Diferència entre revisions de la pàgina «Uruguai»

115 bytes afegits ,  fa 1 any
Canvis menors, neteja, replaced: de A → d'A (2), de U → d'U AWB
(Canvis menors, neteja, replaced: de A → d'A (2), de U → d'U AWB)
Té un [[clima temperat]] amb variacions de temperatura motivades pels règims dels vents. Les pluges, força abundants, es reparteixen uniformement al llarg de tot l'any. Els principals recursos econòmics són l'[[agricultura]] i la [[ramaderia]]. Els recursos minerals i energètics són escassos, i les principals indústries són les del paper i el cartró, el ciment i les refineries de petroli.
 
Segons les [[Nacions Unides]] és el país de [[Llatinoamèrica]] amb el nivell d'alfabetització més alt.<ref>{{Ref-web|url= http://hdr.undp.org/reports/global/2005/pdf/HDR05_HDI.pdf|títol=Reports {{!}} Human Development Reports| consulta=2018-04-18|llengua=en}}</ref> Segons un estudi de l'organització [[Transparència Internacional]] és el segon país de Llatinoamèrica (després de [[Xile]]) amb el menor índex de percepció de la corrupció.<ref>{{Ref-publicació|article=Uruguay segundo país menos corrupto de América del Sur|publicació=LARED21|llengua=es castellà|url= http://www.larepublica.com.uy/politica/228816-uruguay-segundo-pais-menos-corrupto-de-america-del-sur|data=2006-11-07}}</ref><ref>[http://www.cooperativa.cl/prontus_nots/site/artic/20080923/pags/20080923091839.html ''Cooperativa.cl: Chile y Uruguay son los países menos corruptos de América Latina'']</ref><ref>[http://www.duna.cl/web/archivos/chile-y-uruguay-son-los-paises-menos-corruptos-de-america-latina/ Article de Radio Duna, pàgina web xilena]</ref> Segons el Programa de les Nacions Unides per al Desenvolupament ([[PNUD]]), des de l'any 1980 és el tercer país de Llatinoamèrica (després de l'Argentina i de Xile) que té el major [[Índex de Desenvolupament Humà]] (IDH) i el 48è al món.<ref>{{ref-web|url= http://www.elpais.com.uy/111103/pecono-603982/economia/uruguay-es-el-tercer-mejor-pais-para-vivir-dentro-de-america-latina/|títol=Uruguay es el tercer mejor país para vivir dentro de América Latina| editor=elpais.com.uy|data=3 de novembre de 2011| consulta=3-11-2011|llengua= castellà}}</ref> També és el país llatinoamericà (juntament amb [[Costa Rica]]) amb la distribució d'ingressos més equitativa, en què tant la població més rica com la més pobra representen només un 10% de la societat, respectivament.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Clarin.com|nom=|article=América latina es la región más desigual del mundo|publicació=Diari Clarin|llengua=es castellà|url= http://www.clarin.com/diario/1998/11/16/o-01601d.htm|data=|pàgines=}}</ref> També és el quart país de Llatinoamèrica (després de [[Cuba]], Costa Rica i Xile) amb l'[[esperança de vida]] més alta.<ref>[http://www.prb.org/SpanishContent/Articles/2000/Uruguayseencuentraalacabezaenelenvejecimientodesupoblacion.aspx PRB: ''Uruguay se encuentra a la cabeza en el envejecimiento de su población'']</ref><ref>{{Ref-web|url= http://www.abc.com.py/2005-09-07/articulos/202927/esperanza-de-vida-en-el-pas-e-|títol=- ABC Color| consulta=2018-04-18|nom=ABC|cognom=Color|llengua=es-ES castellà}}</ref> El [[2006]] era el segon país de Mercosur (després de l'Argentina) amb el [[paritat de poder adquisitiu|PIB (PPA) per capita]] més alt.<ref>{{ref-web|url= http://www.lr21.com.uy/economia/252250-pbi-per-capita-medido-por-poder-de-compra-fue-de-us-10700-en-2006 |títol=PBI per cápita medido por poder de compra fue de U$S 10.700 en 2006 | consulta=24/3/2015 |obra= | editor=La República |data=3/4/2007 |llengua= castellà }}</ref>
 
