Josep Puig i Cadafalch: diferència entre les revisions

Ha mort aquella raça que un dia va engendrar-me ? <br/>

dels Berenguers i Jofres un sol no n'ha quedat ? <br/>

han mort ja tots els Jaumes que un dia van contemplar-me ? <br/>

i les barres catalanes, quin llamp les ha trencat ?<ref>[[#Jardí|Jardí 1975]], p. 11</ref>

||}}

La seva manifesta sensibilitat catalanista i la influència del [[jurista]] i [[poeta]] [[Terenci Thos i Codina]], que era professor seu a l'[[escola d'Enginyers Industrials de Barcelona]], el varen fer implicar políticament. En aquest període va entrar al [[Centre Escolar Catalanista]] (1887), la secció estudiantil del [[Centre Català]] de [[Valentí Almirall]]. En aquesta entitat va fer amistat amb [[Lluís Duran i Ventosa|Duran i Ventosa]], [[Narcís Verdaguer]], [[Prat de la Riba]] i [[Cambó]]. Puig va arribar a presidir el centre del 1889 al 1890, substituint Narcís Verdaguer, i passàpassant-li el relleu a Prat de la Riba.<ref name=alcolea13>[[#alcolea|Alcolea, 2006]], p. 13–17</ref>

Es doctorà en Ciències Físiques i Matemàtiques el [[1889]] a la [[Universitatuniversitat de Madrid]],<ref name=memoriescv/> i el [[15 d'octubre]] de [[1891]] va acabar els seus estudis d'arquitectura a Barcelona amb l'admiració del director de l'escola, [[Elies Rogent]] i del seu professor predilecte, [[Domènech i Montaner]].<ref name="expo91"/>

La primera experiència docent la va haver de la mà de [[Pompeu Fabra]], amb qui es va associar el 1891 per muntar una acadèmia preparatòria per a l'ingrés a les escoles d'arquitectura i enginyers. A l'acadèmia, Fabra impartia les classes de matemàtiques i Puig les de dibuix.<ref name=expo93/> La iniciativa va durar un any fins que el [[1892]] Puig va començar a exercir com a arquitecte municipal de Mataró, en substitució d'Emili Cabanyes. Va continuar en el càrrec fins al [[1896]].<ref>{{ref-web |url= http://www.ghcmataro.org/estendar/cadafal.html |títol=Josep Puig i Cadafalch | consulta=14 d'agost de 2010 |cognom= |nom= |coautors= |autor= |format= |llengua= |obra= |pàgines= |lloc=Mataró | editor=Grup d'Història del Casal |data= |arxiuurl= |arxiudata= |doi= }}</ref>

Va ser nomenat professor de l'[[Escola d'Arquitectura de Barcelona]] (1901–[[1902]]), on va desenvolupar les seves qualitats com a arquitecte i on va tenir com a alumne [[Joaquim Raspall]]. També va impartir classes a la universitat de [[la Sorbona]] ([[1925]], [[1937]]–[[1939]]),<ref name=memoriescv/> la de [[Universitat de Harvard|Harvard]], la de [[Universitat Cornell|Cornell]] ([[1926]]) i a l{{'}}''Institut d'Art et Archéologie'' de [[París]] ([[1930]]).

Va ser nomenat ''[[Doctor honoris causa]]'' per les universitats de [[Friburg de Brisgòvia|Friburg]] ([[1923]]), [[París]] ([[1930]]), [[universitat de Barcelona|Barcelona]] ([[1934]]), i [[Tolosa de Llenguadoc|Tolosa]] ([[1949]]).<ref name=memoriescv/>

Amb la crisi de la [[dictadura de Primo de Rivera]] va reactivar-se políticament com a membre de la direcció de la [[Lliga Regionalista]], tot i que hi tingué amb un rol molt secundari.<ref name=expo101>[[#expo|Puig 1989]], p. 101</ref>

