Josep Puig i Cadafalch: diferència entre les revisions

Ha mort aquella raça que un dia va engendrar-me ? <br/>

dels Berenguers i Jofres un sol no n'ha quedat ? <br/>

han mort ja tots els Jaumes que un dia van contemplar-me ? <br/>

i les barres catalanes, quin llamp les ha trencat ?<ref>[[#Jardí|Jardí 1975]], p. 11</ref>

||}}

La seva manifesta sensibilitat catalanista i la influència del [[jurista]] i [[poeta]] [[Terenci Thos i Codina]], que era professor seu a l'[[escola d'Enginyers Industrials de Barcelona]], el varen fer implicar políticament. En aquest període va entrar al [[Centre Escolar Catalanista]] (1887), la secció estudiantil del [[Centre Català]] de [[Valentí Almirall]]. En aquesta entitat va fer amistat amb [[Lluís Duran i Ventosa|Duran i Ventosa]], [[Narcís Verdaguer]], [[Prat de la Riba]] i [[Cambó]]. Puig va arribar a presidir el centre del 1889 al 1890, substituint Narcís Verdaguer, i passant-lipassà el relleu a Prat de la Riba.<ref name=alcolea13>[[#alcolea|Alcolea, 2006]], p. 13–17</ref>

Es doctorà en Ciències Físiques i Matemàtiques el [[1889]] a la [[universitatUniversitat de Madrid]],<ref name=memoriescv/> i el [[15 d'octubre]] de [[1891]] va acabar els seus estudis d'arquitectura a Barcelona amb l'admiració del director de l'escola, [[Elies Rogent]] i del seu professor predilecte, [[Domènech i Montaner]].<ref name="expo91"/>

La primera experiència docent la va haver de la mà de [[Pompeu Fabra]], amb qui es va associar el 1891 per muntar una acadèmia preparatòria per a l'ingrés a les escoles d'arquitectura i enginyers. A l'acadèmia, Fabra impartia les classes de matemàtiques i Puig les de dibuix.<ref name=expo93/> La iniciativa va durar un any fins que el [[1892]] Puig va començar a exercir com a arquitecte municipal de Mataró, en substitució d'Emili Cabanyes. Va continuar en el càrrec fins al [[1896]].<ref>{{ref-web |url= http://www.ghcmataro.org/estendar/cadafal.html |títol=Josep Puig i Cadafalch | consulta=14 d'agost de 2010 |cognom= |nom= |coautors= |autor= |format= |llengua= |obra= |pàgines= |lloc=Mataró | editor=Grup d'Història del Casal |data= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= }}</ref>

Va ser nomenat professor de l'[[Escola d'Arquitectura de Barcelona]] (1901–[[1902]]), on va desenvolupar les seves qualitats com a arquitecte i on va tenir com a alumne [[Joaquim Raspall]]. També va impartir classes a la universitat de [[la Sorbona]] ([[1925]], [[1937]]–[[1939]]),<ref name=memoriescv/> la de [[Universitat de Harvard|Harvard]], la de [[Universitat Cornell|Cornell]] ([[1926]]) i a l{{'}}''Institut d'Art et Archéologie'' de [[París]] ([[1930]]).

Va ser nomenat ''[[Doctor honoris causa]]'' per les universitats de [[Friburg de Brisgòvia|Friburg]] ([[1923]]), [[París]] ([[1930]]), [[universitat de Barcelona|Barcelona]] ([[1934]]), i [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] ([[1949]]).<ref name=memoriescv/>

Amb la crisi de la [[dictadura de Primo de Rivera]] va reactivar-se políticament com a membre de la direcció de la [[Lliga Regionalista]], tot i que hi tingué amb un rol molt secundari.<ref name=expo101>[[#expo|Puig 1989]], p. 101</ref>

