Universitat de Ciutat del Cap: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Contingut canviat per «{{Infotaula d'organització | tipus_infotaula = cultura |nom = Universitat de Ciutat del Cap |abreviacio = UCT |logo...».
Etiquetes: Substitució editor visual
m Revertides les edicions de 2.137.163.246. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Línia 32:
 
== Història ==
Els orígens de la UCT es troben en l'establiment de la [[South African College]] el [[1929]] com una escola per a nois. El [[1874]] la [[South African College Schools]], que arribava fins a l'educació secundària, va separar-se del College, que preparava als alumnes per les proves d'accés a la [[Universitat del Cap de Bona Esperança]]. El [[1887]] s'hi va establir la primera residència masculina del sud d'Àfrica, coneguda com a ''College House Residence'', per iniciativa del Professor C.E. Lewis. El [[1918]] el South African College va ser elevat a la categoria d'Universitat amb poders per atorgar diplomes de graduació, passant llavors a anomenar-se Universitat de Ciutat del Cap.
== res nada de historia ==
 
El [[1928]] la UCT es va traslladar al campus estatal de [[Groote Schuur]]. Durant l'època [[apartheid]], entre [[1960]] i [[1990]], molts dels estudiants de la Universitat de Ciutat del Cap van oposar-se a les polítiques del govern, essent la UCT un bastió del [[Liberalisme]]. Tot i així, la quantitat d'alumnes no va canviar radicalment fins a les dècades de 1980 i 1990. El [[1987]] hi va haver moltes batusses entre els estudiants i la policia, essent censurada pel govern la mateixa presència policial. El [[24 d'abril]] d'aquell any, de fet, va ser el primer cop que la policia entraba al campus des de [[1972]] per reprimir una manifestació en una universitat blanca.<ref name="Cape Times report">Cape Times, staff reporter, front page, Saturday, 25 April 1987. "Large parts of the University of Cape Town campus were at times uninhabitable yesterday afternoon and some lectures were disrupted as a result of actions by certain people which may not be reported in terms of state-of-emergency press censorship. South African Breweries suffered a R120 000 loss when a cab of one of their vehicles was burnt on Upper Campus in the wake of a students’ protest march over the deaths of six railway workers and the dismissal of 16 000 others. The government’s Interdepartmental Press Liaison Centre, last night refused the Cape Times permission to publish the full facts concerning the day’s events at UCT. They also refused the newspaper permission to publish three photographs taken during the afternoon, including one of the burnt out vehicle. A four hour confrontation between the people who may not be identified and about 150 – 200 students followed a lunch time meeting attended by about 700 students, called to protest at the deaths and firing of SA Railway’s and Harbour’s Workers Union (SARHWU) on Wednesday."</ref>
 
L'escut de la UCT va ser dissenyat el [[1859]] per [[Charles Davidson de Bell]], l'Agrimensor General de la [[Colònia del Cap]] aquell moment. Bell era un artista consumat que també va dissenyar les medalles i el segell triangular del Cap.
 
== Campus ==
[[Fitxer:UCT Upper Campus landscape view.jpg|thumb|esquerra|Visió de l'Upper Campus, vist des dels camps de rugby que separent l'Upper Campus del Middle Campus, amb el [[Devil's Peak]] al darrere .]]
 
El campus principal, conegut com a Upper Campus (''Campus de dalt''), es troba a l'estat de [[Cecil Rhodes|Rhodes]], al vessant del [[Devil's Peak]]. Aquest campus inclou, en un recinte relativament compacte, les facultats de [[Ciències]], [[Enginyeria]], [[Comerç]] i [[Humanitats]] (amb l'excepció dels departaments d'art), així com les residències [[Smuts Hall]] i Fuller Hall. L'Upper se centra en el Jameson Hall, l'emplaçament on es realitza l'acte de graduació, així com d'altres esdeveniments cerimonials o molts dels exàmens. El disseny dels edificis originals de l'Upper Campus va ser realitzat per J. M. [[Salomon]], essent construïts entre [[1928]] i [[1930]]. Des d'aleshores se n'han afegit molts més. L'Upper Campus allotja també la biblioteca principal, la biblioteca Canceller Oppenheimer, que posseeix la major part de la col·lecció de volums de la Universitat, que arriba a 1.300.000 unitats.
 