Conscient de les possibles represàlies polítiques de la dictadura, Puig i Cadafalch va amagar en una doble paret a casa seva tot el seu arxiu personal, amb documents de la Mancomunitat, de Prat de la Riba i del seu treball com a arquitecte, en una doble paret a casa seva. El [[2003]], 80 anys més tard, van ser descoberts per la família i, després d'una llarga negociació, venuts a la [[Generalitat de Catalunya]].<ref>{{ref-web|url= http://www.gencat.cat/acordsdegovern/20070612/05.htm| consulta=30 desembre 2014|títol=El Govern adquireix l'arxiu personal de Josep Puig i Cadafalch|obra=Acords de Govern| editor=Generalitat de Catalunya|data=12 de juny de 2007}}</ref>

Després de la Guerra Civil, entreva elestar [[1936exili]]at i ela [[1942França]], vaentre estarel [[exili1936]]at ai el [[França1942]], on es va instal·larlant-se a la [[Catalunya del Nord]] per estudiar els monuments [[romànic]]s de la zona.<ref name=expo101/> Quan va retornar, el règim li va prohibir exercir d'arquitecte altre cop. Es dedicà aleshores a organitzar vetllades literàries i actes culturals semiclandestins. A més, va retre un darrer servei polític a Catalunya en emprendre la reconstrucció de l'[[Institut d'Estudis Catalans]] com a únic president i únic membre fundador encara viu a llavors. Entre 1949 i 1954 va publicar tres volums sobre l'escultura romànica a Catalunya.<ref name=expo101/>

Va participar en la I Assemblea de la [[Unió Catalanista]] a [[Manresa]] ([[1892]]), on assistiren 250 representants de 160 poblacions i on Puig va anar en qualitat d'arquitecte municipal de [[Mataró]]. El 1899 es va produir una escissió a la Unió Catalanista i la branca de més implicació política —formadaformada per Prat de la Riba, Puig i Cadafalch, Duran i Ventosa, Francesc Cambó i Verdaguer i Callís—Callís, va constituir el [[Centre Nacional Català]] el 1900. Aquest grup es va fusionar un any més tard amb la [[Unió Regionalista]] per a formar la [[Lliga Regionalista]], un partit amb un ampli suport de la burgesia industrial enfront de l'oligarquia agrària que dominava la política espanyola i que donava suport al [[lerrouxisme]]. Puig i Cadafalch, com a cofundador de la [[Lliga Regionalista]] (1901), fou membre del seu Comitè d'Acció Política, un grup de membres vitalicis i d'alt poder que es va crear el 1904 quan dins la Lliga va destacar la línia lliberal promoguda per [[Francesc Cambó]].<ref name=alcolea13/>

A les eleccions de novembre de 1901, Puig és elegit [[regidor]] de la [[Lliga Regionalista]] a l'[[Ajuntament de Barcelona]] (1901–[[1906]]) integrat a la comissió de Foment i Cultura, des d'on es va implicar directament en les millores de la qualitat dels serveis als ciutadans,: especialment de la xarxa de [[clavegueram]] i de l'asfaltat de la [[Gran Via de les Corts Catalanes|Gran Via]] i del [[Passeig de Gràcia]]. L'any 1902, fomenta la creació de [[Junta de Museus de Catalunya|Junta Autònoma de Museus]] que va crear el [[museu Arqueològic de Barcelona|Museumuseu Arqueològic]] al [[Parc de la Ciutadella]].<ref name=alcolea13/>

Puig i Cadafalch, era un dels majors detractors de l'urbanisme de [[Ildefons Cerdà|Cerdà]] i havia manifestat a [[La Veu de Catalunya|''La Veu de Catalunya'']] que l'homogeneïtat igualitària de la trama de Cerdà entrava en contradicció amb la voluntat de dotar certs espais o institucions de la ciutat d'una identitat especial. La ciutat començava a aspirar a una capitalitat que no havia tingut en segles, i això requeria un nou urbanisme i una nova arquitectura. [[París]] era el referent més immediat pel que feia a l'ordenació monumental o institucional desitjada, i les noves teories urbanístiques europees sobre la segregació d'usos (indústria, comerç/serveis, lleure i residència) oferien solucions a la compatibilitat de la ciutat amb la indústria.<ref name="BCN">{{ref-web |url= http://www.bcn.es/publicacions/b_mm/bmm62/bmm62_qc30.htm |títol=La contribució externa a la construcció de Barcelona | consulta=13 setembre 2009 |autor= Albert Ferré |data=2003 |obra= | editor= [[Ajuntament de Barcelona]] |llengua=català }}</ref> La posició de Puig i l'aprovació el 1903 del [[Pla Jaussely]], que harmonitzava el [[Pla Cerdà]] amb els traçats originals de les viles que envoltaven la ciutat, va fer que Puig comencés a monumentalitzar la ciutat i trencar amb l'ortodòxia del pla de l'eixample, promovent la creació d'institucions que resolguessin els problemes locals.<ref name=alcolea13/>

