Vaga de fam: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Robot estandarditza i catalanitza referències, catalanitza dates i fa altres canvis menors
Línia 4:
 
== Descripció ==
[[File:Indian workers on strike in support of Mahatma Gandhi in 1930.jpg|thumb|Treballadors indis en vaga de fam en suport de Gandhi el 1930.|alt=]]Una vaga de fam no és res més que l'abstinència d'aliments que s'imposa a si mateixa una persona, en forma voluntària mostrant d'aquesta manera la seva decisió de morir si no aconsegueix el que pretén. Aquesta actitud sol venir determinada pel desig de posar en evidència una situació d'injustícia o descontent, que és ben coneguda pel cercle intern del vaguista i per ell mateix, que sol comptar amb evidències que demostren aquests atropellaments al seu interès personal, familiar, professional o polític, i amb la vaga de fam pot donar-les a conèixer als mitjans i al gran públic. El causant és algú que sol tenir un interès públic, privat o personal amb poder sobre el vaguista, que veu la vaga com una agressió als seus interessos econòmics, patrimonials o polítics, i pretén defensar els seus interessos a costa de no cedir a la reivindicació de l'individu o grup en vaga de fam.<ref name="Orbach2018">{{cite bookref-llibre|authorautor=Susie Orbach|titletítol=Hunger Strike: The Anorectic's Struggle as a Metaphor for our Age|url=https://books.google.com/books?id=aJNXDwAAQBAJ&pg=PT18|datedata= 24 Aprilabril 2018|publishereditorial=Taylor & Francis|isbn=978-0-429-91466-9|pagespàgines=18–}}</ref>
 
Una variant de la vaga de fam, és el [[dejuni]], que consisteix en una restricció alimentaria per un període breu prefixat, a diferència de la vaga de fam, que per definició és per temps indefinit, el [[dejuni]], encara que no es digui si és renovable i de durada indefinida, perquè també, sota certes circumstàncies, amb augment de la pressió social (p.e.), pot escalar cap a una vaga de fam.<ref>[https://www.ncbi.nlm.nih.gov/pubmed/12705250 ncbi.nlm.nih.gov]</ref>
Línia 28:
Aquest tipus de vagues estarà constituït generalment pels següents participants involucrats:
 
# '''Els vaguistes,''' que són els emergents d'un grup social que integra la unitat significativa de protesta o reivindicació de la causa o interès al qual desitgen vèncer amb aquest mètode de pressió social. Normalment hi sol haver un grup de suport, que és un grup de persones que voluntàriament i d'una forma responsable, està disposada a col·laborar en el bon desenvolupament dels fets. Aquest grup pot sorgir del mateix àmbit que els vaguistes (companys de treball, militants socials, etc.), però de vegades sorgeix de grups simpatitzants, com el cas de la vaga de fam feta a [[Amsterdam]] i altres llocs, el 2 de setembre de 1975, contra la [[pena de mort]] del [[règim de Franco]].<ref>[https://www.theguardian.com/world/1975/sep/29/spain.walterschwarz Trabajadores declarados en huelga de hambre en Amsterdam]</ref> El grup de suport és el responsable del manteniment de la infraestructura, comunicacions dels vaguistes, o altres necessitats puntuals afins a la causa dels vaguistes.<ref name="BoasHashiloni-Dolev2018">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Hagai Boas|author2autor2=Yael Hashiloni-Dolev|author3autor3=Shai J. Lavi|coauthorscoautors=Nadav Davidovitch, Dani Filc|titletítol=Bioethics and Biopolitics in Israel|url=https://books.google.com/books?id=c0JBDwAAQBAJ&pg=PA62|datedata= 11 Januarygener 2018|publishereditorial=Cambridge University Press|isbn=978-1-107-15984-6|pagespàgines=62–}}</ref>
# '''L'equip tècnic.''' És condició imprescindible que sigui interdisciplinari (auxiliars d'infermeria, assistents socials, dietistes, metges i psicòlegs). Aquest grup, de vegades manca, amb dificultats per organitzar-lo.<ref>Monografías, [http://www.monografias.com/trabajos21/huelga-hambre/huelga-hambre.shtml#algunas Atención a pacientes declarados en huelga de hambre - Algunas definiciones], Dr. Raúl Torrico Castillo, Departamento Emergencias Médicas Cruz Roja Boliviana.</ref>
# '''L'interès per pressionar.''' Aquest és l'objectiu dels vaguistes si aquest mateix és variat, ja que és contra qui va dirigit l'atac social resultant d'aquesta acció de protesta, pot ser una empresa, una organització, societat, una entitat governamental o privada amb qualsevol fi laboral, mercantil o en funcions d'un poder conferit per diferents circumstàncies i fets.
 
