Posidó: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
m Revertides les edicions de 80.24.102.127. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
||
Línia 1:
lia (mitologia)|Hàlia]], la germana dels Telquines, que li donà sis fills i una filla anomenada [[Rode (nimfa)|Rode]]. Això passava a l'[[illa de Rodes]], que va rebre el nom de la filla de
Des de la ''[[Ilíada]]'', a Posidó li correspon el domini del mar, a Zeus el cel i la terra, i a [[Hades]] els inferns. Com a déu del mar, té el poder de convocar tempestes, trencar roques amb el seu [[trident]] i fer néixer fonts. El seu domini arribava a les aigües corrents i als llacs. Els rius tenien les seves pròpies divinitats. No sempre va tenir bones relacions amb Zeus: va participar amb [[Hera]] i [[Atena]] en la conjuració per encadenar Zeus, però es va fer enrere per les amenaces de [[Briàreu]].
Posidó va participar, juntament amb [[Apol·lo]] i el mortal [[Èac]], en la construcció de les muralles de [[Troia]], durant tot un any. [[Laomedont]], el rei de Troia, li va negar el salari convingut, i Posidó va fer sortir un monstre del mar que devastà els pobles troians. Per això Posidó intervé també a la [[guerra de Troia]] a favor dels grecs. Durant un temps Posidó es va mantenir lluny de la lluita, però quan els aqueus tenen la pitjor part en la batalla, corre a ajudar-los. Pren la figura de [[Calcant]] per encoratjar els dos Àiax (el [[Àiax el Gran|gran]] i el [[Àiax el Petit|petit]]) i anima [[Teucre (fill de Telamó)|Teucre]] i [[Idomeneu (fill de Deucalió)|Idomeneu]]. Però quan [[Aquil·les]] està a punt de matar [[Eneas]], Posidó salva l'heroi troià. Cobreix amb una boira els ulls d'Aquil·les, arrenca la llança del grec clavada a l'escut d'Eneas i transporta l'heroi lluny de les línies gregues. Diu que el destí no vol la mort d'aquell troià. Potser un altre motiu és que Eneas no és descendent directe de Laomedont, sinó de [[Tros]], per part d'[[Anquises]]. Posidó persegueix la fi del llinatge de [[Príam]], però salva els descendents d'Anquises.
Quan els homes es van organitzar en [[Ciutat|ciutats]], els déus van voler triar-ne una o algunes on fossin objecte d'especial veneració. Però de vegades dues o tres divinitats triaven la mateixa població i això provocà conflictes. les disputes s'arbitraven per altres déus. Però Posidó va ser dissortat en la tria de les seves ciutats. Va disputar amb [[Hèlios]] (el Sol) la ciutat de [[Corint]], però Briàreu, que feia de jutge, la donà al Sol. Va voler regnar a [[Egina (illa)|Egina]], però va ser desbancat per Zeus. Dionís li va prendre [[Naxos (illa)|Naxos]]. Apol·lo es va quedar amb [[Delfos (ciutat)|Delfos]] i [[Atena]] amb [[Trozen]]. Les baralles més famoses van ser per [[Atenes]] i [[Argos (Argòlida)|Argos]]. Posidó s'havia agradat d'Atenes i va prendre possessió de la ciutat fent sorgir amb el seu trident un "mar" dalt de l'[[Acròpoli d'Atenes|Acròpoli]]. Aquest "mar", segons [[Pausànias (geògraf)|Pausànias]], era un pou d'aigua salada que es trobava vora l'[[Erectèon]]. Al moment es va presentar Atena, que va convocar [[Cècrops]] perquè testifiqués la seva acció. Va plantar un oliver que encara s'ensenyava el segle II aC. al [[Pandrósion]]. La disputa va arribar fins a Zeus, que nomenà com a jutges els déus de l'Olimp. El tribunal es pronuncià a favor d'Atena, perquè Cècrops va testificar al seu favor indicant que havia plantat l'oliver a l'Acròpoli, senyal de civilització. Posidó, enfurismat, va inundar la plana d'[[Eleusis (ciutat)|Eleusis]].