En aquesta època va col·laborar amb «[[La Renaixença|''La Renaixença'']]» i el setmanari «[[La Veu de Catalunya|''La Veu de Catalunya'']]», i fou un dels fundadors del diari del mateix nom, al qual contribuí amb articles molt contundents durant els primers anys. El [[1905]] publica un article a [[la Veu de Catalunya|''La Veu de Catalunya'']] que, sota el títol ''«A votar! Per l'Exposició Universal»'', no només demanava el vot per al seu partit, sinó que proposava la realització d'una exposició com la de [[Exposició Universal de Barcelona de 1888|Barcelona de 1888]]. Aquesta idea, basada en la modernitat que aportava la implantació de l'[[electricitat]], s'acabaria materialitzant en l'[[Exposició Internacional de 1929]] a Barcelona.

El 25 de novembre de 1905 es van produir els [[Fets del ¡Cu-Cut!]], que van seguir amb la nova [[Llei de Jurisdiccions]], clarament perjudicial per als interessos catalans. Aquesta polèmica llei (que havia fet caure el govern d'[[Eugenio Montero Ríos]]) va fer unir tots els partits catalans en una coalició anomenada [[Solidaritat catalana|Solidaritat Catalana]]. Puig va participar activament en aquest moviment i va esdeveniresdevenint diputat a les [[Corts Espanyoles]] en les [[Eleccions generals espanyoles de 1907|eleccions del 21 d'abril de 1907]].<ref name="cortes">[http://www.congreso.es/portal/page/portal/Congreso/Congreso/SDocum/ArchCon/SDHistoDipu/SDIndHistDip?_piref73_1340024_73_1340023_1340023.next_page=/wc/servidorCGI&CMD=VERLST&BASE=DIPH&FMT=DIPHXD1S.fmt&DOCS=1-1&DOCORDER=FIFO&OPDEF=Y&NUM1=&DES1=&QUERY=%2892170%29.NDIP. Fitxa del Congrés dels Diputats]<div id="qPjcTd_KJe" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div> {{es}}</ref> Des del seu escó va intentar construir una Espanya forta a partir de les llibertats dels pobles que la formaven. Puig es va estrenar amb un discurs el [[13 de juny]] com a representant de la Lliga on acusava l'Estatestat de «caduc, en no ser l'òrgan adient de les varietats dels ciutadans» i presentava com, en opinió de la Lliga, havia d'evolucionar:

EnPuig, en la seva activitat com a diputat fins a la suspensió de la legislatura el [[1909]],<ref name=expo97/> Puig es va pronunciar contra l'exportació d'obres d'art i a favor del desenvolupament dels museus, i partidari de; potenciarpotenciant el desenvolupament de les comunicacions ferroviàries i de carreteres i dea millorar l'ensenyament. Els seus esforços, però, varen obtenir un ressò molt limitat per part delpel govern i els diputats espanyols.<ref name=alcolea13/>

Puig va col·laborar amb [[Prat de la Riba]], que ocupava el càrrec de president de la [[Diputació de Barcelona]] des del 1907, en fer d'aquesta institució una organització dinàmica, llavor de la futura Mancomunitat. Va impulsar l'inici de les excavacions d'[[Empúries]], a càrrec de la [[Junta de Museus de Catalunya|Junta de Museus]] i dirigides per l'arqueòleg valencià [[Emili Gandia i Ortega|Emili Gandia]], i va participar ende la fundació de l'[[Institut d'Estudis Catalans]]. En aquest període va continuar amb els seus viatges a [[Alemanya]], [[Brussel·les]] i el [[Migdia-Pirineus|migdia francès]].<ref name=alcolea13/>