Conscient de les possibles represàlies polítiques de la dictadura, Puig i Cadafalch va amagar en una doble paret a casa seva tot el seu arxiu personal, amb documents de la Mancomunitat, de Prat de la Riba i del seu treball com a arquitecte, en una doble paret a casa seva. El [[2003]], 80 anys més tard, van ser descoberts per la família i, després d'una llarga negociació, venuts a la [[Generalitat de Catalunya]].<ref>{{ref-web|url= http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20070612/05.htm| consulta=30 desembre 2014|títol=El Govern adquireix l'arxiu personal de Josep Puig i Cadafalch|obra=Acords de Govern| editor=Generalitat de Catalunya|data=12 de juny de 2007}}</ref>

Després de la Guerra Civil, vaentre estarel [[exili1936]]at ai el [[França1942]], entreva elestar [[1936exili]]at i ela [[1942França]], on es va instal·lant-selar a la [[Catalunya del Nord]] per estudiar els monuments [[romànic]]s de la zona.<ref name=expo101/> Quan va retornar, el règim li va prohibir exercir d'arquitecte altre cop. Es dedicà aleshores a organitzar vetllades literàries i actes culturals semiclandestins. A més, va retre un darrer servei polític a Catalunya en emprendre la reconstrucció de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] com a únic president i únic membre fundador encara viu a llavors. Entre 1949 i 1954 va publicar tres volums sobre l'escultura romànica a Catalunya.<ref name=expo101/>

Va participar en la I Assemblea de la [[Unió Catalanista]] a [[Manresa]] ([[1892]]), on assistiren 250 representants de 160 poblacions i on Puig va anar en qualitat d'arquitecte municipal de [[Mataró]]. El 1899 es va produir una escissió a la Unió Catalanista i la branca de més implicació política formada—formada per Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Duran i Ventosa, Francesc Cambó i Verdaguer i Callís,Callís— va constituir el [[Centre Nacional Català]] el 1900. Aquest grup es va fusionar un any més tard amb la [[Unió Regionalista]] per a formar la [[Lliga Regionalista]], un partit amb un ampli suport de la burgesia industrial enfront de l'oligarquia agrària que dominava la política espanyola i que donava suport al [[lerrouxisme]]. Puig i Cadafalch, com a cofundador de la [[Lliga Regionalista]] (1901), fou membre del seu Comitè d'Acció Política, un grup de membres vitalicis i d'alt poder que es va crear el 1904 quan dins la Lliga va destacar la línia lliberal promoguda per [[Francesc Cambó]].<ref name=alcolea13/>

A les eleccions de novembre de 1901, Puig és elegit [[regidor]] de la [[Lliga Regionalista]] a l'[[Ajuntament de Barcelona]] (1901–[[1906]]) integrat a la comissió de Foment i Cultura, des d'on es va implicar directament en les millores de la qualitat dels serveis als ciutadans:, especialment de la xarxa de [[clavegueram]] i de l'asfaltat de la [[Gran Via de les Corts Catalanes|Gran Via]] i del [[Passeig de Gràcia]]. L'any 1902, fomenta la creació de [[Junta de Museus de Catalunya|Junta Autònoma de Museus]] que va crear el [[museu Arqueològic de Barcelona|museuMuseu Arqueològic]] al [[Parc de la Ciutadella]].<ref name=alcolea13/>

Puig i Cadafalch, era un dels majors detractors de l'urbanisme de [[Ildefons Cerdà|Cerdà]] i havia manifestat a [[La Veu de Catalunya|''La Veu de Catalunya'']] que l'homogeneïtat igualitària de la trama de Cerdà entrava en contradicció amb la voluntat de dotar certs espais o institucions de la ciutat d'una identitat especial. La ciutat començava a aspirar a una capitalitat que no havia tingut en segles, i això requeria un nou urbanisme i una nova arquitectura. [[París]] era el referent més immediat pel que feia a l'ordenació monumental o institucional desitjada, i les noves teories urbanístiques europees sobre la segregació d'usos (indústria, comerç/serveis, lleure i residència) oferien solucions a la compatibilitat de la ciutat amb la indústria.<ref name="BCN">{{ref-web |url= http://www.bcn.es/publicacions/b_mm/bmm62/bmm62_qc30.htm |títol=La contribució externa a la construcció de Barcelona | consulta=13 setembre 2009 |autor= Albert Ferré |data=2003 |obra= | editor= [[Ajuntament de Barcelona]] |llengua=català }}</ref> La posició de Puig i l'aprovació el 1903 del [[Pla Jaussely]], que harmonitzava el [[Pla Cerdà]] amb els traçats originals de les viles que envoltaven la ciutat, va fer que Puig comencés a monumentalitzar la ciutat i trencar amb l'ortodòxia del pla de l'eixample, promovent la creació d'institucions que resolguessin els problemes locals.<ref name=alcolea13/>

