Albaida: diferència entre les revisions

Albaida està situada 85 [[km]] al sud de la ciutat de [[València]], amb la qual es comunica per [[autovia]], oferint una localització estratègica per sobre del marge esquerre del [[riu Albaida]] i a una altitud mitjana sobre el nivell del mar d'uns 320 [[msnm|metres]] aproximadament.

Albaida és a la riba esquerra del [[riu Albaida]] entre el riu [[Clariano]] i la [[serra d'Agullent]]. El territori és ondulat, sense grans altures de mitjana, a excepció de la part sud on s'eleva l'anomenadala serra d'Agullent. La ciutat està situada sobre un turó, té carrers amples de moderna traça, i altres antics on queden cases senyorials.

Podem trobar els següents barris: El Romeral, les casetes del Romeral, l'avinguda, les bestioletes, la glorieta, els mosquits, la vila, el cardavall, el sector, les casetes del camp de futbol, la finca blava, la torre, la vall de la salut i l'Aljorf (antic municipi annexionat per Albaida el [[1888]]). [[L'Aljorf]] va ser poble fins al [[{{segle |XIX]]}} en què Albaida va créixer tant que des d'aleshores ho considera barri. A les hores tenia uns 500cinc cents habitants. Actualment molts s'han instal·lat a Albaida i no hi romanen més de 200dos cents.

El principal eix de comunicació per carretera a la [[Vall d'Albaida]] és la carretera/autovia que entra pels túnels de [[l'Olleria]] i que passa prop de [[l'Olleria]], [[Aielo de Malferit]], [[Ontinyent]], [[Agullent]], [[Benissoda]], Albaida i [[Atzeneta d'Albaida]] per continuar pel port d'Albaida buscant [[Alcoi]] i [[Alacant]].

Altres vies de circulació importants són: la carretera que connecta Albaida amb [[La Safor]], l'antiga [[N-340]] que passa per [[Bellús]], [[Alfarrasí]], [[Montaverner]] i Albaida, la que l'acosta a [[Villena]] per [[Ontinyent]] i [[Bocairent]] i altres que tenen un ús més local.

La línia de [[ferrocarril]] connecta Albaida amb ciutats tan importants com [[Alcoi]], [[Ontinyent]], [[Xàtiva]] i [[València]]. Aquesta línia manté el seu recorregut i part de la seua infraestructura des de la seua construcció a finalsla darreria del [[{{segle |XIX]]}}. L'estació de ferrocarril d'Albaida pertany a la [[Línia 4 (Regional País Valencià)|línia 47 de mitjana distància]], coneguda com a [[Línia 4 (Regional País Valencià)|València-Xàtiva-Alcoi.]]

També disposa de línia d'autobús que diàriament passa pel poble per fer el trajecte [[Alcoi]]-[[València]] d'una banda i [[Gandia]]-[[ Ontinyent]] per una altra. [[Fitxer:Albaida. Estació nova 3.jpg|thumbminiatura|250px|Estació Adif Albaida]]

L'etimologia del topònim ''Albaida'' condueix a la veu [[idioma àrab|àrab]] de /''al-Bayda''/ ("«la blanca"»), referit probablement al color de la terra blanca de la major part de la comarca o de les terres conreades més pròximes a Albaida.

L'assentament es remunta a l'[[Època ibèrica al País Valencià|època ibera]] de la qual s'han descobert restes arqueològiques. Hi ha restes de l'època ibèrica en el [[Jaciment arqueològic de la Covalta|jaciment de la Covalta]], així com en el vell castell (''[[Castell Vell d'Albaida|Castell Vell]]''). De l'època musulmana encara romanen a Albaida [[Alqueria|alqueries]], part de l'actual emplaçament de la vila i el ''Castell Vell'' (transformat en la intensa ocupació [[medieval]]). L'actual nucli de població és d'origen musulmà. Al seu terme s'han trobat, tanmateix, abundants jaciments que testimonien un poblament d'antiguitat molt superior.

A la [[crònica de Ramon Muntaner]] s'indica que [[Corrado Lancia|Corral de Llança]] es va convertir en el primer Marqués d'Albaida i Carrícola. Al mateix temps que el seu amic [[Roger de Llúria]] va ser atorgat el territori veí d'[[Alcoi]].

