|
*
{{Infotaula persona
*{{GEC|0062233| nom = Miquel Servet }}
| imatge = Michael Servetus.jpg
| mida_imatge = 200px
| peu =
| nom_naixement =
| data_naixement = {{Data naixement|1509|09|29}}
| lloc_naixement = [[Fitxer:Escudo de Villanueva de Sigena.svg|10px|Vilanova de Sixena]] [[Vilanova de Sixena]], [[Regne d'Aragó|Aragó]]
| data_defuncio = {{Data defunció i edat |1553|10|27|1509|09|29}}
| lloc_defuncio = [[Fitxer:Wappen Genf matt.svg|10px|Ginebra]] [[Ginebra]], [[Antiga Confederació Suïssa|Suïssa]]
| causa_defuncio = [[mort a la foguera]]
| sepultura =
| coordenades_sepultura =
| residencia =
| nacionalitat =
| alies =
| conegut_per = [[Teologia]], [[medicina]]
| educacio =
| ocupador =
| ocupacio = Teòleg, físic, cartògraf, traductor
| titol_personal =
| salari =
| valor_net =
| alçada =
| pes =
| carrec =
| predecessor =
| successor =
| partit_politic =
| religio =
| conjuge =
| fills =
| pares =
| parents =
| signatura =
| notes =
}}
'''Miguele Serveto Conesa''' ([[Vilanova de Sixena]], [[Regne d'Aragó]], potser el [[29 de setembre]] de [[1511]] - [[Ginebra]], [[27 d'octubre]] de [[1553]]), àlies "Revés" i conegut tradicionalment en català com a '''Miquel Servet''', fou un [[humanisme|humanista]], [[teologia|teòleg]] i [[científic]] [[Aragó|aragonès]] d'abast universal. També se'l coneix com '''Miguel de Villanueva''', '''Michel de Villeneuve''' o, en [[llatí]], '''Michael Servetus'''.
Els seus interessos van abastar un bon nombre de ciències: l'[[astronomia]] i la [[meteorologia]], la [[geografia]], la [[jurisprudència]], la [[teologia]] i l'estudi de la [[Bíblia]], les [[matemàtiques]], l'[[anatomia]] i la [[medicina]]. Els seus escrits foren en [[llatí]].
== Naixement i anys de formació ==
[[Fitxer:Fachada casa natal Servet.jpg|esquerra|200px|thumb|Façana de la casa on va néixer Miquel Servet a Vilanova de Sixena, avui convertida en centre d'interpretació de la seva vida i obra]]
Per bé que la seva localitat de naixement és citada com a Vilanova o Villanueva, actualment hi ha un consens gairebé general a situar el lloc de naixement de Servet a [[Villanueva de Sigena|Vilanova de Sixena]] ([[província d'Osca|Osca]]),<ref name="Alletz1782">{{ref-llibre|autor=Pons-Augustin Alletz|títol=Diccionario portatil de los concilios: que contiene una suma de todos los concilios generales, nacionales, provinciales y particulares ...|url=http://books.google.com/books?id=5-7OGXho4rkC&pg=PA526|consulta= |any=1782|editorial=por D. Joachin Ibarra|pàgines=526–}}</ref> '. A Vilanova de Sixena es conserva la casa familiar, avui convertida en centre d'interpretació.<ref>[http://www.sipca.es/censo/1-INM-HUE-010-251-002/Casa/natal/de/Miguel/Servet.html#.WirH-DeDPIU "Casa natal de Miguel Servet"], Sistema de Información del Patrimonio Cultural Aragonés (SIPCA), {{es}}. [Consulta: 8 desembre 2017]</ref>
Jove amb dots excel·lents per a les lletres, va abandonar la localitat d'origen per ampliar estudis a [[Barcelona]],<ref name="GEC">{{GEC|EC-GEC-0062233}}</ref> on estudià llatí, grec, hebreu, matemàtiques i filosofia.<ref>[http://blogs.sapiens.cat/socialsenxarxa/2012/05/05/miquel-servet/ "Miquel Servet"], de Vicente Moreno Cullell , ''[[Sàpiens]]'', 5 de maig del 2012. [Consulta: 8 desembre 2017]</ref> Allí, vers el 1525,<ref name="GEC"/> és acceptat com a pupil per fra [[Juan de Quintana]], que arribaria a ser confessor de [[Carles I d'Espanya|Carles I]]. Després d'una estada a [[Tolosa de Llenguadoc]] per estudiar-hi dret, on entra en contacte per primera vegada amb cercles pròxims a la [[Reforma Protestant]], viatja amb Quintana per [[Itàlia]] i [[Alemanya]], com a part del seguici imperial, i presencia la coronació de Carles V com a [[Sacre Imperi Romanogermànic|emperador]] a [[Bolonya]] l'any 1530.