Un informe de la revista ''[[Reader's Digest]]'' el situa dins dels deu països més verds del món, ocupant la novena posició d'una llista que encapçalen estats com [[Finlàndia]], [[Islàndia]] i [[Noruega]].<ref>[http://www.larepublica.com.uy/lr3/larepublica/2007/09/21/politica/275770/uruguay-es-el-pais-mas-verde-de-america-latina-y-9-en-el-mundo/ Article del diari uruguaià ''La República'': "Uruguay es el país más verde de América Latina y el noveno en el mundo"] {{es}}</ref>
=== Orografia ===
[[Fitxer:Penitente 00.jpg|thumb|Salto del Penitente.]]
El terreny uruguaià és [[Les Pampes|pampeà]] (vegeu [[sabana uruguaiana]]), lleugerament ondulat i de grans pastius i zones pantanoses. No existeixen grans altures, per la qual cosa es pot dir que gairebé tot el terreny està situat al nivell del mar, és a dir, de 0 a 10 m. No obstant això, al centre del país s'hi aixequen altiplans moderats i algunes cadenes de turons conegudes com a ''cuchillas''. La ''cuchilla'' d'Haedo, la Grande i la de Santa Ana, són les més importants. Ambdues presenten una capa de pedres sòlida, argilenca i amb vegetació al seu voltant.<ref>{{Ref-web|url= http://www.tutiempo.net/Tierra/Orografia/Uruguay/UY.htm|títol=Uruguay :: Recursos Orográficos| consulta=2018-04-18|nom=Tutiempo Network,|cognom=S.L.}}</ref>
 
El turó més alt és el [[Cerro Catedral (Uruguai)|Catedral]], amb 513 metres, però també hi destaquen el de San Antonio, el Toro, i el [[Cerro Pan de Azúcar|Pan de Azúcar]], a Maldonado; el Salto del Penitentre i les serralades de [[Minas (Uruguai)|Minas]], a Lavalleja; el [[Cerro Batoví|Batoví]], pròxim a l'Iporá, a Tacuarembó; les Serres de Mahoma, a San José; i el Turó de Montevideo, amb la seva fortalesa històrica, i del que se suposa deriva el nom de la ciutat.
La franja oriental del país és clarament argilenca i es presta al cultiu d'[[arròs]], farratge i cereals. El litoral sud, d'altra banda, és pla amb sorres blanques i fines.
 
A l'extrem nord s'hi poden trobar alguns jaciments de pedres semiprecioses (com amatistes, per exemple), sobretot a Artigas i Salto, així com un influx d'aigües termals que emergeixen des de la profunditat de la terra.<ref>{{Ref-web|url= http://www.cideiber.com/infopaises/Uruguay/uru0102.html|títol=Cideiber| consulta=2018-04-18|llengua=en}}</ref>
 
=== Flora i fauna ===
* '''Zona 1''': [[Riu Cuareim]]:
 
:* A la confluència dels rius Uruguai i Cuareim, en el sector de la Ilha Brasileira, no existeix acord total entre ambdós països ("límit contestat").<ref>{{Ref-web|url= http://www.rau.edu.uy/uruguay/geografia/Uy.geo.htm|títol=URUGUAY: GEOGRAFIA| consulta=2018-04-18|nom=Alvaro|cognom=Lopez}}</ref>
:* Sobre el '''riu Cuareim''', des de la Ilha Brasileira fins a la desembocadura del rierol de la Hivernada, les aigües són comunes. En el sector comprès entre els rierols de la Hivernada, Maneco i Cuchilla Negra, és "límit contestat".
 
En matèria de [[drets humans]], el govern socialista ha encapçalat nombrosos avenços en aquests últims tres anys de mandat. El primer, i potser més destacat, és la recerca de desapareguts i víctimes de la dictadura militar dels anys 70. Per això, l'executiu ha autoritzat el treball conjunt d'especialistes forenses i antropòlegs, que han aconseguit importants i reveladors resultats.
 
També es va presentar un projecte per despenalitzar l'[[avortament]] per part de la dona, que va obtenir àmplia majoria parlamentària,<ref>[http://www.adnmundo.com/contenidos/politica/aborto_uruguay_despenaliza_senado_pi_061107.html Article en castellà sobre la despenalització de l'avortament a l'Uruguai]</ref> així com es va aprovar la unió civil entre persones del [[homosexualitat|mateix sexe]], encara que sense dret a adopció de menors.<ref>{{Ref-web|url= http://iblnews.com/story.php?id=33339|títol=IBL NEWS| consulta=2018-04-18|llengua=es castellà}}</ref> Tots aquests avenços suposen un progrés democràtic i humanitari que fins al moment només han portat a terme alguns països com l'Argentina, [[Estats Units]] o la [[Unió Europea]].
 
