Revisió del 04:11, 9 oct 2017 modifica Rebot (discussió \| contribucions) Bots 2.784.182 edits m espais als encapçalaments de Vegeu també ← Edició anterior		Revisió del 12:11, 4 nov 2018 modifica desfés RomeuV (discussió \| contribucions) 44 edits Cap resum de modificació Edició següent →
Línia 1: [[Fitxer:Pruning.png\|thumb\|right\|250px\|Gràfic que mostra la forma d'esporgada .]] [[File:Olivera 'farga' esporgada, a Ulldecona.jpg\|thumb\|Olivera de la varietat 'farga' esporgada'.]]La '''poda''', o '''esporgada''' o '''exsecallada'' és el procés de retallar un [[arbre]] o [[arbust]]. Fet amb cura i correctament, l'esporgada pot incrementar el rendiment del fruit; així, és una pràctica agrícola comuna. En producció [[silvicultura]] s'empra per a obtenir troncs més rectes i sense nusos, per tant de major qualitat. En arbrat urbà la seua utilitat és, d'una banda, per prevenir el risc de caiguda de branques, i per altra controlar la grandària d'arbres la ubicació dels quals no permet el seu desenvolupament complet. Amb freqüència, en [[jardineria]], s'utilitza l'esporgada per aconseguir formes artificials en els arbres o arbustos. Ben executada i repetida amb la periodicitat adequada, en pot augmentar el valor ornamental. No obstant això amb freqüència es practica de forma inadequada, ocasionant podriment de la fusta que escurcen la vida dels arbres i incrementen el risc de trencament de branques. [[Fitxer:RetocatEsporga abansPICT1151-horz.jpg\|esquerra\|thumb\|Pomera de 10 anys que mai havia estat esporgada, a principi d'abril es van tallar del tot les branques de sota i lleugerament les altres. A la dreta la mateixa pomera que mostra que necessita una aclarida de pomes]] Cada arbre exigeix un tipus d'esporgada diferent. Com a norma general les esporgades més importants són: Línia 12: L'esporgada de branques velles i seques es realitza per a prevenir que existisca una excessiva quantitat de fusta seca que permeta una gran combustió en cas d'incendi. Són esporgades de neteja. El procés pel qual un arbre es protegeix de l'entrada d'organismes paràsits en els ~~tall~~talls d'esporgada fou descrit en 1977 per Alex Shigo, denominant-se model CODIT (Compartimentation of decay in Trees). ==Esporgada forestal== Línia 19: L'esporgada és una pràctica bàsica per a la [[silvicultura]], i té dos objectius: obtenir un creixement de l'arbre en alçada, i un canó recte i sense nusos. El primer objectiu s'aconsegueix amb '''l'esporgada de formació''', que en el cas de la silvicultura consisteix en el contrari de la pràctica amb fruiters, és a dir afavorir la ''guia central'' de l'arbre, escapçant les branques que l'hi fan concurrència. L'absència de nusos del canó s'obté eliminant les branques inferiors de l'arbre, fins a una alçada aproximada d'un terç del total ('''esporgada de tronc'''). La freqüència d'esporgada depèn de l'espècie d'arbre. Hi ha arbres que tenen tendència natural a créixer ~~rectes~~drets, com ara les [[coníferes]], mentre amb d'altres costa molt d'aconseguir-ho, per exemple el [[noguer]]. La freqüència i volum de l'esporgada depèn molt també de la densitat de la massa forestal. Normalment els boscos naturals solen ser prou densos per produir una '''esporgada natural''' dels arbres. Per una banda l'arbre busca la llum, i sols pot aconseguir-la pujant ~~a mont~~amunt més de ~~presa~~pressa que els seus concurrents pròxims. Per altra banda les branques inferiors es moren quan deixen de rebre il·luminació. A les plantacions artificials la feina d'esporgada és directament proporcional al marc de plantació.<ref>El marc de plantació esés la distància entre els arbres. Així podem tenir marcs de 12x12, 6x6, 4x4, 4x3, etc., metres</ref> == Vegeu també == *[[Esporga de la vinya]]

Esporgada: diferència entre les revisions