[[Fitxer:Uct-rag-concert-at-kirstenbosch-gardens-001.jpg|222px|thumb|upright|Biblioteca Hiddingh Hall del Hiddingh Campus als Jardins de [[Ciutat del Cap]] ]]
 
Al costat de l'Upper Campus, però separats pels camps d'esports i l'autopista M3, es troben el ''Middle Campus'' (‘'Campus del mig'') i el Lower Campus (‘'Campus de baix''). Aquests campus, localitzats als suburbis de [[Rondebosch]], [[Rosebank]] i [[Mowbray]], contenen la facultat de [[dret]], l'[[Escola de Música Sud-africana]], l'Escola d'Economia, la major part de residències d'estudiants, la majoria d'oficines administratives de la Universitat, així com diverses instal·lacions esportives. L'estadi de futbol de gespa artificial va ser aprovat per la FIFA per servir d'espai d'entrenament pels equips participants a la [[Copa del Món de Futbol de 2010|Copa del Món de Sud-àfrica]].<ref>{{ref-web|url=http://www.uct.ac.za/dailynews/?id=7052 |títol=University of Cape Town / Newsroom & publications / Daily news |editor=Uct.ac.za |data= 25 juny 2009 |consulta= 20 novembre 2013}}</ref> Els Campus Upper, Middle i Lower, conjuntament, de vegades són referits com a ‘'Campus Principal.
 
[[Fitxer:UCT Jammie Plaza.jpg|thumb|esquerra|Jameson Hall i Jammie Plaza, punt central de l'Upper Campus ]]
 
La facultat de [[Ciències de la Salut]] es troba a l'Escola Mèdica del [[Groote Schuur Hospital]] d'Observatory. Els departaments de l'Escola d'Arts Escèniques Michaelis i d'Arts Dramàtiques es troben al Hiddingh Campus, al centre de Ciutat del Cap. L'edifici original de la Universitat, actualment conegut com a “''Edifici Egipci''”, situat al Hiddingh campus, va ser construït en estil egipci. Els altres campus van ser construïts segons l'estil de la [[Medical College of Virginia]] de [[Richmond (Virgínia)]], als [[Estats Units d'Amèrica|Estats Units]]. The [http://www.gsb.uct.ac.za UCT Graduate School of Business] es troba al [[Breakwater Lodge]] Campus a [[Victoria & Alfred Waterfront]].
 
==Organització==
La Universitat de Ciutat del Cap va ser incorporada originalment com a Universitat pública per Llei del Parlament el [[1918]]. Actualment, està incorporada i estructurada per un estatut institucional regit per la Llei d’Educació Superior de [[1997]].
 
El cap de la Universitat és el Canceller, tot i que és un càrrec cerimonial sense cap mena de poder executiu. El principal rol que exerceix el Canceller és el d’atorgar les graduacions, a més a més de representar a la Universitat a la resta del món. Aquest càrrec té una vigència de deu anys, i s’escull per elecció. La Cancellera és avui en dia [[Graça Machel]], elegida per primera vegada el setembre de [[1999]] i reelegida el maig de [[2010]].
 
[[Fitxer:UCT Kramer Law School.jpg|thumb|L’edifici Kramer, seu de la facultat de dret, l’any [[2006]].]]
 
El cap executiu de la Universitat és el Vicecanceller (o VC). El VC és el responsable de les polítiques i l’administració de la Universitat. Actualment, aquest lloc l’ocupa el Doctor [[Max Price]], que va succeir al Professor [[Njabulo Ndebele]] l’[[1 de juliol]] de [[2008]]. El VC està assistit per un seguit de persones, anomenades Consultors del Vicecanceller (o DVC), que s’encarreguen de diversos departaments. El Registrador, d’altra banda, s’encarrega de l’administració acadèmica, així com de les tasques legals i de seguretat.
 