El [[1269]], Albaida fou alienada del Patrimoni Reial iniciant-sei es va iniciar la seua dependència senyorial. En la titularitat de la senyoria aniranvan succeintsucceir-se distintes cases nobiliàries fins a arribar, a finsla fi del [[{{segle |XV]]}} (quan el [[1477]], [[Joan II d'Aragó|Joan II]] va concedir el primer títol de comte d'Albaida), als Milà d'Aragó, que es mantingueren al capdavant fins a la seua definitiva desaparició. Des de finalsfinal del [[{{segle |XIII]]}}, els senyors d'Albaida, exercien sobre ella (per donació efectuada ''ad feudum Catalonia''), la jurisdicció baronial, que els facultava per exercir justícia sobre llurs habitants en tota mena de delictes. Probablement també (si no per dret, si de fet) van tenir capacitat per a controlar l'elecció dels càrrecs municipals. Sabem que, a principisprincipi del [[{{segle |XVII]]|s}}, la vila adquirí la condició d'[[Universitat d'Albaida|Universitat]].

El [[1604]] [[Felip III de Castella|Felip III]] va instaurar el [[marquesat d'Albaida]]. El [[Marquesat d'Albaida]]que comprenia la ciutat d'Albaida i els termes dels actuals pobles de [[Benissoda]], [[el Palomar]], [[Carrícola]], l'Aljorf i [[Atzeneta d'Albaida]]. També van formar part del marquesat al [[{{segle |XVIII]]}}: [[Montaverner]], la [[baronia d'Otos]], [[Bèlgida]] i la seua [[baró|baronia]]. Aquesta hipotètica independència desaparegué darrere els decrets de [[Nova Planta]]; després d'aquests el nou batlle major era triat per la noblesa territorial.

Aquesta hipotètica independència desaparegué darrere els decrets de [[Nova Planta]]; després d'aquests el nou batlle major era triat per la noblesa territorial. La seua condició de poble habitat per cristians vells va reduir el seu poder a unes 500cinc cents [[fanecada|fanecades]] de molt bona qualitat i a 77 propietats urbanes. La forma de propietat fou, per tant, majoritàriament aloual, lliure de llast econòmic de les càrregues senyorials. Per la incapacitat d'actualitzar els censos que pesaren sobre Albaida, aquesta població va constituir l'excepció a la regla històrica que incideix sobre la carregositat del règim senyorial imposat a la vall de la qual forma part. L'absència de partició dels fruits va ser la seua nota diferencial. No obstant això, el llaurador d'Albaida donà sobrades mostres de la seua oposició al règim. Entre ells caldria citar no sols les múltiples i variades formes d'ocultació, sinó també, i sobretot, la revolta antisenyorial del [[1639]] i la seua posició [[Revolta de les Germanies|agermanada]] enal el [[{{segle |XVI]]}} o l'[[Carles VI del Sacre Imperi Romanogermànic|austriacista]] del [[{{segle XVIII|XVIII]]}}.

Fins a finalsla fi de l'Edat Moderna, i encara aquesta superada, va constituir, per la seua organització socioeconòmica, un món [[agricultura|agrícola]] bé perfilat. La immensa majoria de la seua població era llauradora i un escàs 15 o 20 per cent desenvolupava activitats [[artesania|artesanals]]. En aquest panorama tradicional sorprèn la "«modernitat"» de la seua agricultura a mitjan [[{{segle |XVIII]]}}. En aquest període, els seus conreus, essencialment arboris ([[morera]], [[olivera]], [[garrofa (ceratonia)|garrofa]], [[Raïm (fruit)|raïm]]) denoten l'abandó de l'autoconsum, una clara orientació comercialitzable.

La indústria ha desbancat a l'agricultura com a principal sector econòmic i productiu. Des del [[{{segle |XV]]}} la indústria de la [[Cera|cereria]] (actualment en retrocés), va ser una de les ocupacions més importants dels veïns, convertint a Albaida en un important centre productor (a finalsfinal de la [[dècada de 1970]] encara comptava amb vint fàbriques de cera). Mentre que la [[Tèxtil|indústria tèxtil]] (que també té arrelament de segles), ha assolit un gran desenvolupament, manufacturats edredons, cobrellits, estovalles, cortinetes, llençols, mantes, tovalloles, draps de cuina i gèneres de punt.

Encara que a Albaida es troben nombrosos llocs que poden interessar al visitant com fonts de pedra, ermites, façanes antigues, portals, etc. És important el conjunt històrico-monumental de la part més antiga de la ciutat, presidit pel palau dels Milà i Aragó (símbol de l'antic poder feudal, que [[Jaume I]] convertí en [[1244]] en una vila cristiana), i l'església arxiprestal, el museu de pessebres, la casa museu Josep Segrelles, el museu de titelles, la plaça de la vila i tots aquells carrers estrets, cases emblanquinades i senyorials dels segles XVIII{{versaleta|xviii-XIXxix}} que l'envolten.

