Gametogènesi: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: Per baix de > Per sota de |
m m |
||
Línia 1:
La '''gametogènesi''' és el procés de formació de [[gàmeta|gàmetes]].
== Gametogènesi en animals ==
Hi ha [[espermatogènesi|gametogènesi masculina]] i [[ovogènesi|gametogènesi femenina]]. És el procés de formació dels gàmetes masculins i femenins. El procés de formació dels gàmetes masculins es diu gametogènesi masculina, i sovint la confonen amb l'[[espermatogènesi]]. L'espermatogènesi és sols una etapa de la gametogènesi en la qual té lloc la [[meiosi]].
== Gametogènesi en plantes ==
'''Gametogènesi masculina.'''
Linha 13 ⟶ 11:
Cada estam està constituït per:
* Un filament, que és una tija fineta que serveix de suport i té funció d'ancoratge i sistema de transport a través dels vasos conductors que conté.
* Antera, formada per dues meitats simètriques i cadascuna s'anomena teca. Cada teca té 2 sacs pol·línics (centres formadors de gàmetes). Les dos teques estan connectades entre si per un feix de vasos conductors on s'ancora el filament. Cada teca està delimitada externament per dues capes de cèl·lules. La capa externa (que és una monocapa) és l'exoteci i està format per cèl·lules cúbiques. La capa interna és l'endoteci i està formada per cèl·lules prismàtiques amb la paret cel·lular grossa amb reforçaments de [[lignina]].
Acabada la gametogènesi masculina, l'antera es deshidrata (l'exoteci concretament) i es trenca la paret per aquelles zones on no hi ha reforçament de lignina, és la dehiscència. Per sota de l'endoteci trobem 2 o 3 capes de cèl·lules parenquimàtiques, la capa intermèdia. El sac pol·línic és una monocapa de cèl·lules amb material de reserva. La monocapa s'anomena tapètum i per dins està el teixit arquesporial.
Linha 21 ⟶ 19:
En la gametogènesi s'inicia la proliferació de les cèl·lules del teixir arquesporial per mitosi. Donen lloc a les cèl·lules mare dels grans de pol·len (2n). Són somàtiques. Aquestes cèl·lules passen per una meiosi donant lloc a quatre cèl·lules haploides (n). Aquestes quatre cèl·lules sintetitzen la paret dels grans de pol·len, primer l'exina i després la intina (cel·lulosa, hemicel·lulosa, pectines). Després sofreixen una mitosi amb una citocinesi summament desigual donant lloc a:
* Una cèl·lula gran, la cèl·lula vegetativa.
* Una cèl·lula menuda, la cèl·lula generativa.
Ací acaba la gametogènesi, però algunes cèl·lules vegetatives sofreixen una mitosi més donant lloc a dues cèl·lules generatives. Les 2 cèl·lules generatives participen en la fecundació. La cèl·lula vegetativa formarà el sistema de transport des de l'estigma fins a arribar a l'òvul, el tub pol·línic.
Linha 41 ⟶ 39:
El sac embrionari conté:
* L'ovocèl·lula, és la gàmeta femenina i es troba acompanyada mitjançant ponts citoplasmàtics (plasmodesmes) que es formen entre les cèl·lules sinèrgides i l'ovocèl·lula i entre les sinèrgides i la cèl·lula central. També hi ha plasmodesmes (hi ha molts) entre les cèl·lules antípodes i la cèl·lula central.
*Dues cèl·lules sinèrgides la funció de les quals és:▼
▲* Dues cèl·lules sinèrgides la funció de les quals és:
*Sintetitzar i exocitar quimioatraients per atraure al tub pol·línic per quimiotactisme.▼
*Reben al seu citoplasma a les 2 cèl·lules generatives.▼
*Unió al tub pol·línic.▼
▲* Sintetitzar i exocitar quimioatraients per atraure al tub pol·línic per quimiotactisme.
*Cèl·lula central binucleada. Serà 3n i formarà l'endosperma.▼
▲* Reben al seu citoplasma a les 2 cèl·lules generatives.
▲* Unió al tub pol·línic.
▲* Cèl·lula central binucleada. Serà 3n i formarà l'endosperma.
*Tres cèl·lules antípodes al pol oposat a les sinèrgides. La seua funció és el transport cap a la cèl·lula central, es troben més prop de l'infundíbul (tub conductor). ▼
▲* Tres cèl·lules antípodes al pol oposat a les sinèrgides. La seua funció és el transport cap a la cèl·lula central, es troben més prop de l'infundíbul (tub conductor).
{{ORDENA:Gametogenesi}} <!--ORDENA generat per bot-->
| |||