Clau (notació musical): diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m m
m Correccions lingüístiques
Línia 11:
Els símbols utilitzats per representar-les són el resultat de l'evolució històrica de la grafia de les tres lletres «C», «F» i «G» amb què es designen les notes corresponents en la notació germànica.{{sfn|Michels|2009|pp = ''114-115''}}
 
Existeixen una sèrie de casos en els quals s'empren signes de clau especials o signes substitutius. És el cas de les ''claus de transposició d'[[Octava (música)|octava]]'', que afegeixen una xifra (el 8 o el 15) per damunt o per sota del signe de la clau per indicar quantes octaves i cap a on ha de [[Transport musical|transportar-se]] la música que apareix escrita en aquest [[pentagrama]].{{sfn|Michels|2009|p = ''67''}} Entre els signes substitutius, hi ha la ''clau neutral'' o clau de percussió que, a diferència de la resta de claus, es tracta d'una convenció que indica que el que està escrit a continuació en el pentagrama és per a [[Instrument de percussió|percussió]], i assigna a les diverses línies i espais instruments de percussió d'altura indeterminada en lloc d'altures o notes musicals. Un altre signe substitutiu de la clau és el que s'utilitza en la música per a instruments amb [[trast]]s que s'acostuma a escriure en [[tabulatura]]. S'indica que és una tabulatura mitjançant les lletres TAB disposades en sentit vertical al principi del pentagrama.
 
== Història ==