[[Foroneu]] va ser l'àrbitre en la disputa entre [[Hera]] i Posidó per la ciutat d'Argos. També aquí el jutge va sentenciar contra Posidó. Ple de còlera va llençar una maledicció contra l'[[Argòlida]] i assecà totes les fonts del país. Però aviat va arribar [[Dànau]] amb les seves cinquanta filles, i [[Amimone]], una d'elles, enamorada de Posidó, el va convèncer perquè aixequés el malefici.
Però Posidó tenia una illa meravellosa en propietat: l'[[Atlàntida]].
Malgrat que va ser el rei dels mars, mai es traslladava amb vaixell, solia moure's amb una [[quàdriga]] impulsada per [[dofins]] o animals monstruosos, mig cavalls i mig serps. Viatjava acompanyat de peixos, de criatures marines de tota mena, i de les [[Nereides]] i de diversos genis, com [[Proteu]] i [[Glauc (fill de Posidó)|Glauc]]. Té el seu equivalent en la [[mitologia romana]] en el déu '''[[Neptú (mitologia)|Neptú]]'''. Els seus atributs són el [[cavall]] i el [[trident]]. També se l'anomenava '''Asfali'''.
Estava casat amb [[Amfitrite]]. La història d'amor entre Posidó i Amfitrite va començar quan Posidó va veure a la [[Nereides|Nereida]] Amfitrite ballar a l'[[illa de Naxos]]. Posidó es va enamorar d'ella i li va demanar matrimoni, però aquesta li va respondre que no. Amfitrite es va amagar a la [[serralada de l'Atles]], però un dofí la va trobar i la va convèncer perquè es casés amb Posidó. Posidó, agraït, va crear la constel·lació del [[Dofí (constel·lació)|Dofí]].
== Culte ==
[[Fitxer:Attica 06-13 Sounion 20 Temple of Poseidon.jpg|thumb|Runes del temple de Posidó al [[Cap Súnion]].]]
Posidó era un déu municipal important a diverses ciutats: a [[Atenes]] era el segon en importància després d'[[Atena]], mentre que a [[Corint]] i a moltes ciutats de la [[Magna Grècia]] era el déu cap de la [[polis]].
En el seu aspecte benigne, Posidó es concebia creant noves illes i oferint mars en calma. Quan s'enfadava o era ignorat, punxava al terra el seu [[trident]] i provocava deus caòtics, terratrèmols, enfonsaments i naufragis. A l'''[[Odissea]]'', la seva rancor envers [[Odisseu]] li féu impedir que tornés a casa seva a [[Ítaca]]. Els mariners oraven a Posidó per tenir un viatge segur, de vegades ofegant cavalls com a sacrifici; d'aquesta manera, segons un papir fragmentari, [[Alexandre el Gran]] s'aturà a la costa grega abans de la [[Batalla d'Issos (333 aC)|Batalla d'Issos]] i recorregué a les oracions, «invocant el déu del mar Posidó, per a la qual cosa ordenà que un carro de quatre cavalls fos llançat a les onades».<ref>[[Papirs d'Oxirinc]], ''[[Fragmente der griechischen Historiker]]'' 148, 44, col. 2; citat per [[Robin Lane Fox]], ''Alexander the Great'' (1973, reimpr. 1986) p. 168 i nota. Alexandre també invocà altres deïtats marines: [[Tetis (mare d'Aquil·les)|Tetis]], mare d'[[Aquil·les]], [[Nereu]] i les [[nereides]].</ref>
Segons [[Pausànias (geògraf)|Pausànias]], Posidó fou, juntament amb [[Gea]] i [[Temis]], una de les divinitats a les quals pertanyia l'[[oracle de Delfos]] abans que l'olímpic [[Apol·lo]] els substituís. Apol·lo i Posidó col·laboraven estretament en molts àmbits: en la colonització, per exemple, Apol·lo Dèlfic donava l'autorització per partir i assentar-se, mentre Posidó tenia cura dels colonitzadors en llur viatge i proporcionava l'aigua purificadora per al sacrifici fundacional. A l'[[Anàbasi]], [[Xenofont]] descriu un grup de soldats espartans el 400-399 aC cantant un [[peà]] a Posidó, una mena d'himne destinat normalment a Apol·lo.