=== Estructura política ===
=== Governs departamentals ===
[[Fitxer:Palacio Municipal.jpg|thumb|150px|Intendència Municipal de Montevideo (IMM).]]
Els governs locals de cadascun dels dinou departaments s'organitzen a semblança del govern central, amb dos òrgans fonamentals: l'Intendent Municipal (executiu) i la Junta Departamental (legislatiu). S'ocupen de les tasques domèstiques del departament: transport, residus i enllumenat públic, entre d'altres funcions.
 
L'Intendent és elegit directament pel poble, en eleccions que es realitzen en dinou circumscripcions (una per cada departament) en una data diferent a la de l'elecció nacional (l'any següent a l'electoral, el segon diumenge del mes de maig).
A l'Uruguai hi ha més d'un milió de telèfons fixos,<ref name="https"/> 27,84 línies per cada 100 habitants, el que constitueix la densitat més alta en telefonia fixa de Llatinoamèrica.<ref>[http://unpan1.un.org/intradoc/groups/public/documents/UN/UNPAN021547.pdf UNPAN - Benchmarking E-government: A Global Perspective (2002)]</ref> La meitat del sistema telefònic es troba a Montevideo (00.598.2.XXX.XXXX).
 
La telefonia cel·lular (09X.XX.XX.XX) es divideix en tres empreses, una pública dependent d'ANTEL, denominada ''ANCEL'' (099.XX.XX.XX i 098.XX.XX.XX), i dues privades: [[Movistar]] (094.XX.XX.XX i 095.XX.XX.XX) i CTI Móvil (096.XX.XX.XX). Actualment l'Uruguai experimenta el ''boom'' de la telefonia cel·lular, on més de dos milions d'habitants disposen de telèfon mòbil, dos terços de la població total.<ref>{{Ref-web|url= http://www.telcommunity.com/visor.php?id_noticia=18059|títol=Your Digital Medium - Telcommunity| consulta=2018-04-18|llengua=en-US}}</ref>
 
L'Uruguai és, així mateix, el primer país d'Amèrica on es poden enviar missatges de text amb veu a través del telèfon mòbil, una cosa que només es troba patent en alguns països d'[[Àsia]] i Europa.<ref>[http://www.elpais.com.uy/Registro/Login.asp?refacc=0&vurl=%2F07%2F09%2F28%2Fpciuda%5F305219%2Easp&erracc=99&url_qs= Article del diari uruguaià ''El País''] {{es}}</ref><ref>[http://mensajes-de-texto.uy.keegy.com/ Notícies electròniques de l'Uruguai] {{es}}</ref>
** Homes: 73,12 anys
** Dones: 79,65 anys
* Mortalitat materna:<ref name="paho">{{Ref-web|url= http://www.paho.org/spanish/sha/prfluru.htm#morbimortal|títol=La OPS celebra su 110o aniversario| consulta=2018-04-18|nom=Paulo|cognom=Leite|llengua=es castellà-es}}</ref> 11 cada 100.000 naixements
* Mortalitat infantil: 12,7 per mil (2005)<ref name="cbasico"/>
* Mortalitat menors de 5 anys:<ref name="paho"/> 18.1 por 1.000
* Alfabetisme: 97,7% (2006)<ref>{{Ref-web|url= https://www.elobservador.com.uy/contenidos/404.html|títol=404| consulta=2018-04-18}}</ref>
* Consum de calories diàries: 2.862 per cápita
* Aigua potable:<ref>{{Ref-publicació|article=Estadísticas|publicació=UNICEF|llengua=es-ES castellà|url= http://www.unicef.org/spanish/infobycountry/uruguay_statistics.html#13}}</ref> 98%
 
=== Educació ===
A l'Uruguai la població té accés a educació gratuïta des de primer nivell de preescolar fins a la secundària. El país compta amb una universitat pública, la [[Universitat de la República]], integrada per diverses facultats i serveis annexos. Aquesta oferta educativa es veu complementada per institucions d'educació privada que inclouen des de l'educació preescolar fins a la terciària.
 
