[[Fitxer:Ametller.jpg|thumb|230px|Un camp d'ametllers abundants al Baix Ebre.]]
LoEl contrast de relleu i clima ha determinat una gran diversitat de paisatges vegetals. A més, l'home els ha aprofitat i explotat de manera diferent. Lo resultat és un fort contrast entre el paisatge de la plana i el de muntanya. A la plana hi ha un predomini de conreus, i a la muntanya de boscos o matollars.
LosEls botànics han interpretat que la vegetació espontània dels sectors més secs i calents de la plana no inundada i dels vessants inferiors assolellats estaria constituïda per una màquia litoral de [[llentiscle]] i [[margalló]]. Als vessants mitjans de les muntanyes hi hauria un alzinar, i als vessants superiors, sobretot los més frescals, rouredes de [[roure valencià]] o pinedes de [[pi roig]] i pinassa. Als sectors inundats de les planes riberenques i deltaiques hi hauria sobretot un mosaic d'aiguamolls, vegetació aquàtica i boscos de ribera.
Com s'ha dit, les planes són ocupades per conreus. Hi resten pocs indrets on la vegetació espontània pugui desenvolupar-se. De les màquines naturals, no en queda res, al seu lloc hi ha garrigues, brolles, o l'erosió hi ha estat tan intensa que només hi ha un terra rocós amb unes poques plantes menudes.
