Revisió del 09:05, 13 abr 2017 modifica Paucabot (discussió \| contribucions) Buròcrates, Administradors 968.470 edits {{Infotaula instrument musical}} ← Edició anterior		Revisió del 14:06, 21 nov 2018 modifica desfés General Basset (discussió \| contribucions) Autopatrullats, Reversors, Administradors 48.455 edits correcció Edició següent →
Línia 4: Era una mena de [[instrument de teclat\|teclat]] mecànic que automatitzava els sons d'uns instruments mecànics construïts per ell. Els 42 instruments que formaven el panharmònic eren els mateixos que haurien format una [[orquestra]] militar: [[flauta]], [[clarinet]], [[trompeta]], [[violí]], [[violoncel]], [[Instruments de percussió\|percussió]], [[clavicèmbal]], [[triangle]], tots ells automàtics i controlats des del panharmònic. El panharmònic seria una espècie de primitiu processador central que controlava una sèrie de perifèrics (els [[instruments musicals]]). El [[1813]] Mälzel va convèncer [[Beethoven]] per compondre una obra simfònica per al nou instrument. La recent victòria de l'exèrcit aliat sota el comandament del [[Arthur Wellesley de Wellington\|duc de Wellington]] a la [[batalla de Vitòria]] (ocorreguda el [[21 de juny]] i amb la qual va acabar la [[guerra d'independència espanyola]]) li ~~propocionà~~proporcionà a Beethoven un tema perfecte per a l'ocasió, ja que el panharmònic tractava d'imitar els timbres i sons d'una [[Banda de música\|banda militar]]. Acabada l'octubre del mateix any, ''[[La victòria de Wellington]]'' va ser estrenada al concert del [[8 de desembre]], durant el qual es va estrenar també la [[Simfonia núm. 7 (Beethoven)\|Setena simfonia]]. Fins a la [[Segona Guerra Mundial]] es conservava un panharmònic al Landesgewerbemuseum a [[Stuttgart]], però l'instrument va ser destruït el [[1942]] durant un bombardeig.

Panharmònic: diferència entre les revisions