El [[1913]] va ser elegit diputat provincial per la [[Lliga Regionalista|Lliga]],<ref name=expo97/> i, amb Prat de la Riba a la presidència, va defensar el projecte de la '''[[Mancomunitat de Catalunya]]''' que assentés els fonaments de la cultura catalana. Finalment el [[23 d'octubre]] de [[1913]] es va organitzar una assemblea dels diputats representants de les quatre diputacions i varen aprovar els estatuts de la institució que es va constituir el [[6 d'abril]] de [[1914]], amb Prat de la Riba com a primer president.<ref name=alcolea13/>

La negativa de Madrid a la proposta estatutària va coincidir amb una forta inestabilitat social a Catalunya que es manifestava en esdeveniments com la [[vaga de la Canadenca]]. La Lliga Regionalista va fer un gir cap a la dreta més conservadora i el sector més catalanista va decidir escindir-se'n i formar [[Acció Catalana]] (l'òrgan de difusió del qual era [[La Publicitat|''La Publicitat'']]). Puig es va mantenir a la Lliga, però va perdre dos dels seus millors col·laboradors: [[Lluís Nicolau d'Olwer]] i [[Jaume Bofill i Mates]], que varen incorporar-se al nou partit.<ref name=alcolea13/>

Aquestes institucions donaven caràcter intel·lectual i científic al projecte de recuperació de la identitat catalana i, de fet, molts d'ells encara continuen actius,: com ara l'[[Institut d'Estudis Catalans]], el Servei de Conservació i restauració de monuments, la [[Junta de Museus de Catalunya|Junta de Museus]] o la [[Biblioteca de Catalunya]].<ref name=blanch>Blanch, Montserrat, comissària de l'any Puig i Cadafalch dins de [[#ruta|Cabré 2001]]: pàg. 7–9</ref>

Puig i Cadafalch és potser més conegut com a historiador de l'art que com a arquitecte en cercles acadèmics i, especialment, a l'estranger. Puig va desenvolupar les bases fonamentals per a l'estudi de l'[[art antic]] i medieval català. Es va distingir per la seva participació directa en la política de conservació i [[restauració (art)|restauració]] del patrimoni català. Sens dubte aquests coneixements varen influir a la seva obra d'arquitecte. La seva formació en aquest camp es va alimentar de les pràctiques internacionals, especialment de [[França]] on, cinquanta anys abans, la [[Monarquia de juliol]] ja havia adoptat mesures per a preservar el patrimoni mitjançant la creació de la Comissió dels Monuments Històrics i la figura de l'«Inspector de Monuments» (càrrec que va ser ocupat per l'escriptor i arqueòleg [[Prosper Mérimée]]). A Catalunya tot just s'havia endegat una iniciativa similar a càrrec de l'arquitecte i director de l'[[Escola d'Arquitectura de Barcelona|Escola d'Arquitectura]], [[Elies Rogent]], que amb l'impuls de la [[Renaixença (catalana)|Renaixença]] havia iniciat la restauració del [[Monestir de Ripoll]] destruït el [[1835]].<ref name=expo65>[[#expo|Puig 1989]], p. 65–69</ref> Cadafalch va dissenyar un [[estendard]] modernista ofert per la ciutat de Mataró el 1893 en consagrar el nou temple del monestir de Ripoll.<ref name="estendard"/> En una de les cares hi havia la figura de Sant Jordi amb el drac damunt les quatre barres. A l'altra cara s'hi reproduïa la Mare de Déu envoltada per una orla.<ref name="estendard"/> L'estendard fou destruït el 1936. El grup d'Història del Casal de Mataró en promogué l'any 1997 una reproducció.<ref name="estendard">[http://www.ghcmataro.org/estendar/estend.html L'Estendard]<div id="aGJrOXgLrb" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