== Aspectes fisiològics ==
Durant l'evolució de la vaga de fam se succeeixen de la mateixa manera que estant en dejú tres fases:<ref name="Stone2001">{{cite bookref-llibre|authorautor=Richard M. Stone|titletítol=Harrison's Principles of Internal Medicine: Anorexia nervosa (Ref. Inclosa per similitud en les conseqüències)|url=http://histo.cat/2/Anorexia.pdf|datedata= 10 Augustagost 2001|publishereditorial=McGraw Hill Professional|isbn=978-0-07-138678-4|pagespàgines=474–}}</ref><ref>[http://dl4a.org/uploads/pdf/Principles%20of%20Internal%20Medicine%20Board%20Review%20(good%20book).pdf#page=371 Principles of Internal Medicine]</ref><ref>[https://accessmedicine.mhmedical.com/content.aspx?bookid=331&sectionid=40726813 Principles of Internal Medicine]</ref>
 
# Primera fase: consum principal dels hidrats de carboni gastats de la reserva d'energia.
Línia 51:
El [[glucogen]] necessita una gran quantitat d'aigua per a emmagatzemar-se, així per emmagatzemar 1 gram de [[glucogen]] muscular es necessiten 4 g d'aigua, per tant es tracta d'un tipus d'energia a utilitzar i consumir en casos de necessitat com és el dejuni hídric. Com que es necessita tanta aigua per dipositar a escala intracel·lular un gram de glucogen, només s'obtenen una o dues quilocalories. Totes aquestes dades porten a la conclusió que la glucosa emmagatzemada en l'organisme, sigui com a tal o com glucogen es consumeix ràpidament. Així que, els [[hidrats de carboni]] emmagatzemats són insuficients a nivell energètic. El glucogen muscular pot proporcionar energia per a unes 12 hores.
 
La [[glucèmia]] baixa durant els primers dies de 10 a 15 mg i la cèl·lula beta del [[pàncrees]] deixa d'alliberar [[insulina]]. El descens de la insulina pot fer que el múscul alliberi proteïnes, principalment aminoàcids com l'alanina necessaris per a la [[gluconeogènesi]], obtenint-180 g de glucosa, 140 dels quals es transformen en CO₂ i H₂O dins l'àmbit cerebral. Uns 36 g es reciclen amb la glicòlisi anaeròbia (hematies, leucòcits, medul·la òssia i renal) arribant a piruvat i lactat tornant a formar glucosa pel [[cicle de Cori]]. En aquest [[cicle de Cori]] es converteixen dues molècules de lactat en glucosa, utilitzant l'energia hepàtica de l'oxidació del greix i evitant així la gluconeogènesi a partir de les [[Proteïna|proteïnes]].<ref name="Dokter1994">{{cite bookref-llibre|authorautor=Ditty Dokter|titletítol=Arts Therapies and Clients with Eating Disorders: Fragile Board|url=https://books.google.com/books?id=T7G9EbMOu5wC&pg=PA76|yearany=1994|publishereditorial=Jessica Kingsley Publishers|isbn=978-1-85302-256-2|pagespàgines=76–}}</ref>
 
=== Segona fase (+ de 5 dies) ===