraordinaris.

Les excavacions de poblats mostren uns "fons de [[cabanya|cabana]]" (zona excavada d'un a dos metres on es localitzen troballes) que per la seva densitat indiquen l'existència de veritables poblats.

L'economia passa d'un predomini pastoral del final del bronze a una economia predominantment agrícola. L'ús de la falç de bronze, i la invenció dels carros amb rodes contribueixen al desenvolupament de l'agricultura, i la població que la practica tendeix a tornar-se sedentària.

[[Fitxer:UrnfieldCulture.jpg|right|200px|thumb|Ampliació de la cultura dels camps d'urnes a Europa .]]

La tercera època (1000 a 900 aC) suposa una nova època d'estabilització i de trasllats locals de poblacions,; reapareixentreapareixen els enterraments en túmuls (potser fets per les poblacions que s'alliberaven de la presència protocelta o per les poblacions acabades de sotmetressotmetre-s'hi) i la decoració ceràmica d'incisions profundes.

No hi ha cap dubte de quèque la cultura dels camps d'urnes es difon en aquesta època per tota la [[Gàl·lia]] i penetra a la [[península Ibèrica]], probablement pels passos centrals dels [[Pirineus]]. Potser amb anterioritat havien penetrat elements del grup [[il·liri]], abans de l'any 1000 aC, procedents d'[[Itàlia]] o [[Provença]], com suggereixen Martín Almagro o Santaolalla.

===La penetració protocelta i celta al Sudsud dels Pirineus===

La penetració celta a la península Ibèrica, la dividirem en quatre Fasesfases:

1) Fase il·líria, probablement al voltant del 1000 aC., dubtosa i en tot cas molt escassa. Alguns grups il·lírics van poder arribar a la Penínsulapenínsula i remuntar l'[[Ebre]]. En tot cas quedaria circumscrita a [[Navarra]] i potser a [[Catalunya]].

2) Fase Protoceltaprotocelta, desenvolupada cap al 950 a 700 aC., amb incidència a Catalunya; des d'allà passa a Navarra per la Vallvall de l'Ebre, i es va estendre també cap al País Valencià.

EsSe subdivideix en quatre períodes:

a) Període Catalàcatalà I, 950 a 850 aC, en què els protoceltes s'assenten en part de Catalunya i part d'[[Aragó]].

b) Període d'extensió, 850 a 750 aC, en què els protoceltes s'estenen pelper Vallla vall de l'Ebre i arriben a Navarra.

c) Període d'assimilació, 750 a 650 aC. Introducció de la cultura Indoeuropeaindoeuropea en la població local de les zones en les quals s'han establert els protoceltes.

d) Període Catalàcatalà II, 650 a 500 aC. Considerat bé una nova onada d'emigrants indoeuropeus, o bé un període de decaïment de la religió dels celtes.

3) Fase de la [[Culturacultura de Hallstatt]], 700 a 500 aC.:

EsSe subdivideix també, en aquest cas en tres períodes:

b) Període d'arribades a l'Altiplàaltiplà central.

c) Període d'arribades al Nordnord i Nordnord-oest.

Probablement al voltant del 900 aC els primers grups protoceltes, van travessar els Pirineus i es van establir a prop de l'Ebre en les actuals províncies de [[Lleida]] i [[Saragossa]],; construintconstruïren poblats pròxims a fonts i rius, encara que sovint situats en petites altures. Alguns historiadors sostenen que algunes onades de protoceltes, fins i tot en la tradició de la [[Culturacultura dels túmuls]], van travessar els passos Pirinencspirinencs occidentals cap al 950 aC (o potser abans), però el fet cert és que la majoria dels protoceltes que van penetrar (o potser tots) ja pertanyien a la Culturacultura dels camps d'urnes. Els grups protoceltes que arribaren a la Penínsulapenínsula no constituïen grups nombrosos, i difícilment van alterar l'estatus ètnic; però després l'emigració dels grups protoceltes establerts a Aragó i Catalunya, (al costat de la posterior aportació dels grups indoeuropeus de la cultura dels camps d'urnes i de la Culturacultura de Hallstatt o celtes), sisí que van incidir en la composició racialètnica de diverses regions.

Els primers protoceltes van construir poblats amb cabanes. Aquestes cabanes eren de fusta i de manera circular, amb una sola cambra i una única porta d'accés, i amb la teulada en forma de cúpula fetfeta amb brancatge i palla.

Amb els protoceltes arriba la tècnica de la foneria del ferro, però el seu ús va ser molt escàs. De fet, objectes de ferro anteriors a l'arribada dels protoceltes ja existien a la península i no sembla que l'arribada de pobles que dominaven la seva foneria incrementés notablement el seu nombre.