Passejant pels seus carrers es troben casalots del [[{{segle |XVI]]}} i [[segle XVII{{versaleta|XVII]]xvii}}, portes medievals, [[muralles d'Albaida]], taulells, part de la vella muralla amb les portes de la Vila i L'Aljorf, etc. i un conjunt de fonts de pedra que daten del [[{{segle |XIV]]}}.

* '''[[Església parroquial de l'Assumpció d'Albaida|Església Arxiprestal de l'Assumpció de la Mare de Déu]]''': Abraçada per l'antiga casa del Senyor, s'alça l'església de Santa Maria, dedicada per [[Jaume I]] a la Mare de Déu de l'Assumpció. Edifici religiós d'estil [[gòtic valencià]], construït entre [[1592]] i [[1621]], i restaurat el [[1830]]. El que més destaca d'ella és l'altíssim campanar de planta quadrada que es va utilitzar com a torre de vigilància fins que es va afegir la rematada a mitjan [[{{segle |XIX]]}}. L'església actual va ser edificada en substitució de la vella església de la Mare de Déu de l'Assumpció, construïda al [[{{segle |XIII]]}}. Presenta una [[Nau (arquitectura)|nau]] única amb capelles entre els [[contrafort]]s. La façana mostra com a característiques principals la seua senzillesa i les seues dues portalades [[Renaixement|renaixentistes]]. La campana més antiga (la major) és de l'any [[1786]]. A l'interior, cal destacar, en les capelles, les escultures [[neobarroc|neobarroques]] de Gallarza, el llit imperial de la Mare de Déu d'Agost ([[{{segle |XVII]]}}) i la [[pila baptismal]] de marbre ([[{{segle |XVIII]]}}). A l'altar major ([[{{segle |XVII]]}}) hi ha un conjunt d'olis de [[Josep Segrelles]], així com les pintures amb escenes religioses d'Albaida que hi ha entre els arcs de les capelles i la cornisa de la nau, i els llenços emplaçats a la capella Reial de la Comunió (edifici adjacent del [[{{segle |XIX]]}}). La [[sagristia]] conserva diversos ornaments de luxe dels segles XV{{versaleta|xv}} al XX{{segle|xx}}, destacant la Vera Creu, un [[reliquiari]] de plateria gòtica que sembla obra del {{segle |XV}} i l'única peça valenciana, segons els especialistes, conservada entre totes les que van ser elaborades en or massís en aquella època.

* '''[[Església del convent de la Puríssima (Albaida)|Convent de la Puríssima dels Pares Caputxins]]''': Està situat a la plaça del convent. Fundat enel [[1598]] en detriment del vell hort senyorial del Real, presenta construcció d'estil [[Arquitectura gòtica|gòtic]]. Actualment només queda l'església, que té una nau central i dos laterals amb capelles. La façana de color blanc té tres alçades. Adossades al costat dret de l'església trobem estances de diferents altures, amb finestretes de maó massís i reixes de [[ferro forjat]].

* '''[[Palau dels Milà i Aragó]], Marquesos d'Albaida''': La mola del palau marquesal dels Milà i Aragó descansa sobre tres potents torres edificades pels almohades i aprofitades per fundadors catalans en l'estratègica Porta de les Muntanyes de [[València]]: lloc de pas cap a les valls d'[[Alcoi]] i [[Alacant]]. És una sòlida construcció amb tres torres quadrades que va ser residència dels marquesos titulars de la població. Al costat de l'església, és sens dubte l'edifici més monumental i emblemàtic de la ciutat d'Albaida. A partir de les primeres muralles que els musulmans construeixen al [[{{segle |XIII]]}}, naix el primitiu palau, aprofitant tres de les torres de defensa: la de Ponent, la central i la torre palacial. Construït al final del [[{{segle |XV]]}} ([[1471]]-[[1477]]) tenia aparença de residència nobiliària i tenia adossada el principal accés a l'espai emmurallat, la porta de la Vila (construïda enel [[1460]] amb [[carreus]] calcaris i [[arc de mig punt]] amb teulada de teula àrab). La [[dovella]] central encara conserva les restes de l'escut amb armes del primer comte d'Albaida. Cal destacar, en les diferents façanes del palau, els [[Escut d'armes|escuts heràldics]] de diferents èpoques. A l'interior trobem sales decorades amb coloristes pintures barroques de l'albaidí [[Bertomeu Albert]] (final del {{segle |XVII}}). Són especialment rellevants les sales del Tron, de la Música, del Crist, la Blanca i el dormitori i la sala del marquès. A la part ja rehabilitada del palau, i amb accés des de dins, s'ha instal·lat el [[Museu Internacional de Titelles d'Albaida]]. Al palau es troba també una maqueta de grans dimensions (escala 1:100 i de vora 20 [[m²]] de superfície) amb la reconstrucció de la vila d'Albaida del [[{{segle |XV]]}}.