Un dels èxits del sistema educatiu uruguaià, és la seva elevada taxa d'[[alfabetització]], la més alta d'Amèrica Llatina, al voltant del 98%, seguida de l'Argentina i Cuba (97%).<ref>{{Ref-web|url= http://hdr.undp.org/reports/global/2005/espanol/|títol=Reports {{!}} Human Development Reports| consulta=2018-04-18|llengua=en}}</ref><ref name="https"/>
 
==== Estadístiques ====
[[Fitxer:Homage to Spain in Uruguay.jpg|200px|thumb|Homenatge a Espanya, a Montevideo. La verge representa la mare pàtria.]]
[[Fitxer:Mate uruguayo.jpg|thumb|''[[Mate (infusió)|Mate]]'', la beguda nacional de l'Uruguai.]]
El territori que actualment inclou l'Uruguai estava poblat, en el passat, per tribus indígenes que, després de l'arribada dels colons [[Europa|europeus]], es van veure fortament amenaçats. Les ètnies més conegudes són els [[xarrues]] - dels quals s'ha heretat el gentilici pels nascuts al país -, els guaranís, els chanás i els tapís.<ref>{{Ref-web|url= http://www.escueladigital.com.uy/historia/precolonial/indigenas.htm|títol=La Escuela Digital - URUGUAY - Indígenas del territorio uruguayo| consulta=2018-04-18}}</ref>
 
En el cas dels indis xarrues, l'Uruguai ha heretat alguns localismes que s'han incorporat a la manera de parlar de molts ciutadans. Per exemple, es diu que la paraula ''gurí'' o ''gurís'', el plural del qual és ''gurises'', que es refereix a "petit" o jove de curta edat, és una paraula d'origen xarrua.<ref>{{ref-web|url= http://www.chasque.net/vecinet/charruas.htm|títol=Los Charrúas| editor=Autogestión vecinal (vecinet)|lloc=Montevideo (Uruguai)|llengua= castellà|citació=Els indis xarrues}}</ref>
Quan els colons [[Espanya|espanyols]] i [[Portugal|portuguesos]] van arribar a aquesta regió d'Amèrica, van trobar que l'ambient era hostil, la humitat era molt elevada, i el fred molt fort. A tals inclemències, i a la dura feina de cacera i construcció que realitzaven els indígenes nòmades i sedentaris, els espanyols van haver d'esbrinar quin era el secret de tanta resistència per part dels nadius. Allà van descobrir una espècie d'arbre, que es conreava al sud del Brasil i est del Paraguai, i van decidir realitzar plantacions extensives d'aquesta planta, a la qual el temps i la història han donat un lloc privilegiat a la regió.
 
Els efectes nocius, estimulants i curatius de l'[[herba mate]] (molt similars als del te tradicional), es van estendre ràpidament fins a arribar a l'Uruguai i l'Argentina. Els indis quítxues llavors van adaptar la ''yerba mate'' a la seva vida i en van dir "''matí''" (vas o recipient) a l'espècie de carbassa allargada on es diposita ''l'herba'' i l'aigua calenta per beure el que s'ha castellanitzat com "''[[mate (infusió)|mate]]''".<ref>{{Ref-web|url= http://www.rau.edu.uy/uruguay/cultura/mate.htm|títol=El mate| consulta=2018-04-18|nom=Red Académica|cognom=Uruguaya}}</ref>
 
A l'Uruguai, a diferència d'altres països de la regió, el ''mate'' característic és el ''cimarrón''.<ref>[http://www.lobuenodeuruguay.com/Internas/termomate.html Article en castellà sobre el mate uruguaià]</ref> Se serveix en un recipient amb forma de carabassó, buidat, que pot ser d'un fruit que es fa servir a tals efectes, o bé de fusta o metall. Es diposita l'herba mate a l'interior del recipient, després de "curar"-lo (és a dir, aconseguir que s'hagi humitejat i assolit un color i estat propicis per al seu bon ús), s'hi afegeix aigua calenta amb un termos o caldera, i s'hi col·loca una vareta metàl·lica, dissenyada i buidada, amb una petita reixeta que permet l'absorció de la infusió, i que es coneix localment com a ''bombilla''. L'acte de servir ''mate'', es coneix com a ''cebar''.
El patrimoni europeu va tenir lloc al [[segle XX]]. La seva influència es va veure reflectida en la construcció, modes d'edificació, hàbits i, sobretot, en la gastronomia. El país va ser un escenari acollidor per les inversions d'acabalats empresaris alemanys i francesos i per la residència i treball de molts espanyols i italians que fugien de la pobresa que assolava els seus països. Després de la [[Segona Guerra Mundial]], l'Uruguai es va veure afavorit per la quantitat d'immigrants que van ingressar al país amb intencions de treballar i de viure. Amb ells, van arribar els seus costums.
 
