Penya-segat: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 80.36.228.167. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió.
Etiqueta: Reversió
Cap resum de modificació
Etiquetes: Edita des de mòbil Edició web per a mòbils
Línia 1:
[[Fitxer:Lightmatter cliffs of moher in County Clare Ireland.jpg|thumb|250px|[[Penya-segats de Moher]], a [[Irlanda]].]]
[[Fitxer:Cuesta - Lookout Mountain, Georgia.png|thumb|Escarp al [[Cumberland Plateau]], [[Tennessee]].]]
[[Fitxer:Preikestolen Norge.jpg|thumb|Penya-segat de [[Preikestolen]] situat sobre el [[Lysefjord]],Lysefjordoeme unPenedès fiord de Noruega]]Pene
 
[[File:Cingles de la Serra de Sis (Baixa Ribagorça).jpg|thumb|[[Cingles]] de la [[Serra de Sis]], situats a la [[Baixa Ribagorça]] dels [[Prepirineus aragonesos]]]]
 
 
 
 
[[File:Cingles es de la Serra de Sis (Baixa Ribagorça).jpg|thumb|[[Cingles]] de la [[Serra de Sis]], situats a la [[Baixa Ribagorça]] dels [[Prepirineus aragonesos]]]]
Un '''penya-segat''' és un [[accident geogràfic]] que consisteix en un [[espadat]] rocós de forta pendent o vertical abrupta en la línia de contacte entre terra i mar.<ref>[http://www20.gencat.cat/portal/site/Llengcat/- Gencat DIEC]</ref> Normalment s'anomena penya-segat o tallserrat a l'escarpament a les [[Costa|costes]], però també poden ser considerats com a tals els de les [[Muntanya|muntanyes]], com els [[cingle]]s, així com les [[falla|falles]] i ribes dels [[riu]]s. Quan un penya-segat costaner de forma tabular arriba a grans dimensions es denomina '''faralló''' (de l'espanyol '''farallón'''). Un '''escarpament''' o '''fall''' és un cas particular de penya-segat produït per l’enfonsament parcial d’un terreny. Normalment un escarpament, ço és un declivi aspre del terreny, s'ha format pel moviment d'una [[falla tectònica]] o una ensulsiada. En alguns casos, aquest accident ha donat nom a un lloc o població, com a [[La Granja d'Escarp]] i [[El Pla d'Escarp]], al [[Segrià]].
 
Els penya-segats solen estar compostos per roques resistents a l'[[erosió]] i al desgast per l'acció [[atmosfera terrestre|atmosfèrica]], generalment [[roca sedimentària|roques sedimentàries]] com la [[limonita]], [[arenisca]], [[calcària]], [[dolomita]], encara que també poden apreciar-se [[roques ígnies]] com el [[basalt]] o el [[granit]] en aquestes formacions.
 
La major part dels penya-segats acaben pene en forma de pendent en la seua base; en àrees àrides o sota grans penya-segats, el talús és generalment una acumulació de roques despreses, mentre que en àrees de major humitat, les roques del talús queden cobertes per una capa de terra compactada per la humitat, formant un [[sòl]].
 
Molts penya-segats també presenten [[cascada|cascades]] i grutes excavades en la base. De vegades els penya-segats moren a la fi d'una cresta, creant estructures pètries singulars.