Com [[Dionís]], que feia enfurir les [[Mènades]], Posidó també provocava certes formes de pertorbació mental. Un [[Hipòcrates|text hipocràtic]] del 400 aC, ''Sobre la malaltia sagrada'', afirma que era considerat culpable de certs tipus d'[[epilèpsia]].
== Etimologia ==
La primera idea conservada del nom, escrit en [[lineal B]], és ''Po-se-da-o'' o ''Po-se-da-wo-ne'', que corresponen a Poseidaōn i Poseidawonos en [[micènic|grec micènic]]; en [[grec homèric]] apareix com Ποσειδάων (Poseidaōn); en [[grec eòlic|eòlic]] com Ποτειδάων (Poteidaōn); i en [[grec dòric|dòric]] com Ποτειδάν (Poteidan), Ποτειδάων (Poteidaōn) i Ποτειδᾶς (Poteidas).<ref>Martin Nilsson, ''Die Geschichte der Griechische Religion''. Erster Band Verlag C. H. Beck. p. 444. También Beekes, entrada «Poseidwn».</ref> Un epítet comú de Posidó és Γαιήοχος (Gaiēochos), 'agitador de la Terra', epítet que també s'identifica en tauletes en lineal B.<ref>{{cita diccionario | autor=Liddell & Scott | diccionario=[[A Greek-English Lexicon]] | url=http://www.perseus.tufts.edu/hopper/text?doc=Perseus%3Atext%3A1999.04.0057%3Aentry%3D*poseidw%3Dn | título=Ποσειδῶν}}</ref>
Els orígens del nom «Posidó» no són gaire clars. Una teoria el divideix en un element que significa 'marit' o 'senyor' (πόσις, posis) i un altre que significa 'terra' (δᾶ, da), obtenint un significat com 'senyor o marit de la Terra', la qual cosa el relacionaria amb [[Demèter]], 'mare de la Terra'. [[Walter Burkert]] considera que «el segon element, ''da'', roman desesperadament ambigu» i troba la interpretació 'consort de la Terra' «força impossible de demostrar».<ref>Burkert 1985 III.2.3.</ref> Una altra teoria interpreta el segon element com relacionat amb la paraula dawon (aigua) en algunes llengües indoeuropees, això faria que Posei-dawōn fos el 'senyor de les aigües'.<ref>Martin Nilsson p. 445. También Beekes (Carnoy), entrada «Poseidwn».</ref><ref>{{cita diccionario | autor=[[Beekes]] | diccionario=Greek etymological Dictionary | título=Entrada 1651, lema da~, ''s.v.'' Poseidw-n | url=http://www.ieed.nl/cgi-bin/response.cgi?root=leiden&morpho=O&basename=\data\ie\greek+&first=1651}}</ref>
== Mitologia ==
=== Naixement i infantesa ===
[[Fitxer:Roman Mosaic 1.jpg|thumb|Mosaic d'[[Herculà]] representant Neptú i Amfítrite.]]
Posidó era un fill de [[Cronos]] i [[Rea (mitologia)|Rea]]. En versions més antigues, narrades per [[Hesíode]] a la ''[[Teogonia]]'',<ref>Hesíode, ''Teogonia'' v.453ss.</ref> era empassat per Cronos en néixer, però després era salvat, juntament amb els seus altres germans, per [[Zeus]].
