Vaga de fam: diferència entre les revisions

[[File:Indian workers on strike in support of Mahatma Gandhi in 1930.jpg|thumb|Treballadors indis en vaga de fam en suport de Gandhi el 1930.|alt=]]Una vaga de fam no és res més que l'abstinència d'aliments que s'imposa a si mateixa una persona, en forma voluntària mostrant d'aquesta manera la seva decisió de morir si no aconsegueix el que pretén. Aquesta actitud sol venir determinada pel desig de posar en evidència una situació d'injustícia o descontent, que és ben coneguda pel cercle intern del vaguista i per ell mateix, que sol comptar amb evidències que demostren aquests atropellaments al seu interès personal, familiar, professional o polític, i amb la vaga de fam pot donar-les a conèixer als mitjans i al gran públic. El causant és algú que sol tenir un interès públic, privat o personal amb poder sobre el vaguista, que veu la vaga com una agressió als seus interessos econòmics, patrimonials o polítics, i pretén defensar els seus interessos a costa de no cedir a la reivindicació de l'individu o grup en vaga de fam.<ref name="Orbach2018">{{cite bookref-llibre|authorautor=Susie Orbach|titletítol=Hunger Strike: The Anorectic's Struggle as a Metaphor for our Age|url=https://books.google.com/books?id=aJNXDwAAQBAJ&pg=PT18|datedata= 24 Aprilabril 2018|publishereditorial=Taylor & Francis|isbn=978-0-429-91466-9|pagespàgines=18–}}</ref>

# '''Els vaguistes,''' que són els emergents d'un grup social que integra la unitat significativa de protesta o reivindicació de la causa o interès al qual desitgen vèncer amb aquest mètode de pressió social. Normalment hi sol haver un grup de suport, que és un grup de persones que voluntàriament i d'una forma responsable, està disposada a col·laborar en el bon desenvolupament dels fets. Aquest grup pot sorgir del mateix àmbit que els vaguistes (companys de treball, militants socials, etc.), però de vegades sorgeix de grups simpatitzants, com el cas de la vaga de fam feta a [[Amsterdam]] i altres llocs, el 2 de setembre de 1975, contra la [[pena de mort]] del [[règim de Franco]].<ref>[https://www.theguardian.com/world/1975/sep/29/spain.walterschwarz Trabajadores declarados en huelga de hambre en Amsterdam]</ref> El grup de suport és el responsable del manteniment de la infraestructura, comunicacions dels vaguistes, o altres necessitats puntuals afins a la causa dels vaguistes.<ref name="BoasHashiloni-Dolev2018">{{cite bookref-llibre|author1autor1=Hagai Boas|author2autor2=Yael Hashiloni-Dolev|author3autor3=Shai J. Lavi|coauthorscoautors=Nadav Davidovitch, Dani Filc|titletítol=Bioethics and Biopolitics in Israel|url=https://books.google.com/books?id=c0JBDwAAQBAJ&pg=PA62|datedata= 11 Januarygener 2018|publishereditorial=Cambridge University Press|isbn=978-1-107-15984-6|pagespàgines=62–}}</ref>

Durant l'evolució de la vaga de fam se succeeixen de la mateixa manera que estant en dejú tres fases:<ref name="Stone2001">{{cite bookref-llibre|authorautor=Richard M. Stone|titletítol=Harrison's Principles of Internal Medicine: Anorexia nervosa (Ref. Inclosa per similitud en les conseqüències)|url=http://histo.cat/2/Anorexia.pdf|datedata= 10 Augustagost 2001|publishereditorial=McGraw Hill Professional|isbn=978-0-07-138678-4|pagespàgines=474–}}</ref><ref>[http://dl4a.org/uploads/pdf/Principles%20of%20Internal%20Medicine%20Board%20Review%20(good%20book).pdf#page=371 Principles of Internal Medicine]</ref><ref>[https://accessmedicine.mhmedical.com/content.aspx?bookid=331&sectionid=40726813 Principles of Internal Medicine]</ref>

La [[glucèmia]] baixa durant els primers dies de 10 a 15 mg i la cèl·lula beta del [[pàncrees]] deixa d'alliberar [[insulina]]. El descens de la insulina pot fer que el múscul alliberi proteïnes, principalment aminoàcids com l'alanina necessaris per a la [[gluconeogènesi]], obtenint-180 g de glucosa, 140 dels quals es transformen en CO₂ i H₂O dins l'àmbit cerebral. Uns 36 g es reciclen amb la glicòlisi anaeròbia (hematies, leucòcits, medul·la òssia i renal) arribant a piruvat i lactat tornant a formar glucosa pel [[cicle de Cori]]. En aquest [[cicle de Cori]] es converteixen dues molècules de lactat en glucosa, utilitzant l'energia hepàtica de l'oxidació del greix i evitant així la gluconeogènesi a partir de les [[Proteïna|proteïnes]].<ref name="Dokter1994">{{cite bookref-llibre|authorautor=Ditty Dokter|titletítol=Arts Therapies and Clients with Eating Disorders: Fragile Board|url=https://books.google.com/books?id=T7G9EbMOu5wC&pg=PA76|yearany=1994|publishereditorial=Jessica Kingsley Publishers|isbn=978-1-85302-256-2|pagespàgines=76–}}</ref>