Sistema monetari carolingi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 17:
S’ha de tenir present que Carlemany encunya tres tipus de moneda: els no reformats que seguien les determinacions de Vernon i que incloïa [[trient]]s d'or (768-781), els reformats amb títol reial (781-812) i, els imperials, intrínsecament com els anteriors però amb la nova titulació que es creu que no va emprar en la moneda fins a ser reconegut per l'[[Imperi Bizantí]] (812-814).
El 781 la nova llei estableix el pes de la lliura en uns 434,8 g actuals, la qual es divideix en 20 sous i cada un d'ells en 12 diners, [[denari]]s en [[llatí]]. Per tant, a partir d'una lliura de plata, s'han d'encunyar 240 diners la qual cosa situa el pes teòric dels nous diners en uns 1,8 g d'argent fi (o [[Diner (llei)|llei]] de 11,5 diners sobre 12 de puresa, actualment llei de 958/1000), si bé els pesos coneguts en l'actualitat tendeixen a una certa minva cosa que
Els primers diners reformats tenien, a l'[[anvers]] una creu equilateral al centre i la llegenda "CARLVS REX FR[ancorvm]", mentre que al [[revers]] hi figurava un [[monograma]] referit a Carlemany i a la llegenda el nom de la població emissora, generalment seu d'un comtat. Posteriorment, les monedes imperials portaren el bust de l'[[emperador]] i la llegenda IMP AUG KAROLVS i un revers variable que incloïa el nom o un indicatiu de la població on s’havia batut.
| |||