Els protoceltes establerts a la Penínsulapenínsula cultivaren el [[blat]] i l'[[ordi]] i es dediquen al pasturatge de bestiar boví i llaner, i segurament al comerç. Probablement coincidint amb els canvis climàtics, aquestes poblacions remuntaren l'Ebre buscant nous assentaments (cap al 850 aC) i arribaren a Navarra, on fins i tot persisteix una cultura neolítica amb escassa penetració dels metalls, habitada per la raçal'ètnia Pirinencapirinenca estesa des d'Aragó a la [[Cornisacornisa Cantàbrica]].

Coneixem diversos establiments protoceltes, i entre ells el de Cabezo de la Cruz, ena Cortes, enmig d'una plana al·luvial de l'Ebre. Aquest establiment ens mostra una població de pagesos i ramaders, la cultura dels quals va perdurar fins al 700 aC, que va ser substituïda per una altra onada indoeuropea caracteritzada per la fabricació de ceràmica de coll cilíndric, destinada a perdurar fins a almenys el 400 aC.

Aquests primers establiments protoceltes, introdueixen l'agricultura com a activitat principal ena la Vallvall de l'Ebre, on fins aleshores s'havia practicat molt limitadament. Les seves tècniques els permeten no solsols el cultiu del blat i l'ordi, sinó que introdueixen també el [[mill]] i altres cultiusconreus hortícoles com el [[nap]]. Crien, a més, ovelles, vaques i porcs, i es dediquen a la caça, sobretot de cérvols. Els seus assentaments són permanents. En tots els establiments estudiats es localitzen nombrosos enterraments en la [[necròpolis|necròpoli]] del poblat, en la tradició dels camps d'urnes, sense que es coneguin túmuls o esteles indicadores.

A la mateixa època (cap a 850 a 700 aC) es constata la utilització de coves artificials, una de les quals, bastant notable, és la Valtierra, ocupada sens dubte per població indígena, i l'ús de les quals va perdurar durant tot el període anomenat de Hallstatt, elcosa que no constitueix un fet aïllat.

Sembla segur que els protoceltes van portar els cavalls, animals que havia existit en el Paleolíticpaleolític, però que després havien emigrat i desaparegut de la península amb els canvis climàtics. L'utilitzaven per als seus desplaçaments i com a animal de càrrega. L'ús del [[cavall]] va haver de suposar un canvi transcendental per a la vida quotidiana: permetia desplaçar-se amb bastantprou rapidesa i ena distàncies llargues, facilitava els desplaçaments i les comunicacions i substituïa amb avantatge alel bou i a l'ase com a animal de càrrega. ElDisposar disposar delde cavall combinat ambi la tinença d'armes de ferro donava als celtes una indubtable superioritat militar sobre les endarrerides poblacions autòctones i els permetia moure's en grans espais geogràfics, amb notable rapidesa, i constituir una força hegemònica.

La cervesa d'ordi o altres cereals va ser introduïda pels primers emigrants, i pren el nom de ''celia'' o ''ceria'' (a França va ser anomenada ''cervisia''). Segurament per influència dels costums locals, la cervesa de la península Ibèrica era diferent de la de França i s'elaborava amb blat i aigua fermentada. Aviat van aprendre a elaborar-la amb gran habilitat i es conservava molt de temps. Se sap que la cervesa d'ordi va ser usada per frigis, tracis, armenis i il·lírisliris; entre aquests últims era de consum freqüent cap al 1200 aC.

El vi era conegut delspels pobles indoeuropeus des de temps remots, potser abans de separar-se del tronc indo-ariindoari (cap al 3000 aC), i també era conegut a Egipte i Orient Mitjà. No és clar si els indo-arisindoaris hoel van aprendreconèixer a la zona durant el seu pas per ella. El vi es va difondre cap al 2000 aC per Grècia i els Balcans, difonent-loi el difongueren especialment els Ilil·liris (1500 a 1000 aC) i després els grups protoceltes i celtes (1. 0001000 a 600 aC), amb els quals arriba a la península ibèric. No obstant això, atès que el vi era conegut delspels fenicis, i havia estat introduït per ells en elal Sudsud de la península, va poder també haver arribat per aquesta via.

La Culturacultura dels camps d'urnes (1200 a 725 aC) que s'estenia per gran part de França i el Sudsud d'[[Alemanya]], part d'Itàlia i la Vallvall de l'Ebre a la península Ibèrica, va entrar en decadència i va acabar desapareixent sota la influència de l'emigració de pobles estrangers, empesos al seu torn pels genets traci-cimmeristraciocimmeris procedents d'[[Ucraïna]] i el Sudsud de [[Rússia]], i aquests al seu torn empesos pels [[escites]].

La pressió exercida pels pobles escites al segle VIII aC va obligar alsels pobles establerts a les estepes d'Ucraïna i el Sudsud de Rússia, del grup traci-cimmeritraciocimmeri, a emigrar, remuntant el [[Danubi]], arribant a [[Hongria]] i després a [[Baviera]], desplaçant alsles poblacions d'aquestes zones, agrupatsagrupades en el grup "celta".

* [[Numeració de la cultura dels camps d'urnes]].