Stemma codicum: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 5:
La [[filologia]] té per a objecte l'estudi de l'estructura i l'evolució d'una llengua mitjançant l'anàlisi i la interpretació de texts i manuscrits antics.<ref>{{Optimot|filologia|filologia}}</ref> La [[paleografia]] és la disciplina que permet desxifrar aquests manuscrits.<ref>{{Optimot|paleografia|paleografia}}</ref>
Quan un text
Els manuscrits pertanyents a una mateixa família es poden identificar pels seus elements característics: errors de transcripció idèntics, els passatges que falten (« llacunes »), per la inserció de passatges [[Llibres apòcrifs|apòcrifs]] o reconstruïts (« interpolacions »), etc.. En superposar-se, de vegades es pot reconstituir el text comú, o « arquetip », podent determinar l'origen d'una família de manuscrits.
Línia 12:
== Procediment ==
''Un stemma codicum es dibuixa'' relacionant les diferents versions, per veure quina és l'original, en ell s'hi inclouen en lletres de l'[[alfabet llatí]] els còdexs o versions existents i en lletres gregues les reconstruïdes suposadament originals, de manera que es pugui traçar tota la història de la
La selecció de variants per determinar l'arbre es pot dur a terme per evidència externa (la versió està datada, s'inclou en cites posteriors, usa
En cada cas, l'editor escollirà la millor lliçó, sovint la més antiga o la més difícil. Un cop s'arriba a l'arquetip, que pot correspondre a una versió o estar reconstruït filològicament, s'usa per corregir les versions posteriors (''emmendatio'').
| |||