Tractat de Rijswijk: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació |
|||
Línia 1:
{{Infotaula d'esdeveniment}}
El '''Tractat de Rijswijk''' va ser signat el [[20 de setembre]] de [[1697]] a la ciutat de [[Rijswijk]] a les [[Províncies Unides]] (avui [[Països Baixos]]).
Amb el tractat es va obrir la '''Pau de Rijswijk''', finalitzant amb la [[guerra de la Gran Aliança]], que enfrontava el [[Regne de França]] contra la [[Gran Aliança]] conformada pel [[Regne d'Anglaterra]], [[Espanya]], el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] i les [[Províncies Unides]]. Una de les conseqüències més importants d'aquesta pau va ser la possibilitat de França d'accedir al tron de la corona espanyola després de la mort de [[Carles II de Castella|Carles II]].
== Antecedents ==
Les negociacions van començar al maig de 1697. Els representants francesos tenien les seves prefectures a [[La Haia]] i els aliats a [[Delft]]. La conferència ocorre a meitat camí entre ambdues ciutats, a la casal [[Huis Ter Nieuwburg]] a Rijswijk. En les primeres setmanes no es va arribar cap resultat, pel que al juny els dos protagonistes en la lluita, [[Guillem III d'Anglaterra]] i [[Lluís XIV de França]] van designar un representant per a reunir-se en privat. Els dos escollits foren William Bentinck, Comte de Portland, i el Mariscal Boufflers. Aviat van elaborar els termes d'un acord, al qual, no obstant això, no consentirien l'Emperador [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] i [[Carles II de Castella]]. ▼
<br />
[[File:Charles_II_of_Spain_anonymous_portrait.jpg|enllaç=https://en.wikipedia.org/wiki/File:Charles_II_of_Spain_anonymous_portrait.jpg|alt=|miniatura|Carles II (1665-1700); la qüestió del seu successor va eclipsar les negociacions.]]
La guerra dels nou anys havia estat paralitzant econòmicament als seus participants, principalment perquè els exèrcits van augmentar en grandària des d'una mitjana de 25.000 en 1648 a més de 100.000 en 1697. Això era insostenible per a les economies preindustrials; les despeses militars en aquest període van absorbir el 80% dels ingressos del govern anglès, amb un de cada set homes adults que servien a l'exèrcit o la marina, amb similars xifres similars per a altres combatents.
Tots els costats estaven ansiosos per acabar amb la guerra, però trobar una manera de fer-ho va resultar difícil. Lluís XIV va intentar dividir la [[Gran Aliança]] persuadint els membres individuals a acceptar una pau per separat, una tàctica que abans havia tingut molt d'èxit. El 1693, diplomàtics francesos van iniciar converses informals amb el [[Ducat de Savoia]] i la República Holandesa .
A l'agost de 1696, Savoia va abandonar la [[Gran Aliança]] i va signar el [[Tractat de Torí]] amb França, mentre que la Convenció de Vigevano del 7 d'octubre va declarar una treva general a Itàlia. Lluis va acordar retornar Luxemburg a Espanya i reconèixer a Guillem com a Rei d'Anglaterra, aclarint el camí per finalitzar els termes. Es van celebrar negociacions formals a l'[[:en:Huis_ter_Nieuwburg|Huis ter Nieuwburg]] a Ryswick, mediada pel diplomàtic i soldat suec Niels Baron de Lilliënrot .
El 1696, va quedar clar que Carlos II d'Espanya moriria sense fills mentre que la seva salut estava en decadència terminal. Encara que ja no era el poder mundial dominant, l'imperi espanyol es va mantenir poderós i en gran part intacte, amb territoris a Itàlia , els Països Baixos espanyols , Filipines i grans àrees de les Amèriques . Els reclamants més propers eren de les famílies austríaques d' Habsburgo i Borbó , fent que la qüestió del successor de Carles sigui enormement significativa.