Els italians van obrir pizzeries, gelateries i fàbrica de pastes. L'escalopa espanyola, a l'Uruguai rep el nom de ''milanesa'', perquè va ser introduïda pels italians.<ref>{{Ref-publicació|cognom=|nom=|article=Univision.com|publicació=Univision|llengua=es castellà|url= http://www.univision.com/content/content.jhtml?cid=481613|data=|pàgines=}}</ref> A més, existeix la milanesa "napolitana", que té formatge i salsa de tomàquet amb una mica d'orenga. Els espanyols, i sobretot els gallecs i els asturians, van obrir fleques i carnisseries o modestos magatzems o bars. Es van introduir masses i pastissos gallecs de confiteria, empanades i paelles, mariscs i peix fresc. La [[truita d'ous|truita]] espanyola va cobrar certa popularitat, mentre que l'olla [[Andalusia|andalusa]], les espècies catalanes, l'arròs amb llet i les melmelades es van difondre a gran escala.
 
Els [[Anglaterra|anglesos]] van introduir la primera marca de calçat del país, ''Champion'', i per això als calçats esportius se'ls coneix com a ''championes''. Els francesos es van dedicar als alts negocis i a la rebosteria i refineria, mentre que els alemanys van obrir fàbriques de begudes i processament de menjar.
Encara que existeix una gran controvèrsia sobre el tema, a causa de rivalitats locals, se sosté que el [[dolç de llet]] va ser creat a l'Uruguai, per esclaus africans a servei d'empresaris uruguaians o europeus. Tanmateix, també es diu que va ser portat a l'Uruguai i a l'Argentina pels portuguesos, si bé una quarta hipòtesi afirma que és d'origen andalús o que va ser creat en el camp argentí el [[segle XVIII]]. El cert és que tant el dolç de llet com la llaminadura de [[xocolata]] o sucre, plena d'aquest dolç, i que es coneix com a ''alfajor'', és molt característic del Riu de la Plata i forma part del seu patrimoni gastronòmic, al costat de les coques fregides (o ''[[tortas fritas]]'') de farina i greix boví en oli de gira-sol i que la tradició diu que s'han de consumir els dies de pluja.
 
L'Uruguai i l'Argentina també comparteixen el dia del ''gnocchi'', en què cada 29 del mes, se serveix un plat d'aquesta pasta a base de patata, amb salsa de tomàquet o, en el cas de l'Uruguai, amb salsa de ''caruso'' o ''tuco'' de carn o pesto.<ref>{{Ref-web|url= http://www.alimentacion-sana.com.ar/informaciones/Chef/noquis.htm|títol=Los Ñoquis del 29| consulta=2018-04-18|llengua=spanish}}</ref> A Colonia, d'altra banda, destaca la producció de [[formatges]] i melmelades casolanes d'origen suís.
 
=== Altres costums ===
L'[[esport]] amb més seguidors a l'Uruguai és el [[futbol]].<ref>[http://w.com.uy/uruguay-todo/uruguay.html Informació sobre l'Uruguai: Futbol com a esport nacional]</ref> Històricament el futbol ha estat un element fonamental en el que refereix a l'afermament de la "nacionalitat" uruguaiana i a la projecció internacional de la imatge de l'Uruguai com a país, als començaments del segle XX. [[Asociación Uruguaya de Fútbol|"La celeste"]] (renom històric de la selecció uruguaiana, que sorgeix del color de la seva samarreta) va enlluernar a Europa amb les seves presentacions olímpiques i es va guanyar l'admiració i el respecte de l'univers esportiu, col·locant al futbol sud-americà en el més alt àmbit de consideració en una època en què l'esmentat continent era encara ignorat al mapa internacional del futbol (Uruguai en particular desconegut a tots els mapes, no sol al futbolístic). Uruguai va guanyar dues medalles d'Or consecutives, als [[Jocs Olímpics]] (París 1924 i Ámsterdam 1928), sent durant 80 anys l'únic país sud-americà a ocupar el màxim lloc olímpic, honor compartit ara amb l'Argentina des d'[[Jocs Olímpics d'Atenes 2004|Atenes 2004]] (vegeu [[Uruguai als Jocs Olímpics]]).<ref>{{Ref-publicació|article=Athletes - Famous Olympic Athletes, Medalists, Sports Heroes|publicació=International Olympic Committee|llengua=en|url=http://www.olympic.org/uk/athletes/results/search_r_uk.asp|data=2018-02-20}}</ref>
 
