François Dominique Toussaint-Louverture: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Línia 7:
== Biografia ==
Orígens i joventut
El seu avi va néixer a Dahomey (actual Benín ), pel que sembla al centre de la família reial Allada . Deportat a Saint Domingue , el seu pare, Hyppolite Gaou va ser venut com esclau al gerent de la hisenda del Comte de Breda en la plantació en la qual Toussaint va néixer (d'aquí el seu nom complet Toussaint de Breda), a la província del Nord, prop de Cap-Français . El seu amo, Baillon de Llibertat , era relativemente humanitari, va animar Toussaint perquè aprengués a llegir ia escriure i va fer d'ell el seu xofer i contramestre en la hisenda. Malgrat la seva escassa alçada, va rebre el malnom de Fatras-baton, va arribar a ser un genet prestigiós i gran coneixedor de les plantes medicinals. Es va casar amb una dona lliure anomenada Suzanne amb la qual va tenir dos fills: Isaac i Placide. Toussaint va ser alliberat en 1776 , als 33 anys. Segons indiquen els arxius colonials, va llogar una granja de cafè d'unes quinze hectàrees amb tretze esclaus.<ref name=":0" />
==Rebel aliat amb Espanya==
La Revolució francesa va tenir una gran repercussió en la part francesa de l'illa de l'Espanyola . En un primer moment, els grans terratinents blancs van veure la possibilitat d'independitzar-se i els petits la d'aconseguir la igualtat amb els grans. Els esclaus i els petits propietaris negres, per la seva banda, esperaven adquirir un estatus similar al dels petits terratinents blancs.
El 29 d'agost de 1793 el govern de la República francesa emancipa a tots els esclaus francesos per, finalment, el 1794 abolir l'esclavatge.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Blanchard|nom=Anne|títol=Enciclopedia de rebeldes, insumisos y demás revolucionarios|url=|edició=|llengua=Castellà|data=2010|editorial=Catapulta|lloc=|pàgines=28-31|isbn=9789876370646}}</ref>▼
L'agost de 1791 , els esclaus de la plana del Nord de la part francesa de l'Espanyola, capitanejats pel jamaicà Boukman , es van rebel·lar després de la cerimònia de [[Bois Caïman]] on els esclaus inicien la [[Revolució haitiana|Revolució Haitiana]] inspirada en les idees de la [[Revolució Francesa|Revolució francesa]] i a la que demanen esser alliberats. Toussaint es posa del costat dels esclaus fent-se [[ajudant de camp]] de Georges Biassou , comandant dels esclaus que es van refugiar a la part espanyola o oriental de l'illa. Aquests esclaus es van aliar amb els habitants de la part est el 1793 per expulsar als francesos esclavistes. Per aquesta raó, Toussaint va ser instruït en el terreny militar pels espanyols i al comandament d'una tropa de més de 3.000 soldats, va aconseguir en pocs mesos algunes victòries. Va ser llavors quan se'l va anomenar L'Ouverture (amb el significat de l'iniciador) i es va convertir en general de l'exèrcit del rei d'Espanya . El 29 d'agost de 1793 , Toussaint va fer pública la seva proclamació, en la qual es presentava com el líder dels negres.<ref name=":0" />
▲El 29 d'agost de 1793 el govern de la República francesa emancipa a tots els esclaus francesos per, finalment, el 1794 va abolir l'esclavatge.<ref name=":0">{{Ref-llibre|cognom=Blanchard|nom=Anne|títol=Enciclopedia de rebeldes, insumisos y demás revolucionarios|url=|edició=|llengua=Castellà|data=2010|editorial=Catapulta|lloc=|pàgines=28-31|isbn=9789876370646}}</ref>
Toussaint, es torna a unir als francesos i acaba fent fora als [[espanyols]] i als [[anglesos]] de [[Saint-Domingue|Saint Domingue]] aconseguint esser anomenat [[General de Divisió]] el 1796.
| |||