== Primeres obres teològiques ==
Posteriorment abandona el seu mentor i inicia un periple per diverses ciutats de l'Europa Central afins al [[protestantisme]] naixent. Estableix una relació cada cop més difícil i polèmica amb alguns líders reformadors, com [[Joan Ecolampadi|Ecolampadi]] de [[Basilea]], i se'n va més endavant cap a [[Estrasburg]], on es relaciona amb [[Martí Bucer|Bucer]], i a [[Hagenau]], ciutat [[Alsàcia|alsaciana]] que llavors pertanyia al [[Sacre Imperi Romanogermànic]]. El [[1531]] publica ''De Trinitatis erroribus'' —Dels errors entorn de la Trinitat—, obra en què nega la validesa bíblica del dogma trinitari establert al [[Concili de Nicea I|Concili de Nicea]] i proposa que el Fill és el fruit de la unió del Logos diví amb la persona de Jesús, nascut miraculosament de la Verge Maria. Per tant, el Fill no és etern ni és una Persona de la [[Santíssima Trinitat|Trinitat]], l'existència de la qual nega vehementment i la defineix com els "tres fantasmes" o el "Ca Cèrber de tres caps", i qualifica els que hi creuen com a "triteistes". D'altra banda, l'Esperit Sant no seria una altra entitat, la pretesa tercera Persona d'aquesta Trinitat, sinó simplement la manifestació de l'Esperit de Déu tal com actua a través dels homes. Aquest llibre va produir un gran escàndol entre els reformadors alemanys i fou prohibit a Estrasburg i Basilea. L'any següent va publicar el ''Dialogorum de Trinitate'', una formulació revisada de les seves tesis inicials. Comptat i debatut, les seves propostes el van enfrontar tant als catòlics romans com als protestants.
== Temps d'ocultació ==
Miquel Servet es dirigeix a [[Lió]]. Havia estat breument a [[París]], on una trobada prevista però finalment no duta a terme amb [[Joan Calví|Calví]] es transforma en l'inici d'una relació epistolar entre ambdós. Servet arriba a Lió amb una nova identitat, ''Michel de Villeneuve'', pretesament originari de [[Tudela]], a [[Navarra]], per evitar les persecucions de la [[Inquisició]]. Va treballar en una impremta, primer com a corrector de proves. El [[1535]] li van encarregar la publicació i l'anotació de la ''Geografia'' de [[Claudi Ptolemeu]], feina que donava proves de la seva gran erudició.
El [[1537]] es matricula a la [[Universitat de París]] per estudiar medicina. Allà estudia al costat dels grans metges de l'època i acaba ensenyant [[matemàtiques]] i [[medicina]] a la Universitat. Tanmateix, aviat es troba en dificultats, ja que va dictar un curs d'[[astrologia]] en què defensava la influència de les estrelles en els esdeveniments futurs (astrologia judiciària), la qual cosa, junt amb un opuscle en el qual descriu l'ús de xarops per administrar els remeis de l'època, l'enfronta amb la comunitat universitària.
Deixa de nou París i resideix en diverses localitats de França, fins que a Lió es troba amb l'arquebisbe de [[Viena del Delfinat]], [[Pierre Paulmier]], que havia conegut prèviament a París. D'aquesta forma entra al seu servei com a metge personal ([[1541]]).
== La ''Restitució del Cristianisme'' ==
A [[Viena del Delfinat|Viena]], Servet es dedica a continuar els seus estudis i les seves publicacions i prepara en secret la que serà la seva obra mestra. Prossegueix la seva correspondència amb Calví, a qui envia una primera versió del seu llibre ''Christianismi Restitutio'' ("Restitució del Cristianisme"), de caràcter fonamentalment teològic, tot esperant els seus comentaris ([[1546]]). El concepte de [[cristianisme]] que hi exposa és proper al [[panteisme]]. ''Crist és a totes les coses. El món n'és tot ple.'' Es mostrava també contrari al [[baptisme]] dels infants, ja que aquest sagrament ha de ser un acte madur i conscient de voler esdevenir cristià, la qual cosa l'apropa a les posicions [[anabaptisme|anabaptistes]]. Sobre l'edat adequada per rebre el baptisme, va suggerir seguir l'exemple de [[Jesús]]: ''El mateix Jesucrist va ser batejat amb vora trenta anys''. Curiosament, el llibre va passar a la posteritat perquè al seu Llibre V contenia la primera exposició a l'Occident cristià de la funció de la [[Sistema cardiovascular|circulació pulmonar]] o menor: segons Servet, la sang és transmesa per l'[[artèria pulmonar]] a la [[vena pulmonar]] per un pas prolongat a través dels [[pulmons]], en el curs del qual es torna de color vermell i s'allibera ''dels vapors fuliginosos per l'acte de l'expiració''. Servet sostenia que l'[[ànima]] era una emanació de la [[Divinitat]] i que tenia la seu a la sang. Gràcies a la sang, l'ànima podia estar disseminada per tot el cos i, així, l'home podia assumir la seva condició divina. Per tant, els descobriments relatius a la circulació de la sang tenien un impuls més religiós que científic. D'aquí que la descripció de la circulació pulmonar es trobi dins d'una obra de [[teologia]] i no de [[fisiologia]]. Per a Servet no hi havia diferència entre ambdós àmbits, ja que tot obeïa a un mateix gran designi diví.