En les intervencions efectuades en aquest conjunt es van intentar seguir els corrents europeus del moment, fent feines de manteniment i consolidació, eliminant afegits que es van considerar sense valor i intentant assenyalar les parts reconstruïdes, com demostra la làpida instal·lada a Sant Miquel. Però el cert és que les actuacions van ser contradictòries, el fet de voler creure que a Sant Miquel hi havia una [[Baptisme|piscina baptismal]] va dur a datar l'edifici al [[segle VI]], però la seva estructura demostra que està fet amb materials reaprofitats, i és preferible datar-lo en [[Carlemany|època carolíngia]], cap al segle IX, encara que potser és un edifici ubicat a sobre de les restes d'un altre d'aquell període més antic. D'altra banda, cap a 1946 es va localitzar una pila baptismal a Santa Maria. L'existència a sota de Sant Miquel d'una cripta amb nombrosos enterraments fa que ara no hi hagi cap dubte que va ser un edifici funerari. També les actuacions respecte als frescos localitzats en aquests edificis són qüestionables. Pel que fa a la datació per al conjunt, després de diverses discussions entre els que pensen en una datació d'època visigoda ([[Joan Ainaud de Lasarte|Ainaud]] i d'altres) i els que defensen una datació posterior, del segle IX ([[Manuel Gómez-Moreno|Gómez Moreno]]), la conclusió més encertada és pensar en un conjunt molt antic que ha sofert nombroses intervencions al llarg dels segles, resultat de les empremtes que les diferents èpo''quesèpoques han deixat en ell.<ref>[[#mancho|Mancho 2012]], p. 342–349</ref>''

==='' Altres intervencions'' ===

*'' [[1982]]: Restauració de la [[Creu de terme|Creu de Terme]] de [[Mataró]].''

*'' 1892–[[1896]]: Restauració, també a Mataró, de les creus gòtiques de la Rambla de José Antonio i de la sala de sessions de l'ajuntament.''

*'' [[1898]]: Altar retaule de la capella del Santíssim Sagrament de [[Vilassar de Dalt]], Capella del Sant Sagrament de l'[[Argentona|parròquia d'Argentona.]]''

*'' [[1908]]–[[1914]]: Reforma interior del [[Palau de la Generalitat de Catalunya|Palau de la Generalitat]], restauració de la [[Biblioteca de Catalunya]].''

=='' Publicacions'' ==

''Va desenvolupar una enorme activitat com a historiador de l'art, especialment de l'[[art romànic]] i de l'[[arquitectura gòtica]] catalana. Va publicar nombrosos articles i notes sobre les seves investigacions, com ara, «Estudi d'arqueologia del sepulcre romà de Favara» (1892), «Els Banys de Girona i les influències llombardes a Catalunya» (1892) o el tractat de mosaics romans descoberts a Tossa de Mar pel Dr. Melé.<ref>[[Josep Francesc Ràfols i Fontanals|Josep Ràfols]]. [http://www.raco.cat/index.php/CuadernosArquitectura/article/view/108611/170581 «Esbós biogràfic»]<div id="arRWiNZGTu" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div>. ''Cuadernos de Arquitectura''. Any 1956, núm. 28</ref> Molts d'aquests estudis, varen servir de documentació per a les seves publicacions posteriors, entre les quals trobem:''

* [[#romanic|''L'arquitectura romànica a Catalunya'']] (1909–18), junt amb [[Antoni Falguera]] i [[Josep Goday i Casals]], que els proporcionà un gran prestigi internacional.<ref>Enric Bertran. [http://scg.iec.cat/Scg7/Scg72/S720001a.htm Societat Catalana de Geografia]<div id="LnfLRmwCvl" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

* [[#romana|''L'arquitectura romana a Catalunya'']] (1911).