L'emperador Leopoldo va voler abordar aquest tema en la pau; sense ell, només acceptaria un alto el foc i va convèncer els espanyols perquè el recolzessin. En resposta, Guillem i Lluis van nomenar com Earl of Portland i Marshal Boufflers com a representants personals; es van reunir privadament fora de Brussel · les el juny de 1697 i van finalitzar ràpidament els termes, moment en què Espanya també va acordar. No obstant això, amb el tema del successor de Carlos sense resoldre, tots els bàndols van acceptar la probabilitat d'una altra guerra i van començar a preparar-se per això.
== Provisions ==
▲[[Fitxer:Naald van Rijswijk.jpg|thumb|Obelisc rememorant el '''Tractat de Rijswijk''']]Les negociacions van començar al maig de 1697. Els representants francesos tenien les seves prefectures a [[La Haia]] i els aliats a [[Delft]]. La conferència ocorre a meitat camí entre ambdues ciutats, a la casal [[Huis Ter Nieuwburg]] a Rijswijk. En les primeres setmanes no es va arribar cap resultat, pel que al juny els dos protagonistes en la lluita, [[Guillem III d'Anglaterra]] i [[Lluís XIV de França]] van designar un representant per a reunir-se en privat. Els dos escollits foren
Més tard Espanya va cedir, i el 20 de setembre el tractat de pau va ser signat entre França i les tres potències, Anglaterra, Espanya i les [[Províncies Unides]]. [[Guillem III d'Anglaterra|Guillem III]] llavors va persuadir [[Leopold I del Sacre Imperi Romanogermànic|Leopold I]] a fer les paus, i un segon tractat entre [[França]] i el [[Sacre Imperi Romanogermànic]] va ser signat el 30 d'octubre següent.
La base de la pau era que totes les ciutats i districtes capturats des de la [[tractat de Nimega (1678)|pau de Nimega]] ([[1678]]) havien de ser restaurats. Llavors França va lliurar [[Friburg de Brisgòvia|Friburg]], [[Breisach]] i [[Philippsburg]] al [[Sacre Imperi Romanogermànic]], encara que va conservar [[Estrasburg]].
Paral·lelament, [[França]] va obtenir la part occidental de l'illa de [[La Hispaniola|Santo Domingo]]<ref>{{Ref-llibre |cognom=Tinker |nom=Keith L. |títol=The African Diaspora to the Bahamas: The Story of the Migration of People of African Descent to the Bahamas |url=http://books.google.cat/books?id=lOJ1IThF63IC&pg=PA16&dq=Saint-Domingue+1697&hl=ca&sa=X&ei=lVhBU6_uEbLJ0AWcqoCQCg&ved=0CDAQ6AEwAA#v=onepage&q=Saint-Domingue%201697&f=false |llengua=anglès |editorial=FriesenPress |data=2012 |pàgines=16 |isbn=1460205553}}</ref> (que després es convertiria en [[Haití]]), [[Pondicherry]] (després de pagar a les [[Províncies Unides]] 16.000 pagodes) i [[Nova Escòcia]], mentre que [[Espanya]] va recuperar [[Catalunya]] i les fortaleses de [[Mons]], [[Ciutat de Luxemburg|Luxemburg]] i de [[Kortrijk]]. El [[ducat de Lorena]], que per molts anys havia estat en mans de [[França]], va ser restaurat a [[Leopold I de Lorena|Leopold Josep]], fill de [[Carles V de Lorena|Carles V]], Duc de Lorena. Les [[Províncies Unides]] conservarien algunes de les principals fortaleses als [[Països Baixos espanyols]], incloent [[Namur]] i [[Ieper]]. [[Lluís XIV]] va acceptar reconèixer a [[Guillem III d'Anglaterra|Guillem III]] com rei d'[[Anglaterra]], i va prometre no donar cap altra ajuda a [[Jaume II d'Anglaterra|Jaume II]], resignant alhora la seva ingerència en l'[[electorat de Colònia]] i també el reclam sobre part de [[Renània-Palatinat]].
| |||