Fraternitat reialista: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 3:
 
== La Fraternitat al Regne de València ==
El centre visible de la ''Fraternitat'' al Regne de València va ser la ciutat de [[Xàtiva]] que contava amb un militar de primer ordre en les seues files, en [[Pere de Xèrica|Pere de Xèrica i de Llúria]]. També es constituïren com a aliats del monarca [[Vila-real]] i [[Borriana]], aquesta darrera més tard seria recompensada pel [[Pere el Cerimoniós]] amb tres corones sobre l'[[Escut i bandera de Borriana|ensenya municipal]] per la seua fidelitat. També [[Morella]], tot i els dubtes inicials i amb discordància amb moltes de les seues aldees, s'alià finalment amb els posicionaments de la ''Fraternitat'' valenciana, mentre [[Oriola]] i [[Alacant]], tot i formar part dels senyorius de l'[[Ferran d'Aragó i de Castella|infant Ferran]], germanastre de [[Pere el Cerimoniós]] i aliat dels unionistes, restaren també fidels al monarca.<ref>{{Ref-publicació|cognom=Ferrer i Mallol|nom=Maria Teresa|article=Causes i antecedents de la guerra dels dos Peres|publicació=Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura|url=|data=Octubre-Desembre 1987|pàgines=445-508}}</ref>
 
Una vegada constituits els dos bàndols i tot i les tardanes ofertes de diàleg realitzades pel rei, que van ser rebutjades, el conflicte armat va resultar inevitable, pel què, després de la proclamació de la Unió, es van iniciar els preparatius militars i, en desembre de 1347, va estallar la [[Guerra de la Unió|guerra]]. Aquests inicialment es decantà a favor dels unionistes, després de la seua victòria a les batalles de la [[La Pobla Llarga|Pobla Llarga]] i [[Bétera]], però finalment va finalitzar amb la victòria de la ''Fraternitat'' a la [[batalla de Mislata]]. Una vegada acabada la guerra, Pere el Cerimoniós va imposar a les viles rebels, en compensació per la seua afrenta, a pagar forts tributs al monarca.<ref>{{Ref-publicació|cognom=García Marsilla|nom=Juan Vicente|article=La génesis de la fiscalidad municipal en la ciudad de Valencia (1238-1366)|publicació=Revista d'Història Medieval 7|url=|data=1996|pàgines=149-170}}</ref>