Anarquisme: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
- iw |
mCap resum de modificació |
||
Línia 4:
a) Com un impuls [[Llibertarisme|llibertari]] o com una sensibilitat anarquista que ha existit al llarg de la història de la humanitat, un impuls que s'ha manifestat de formes diverses (als escrits de [[Laozi|Lao Tsé]] i dels [[Taoisme|taoistes]]; en el [[mutualisme]] de les [[Societat|societats]] fonamentades en el parentesc; a l'''ethos'' de diverses [[Secta|sectes]] religioses; en moviments agraris com els ''[[diggers]]'' a [[Anglaterra]] o els zapatistes a Mèxic; en les [[Col·lectivització|col·lectivitzacions]] de l'Espanya de la [[Guerra Civil espanyola|Guerra Civil]]; en el pensament de la [[Antiga Grècia|Grècia Clàssica]]; i actualment en les accions i ideari dels [[Moviment feminista|moviments feminista]], [[antiglobalització]], [[Ecologisme|ecologistes]], [[Decreixement|decreixentistes]], altermundistes, etc).<ref name=":0" />
b) Com un moviment històric i una [[Filosofia política|teoria política]] que té els seus orígens a
Sovint s'identifica amb símbols que inclouen la "A" d'anarquia circumscrita en un cercle, normalment negre o vermell. Des del punt de vista anarquista [[Estat|l'estat]] i les [[Multinacional|multinacionals]] són unes de les múltiples estructures [[Opressió|opressores]] utilitzades per a justificar l'[[autoritat]] d'una elit sobre les persones. Per aquest mateix motiu la tradició anarquista s'ha oposat radicalment a la imposició de poder d'uns sobre altres per mitjà dels [[Antimilitarisme|exèrcits]], [[monarquia|monarquies]], [[Anticlericalisme|religions]], [[Mercat financer|mercats]], així com per qualsevol de les estructures de poder del [[Capitalisme|capitalisme;]]{{sfn|Taibo|2010|p = 11}} i advoca per societats sense estat sobre la base d'[[associació|associacions]] lliures [[Jerarquia|no jeràrquiques]].
Línia 19:
{{Citació|[L'anarquia és] la negació de tota organisasió política, sivil, militar o relichiosa, es tota societat que estiga despojá de mando, de dominio o autoritat.|"¿Qué es anarquía?", El Chornaler, València (29 desembre 1883)|Citat a La sociedad libertaria, p. 16.<ref name=Paniagua>{{Ref-llibre |cognom=Paniagua Fuentes |nom=Xavier |enllaçautor=Javier Paniagua Fuentes |coautors= |títol=La sociedad libertaria. Agrarismo e industrialización en el anarquismo español 1930-1939 |editorial=Crítica, Grijalbo |lloc=Barcelona |any=1982 |llengua=castellà |isbn=84-7423-165-5 }}</ref>}}
El terme "'''llibertari'''" (en francès, ''libertaire'') va començar a ser utilitzat a França a la dècada de 1890,<ref>{{ref-llibre|títol=A Short History of Anarchism |cognom=Nettlau |nom=Max |enllaçautor=Max Nettlau |any=1996 |editorial=Freedom Press |isbn=0-900384-89-1 |pàgina=162}}</ref> i amb el temps ha acabat esdevenint un sinònim d'anarquista.<ref>{{cita|A
"Acràcia" i "'''àcrata'''" (del grec α-, ''a'' "sense", y κράτος, ''kratos'' "autoritat") s'utilitza com a sinònim d'"anarquia" i "anarquisme", tot i que els orígens etimològics tenen matisos diferents. El 1886 va començar la publicació de la revista [[Acracia]], i des de llavors el terme "àcrata" ha estat utilitzat en diversos moments històrics, fins avui dia per exemple en el context del moviment [[okupa]] i l'[[anarcopunk]].
Línia 312:
L'[[anarquisme verd]] (o ecoanarquisme)<ref>{{ref-llibre|nom=David|cognom=Pepper|any=1996|url=http://books.google.com.ec/books?id=PQOvkB7UoWgC&pg=PA44&dq=|títol=Modern Environmentalism|pàgina=44|editorial=Routledge|llengua=anglès}}</ref> és una escola de pensament dins de l'anarquisme que posa èmfasi en les qüestions ambientals.<ref>{{ref-llibre|nom=Ian|cognom=Adams|any=2001|url=http://books.google.com.ec/books?id=apstK1qIvvMC&pg=PA130&dq=|títol=Political Ideology Today|pàgina=130|editorial=Manchester University Press|llengua=anglès}}</ref> Té com a precedent important l'[[anarconaturisme]],<ref name="acracia.org"/><ref>{{ref-publicació|url=http://www.naturismo.org/adn/ediciones/2003/invierno/7e.html|títol=Anarchism – Nudism, Naturism|nom=Carlos|cognom=Ortega|publicació=Revista ADN|any=2003}}</ref><ref name="naturismolibertario">{{citar ref|url=http://www.soliobrera.org/pdefs/cuaderno4.pdf#search=%22Antonia%20Maym%C3%B3n%22|títol=El naturismo libertario en la península ibérica (1890-1939)|nom=Jose María|cognom=Roselló}}</ref> i els seus principals corrents contemporanis són l'[[anarcoprimitivisme]] i l'[[ecologia social]].
L'[[anarcofeminisme]] (també anomenat feminisme anarquista) combina l'anarquisme amb el [[feminisme]]. En general, identifica el [[patriarcat]] com una manifestació d'una jerarquia coercitiva involuntària que ha de ser substituïda per la lliure associació descentralitzada. Els anarcofeministes creuen que la lluita contra el patriarcat és una part essencial de la [[lluita de classes]] i de la lluita anarquista contra l'estat. En essència, la filosofia veu la lluita anarquista com un component necessari de la lluita feminista i viceversa. [[Susan Brown]] afirma que "l'anarquisme és una filosofia política que s'oposa a totes les relacions de poder, és per tant també intrínsecament feminista".<ref>{{ref-llibre|cognom=Brown |nom=L. Susan |capítol=Anarchism as a Political Philosophy of Existential Individualism: Implications for Feminism |títol=The Politics of Individualism: Liberalism, Liberal Feminism and Anarchism |editorial=Black Rose Books Ltd. Publishing |any= 2002 |pàgina=208}}</ref> L'anarcofeminisme va començar a
L'[[anarcopacifisme]] és una tendència que rebutja la violència en la lluita pel canvi social (vegeu la [[no-violència]])<ref name="ppu.org.uk">{{ref-web|url=http://www.ppu.org.uk/e_publications/dd-trad8.html#anarch%20and%20violence |títol=Resisting the Nation State, the pacifist and anarchist tradition|nom=Geoffrey|cognom= Ostergaard |editor=Ppu.org.uk |data=6 Agost 1945 |consulta=20 Setembre 2010}}</ref> que es va desenvolupar sobretot als Països Baixos, Gran Bretanya i els Estats Units, abans i durant la Segona Guerra Mundial.{{sfn|Woodcock|1962}}
| |||