*'' El problemaProblema de la transformació de la catedral del Nord importada a Catalunya: contribució a l'estudi de l'arquitectura gòtica meridional'' (1923).<ref>[http://publicacions.iec.cat/PopulaFitxaArticle.do?idArticle=6002&moduleName=revistes_cientifiques%C3%83%C6%92%C3%86%E2%80%99%20%C3%83%C6%92%C3%A2%E2%82%AC%C5%A1%C3%83%E2%80%9A%C3%82%C2%A2%C3%83%C6%92%C3%86%E2%80%99%20%C3%83%C6%92%C3%A2%E2%82%AC%C5%A1&subModuleName=null&idTipusConsulta=citacio Fitxa publicació a l'IEC]<div/ref>
* id="QhTJZUhTSP"La class="donut-container"geografia style="cursor:i pointer;els display:orígens inline-block;del display:primer -webkit-inline-box;art width:romànic 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>(1930)

|Casa-estudi dels [[fotògrafs Napoleon]]<ref>[https://ddd.uab.cat/record/18596 Història de l'establiment dels fotògrafs Napoleon]<div id="PtuzqHqdtq" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|Cafè Torino<ref>[http://www.epdlp.com/arquitecto.php?id=135 Puig i Cadafalch va ser l'arquitecte del cafè Torino, però no el decorador]<div id="PVNKAitwwA" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|Propietat de [[torí|torinès]] Flaminio Mezzalama, qui pretenia promocionar el vermut Martini & Rossi, va ser inaugurat el [[20 de setembre]] de [[1902]]<ref>[http://www.bcn.es/publicacions/bmm/45/cs_refor_cro.htm Cronologia de Barcelona]<div id="pRhRNHydCn" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_green"></div></div></ref> i aquell mateix any va guanyar un premi de l'[[Ajuntament de Barcelona]]. L'havien decorat artistes de moda com [[Ricard de Capmany i Roura]] i [[Antoni Gaudí]] que va fer el saló àrab. El mobiliari era Thonet, l'escultura decorativa era de Massana i Buzzi, la [[pintura al fresc]] era de Saumell i Garcia i la serralleria de Ballarin.<ref name=desapareguts/> <br/>Va tancar al voltant de 1910–1911.<ref>[http://www.rutadelmodernisme.com/default.aspx?idioma=ca&contenido=body_sortim.htm Ruta del Modernisme. Aj. de Barcelona]<div id="oQukLpsKJh" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|La Casa Capella era una torre ajardinada d'un únic cos, amb quatre tribunes. Estava pintada de blanc i acolorida per les teulades que estaven pintades i vidriades. Estava situada a l'actual c. Marià Cubí amb cantonada amb c. Aribau. Se'n desconeix la data de la seva desaparició.<ref>[http://patmapa.gencat.cat/web/guest/patrimoni/arquitectura?articleId=HTTP://GAUDI_ELEMENTARQUITECTONIC_327 Capella al Pat.mapa]<div id="nMYjRmwgry" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|La façana construïda en pedra i magníficament decorada, s'assimila a l'estil [[plateresc]], i és obra d'[[Eusebi Arnau]]. La casa mai va ser habitada pel seu propietari i va ser ocupada per un col·legi de monges. Durant la [[Guerra Civil espanyola]] va ser la seu del Ministeri de Sanitat i va tornar a ser col·legi, amb ampliacions, fins que va ser reformada als anys 80 per acollir la Diputació de Barcelona.<ref>[http://www2.coac.net/recull/09.10.02%20Recull%20de%20Premsa%20del%2026.09.09%20al%2002.10.09.pdf Recull de premsa. Octubre-2009]<div id="TzProVqsdl" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: -webkit-inline-box; width: 0px; height: 0px;"></div> [[COAC]]</ref>

|Casa Joaquim Carreras «Santa Margarita»<ref name="sarria">[http://www.bcn.es/arxiu/sarria/pdf/oprivada.pdf Llista d'obres privades de Sarrià]<div id="rLVANPuVjN" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_green"></div></div>. Arxiu municipal de Sarrià-Sant Gervasi.</ref>