Tanmateix, en altres versions del mite, Posidó, com el seu germà Zeus, evità el destí dels seus altres germans en ser salvat per la seva mare Rea, que l'amagà en un ramat de xais simulant haver parit un poltre, que donà a Cronos perquè el devorés.<ref>Al segle II fou mostrada a [[Pausànias (geògraf)|Pausànias]] una font prop de [[Mantinea]] (Arcàdia) coneguda com ''Arne'', la 'font del xai', on perduraven antigues tradicions. (Pausànias viii.8.2.)</ref> Segons [[Joan Tzetzes]] la curòtrofa o mainadera de Posidó fou [[Arne]], qui negà ser-ho quan Cronos aparegué buscant-la. Segons [[Diodor de Sicília]], Posidó fou riat pels [[Telquines]] a [[Illa de Rodes|Rodes]], igual que Zeus havia estat creat pels [[Coribants]] a [[Creta]].<ref>[[Diodor de Sicília]] v.55.</ref>
Segons una única referència a la ''[[Ilíada]]'', quan el món fou dividit en tres, [[Zeus]] rebé la terra i el cel, [[Hades]] l'inframón i Posidó els mars. A l'''[[Odissea]]'' Posidó tenia una llar a [[Aegea]].<ref>Homer, ''Odissea'' v.398.</ref>
=== La fundació d'Atenes ===
[[Atena]] es convertí en la deessa patrona de la ciutat d'[[Atenes]] després de competir amb Posidó, si bé ell continuà sent una presència [[numen (religió)|numinosa]] a l'[[Acròpoli d'Atenes|Acròpoli]] sota la forma del seu substitut, [[Erecteu]]. A la festa de la dissolució al final de l'any en el [[calendari àtic|calendari atenenc]], les Escirofòries, els sacerdots d'Atena i els de Posidó anaven en processó sota tàlem fins a [[Eleusis (ciutat)|Eleusis]].
Tots dos acordaren que cadascun faria un regal als atenencs i que ells escollirien el que preferissin. Posidó colpejà el sòl amb el seu trident i féu brostar una font, que els donà aigua per beure i per a conreus; mentre que Atena els oferí una olivera.
Els atenencs escolliren l'olivera i amb ella Atena coma a patrona, car l'arbre donava fusta, oli i aliments. Després d'això, enfurismat per la seva derrota, Posidó envià una monstruosa inundació a la plana àtica, castigant així els atenencs. La depressió feta pel trident de Posidó i plena d'aigua marina estava envoltada per l'entrada nord de l'[[Erectèon]], quedant oberta al cel.
== Descendència ==
*[[Anteu|nteu]], [[Orió (mitologia)|Orió]] i [[Caribdis]].▼
Amfitrite i Posidó van tenir un fill anomenat [[Tritó (mitologia)|Tritó]] que era una barreja de persona i peix i posteriorment un personatge anomenat [[Rode (nimfa) |Rode]]. Però com la majoria de déus del panteó grec, Posidó va tenir relacions sexuals variades, de les quals van néixer diversos fills. Mentre els fills de Zeus acostumen a ser herois benefactors, tant els fills d'[[Ares]] com els de Posidó són moltes vegades [[Gegant (mitologia)|gegants]] violents i malfactors. S'indica el nom de la mare:
* D'[[Amimone]] va néixer [[Naupli (fill de Posidó) |Naupli]].
* D'[[Arne]] van néixer [[Èol (fill d'Hípotes)|Èol]] i [[Beot]].
* De [[Celeno (Plèiade)]] van néixer [[Licos (fill de Posidó)|Licos]] i [[Eurípil (fill de Celeno)|Eurípil]].
* De [[Ceròesa]] va néixer [[Bizas]].
* De [[Quíone (filla de Bòreas)|Quíone]] va néixer [[Eumolp]].
* De [[Demèter]] va néixer [[Despina]], de qui estava prohibit pronunciar el seu nom, i el cavall [[Arió (mitologia)|Arió]].
* De [[Medusa (mitologia)|Medusa]] va néixer [[Crisàor]] i el cavall [[Pegàs (mitologia)|Pegàs]].
* De la nimfa [[Toosa]] va néixer [[Polifem (fill de Posidó)|Polifem]].
* D'[[Ifimèdia]] els [[Aloïdes]].
* De [[Líbia (filla d'Èpaf)|Líbia]] van néixer [[Agenor (fill de Posidó)|Agenor]] i [[Belos (fill de Posidó)|Belos]].
* D'[[Aretusa]] tingué a [[Abant (heroi)|Abant]].
| |||