En aquesta època va col·laborar amb «[[La Renaixença|''La Renaixença'']]» i el setmanari «[[La Veu de Catalunya|''La Veu de Catalunya'']]», i fou un dels fundadors del diari del mateix nom, al qual contribuí amb articles molt contundents durant els primers anys. El [[1905]] publica un article a [[la Veu de Catalunya|''La Veu de Catalunya'']] que, sota el títol ''«A votar! Per l'Exposició Universal»'', no només demanava el vot per al seu partit, sinó que proposava la realització d'una exposició com la de [[Exposició Universal de Barcelona de 1888|Barcelona de 1888]]. Aquesta idea, basada en la modernitat que aportava la implantació de l'[[electricitat]], s'acabaria materialitzant en l'[[Exposició Internacional de 1929]] a Barcelona.

El 25 de novembre de 1905 es van produir els [[Fets del ¡Cu-Cut!]], que van seguir amb la nova [[Llei de Jurisdiccions]], clarament perjudicial per als interessos catalans. Aquesta polèmica llei (que havia fet caure el govern d'[[Eugenio Montero Ríos]]) va fer unir tots els partits catalans en una coalició anomenada [[Solidaritat catalana|Solidaritat Catalana]]. Puig va participar activament en aquest moviment esdeveninti va esdevenir diputat a les [[Corts Espanyoles]] en les [[Eleccions generals espanyoles de 1907|eleccions del 21 d'abril de 1907]].<ref name="cortes">[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2892170%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]<div id="qPjcTd_KJe" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div> {{es}}</ref> Des del seu escó va intentar construir una Espanya forta a partir de les llibertats dels pobles que la formaven. Puig es va estrenar amb un discurs el [[13 de juny]] com a representant de la Lliga on acusava l'estatEstat de «caduc, en no ser l'òrgan adient de les varietats dels ciutadans» i presentava com, en opinió de la Lliga, havia d'evolucionar:

Puig, enEn la seva activitat com a diputat fins a la suspensió de la legislatura el [[1909]],<ref name=expo97/> Puig es va pronunciar contra l'exportació d'obres d'art i a favor del desenvolupament dels museus;, i partidari de potenciantpotenciar el desenvolupament de les comunicacions ferroviàries i de carreteres i ade millorar l'ensenyament. Els seus esforços, però, varen obtenir un ressò molt limitat pelper part del govern i els diputats espanyols.<ref name=alcolea13/>

Puig va col·laborar amb [[Prat de la Riba]], que ocupava el càrrec de president de la [[Diputació de Barcelona]] des del 1907, en fer d'aquesta institució una organització dinàmica, llavor de la futura Mancomunitat. Va impulsar l'inici de les excavacions d'[[Empúries]], a càrrec de la [[Junta de Museus de Catalunya|Junta de Museus]] i dirigides per l'arqueòleg valencià [[Emili Gandia i Ortega|Emili Gandia]], i va participar deen la fundació de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. En aquest període va continuar amb els seus viatges a [[Alemanya]], [[Brussel·les]] i el [[Migdia-Pirineus|migdia francès]].<ref name=alcolea13/>

El [[1913]] va ser elegit diputat provincial per la [[Lliga Regionalista|Lliga]],<ref name=expo97/> i, amb Prat de la Riba a la presidència, va defensar el projecte de la '''[[Mancomunitat de Catalunya]]''' que assentés els fonaments de la cultura catalana. Finalment el [[23 d'octubre]] de [[1913]] es va organitzar una assemblea dels diputats representants de les quatre diputacions i varen aprovar els estatuts de la institució que es va constituir el [[6 d'abril]] de [[1914]], amb Prat de la Riba com a primer president.<ref name=alcolea13/>