Els departaments acadèmics de l’UCT estan dividides en sis facultats: [[Comerç]], [[Enginyeria]] i [[Enginyeria Ambiental]], [[Ciències de la Salut]], [[Humanitats]], [[Dret]], i [[Ciència]]; cada una d’aquestes està dirigida per un Rector. El Centre de Desenvolupament de l’Educació Superior dóna les mateixes tarifes a cada facultat per igual. Tot i que la Graduate School of Business es considera part de la Facultat de Comerç, funciona independentment, tenint el seu propi rector i director.
 
== Estudiants i treballadors ==
El [[2011]], es van matricular a l’UCT 24,773 estudiants.<ref>{{ref-web|url=http://www.uct.ac.za/about/intro/statistics/ |títol=Introducing UCT: Statistics |obra=About the University |editor=University of Cape Town |consulta= 8 març 2011}}</ref> La diferència entre homes i dones es trobava gairebé en el 50:50. Els estudiants blancs eren els més nombrosos, essent el 36,9%, tot i que els no-blancs suposen el 63,1% del nombre total. Els alumnes estrangers suposaven el 18,6%, essent el total 4.608 estudiants, provinents de 100 països diferents.
 
*Blancs sud-africans - 9,133;
*Negres sud-africans - 5,281;
*Estrangers - 4,608;
*Mestissos - 3,589;
*Sud-africans d’origen indi - 1,665;
*Altres - 497
 
El cos de treballadors de l’UCT està format aproximadament per 4.500 empleats, dels quals el 44% són acadèmics, essent la resta administratius i treballadors de suport. El [[2007]] hi havia 866 acadèmics permanents. Entre el 85% i el 90% d’aquests tenia qualificació de doctor o de màster.
 
== Vida estudiantil ==
La UCT té 36 clubs d’esports diferents, inclosos d’esports en equip, individuals, extrems i arts marcials.<ref>{{ref-web|url=http://www.sportsclubs.uct.ac.za/clubs.html |títol=Current Sports Clubs|editor=Sportsclubs.uct.ac.za |consulta= 8 juny 2007}}</ref> Els equips de la Universitat, sobretot l’equip de [[Rugby]], són coneguts com a "[[Ikey Tigers]]" o els "Ikeys". "Ikey" és el sobrenom originat el [[1910]] com un epítet [[Antisemitisme|antisemític]] aplicat als estudiants de la UCT per part dels de la [[Universitat deStellenbosch]], a causa del suposat gran nombre de jueus que hi estudiaven.<ref>{{ref-llibre|cognom=Swanson |nom=Felicity |editor=Field, Sean, et al. |títol=Imagining the City: Memories and Cultures in Cape Town |url=http://www.hsrcpress.ac.za/full_title_info.asp?id=2193 |format=PDF |consulta= 8 juny 2007 |any=2007 |editorial=HSRC Press |lloc=Cape Town |isbn=0-7969-2179-2 |pàgina=210 |capítol=‘Die SACS kom terug’: intervarsity rugby, masculinity and white identity at the University of Cape Town, 1960s-1970s |chapterurl=http://www.hsrcpress.ac.za/download.asp?filename=013%20-%2011_Imagining_the_City~216200731940PM.pdf}}</ref> Stellenbosch és l’equip de rugby rival tradicionalment de l’UCT; el partit "Intervarsity" es juga anualment entre les dues universitats. La UCT té un total de 9.000 participants en esports reconeguts.<ref>{{ref-web|url=http://www.uct.ac.za/students/recreation/sports/overview/ |títol=University of Cape Town / Current students / Sports, societies & recreation |editor=Uct.ac.za |data= |consulta= 20 novembre 2013}}</ref>
 
[[Fitxer:Uct-rag-concert-at-kirstenbosch-gardens-032.jpg|thumb|upright|Avinguda de la Universitat de l’Upper Campus.]]
 