* '''[[Museu Segrelles|Casa Museu del Pintor Josep Segrelles]]''': Creat pels hereus d'aquest pintor a la casa on residia i tenia el seu estudi, i en el mateix edifici on s'instal·là una biblioteca pública. Està localitzada en un estret carrer que dóna a la plaça del Pintor Segrelles, entorn del palau i de l'església arxiprestal. La casa va ser dissenyada i construïda per ell mateix enel [[1943]]. Tota la decoració amb motius àrabs de gran part de la casa, és idea del pintor i roman igual que quan ell vivia. En aquestes estades hi ha més de 150cint cinquanta obres originals del pintor, a destacar entre elles, il·lustracions per novel·les de [[Vicent Blasco Ibáñez]], per als contes de ''[[Les mil i una nits]]'', per ''[[El Quixot]]'' i la seua obra pòstuma ''La Pentecosta''. També és important la biblioteca amb uns 11.000onze mil exemplars.

* '''[[Museu Internacional de Titelles d'Albaida]] (MITA)''': Situat al Palau dels Marquesos, exhibeix una important col·lecció internacional de [[titelles]]. El museu es va inaugurar el desembre de [[1997]] i la iniciativa va néixer del grup "«Bambalina Titelles"», d'origen albaidí, com a complement de la Mostra de Titelles de la [[Vall d'Albaida]] que s'organitza anualment al desembre.<ref>{{ref-web|url=http://valldalbaida.com/cultural/museo-internacional-marionetas-albaida/?lang=ca|editor= Ajuntament de Vall d'Albaida|consulta= 18/11/2018|títol=Museu Internacional de Titelles d'Albaida}}</ref> El museu té diverses sales d'exposició, un petit taller didàctic, així com un centre de documentació i sala de projeccions. L'exposició allotja titelles procedents d'[[Europa]], [[Àsia]], [[Àfrica]], i de països orientals com [[Indonèsia]], el [[Pakistan]], [[Turquia]] i la [[Xina]]. Està situat dins del conjunt monumental del Palau dels Marquesos, edifici del [[{{segle |XV]]|s}}.

* '''Plaça de la Vila''': és part del recinte emmurallat del [[{{segle |XV]]}} al qual s'accedeix encara per la porta de la Vila. A la plaça es troba l'església de Santa Maria de l'Assumpció, la part posterior del palau dels Milà i Aragó, l'accés a la casa museu de José Segrelles, la casa dels Vallcaneda (casa del [[{{segle |XVI]]}} on el [[1903]] se situava l'antic ajuntament), el museu de betlems, el museu internacional de titelles i la casa Abadia ({{segle |XVIII}}).

* '''Porta de l'Aljorf''': localitzada entre la vila i el barri de l'Aljorf. Es tracta d'una de les portes d'accés al recinte emmurallat del [[{{segle |XIII]]}}, i permetia l'accés a la part més baixa del poble. Al llarg del [[{{segle |XX]]}} la part baixa de la porta es va fer més ampla perquè poguessin passar els vehicles sense dificultat.

* '''Sala d'Exposicions Francisco Ridaura''': a la Sala d'Exposicions Francisco Ridaura pot visitar una exposició permanent del pintor albaidí [[Francisco Ridaura]]. Aquest pintor té una obra molt extensa en la qual predominen els paisatges i vistes de la seua població natal. El mateix pintor va crear en vida el "«Concurs de Pintura i Dibuix Infantil i Juvenil Francisco Ridaura"», exposanton s'exposen a la Sala Ridaurasala durant les festes locals de cada any les obres presentades pels xiquets i xiquetes d'Albaida.

* '''Museu de Betlems i Dioràmes''': creat l'any [[2002]] en la casa Vallcaneda, on el visitant trobartroba una representació de betlems, molts d'ells ambientats en carrers i paratges d'Albaida.