Com a resposta, Calví el commina a llegir el seu propi llibre ''Institutio religionis Christianae'' ("Institució de la Religió Cristiana"), publicat el [[1536]]. Servet va llegir el llibre de Calví, hi va fer anotacions molt crítiques als marges i li va tornar la còpia corregida, la qual cosa va desplaure enormement al reformador, que va avisar que si Servet posava els peus a [[Ginebra]] "no en sortiria viu".
Finalment, ''Christianismi Restitutio'' és publicat anònimament al començament del [[1553]], novament amb un gran escàndol. Un calvinista de Ginebra escriu a un amic [[catolicisme|catòlic]] revelant-li que l'autor del llibre és l'heretge Miquel Servet, ocult sota la falsa identitat de "Villeneuve". Se sospita que darrere d'aquesta denúncia hi podria haver el mateix Calví, que havia tingut accés al text gràcies a Servet mateix. La [[Inquisició]] de Lió rep part de la correspondència intercanviada entre ells, després de la qual cosa Servet és detingut, interrogat i empresonat a [[Viena del Delfinat]]. El [[7 d'abril]], tanmateix, aconsegueix evadir-se i el [[17 de juny]] és sentenciat a mort ''in absentia'' i és cremat en efígie.
== Judici i mort ==
Possiblement mentre anava cap a [[Itàlia]], per alguna raó, Servet acaba fent estada a [[Ginebra]], on va ser reconegut a l'església on predicava el mateix [[Joan Calví]] ([[13 d'agost]]). Després de ser detingut i jutjat per [[heretge]] (per la seva negació de la [[Santíssima Trinitat|Trinitat]] i per la defensa del [[baptisme]] durant l'edat adulta), va ser condemnat a morir a la [[foguera]] ([[26 d'octubre]] de [[1553]]).
:''Contra Miquel Servet del [[Regne d'Aragó]], a Espanya: Perquè el seu llibre anomena la Trinitat "dimoni" i "monstre de tres caps"; perquè contraria les Escriptures dir que Jesucrist és un fill de David; i perquè diu que el baptisme dels petits infants és obra de [[bruixeria]], i per molts altres punts i articles i execrables blasfèmies amb què el llibre va així adreçat contra Déu i la sagrada doctrina evangèlica, per tal de seduir i defraudar els pobres ignorants.''
:''Per aquestes i altres raons et condemnem, Miquel Servet, que et lliguin i portin a l'indret de Champel, que allà et subjectin a una estaca i et cremin viu, al costat del teu llibre manuscrit i imprès, fins que el teu cos quedi reduït a cendra, i així acabis els teus dies perquè quedis com a exemple per a altres que vulguin cometre el mateix.''
L'endemà, [[27 d'octubre]] de [[1553]], Miquel Servet mor cremat a la foguera.
Independentment de la importància dels seus descobriments fisiològics o de la seva tasca com a polemista religiós, la figura de Miquel Servet esdevé rellevant com a màrtir de la llibertat de pensament i d'expressió de les idees, tant se val les que fossin, en clar desafiament a qualsevol que volgués coartar-la. Les [[Unitarisme|esglésies unitàries]] consideren Servet el seu pioner i primer màrtir.
== Vegeu també ==
*[[William Harvey]]
== Nota ==
<references/>
==Bibliografia ==
* {{citar ref| tipus = llibre| cognom1 = Torres i Amat| nom1 =Fèlix | enllaçautor1 = Fèlix Torres i Amat| títol = Memorias para ayudar a formar un diccionario crítico de los escritores catalanes y dar alguna idea de la antigua y moderna literatura de Cataluña| url = http://books.google.cat/books?id=sp8IAAAAMAAJ&printsec=frontcover&hl=ca#v=onepage&q&f=false| editorial = Imprenta de J. Verdaguer | lloc = Barcelona | data = 1836 | consulta = 28 d'octubre de 2013| pàgines = 602 | llengua = castellà }}
==Enllaços externs ==
{{commonscat}}
* [http://miguelservet.monegros.net Centro de Interpretación Miguel Servet, Vilanova de Sixena] {{es}}
* [http://www.miguelservet.org Instituto de Estudios Sijenenses Miguel Servet] {{es}} {{en}} {{fr}} {{it}}
* [http://www.servetus.org Servetus International Society] {{en}} {{es}}
* [http://www.miguelservet.com Aspectes de la vida i l'obra de Miquel Servet] {{es}}
* [http://www.filosofia.org/lugares/001/g018.htm Miquel Servet: monument a Annemasse, França, 1908-1941, 1960] {{es}}
* {{GEC|0062233|Miquel Servet}}
{{Autoritat}}
| 