Prehistòria: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Revertides les edicions de 83.53.175.183. Si penseu que és un error, deixeu un missatge a la meva discussió. Etiqueta: Reversió |
m Correccions lingüístiques |
||
Línia 232:
La prehistòria a [[Europa]] cobreix la història dels pobles d'Europa abans de l'aparició de l'[[escriptura]]. Els primers éssers humans van arribar al continent provinents de l'Orient Mitjà i, a causa del refredament del clima, es van refugiar als països del sud; perderen contacte amb els seus veïns, com proven les restes d'[[homo antecessor]] que difereixen de les troballes africanes. L'edat de pedra europea neix amb l'[[acheulià]] cap al 500000 aC, de nou per influència oriental. Una variant autòctona (controvertida) en seria el [[clactonià]]. El primer grup propi d'homo sapiens o anatòmicament modern és el [[châtelperronià]], cap al 30000 aC. Una mica posterior n'és el [[gravetià]]. En el paleolític superior es troba el [[magdalenià]], que va arribar a terres catalanes, i el [[solutrià]], que destaca per l'ús del vermell per a decorar objectes (un pigment que serà dels predominants en l'art rupestre). Cap al 10500 aC va aparèixer l'[[azilià]], una cultura que es va imposar en bona part del continent. Mentre Europa occidental seguia el model [[sauveterrià]], la [[revolució neolítica]] s'iniciava a Grècia i les illes del Mediterrani, fet que marca una divisió important en el desenvolupament del continent que influirà en la història posterior de l'edat antiga. A la península Ibèrica un avenç similar no es produirà fins a l'arribada de la [[cultura del vas campaniforme]], el 2000 aC. Això va fer que al final del neolític es distingissin a Europa cinc regions culturals diferenciades: les que van florir a les ribes del Danubi (en destaca la tardana [[cultura boian]]), les que es van crear a la Mediterrània, l'àrea Dimini-Vinca, els pobles d'Ucraïna i els seus voltants i diverses tribus aïllades a l'Atlàntic. Amb el calcolític arriba una nova onada de migracions asiàtiques que fan canviar les tècniques i costums dels habitants locals. Sembla que va ser llavors quan van aparèixer els indoeuropeus, però la zona d'origen és controvertida (com es resumeix a les hipòtesis [[Urheimat]]).
La [[Cultura de El Argar|cultura d'El Argar]] sembla
== Prehistòria de la península Ibèrica ==
Línia 339:
No hi ha encara un acord, entre els investigadors, sobre la data d'inici de la construcció dels primers talaiots. Existeixen, a principis del segle XXI, tres propostes principals:
La primera, desenvolupada per Lluís Plantalamor a partir de les investigacions dutes a terme per l'equip del [[Museu de Menorca]] (i centrat a l'àmbit d'aquesta illa), segueix en part l'esquema elaborat per Guillem Rosselló-Bordoy per a la prehistòria de Mallorca. Els orígens de la cultura talaiòtica, segons aquest model, caldria buscar-los en l'aportació d'idees i models externs,
El segon esquema cronològic ha estat desenvolupat per un grup d'investigadors de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]]. Aquests autors consideren que les primeres manifestacions talaiòtiques es produeixen cap al 1000 ae, és a dir, de forma contemporània als últims naviformes pretalaiòtics. La cultura talaiòtica s'hauria consolidat a les illes cap al 850 aC, i a partir del 550 aC els [[talaiots]] comencen ja a abandonar-se, s'inicia així la fase anomenada ''posttalaiòtica''. En aquests moments s'intensificaria l'activitat agrícola, fet que permetria la producció d'excedents, i amb aquests les illes s'integrarien als circuits comercials de la Mediterrània.<ref name="LULL">LULL, V., MICO, R., RIHUETE HERRADA, C. y RISCH, R. (1999), Ideología y Sociedad en la Prehistoria de Menorca. La Cova des Carritx y la Cova des Mussol. Consell Insular de Menorca, Barcelona</ref>