* '''Ermites''': hi ha nombroses [[ermites]] de gran senzillesa i de les quals destaquen els plafons ceràmics. Fetes o refetes al [[{{segle |XIX]]}}, prenen el nom del carrer on estan (ermita de Sant Joan, [[Ermita de Sant Miquel Arcàngel (Albaida)|ermita de Sant Miquel]], [[Ermita de Sant Antoni Abat (Albaida)|ermita de Sant Antoni Abat]], [[Ermita de Sant Josep (Albaida)|ermita de Sant Josep]]). A l'Aljorf es troba l'[[Església parroquial de la Nativitat (Albaida)|església parroquial de la Nativitat]] (del [[{{segle |XVIII]]}}, té un campanar de planta quadrada, amb dos cossos sense [[Coronament (arquitectura)| coronament]]), i l'[[Ermita del Roser (Albaida)|ermita del Roser]] (ermita de les anomenades de [[Reconquesta]]).

Des de l'any [[1977]] es realitzen carreres de [[Motocross]] a Albaida. Abans organitzades pel Mc. Albaida i des del 2005 pel Mc Ciutat d'Albaida (Nova denominació). En aquests moments s'organitzen anualment proves dels Campionats d'Espanya de Motocross i Quadcross en el Circuit de la Vega, un dels millors traçats l'Estat Espanyol.

* '''Els molins d'aigua''': davant l'ermita del Roser, a la dreta del [[riu Albaida]] i sota el pont del ferrocarril, hi ha el que queda del molí de la Creu o de ''l'Aljorf'', un altre és el molí d'Elias, i el molí de les Palanques. En direcció cap a [[Atzeneta d'Albaida]], s'adverteixen les restes del molí de Baix o molí Nou. Pel mateix camí, es troba el que queda del convent o monestir de Santa Anna (antic monestir fundat el [[1538]] pel pare Micó, amb la missió d'aconseguir la conversió dels [[moriscos]] al [[cristianisme]],. Va sentser l'escenari dels més cèlebres miracles de [[Sant Lluís Bertran]], al [[{{segle |XVI]]}}). Uns metres séquia amunt s'inicia la séquia del Port (l'eix econòmic més antic i rellevant del terme d'Albaida).

* '''Les muntanyes''': A la ciutat d'Albaida cal destacar una fàcil ascensió al cim de la Covalta (890 metres), i poden recórrer les restes del poblat [[ibèria|ibèric]] més important de la zona (segles [[segle VI{{versaleta|vi}} aC|VI]]-[[segle IV aC{{versaleta|IViv}} aC]]). A més, dos grans itineraris publicats en el llibre de Paco Tortosa Pastor "''La comarca de la Vall d'Albaida''", formen part dels sis recorreguts que travessen la comarca i passen per Albaida: l'itinerari núm. 4 de 75 [[km]] aproximadament, naix a Albaida i recorre tots els pobles de la [[serra del Benicadell]], recorrent nombrosos PR ([[Sender de Petit Recorregut]]) i SLV (senders locals). L'itinerari núm. 5 de 30 km aproximadament, naix a [[Ontinyent]], recorre la [[serra d'Agullent]] i la [[Covalta]] i acaba a Albaida.

* Festes Patronals i de [[Moros i Cristians]] en Honorhonor a la Santíssima [[Mare de Déu del Remei]] (patrona de la ciutat). Se celebren durant els dies [[6 d'octubre|6]] i [[7 d'octubre]] en honor a la [[Mare de Déu del Remei]] (patrona de la ciutat). Comencen el dia 29 de setembre amb la l''"«arbolà"''» de [[Arcàngel Miquel|Sant Miquel]] i conclouen el dia [[11 d'octubre]] amb els últims actes de les festes de moros i cristians que segueixen a les festes patronals (i del dia 11 al 20 d'octubre se celebra el novenari de la Mare de Déu del Remei per tancar les festes patronals).

* Agrupació Vocal Eduardo Torres: Entitat Coralcoral amateur fundada el [[1967]], coneguda popularment com a l'«Orfeó d’Albaida».<ref>{{ref-web|url=http://ajuntament.albaida.es/va/report/lagrupacio-vocal-eduardo-torres-dalbaida-celebra-seu-50-aniversari|títol= L'Agrupació Vocal Eduardo Torres d'Albaida celebra el seu 50 aniversari|data=5 de juliol del 2017|editor= Ajuntament de Vall d'Albaida}}</ref> L'any [[2006]] comptava amb 32 membres. Al llarg de la seua història ha obtingut diversos premis nacionals. Realitza la seua activitat musical durant tot l'any, a través d'assajos, concerts i participació en certamens Corals.

* Grup de Percussió, Metall i Dolçaina "«Raval Jussà"»

* [[M. Carroça de Vilaragut]] ([[{{segle |XIV]]}}-XV{{versaleta|xv}}) fou senyora d'Alabaida