Uruguai ocupa el primer lloc en quantitat de [[Copa Amèrica de futbol|copes Amèrica]], amb 15, seguit par l'Argentina amb 14 et pel Brasil, que en té 7. En el que refereix a títols mundials, l'Uruguai va aconseguir en dues ocasions la [[Copa del Món de Futbol]] (el [[Copa del Món de Futbol de 1930|1930]]<ref>[http://www.notasdefutbol.com/2006/03/16-uruguay-primer-campeon-del-mundo Notes de futbol: Uruguai, primer campió del món]</ref> i el [[Copa del Món de Futbol de 1950|1950]],<ref>[http://www.fifa.com/mm/document/fifafacts/mcwc/ip-201_10e_fwcdraw-history_8842.pdf Història de la Copa del Món de Futbol] {{en}}</ref> sent aquest un últim èxit esportiu històric i un dels moments més dramàtics i inoblidables de la història del futbol uruguaià, la final del qual és coneguda des de llavors amb el renom del "''Maracanazo''"). A nivell de clubs [[Club Nacional de Football|Nacional]] i [[Club Atlético Peñarol|CA Peñarol]], els dos principals equips uruguaians, han representat a l'Uruguai de forma magnífica, obtenint-hi tots dos vuit [[Copa Libertadores de América]] i sis [[Copa Intercontinental de futbol|Copes Intercontinentals]], a més d'una destacada llista (en quantitat i qualitat) de títols internacionals que els permeten ocupar, fins al novembre del 2006, la primera i la tercera posicions en el Rànquing de Clubs de la [[CONMEBOL]] (Peñarol 1094 ptes., [[Club Atlético Boca Juniors|Boca Juniors]] 1023 ptes., Nacional 960 ptes.).<ref>[http://www.conmebol.com/ranking_index.jsp?slangab=S Rànquing de Clubs de la CONMEBOL] {{es}}</ref>
 
Hi ha molts jugadors uruguaians que formen part de lligues espanyoles, italianes, i d'altres països europeus i asiàtics. Entre els més destacats a d'Espanya, estan [[Diego Forlán]], de l'[[Atlético de Madrid]]; [[Pablo Gabriel García Pérez|Pablo García]], del [[Real Murcia]]; [[Walter Pandiani]] de l'[[Osasuna]], [[Ernesto Javier Chevantón]] del [[Sevilla Fútbol Club|Sevilla]]; i [[Fabián Estoyanoff]] del [[Real Valladolid Club de Fútbol]].
En les eleccions presidencials realitzades el [[31 d'octubre]] de [[2004]] va resultar elegit [[Tabaré Vázquez]], candidat per la coalició d'esquerra [[Front Ampli|Encontre Progressista-Front Ampli-Nova Majoria]] amb el 50,6% dels vots, assolint la victòria en la primera volta i aconseguint un parlament amb majories absolutes. És la primera vegada en la història del país que un partit polític no tradicional, i d'aire [[socialisme|socialista]], accedeix al Poder Executiu.
 
En les eleccions municipals realitzades el [[8 de maig]] de [[2005]], el [[Partit Nacional de l'Uruguai|Partit Nacional]] va obtenir deu intendències, l'EP-FA-nm en va obtenir vuit, i el [[Partit Colorado de l'Uruguai|Partit Colorado]] en va obtenir una.<ref>{{Ref-web|url= http://www.equipos.com.uy/|títol=:: Equipos Consultores {{!}} Servicios profesionales ::| consulta=2018-04-18}}</ref>
 
Pel que fa a les [[eleccions presidencials de l'Uruguai de 2009|eleccions presidencials]] del [[2009]], el partit oficialista d'esquerra, el Front Ampli, va obtenir un nou govern amb el triomf del tupamaro [[José Mujica]] sobre l'expresident [[Luis Alberto Lacalle]].<ref>[http://www.lamalla.cat/internacional/article?id=313504 ''L'exguerriller José Mujica, nou president de l'Uruguai''], lamalla.cat</ref><ref>[http://www.esquerra.cat/documents/en/en167-mon.pdf ''Esquerra.cat: Uruguai, la presidència passa de la consulta mèdica al tractor'']</ref>
315.088

modificacions