Hi ha més de 80 societats a la UCT; generalment, se solen agrupar en cinc categories diferents:<ref>{{ref-web|url=http://www.uct.ac.za/students/societies/societies/ |títol=Student Affairs: Societies |consulta= 8 juny 2007 |editor=University of Cape Town |urlarxiu= http://web.archive.org/web/20070603191341/http://www.uct.ac.za/students/societies/societies/ <!-- Bot retrieved archive --> |dataarxiu= 3 juny 2007}}</ref>
 
* Societats acadèmiques interessades en camps particulars o que estudien temes concrets: Les més rellevants d’aquesta categoria són la History and Current Affairs Society (HCA), la United Nations Association of South Africa (UNASA) i el Students for Law and Social Justice (SLSJ).
* Societats polítiques, incloses branques de les lligues juvenils dels principals partits polítics del país, com ara el South African Students Congress (SASCO), la Democratic Alliance Students Organisation (DASO), o la [[Lliga Juvenil del Congrés Nacional Africà]].
* Societats religioses, algunes d’elles associades amb confessions religioses o amb llocs de culte locals.
* Societats nacionals/culturals per estudiants de països concrets o d’orígens ètnics específics.
* Societats d’Interès Especialt (com RainbowUCT, la societat [[LGBTI]] de la Universitat), interessades en diverses activitats.
 
A més a més de les societats d’alumnes, també hi ha organitzacions d’estudiants dedicades al desenvolupament de les comunitats veïnes de la Universitat, com ara [[SHAWCO]], Ubunye i RAG.<ref>{{ref-web|url=http://www.uct.ac.za/students/services/community/SHAWCO/ |títol=Student Community Service: SHAWCO |consulta= 1 març 2010 |editor=University of Cape Town}}</ref> Recentment s’han desenvolupat diversos moviments d’estudiants, com el [[Green Campus Initiative (UCT)|Green Campus Initiative]].
 
== Afiliacions ==
La UCT és membre del [[Worldwide Universities Network]], l’[[Association of African Universities]], l’[[Association of Commonwealth Universities]], el [[Cape Higher Education Consortium]], el [[Higher Education South Africa]], i l’[[Associació Internacional d’Universitats]].
 
== Alumnes destacats ==
[[Fitxer:J.M. Coetzee.JPG|right|thumb|upright|[[John Maxwell Coetzee]], guanyador del [[Premi Nobel]] de Literatura, va estudiar matemàtiques i va realitzar un màster en Arts a la Universitat de Ciutat del Cap.]]
 
Cinc graduats a la UCT han estat guardonats amb el [[Premi Nobel]]:
 
* [[Ralph Bunche]], politòleg americà que va guanyar el [[Premi Nobel de la Pau]] el [[1950]] pel seu paper en l’armistici de [[1949]].
* [[Max Theiler]], viròleg que va guanyar el [[Premi Nobel de Medicina]] el [[1951]] per haver desenvolupat una vacuna contra la [[febre groga]].
* El Professor [[Allan McLeod Cormack]] ([[Premi Nobel de Medicina]] el [[1979]])
* Sir [[Aaron Klug]] ([[Premi Nobel de Química]] el [[1982]])
* El Professor Emèrit [[John Maxwell Coetzee]] ([[Premi Nobel de Literatura]] el [[2003]])
 
== Professors destacats (actuals i anteriors)==
 
*Professor Emèrit [[Christiaan Neethling Barnard]], primera persona que va assolir amb èxit el trasplantament d’humà a humà.
* [[George Francis Rayner Ellis]], cosmologista, col·laborador de [[Stephen Hawking]] i guanyador del [[Premi Templeton]] el [[2004]]. Professor de Sistemes Complexos del Departament de Matemàtiques i Matemàtiques Aplicades.
* Professora [[Valerie Mizrahi]], Directora de l’Institut de Malelties Infeccioses i Medicina Molecular de la Universitat. Investigador de TB, va rebre l’[[Ordre de Mapungubwe]] (plata) el [[2007]] per la seva contribució a la “bioquímica i a la biologia molecular ".
*Professor Emèrit [[Lionel Opie]], l’acadèmic més reconegut pel que fa a les malalties del cor. Receptor de l’[[Ordre de Mapungubwe]] (plata) el [[2006]] pel seu “coneixement i aportacions al camp de la cardiologia”. El [[2006]], Opie ja havia publicat 481 articles científics, 31 llibres sobre malalties cardíaques, i havia contribuït en 141 llibres més.
*Dr [[Elmi Muller]] del Departament de Cirurgia, va ser la primera persona a realitzar amb èxit un trasplantament de ronyó d’una persona seropositiva a una altra també seropositiva.
* [[Helen Zille]], antiga Alcaldessa de Ciutat del Cap i actualment Presidenta de [[Cap Occidental]], havia estat Directora de Relacions Públiques de la Universitat.
*Professor [[Timothy Noakes]], professor de ciències esportives i autor de diversos llibres. Guanyador de l’[[Ordre de Mapungubwe]] (plata) el [[2007]] per la seva contribució al camp de la ciència de l’exercici físic.
* [[Henry Harold Welch Pearson]] ([[28 de gener]] de [[1870]] – [[3 de novembre]] de [[1916]]), Rector de Botànica (UCT), membre de la [[Royal Society]] el [[1916]], i de la [[Societat Linneana de Londres]]
 