La negativa de Madrid a la proposta estatutària va coincidir amb una forta inestabilitat social a Catalunya que es manifestava en esdeveniments com la [[vaga de la Canadenca]]. La Lliga Regionalista va fer un gir cap a la dreta més conservadora i el sector més catalanista va decidir escindir-se'n i formar [[Acció Catalana]] (l'òrgan de difusió del qual era [[La Publicitat|''La Publicitat'']]). Puig es va mantenir a la Lliga, però va perdre dos dels seus millors col·laboradors: [[Lluís Nicolau d'Olwer]] i [[Jaume Bofill i Mates]], que varen incorporar-se al nou partit.<ref name=alcolea13/>

Aquestes institucions donaven caràcter intel·lectual i científic al projecte de recuperació de la identitat catalana i, de fet, molts d'ells encara continuen actius:, com ara l'[[Institut d'Estudis Catalans]], el Servei de Conservació i restauració de monuments, la [[Junta de Museus de Catalunya|Junta de Museus]] o la [[Biblioteca de Catalunya]].<ref name=blanch>Blanch, Montserrat, comissària de l'any Puig i Cadafalch dins de [[#ruta|Cabré 2001]]: pàg. 7–9</ref>

Puig i Cadafalch és potser més conegut com a historiador de l'art que com a arquitecte en cercles acadèmics i, especialment, a l'estranger. Puig va desenvolupar les bases fonamentals per a l'estudi de l'[[art antic]] i medieval català. Es va distingir per la seva participació directa en la política de conservació i [[restauració (art)|restauració]] del patrimoni català. Sens dubte aquests coneixements varen influir a la seva obra d'arquitecte. La seva formació en aquest camp es va alimentar de les pràctiques internacionals, especialment de [[França]] on, cinquanta anys abans, la [[Monarquia de juliol]] ja havia adoptat mesures per a preservar el patrimoni mitjançant la creació de la Comissió dels Monuments Històrics i la figura de l'«Inspector de Monuments» (càrrec que va ser ocupat per l'escriptor i arqueòleg [[Prosper Mérimée]]). A Catalunya tot just s'havia endegat una iniciativa similar a càrrec de l'arquitecte i director de l'[[Escola d'Arquitectura de Barcelona|Escola d'Arquitectura]], [[Elies Rogent]], que amb l'impuls de la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]] havia iniciat la restauració del [[Monestir de Ripoll]] destruït el [[1835]].<ref name=expo65>[[#expo|Puig 1989]], p. 65–69</ref> Cadafalch va dissenyar un [[estendard]] modernista ofert per la ciutat de Mataró el 1893 en consagrar el nou temple del monestir de Ripoll.<ref name="estendard"/> En una de les cares hi havia la figura de Sant Jordi amb el drac damunt les quatre barres. A l'altra cara s'hi reproduïa la Mare de Déu envoltada per una orla.<ref name="estendard"/> L'estendard fou destruït el 1936. El grup d'Història del Casal de Mataró en promogué l'any 1997 una reproducció.<ref name="estendard">[http://www.ghcmataro.org/estendar/estend.html L'Estendard]<div id="aGJrOXgLrb" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

Va desenvolupar una enorme activitat com a historiador de l'art, especialment de l'[[art romànic]] i de l'[[arquitectura gòtica]] catalana. Va publicar nombrosos articles i notes sobre les seves investigacions, com ara, «Estudi d'arqueologia del sepulcre romà de Favara» (1892), «Els Banys de Girona i les influències llombardes a Catalunya» (1892) o el tractat de mosaics romans descoberts a Tossa de Mar pel Dr. Melé.<ref>[[Josep Francesc Ràfols i Fontanals|Josep Ràfols]]. [http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/108611/170581 «Esbós biogràfic»]<div id="arRWiNZGTu" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div>. ''Cuadernos de Arquitectura''. Any 1956, núm. 28</ref> Molts d'aquests estudis, varen servir de documentació per a les seves publicacions posteriors entre les quals trobem:

* [[#romanic|L'arquitectura romànica a Catalunya]] (1909–18), junt amb [[Antoni Falguera]] i [[Josep Goday i Casals]] que els proporcionà un gran prestigi internacional.<ref>Enric Bertran. [http://scg.iec.cat/Scg7/Scg72/S720001a.htm Societat Catalana de Geografia]<div id="LnfLRmwCvl" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

* El Problema de la transformació de la catedral del Nord importada a Catalunya: contribució a l'estudi de l'arquitectura gòtica meridional (1923)<ref>[http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxaArticle.do?idArticle=6002&moduleName=revistes_cientifiques%C3%83%C6%92%C3%86%E2%80%99%20%C3%83%C6%92%C3%A2%E2%82%AC%C5%A1%C3%83%E2%80%9A%C3%82%C2%A2%C3%83%C6%92%C3%86%E2%80%99%20%C3%83%C6%92%C3%A2%E2%82%AC%C5%A1&subModuleName=null&idTipusConsulta=citacio Fitxa publicació a l'IEC]<div id="QhTJZUhTSP" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|Casa-estudi dels [[fotògrafs Napoleon]]<ref>[https://ddd.uab.cat/record/18596 Història de l'establiment dels fotògrafs Napoleon]<div id="PtuzqHqdtq" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|Cafè Torino<ref>[http://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=135 Puig i Cadafalch va ser l'arquitecte del cafè Torino, però no el decorador]<div id="PVNKAitwwA" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|Propietat de [[torí|torinès]] Flaminio Mezzalama, qui pretenia promocionar el vermut Martini & Rossi, va ser inaugurat el [[20 de setembre]] de [[1902]]<ref>[http://www.bcn.es/publicacions/bmm/45/cs_refor_cro.htm Cronologia de Barcelona]<div id="pRhRNHydCn" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_green"></div></div></ref> i aquell mateix any va guanyar un premi de l'[[Ajuntament de Barcelona]]. L'havien decorat artistes de moda com [[Ricard de Capmany i Roura]] i [[Antoni Gaudí]] que va fer el saló àrab. El mobiliari era Thonet, l'escultura decorativa era de Massana i Buzzi, la [[pintura al fresc]] era de Saumell i Garcia i la serralleria de Ballarin.<ref name=desapareguts/> <br/>Va tancar al voltant de 1910–1911.<ref>[http://www.rutadelmodernisme.com/default.aspx?idioma=ca&contenido=body_sortim.htm Ruta del Modernisme. Aj. de Barcelona]<div id="oQukLpsKJh" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|La Casa Capella era una torre ajardinada d'un únic cos, amb quatre tribunes. Estava pintada de blanc i acolorida per les teulades que estaven pintades i vidriades. Estava situada a l'actual c. Marià Cubí amb cantonada amb c. Aribau. Se'n desconeix la data de la seva desaparició.<ref>[http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_327 Capella al Pat.mapa]<div id="nMYjRmwgry" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|La façana construïda en pedra i magníficament decorada, s'assimila a l'estil [[plateresc]], i és obra d'[[Eusebi Arnau]]. La casa mai va ser habitada pel seu propietari i va ser ocupada per un col·legi de monges. Durant la [[Guerra Civil espanyola]] va ser la seu del Ministeri de Sanitat i va tornar a ser col·legi, amb ampliacions, fins que va ser reformada als anys 80 per acollir la Diputació de Barcelona.<ref>[http://www2.coac.net/recull/09.10.02%20Recull%20de%20Premsa%20del%2026.09.09%20al%2002.10.09.pdf Recull de premsa. Octubre-2009]<div id="TzProVqsdl" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: -webkit-inline-box; width: 0px; height: 0px;"></div> [[COAC]]</ref>

|Casa Joaquim Carreras «Santa Margarita»<ref name="sarria">[http://www.bcn.es/arxiu/sarria/pdf/oprivada.pdf Llista d'obres privades de Sarrià]<div id="rLVANPuVjN" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_green"></div></div>. Arxiu municipal de Sarrià-Sant Gervasi.</ref>

