La '''composició''' és el procediment de formació de noves paraules a partir d'ajuntar dos o més lexemes (mots preexistents), amb [[derivació (lingüística) |derivació]] prèvia o posterior dels seus components o sense. El [[significat]] del nou mot pot ser la suma dels anteriors o adquirir un matís diferenciador. La tendència a formar paraules compostes és més acusada si es tracta d'una [[llengua aglutinant]] i per contra hi ha idiomes que no permeten aquest procés lèxic o el limiten força.
Segons la gramàtica, l'addició d'un antic mot grecollatí com a component es pot considerar un cas de composició, derivació o parasíntesi: si s'atén a l'origen és evident que es tracta d'una paraula que surt de dues paraules prèvies, però en les llengües derivades aquests components acostumen a actuar com a [[afix]]os, d'aquí la discrepància en la seva classificació. Un exemple d'aquesta classe de mots seria "telèfon". En el cas dels estudiosos que els consideren compostos, diferencien aleshores entre compostos homogenis si els dos formants vénen o bé del llatí o bé del grec i heterogenis quan s'ajunten paraules de les dues llengües.
Un cas especial és la [[contracció]] o el portmanteuau, on els elements del compost es fusionen i no simplement s'ajunten, com l'anglès ''brunch''. Aquests casos no es consideren estrictament una composició, encara que provinguin de dos mots independents que formen un de nou.
==Tipus de mots compostos==
Els mots compostos es poden classificar segons diversos criteris
Linha 21 ⟶ 16:
En les llengües que afavoreixen els compostos, se sol dividir també pel nombre de formants, essent els més comuns els de dos formants. No hi ha límit teòric a la quantitat de mots que poden formar una única paraula, per exemple la castellana ''correveidile'' té fins a quatre components i una conjunció d'unió.
===Classificació morfològica (aguiss)===
Es pot tenir en compte la [[categoria gramatical]] dels components del compost per a la seva classificicació, per exemple "benparlat" està format per un adverbi i un adjectiu, mentre que l'anglès ''whiteboard'' parteix d'un adjectiu i un nom. Es poden combinar paraules de classes variables i invariables i és cada idioma el que fixa l'ordre dels elements.