L'última d'aquestes propostes explicatives és fruit de les investigacions de Víctor M. Guerrero, Manuel Calvo i Bartomeu Salvà, de la [[Universitat de les Illes Balears]]. Per aquests autors la cultura talaiòtica és, bàsicament, una societat de l'edat del ferro, de manera que el moment de la seva gènesi no es pot situar més enllà dels segles
En el cas dels talaiots mallorquins, amb els seus grans espais interns, s'ha proposat que podria tractar-se d'espais comunitaris, on es redistribuirien els aliments entre tots els membres de la comunitat.<ref>LULL, V., MICÓ, R., RIHUETE, C. y RISCH, R. (2001), La Prehistòria de les Illes Balears i el jaciment arqueològic de Son Fornés (Montuïri, Mallorca) - La prehistoria de las Islas Baleares y el yacimiento arqueológico de Son Fornés (Montuïri, Mallorca), Fundación Son Fornés, Montuïri, Mallorca</ref> Els talaiots menorquins presenten una estructura bastant diferent, de forma que es fa difícil interpretar-los de la mateixa manera. Alguns dels talaiots d'aquesta illa es poden interpretar com estructures defensives, però n'hi ha d'altres que, per la seva situació i la seva estructura, semblen edificis monumentals amb una gran càrrega simbòlica, destinats potser a representar el poder de certs individus o grups socials: és el cas, per exemple, del gran talaiot oest de [[Cornia Nou]], que presenta una ampla escala descoberta, al costat sud.<ref>PLANTALAMOR MASSANET, L. (1991) El conjunt de Curnia (Maó) i l'evolucio cultural a Menorca oriental al II mil·lenari aC. Butlletí de la Societat Arqueològica Lul·liana, 47. Palma de Mallorca</ref><ref>http://dialnet.unirioja.es/servlet/fichero_articulo?codigo=3835733&orden=0</ref>
Línia 364:
Cal tenir en compte que el complex cultural conegut com a talaiòtic comprèn un arc temporal molt ampli, i han estat molts els intents de sistematitzar les seves etapes i la seva cronologia. Malgrat tot, podem afirmar que hi ha, actualment, tres línies teòriques principals que intenten explicar la gènesi i evolució de la cultura talaiòtica.
El primer d'aquests corrents, desenvolupat per Lluís Plantalamor a partir de les investigacions dutes a terme per l'equip del [[Museu de Menorca]] (i centrat a l'àmbit d'aquesta illa) segueix en part l'esquema elaborat per Guillem Rosselló-Bordoy per a la prehistòria de Mallorca. Els orígens de la cultura talaiòtica, segons aquest model, caldria buscar-los en l'aportació d'idees i models externs,
Plantalamor divideix la cultura talaiòtica en quatre grans períodes culturals, basats principalment en la divisió tipològica dels monuments observats.
Línia 378:
El segon esquema cronològic ha estat desenvolupat per un grup d'investigadors de la [[Universitat Autònoma de Barcelona]]. Aquests autors consideren que les primeres manifestacions talaiòtiques es produeixen cap al 1000 ae, és a dir, de forma contemporània als últims naviformes pretalaiòtics. La cultura talaiòtica s'hauria consolidat a les illes cap al 850 aC, i a partir del 550 aC els [[talaiots]] comencen ja a abandonar-se, iniciant-se així la fase anomenada ''posttalaiòtica''. En aquests moments s'intensificaria l'activitat agrícola, fet que permetria la producció d'excedents, i les illes s'integrarien als circuits comercials de la Mediterrània.<ref name="LULL" />
L'última d'aquestes propostes explicatives és fruit de les investigacions de Víctor M. Guerrero, Manuel Calvo i Bartomeu Salvà, de la [[Universitat de les Illes Balears]]. Per aquests autors la cultura talaiòtica és, bàsicament, una societat de l'edat del ferro, de manera que el moment de la seva gènesi no es pot situar més enllà dels segles
==== La societat talaiòtica ====
| |||