|La casa Miele, que venia objectes domèstics fabricats amb un metall que es deia precisament «plata Miele», un invent alemany de gran èxit internacional i que no només imitava les qualitats de la plata autèntica sinó que encara les millorava. Amb motiu d'instal·lar-se aquella botiga luxosa i popular, l'arquitecte Puig i Cadafalch féu una reforma total de la casa per la qual va obtenir una menció honorífica al [[Concurs anual d'edificis artístics]]. Actualment l'edifici ha estat molt transformat, però es nota la seva mà en alguns elements que han perdurat: fragments de les reixes de la planta baixa, ornamentació dels balcons i reordenament de finestres.<ref>[[Oriol Bohigas i Guardiola]]. [http://barcelonaldia.wordpress.com/2006/05/03/lajuntament-de-bcn-sha-oblidat-de-controlar-la-qualitat-arquitectonica-i-estetica-dels-comercos/ «Botigues pernicioses»]<div id="VbcXFRDJZT" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div>, article de Barcelona al dia. Data: 03-05-2006.</ref>

|Va refer les obres d'urbanització de la zona de la font del Gat dissenyades per [[Jean Claude Nicolas Forestier]] dins del [[projecte d'urbanització|pla d'urbanització]] de la [[Montjuïc (Barcelona)|muntanya de Montjuïc]] i va incorporar el restaurant. L'edifici va ser restaurat el 2002. Des de fa anys no té la funció de restaurant i, actualment, allotja la seu de la [[Reial Federació Espanyola de Tennis]].<ref>[http://w3.bcn.es/V01/Serveis/Noticies/V01NoticiesLlistatNoticiesCtl/0,2138,1653_1802_1_1070263169,00.html?bcnAccessible=true&accio=detall&home=HomeBCN Notícia nova seu de la Reial Federació Espanyola de Tenis]<div id="bKLhWEusJe" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|La fàbrica de gèneres de punt es deia originalment Carbonell Susagna i va ser promoguda pels industrials Frederic Susagna i Joan Carbonell Paloma. Joan Carbonell Reverter, fill de Joan Carbonell va continuar el negoci i va canviar-li el nom pel de Carbonell Reverter. Va ser projectada l'any 1897–98 i va començar la producció el 1899. Els mestres d'obra varen ser Martí Isern i Joan Solà. En resta només el mòdul d'entrada, de maó vist.<ref>[http://www.poblesdecatalunya.cat/element.php?e=3099 Pobles de Catalunya.cat]<div id="vsdo_FIe_R" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|Creu de Terme, oratori i reformes<ref>[http://www.selva.cat/municipis/index.php?id_muni=11&apartat=guia&sub=turis Turisme de Lloret de Mar]<div id="bVmjgONwEf" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|Edifici encarregat per allotjar la companyia anglesa ''[[Marconi Wireless Telegraph Company|Marconi Wireless Telegraph]]'' dedicada a l'explotació del [[telègraf]]. Puig va encarregar l'obra al constructor local Josep Monés i Jané. Té dues plantes i està construïda sobre un terra sanitari construït amb pilons de formigó i voltes. Actualment està declarada bé cultural d'interès local des del 1996.<ref>[http://totbarcelona.blogspot.com/2010/02/ruta-desconocida-casa-la-telegrafia.html Tot Barcelona]<div id="oaVdasQqBr" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div> [Consulta: març 2010].</ref>

|Cal Maimó<ref>[http://www.tarrega.cat/turisme2.html Web Ajuntament Tàrrega]<div id="tDKZubjOHj" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>

|Casa d'estiueig encarregada per la família Moragues. És una casa pairal inspirada en l'estil racional de Puig, que la va construir en el seu segon període, a «l'època blanca». Té una planta rectangular i teulada a dues aigües, que es va construir elevada per protegir-la del nivell [[freàtic]], té planta baixa, primer pis, golfes i celler semisoterrat. Fins fa poc havia fet funcions de [[casa de colònies]] dins del perímetre del camping ''«El Toro Bravo»''. Amb la recent ampliació de l'[[aeroport Internacional de Barcelona]], l'edifici ha estat cedit a l'Ajuntament de Viladecans que el restaurarà per a fer un museu del parc litoral.<ref>[http://www.tracrehabilitacio.cat/ca/servei/restauracio-patrimoni-public/obra/casapilarmoragues Rehabilitació integral de la Casa Pilar Moragues]<div id="WPWdzEigTD" class="donut-container" style="cursor: pointer; display: inline-block; display: -webkit-inline-box; width: 16px; height: 16px;"><div data-reactroot="" class="donut donut_gray"></div></div></ref>