Castella i Lleó: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m m
Línia 67:
 
== Economia ==
[[Fitxer:Nuevo RiañoTrigo. Agosto 2005.JPGjpg|thumb|NuevoCamp de blat a Riaño,la àreavall turísticad'Amblés]]
ElsEl campscultiu de Castellasecà ipredomina Lleóals sóncamps extremadamentde àridsCastella i secs, i per tant hi predomina el cultiu de secàLleó. Malgrat això, el regadiu ha anat guanyant importància a les zones de les valls del Duero, el Pisuerga i el Tormes. Hi destaquen les noves tecnologies sobretot en àrees com la Província de Valladolid o la Província de Burgos on la producció per hectàrea és de les més elevades d'Espanya. L'àrea més fèrtil castellà-lleonesa coincideix amb la vall de l'Esla, a Lleó, als camps de Valladolid, i a Terra de Camps, una comarca que s'estén entre Zamora, Valladolid, Palència i Lleó.
[[Fitxer:Ávila 24-8-2002.jpg|thumb|Muralla d'Ávila]]
[[Fitxer:Compañía Aciturri en Boecillo.jpg|thumb|left|Factoria de components aeronàutics a Boecillo]]
Els camps de Castella i Lleó són extremadament àrids i secs, i per tant hi predomina el cultiu de secà. Malgrat això, el regadiu ha anat guanyant importància a les zones de les valls del Duero, el Pisuerga i el Tormes. Hi destaquen les noves tecnologies sobretot en àrees com la Província de Valladolid o la Província de Burgos on la producció per hectàrea és de les més elevades d'Espanya. L'àrea més fèrtil castellà-lleonesa coincideix amb la vall de l'Esla, a Lleó, als camps de Valladolid, i a Terra de Camps, una comarca que s'estén entre Zamora, Valladolid, Palència i Lleó.
 
La indústria de Castella i Lleó ocupava el 18% de la població activa i aportava el 25% del PIB el [[2000]]. Tant a Burgos com a Valladolid, on hi ha una important indústria de l'automòbil, paperera i química, es concentra la majoria de l'activitat industrial del territori castellano-lleonès. Altres indústries són la indústria tèxtil a Béjar, les indústries de les teules i els maons a Palència, la indústria sucrera a Lleó, Toro i Benavente, la [[indústria farmacèutica]] a Lleó i la [[metal·lúrgia|metal·lúrgica]] i [[siderúrgia|siderúrgica]] a Ponferrada.
 
Al llarg de la dècada de [[1990]] va créixer l'afluència turística a Castella i Lleó, propiciada sobretot pel valor històric i cultural de les seves ciutats, i també per l'atractiu natural i paisatgístic de les seves diferents comarques. El 2001, Castella i Lleó va rebre uns 315.000 visitants, 42.000 dels quals eren estrangers.
[[File:Fábrica de Acor en Olmedo. Junta de Castilla y León. 2016.jpg|thumb|right|Indústria sucrera a Olmedo]]
 
El comerç interior de Castella i Lleó es concentra en el sector de l'alimentació, l'automoció, el teixit i el calçat. Per al comerç exterior, segons la regió, s'exporten principalment vehicles i xassís d'automòbils en Àvila, Palència i Valladolid, pneumàtics en Burgos i Valladolid, barres d'acer i manufactures de pissarra a Lleó, carn de boví a Salamanca, porcs a Segòvia, manufactures de cautxú a Sòria i carn de [[cabra (animal)|cabra]] i [[ovella]], junt amb [[vi]], a Zamora. Castella i Lleó també exporta molt vi sent la província de Valladolid la que més ampolles ven a l'estranger. Quant a la importació, van al capdavant els vehicles i els seus accessoris, com els motors o els pneumàtics.