Primers set concilis ecumènics: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors |
||
Línia 3:
Aquests set esdeveniments van representar un intent dels líders de l'Església d'assolir un consens [[ortodòxia|ortodox]], restablir la pau i desenvolupar una [[cristiandat]] unificada.<ref>
{{ref-llibre|cognom1= Diehl
|nom1= Charles
| author-link1 = Charles Diehl
|
| editor1-last = Tanner
| editor1-first = J. R.
Linha 16 ⟶ 15:
| editor3-first = Z. N.
| editor3-link = Zachary Nugent Brooke
|
| url = https://books.google.com/books?id=EmUMAwAAQBAJ
|
|
|
| publication-date = 1923
|pàgina= 21
| isbn = 9785872870395
|
|
Aquesta era comença amb el Primer Concili de Nicea, que va enunciar el [[Credo de Nicea]] que, en la seva [[credo de Nicea|forma original]] i [[Credo de Nicea|modificat pel Primer Concili de Constantinoble]] del [[381]], va ser vist per tots els concilis posteriors com la pedra de toc de l'[[ortodòxia]] sobre la doctrina de la [[Trinitat]].
Linha 100 ⟶ 99:
L'emperador Constantí va convocar aquest concili per solucionar un tema controvertit, la relació entre [[Jesucrist]] i [[Déu Pare]]. L'emperador volia establir un acord universal sobre això. Van anar representants de tot l'Imperi, subvencionats per l'emperador. Anteriorment a aquest concili, els bisbes portarien a terme concilis locals, com el [[Concili de Jerusalem]], però no hi havia hagut un concili universal o ecumènic.
El concili va redactar un credo, el [[Credo de Nicea|credo original de Nicea]], que va rebre suport gairebé unànime. La descripció del concili del «''Únic Fill Seu''», [[Jesucrist]], a partir de la [[homoousios|mateixa substància]] amb [[Déu Pare]] ha esdevingut una pedra de toc del [[Trinitarisme]] cristià. El concili també va abordar el tema de la data de la Setmana Santa (vegeu [[Quartodecimanisme]] i [[controvèrsia de Pasqua]]), va reconèixer el dret de la [[Patriarcat d'Alexandria|Seu d'Alexandria]] a jurisdicció fora de la seva pròpia província (per analogia amb la jurisdicció exercida per Roma) i les prerrogatives de les esglésies d'Antioquia i les altres províncies<ref>[http://www.piar.hu/councils/ecum01.htm canon 6] {{webarchive |url=https://web.archive.org/web/20080915191439/http://www.piar.hu/councils/ecum01.htm |date=
Els [[arrianisme|arrians]] es van oposar al concili, i Constantí va intentar reconciliar [[Arri]], pel qual es denomina "arrianisme", amb l'Església. Fins i tot quan Arri va morir el 336, un any abans de la mort de Constantí, la controvèrsia va continuar, amb diversos grups separats defensant simpaties arrianes d'una manera o altra.<ref name="ReferenceA">"Arianism." [[Frank Leslie Cross|Cross, F. L.]], ed. The Oxford dictionary of the Christian church. New York: Oxford University Press. 2005</ref> El 359, un doble concili de bisbes orientals i occidentals va afirmar una fórmula que afirmava que el Pare i el Fill eren similars d'acord amb les Escriptures, la victòria coronadora de l'arrianisme.<ref name="ReferenceA"/> Els opositors de l'arrianisme es van reunir, i el primer concili de Constantinoble el 381 va marcar la victòria final de l'ortodòxia nicena dins de l'Imperi, tot i que l'arrianisme s'havia estès per les tribus germàniques, entre les quals va desaparèixer progressivament després de la conversió dels [[francs]] al cristianisme 496.<ref name="ReferenceA"/>
Linha 123 ⟶ 122:
El concili va deposar Nestori, va repudiar el [[nestorianisme]] i va proclamar la [[Mare de Déu]] com ''[[Theotokos]]''.
Després de citar el [[Credo de Nicea]] en la seva forma original, com al Primer Concili de Nicea, sense les modificacions i addicions realitzades al Primer Concili de Constantinoble, va declarar que era «''il•legal que qualsevol home pogués avançar, escriure, o redactar una fe diferent (ἑτέραν) com a rival a la que van establir els sants Pares reunits amb l'[[Esperit Sant]] a Nicea''».<ref>{{
=== Concili de Calcedònia (451) ===
Linha 150 ⟶ 149:
Vigili va declarar la seva presentació al Concili, igual que el seu successor, el [[Papa Pelagi I]].<ref name="auto3"/> El concili no va ser immediatament reconegut com ecumènic a Occident, i [[Arquebisbat de Milà|Milà]] i [[Patriarcat d'Aquileia|Aquileia]] van trencar la comunió amb Roma sobre aquest tema.<ref name="auto2"/> El cisma no va ser reparat fins a finals del [[segle VI]] amb Milà i finals del [[segle VII]] amb Aquileia.<ref name="auto2"/>
La política de l'emperador Justiniano no va conciliar els monofisitas.
| |||