|La casa Miele, que venia objectes domèstics fabricats amb un metall que es deia precisament «plata Miele», un invent alemany de gran èxit internacional i que no només imitava les qualitats de la plata autèntica sinó que encara les millorava. Amb motiu d'instal·lar-se aquella botiga luxosa i popular, l'arquitecte Puig i Cadafalch féu una reforma total de la casa per la qual va obtenir una menció honorífica al [[Concurs anual d'edificis artístics]]. Actualment l'edifici ha estat molt transformat, però es nota la seva mà en alguns elements que han perdurat: fragments de les reixes de la planta baixa, ornamentació dels balcons i reordenament de finestres.<ref>[[Oriol Bohigas i Guardiola]]. [http://barcelonaldia.wordpress.com/2006/05/03/lajuntament-de-bcn-sha-oblidat-de-controlar-la-qualitat-arquitectonica-i-estetica-dels-comercos/ «Botigues pernicioses»]<div id="VbcXFRDJZT" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div>, article de Barcelona al dia. Data: 03-05-2006.</ref>

|Va refer les obres d'urbanització de la zona de la font del Gat dissenyades per [[Jean Claude Nicolas Forestier]] dins del [[projecte d'urbanització|pla d'urbanització]] de la [[Montjuïc (Barcelona)|muntanya de Montjuïc]] i va incorporar el restaurant. L'edifici va ser restaurat el 2002. Des de fa anys no té la funció de restaurant i, actualment, allotja la seu de la [[Reial Federació Espanyola de Tennis]].<ref>[http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1802_1_1070263169,00.html?bcnAccessible=true&accio=detall&home=HomeBCN Notícia nova seu de la Reial Federació Espanyola de Tenis]<div id="bKLhWEusJe" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|La fàbrica de gèneres de punt es deia originalment Carbonell Susagna i va ser promoguda pels industrials Frederic Susagna i Joan Carbonell Paloma. Joan Carbonell Reverter, fill de Joan Carbonell va continuar el negoci i va canviar-li el nom pel de Carbonell Reverter. Va ser projectada l'any 1897–98 i va començar la producció el 1899. Els mestres d'obra varen ser Martí Isern i Joan Solà. En resta només el mòdul d'entrada, de maó vist.<ref>[http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3099 Pobles de Catalunya.cat]<div id="vsdo_FIe_R" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|Creu de Terme, oratori i reformes<ref>[http://www.selva.cat/municipis/index.php?id_muni=11&apartat=guia&sub=turis Turisme de Lloret de Mar]<div id="bVmjgONwEf" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|Edifici encarregat per allotjar la companyia anglesa ''[[Marconi Wireless Telegraph Company|Marconi Wireless Telegraph]]'' dedicada a l'explotació del [[telègraf]]. Puig va encarregar l'obra al constructor local Josep Monés i Jané. Té dues plantes i està construïda sobre un terra sanitari construït amb pilons de formigó i voltes. Actualment està declarada bé cultural d'interès local des del 1996.<ref>[http://totbarcelona.blogspot.com/2010/02/ruta-desconocida-casa-la-telegrafia.html Tot Barcelona]<div id="oaVdasQqBr" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div> [Consulta: març 2010].</ref>

|Cal Maimó<ref>[http://www.tarrega.cat/turisme2.html Web Ajuntament Tàrrega]<div id="tDKZubjOHj" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|Casa d'estiueig encarregada per la família Moragues. És una casa pairal inspirada en l'estil racional de Puig, que la va construir en el seu segon període, a «l'època blanca». Té una planta rectangular i teulada a dues aigües, que es va construir elevada per protegir-la del nivell [[freàtic]], té planta baixa, primer pis, golfes i celler semisoterrat. Fins fa poc havia fet funcions de [[casa de colònies]] dins del perímetre del camping ''«El Toro Bravo»''. Amb la recent ampliació de l'[[aeroport Internacional de Barcelona]], l'edifici ha estat cedit a l'Ajuntament de Viladecans que el restaurarà per a fer un museu del parc litoral.<ref>[http://www.tracrehabilitacio.cat/ca/servei/restauracio-patrimoni-public/obra/casapilarmoragues Rehabilitació integral de la Casa Pilar Moragues]<div id="WPWdzEigTD" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>