* [[Eric Walker)]] ([[1886]]-[[1976]]), historiador britànic, professor d'història del rei Jordi V a la Universitat de Ciutat del Cap i professor emèrit d'Història Imperial de la [[Universitat de Cambridge]].
* [[Monica Wilson]], ([[1908]] - [[26 d'octubre]] de [[1982]]), antropòloga sud-africana i professora d'[[Antropologia social]].
* [[André Brink]], professor del Departament de Llengua i Literatura anglesa.
* [[Breyten Breytenbach]], professor lector de l'Escola Superior d'Humanitats des del gener de [[2000]].
* Professor [[David Brooks]] ([[1950]]–[[1996]]), autor de ''On living in an Unjust Society'' i ''The Unity of the Mind''.
* Professor [[Pierre de Vos]], professor de llei constitucional.
* [[Joan Hambidge]], professor a l'Escola de Llengües i Literatura.
* [[Etienne van Heerden]], professor a l'Escola de Llengües i Literatura.<ref>{{ref-web|url=http://www.etiennevanheerden.co.za/uct.html |títol=Etienne van Heerden |editor=Etienne van Heerden |data= |consulta= 20 novembre 2013}}</ref>
* Vicecanceller [[Reginald James]], físic i explorador de l'[[Antàrtida]].
* Professor [[Nigel Worden]], historiador de l'esclavitud a Sud-àfrica i a Ciutat del Cap.
* [[Mark Solms]], professor en neuropsicologia i psicoanàlisi.
 
== Camps de recerca més rellevants ==
 
* El Departament de [[Matemàtiques]] i [[Matemàtiques Aplicades]] és un centre de recerca internacional en els camps de la [[cosmologia física]] i la [[topologia]].
* El Centre d'Estudis Retòrics és l'únic d'aquesta matèria en tot el continent africà; el seu director és [[Philippe-Joseph Salazar]].
* El Departament de [[Física]] és la seu del centre de recerca del [[CERN]] a la UCT, el qual és parcialment responsable del disseny del software del component ''High Level Trigger'' de l'[[accelerador de partícules]] de l'experiment [[ALICE]], a més a més d'altres activitats relacionades amb el projecte.
* El Departament d'[[Enginyeria elèctrica]] està relacionat amb el desenvolupament de tecnologia per al [[Radiotelescopi]] [[MeerKAT]](KAT). El KAT és el precursor del [[Square Kilometer Array]], un projecte internacional dirigit a la construcció del radiotelescopi més gran del món, que hauria d'estar enllestit el [[2020]].
* L'Institut de Malalties Infeccioses i Medicina Molecular (IIDMM)<ref>{{ref-web|url=http://www.uct.ac.za/depts/iidmm |títol=IDM Institute of Infectious Disease and Molecular Medicine - welcome |editor=Uct.ac.za |consulta= 20 novembre 2013}}</ref> ha iniciat un projecte de recerca per combatre la tuberculosi i la sida, les dues grans epidèmies de Sud-àfrica.
* El Departament d'[[Arqueologia]] ha trobat algunes de les evidències més antigues d'art abstracte de tot el món.<ref>http://www.pnas.org/content/107/14/6180.full</ref>
 
== Referències ==
{{commonscat}}
{{referències|2}}