Isabel de Villena: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m Corregit: postposar |
m Robot treu puntuació penjada després de referències |
||
Línia 5:
'''Isabel de Villena''' fou una religiosa i escriptora valenciana [[protofeminista]] del [[segle XV]].<ref name=dones>{{ref-llibre|títol=Exposició dones escriptores |lloc=Barcelona|editorial=[[Institut Català de les Dones]]|any=2008|url=http://www20.gencat.cat/docs/icdones/serveis/docs/exposicio_dones_escriptores.pdf|consulta=20 d'agost de 2013}}</ref>
Va néixer el 1430, probablement a [[València]], filla il·legítima d'[[Enrique de Villena|Enric de Villena]], noble desdendent del casal reial de Barcelona; era també besnéta del primer duc de Gandia, Alfons el Vell. Va ser batejada amb el nom d'Elionor, molt comú a la seua família, i va viure des de petita a la cort de [[Maria de Castella]],<ref>{{Ref-llibre|cognom=Rotger|nom=Agnès|títol=Elles! 65 dones oblidades de la història.|url=|edició=|llengua=català|data=octubre de 2017|editorial=Institut Català de les Dones|lloc=|pàgines=61|isbn=9788439396079}}</ref>
Isabel de Villena va impulsar les obres del convent de la Trinitat, i el va convertir, gràcies a les substancioses donacions que captava, en una joia del gòtic valencià tardà.
Línia 43:
La ''Vita Christi'' és, doncs, una obra fonamentada en la narració de la vida de Jesús, amb l'objectiu d'estimular una devoció emocional, i de commoure el cristià amb objecte d'identificar-se amb els personatges protagonistes d'aquesta història.<ref>{{ref-llibre|cognom=Cantavella|nom=Rossanna|títol=Isabel de Villena Protagonistes femenines a la “vita christi”|lloc=Barcelona|editorial=LaSal|any=1987|isbn=8485627458.|consulta=3 novembre 2014}}</ref> No obstant això, la ''Vita Christi'' villeniana és una obra molt personal en diversos aspectes, dels quals cal remarcar la importància i el pes que reben les dones i les aportacions feministes.<ref>{{ref-llibre|cognom=Zavala M|nom=Iris|títol=Breve historia feminista de la literatura española (en lengua catalana, gallega y vasca)|pàgines=51-62|lloc=Barcelona|editorial=Anthropos|any=1993|isbn=84-7658-577-2}}</ref>
Aquesta obra se centra en les dones que van envoltar la vida de Crist. [[Santa Anna]], la [[Verge Maria]] i [[Maria Magdalena]] es presenten com a dones, àvies, mares, que viuen la vida de Crist com a dones normals, amb sentiments humans. Aquesta obra excepcional, a més de posar l'èmfasi en aquests personatges femenins, es va ajudar de [[textos apòcrifs]] i no va tenir problema a oferir observacions allunyades de l'ortodòxia dels [[textos sagrats]].,<ref>{{Ref-web|url = http://www.mujeresenlahistoria.com/2011/04/escritora-cercana-isabel-de-villena.html|títol = Mujeres en la historia. Escritora cercana, Isabel de Villena (1430-1490)|consulta = 12 desembre de 2014|llengua = Castellà|data = divendres, 15 d'abril de 2011|nom = Sandra Ferrer}}</ref>
La ''Vita Christi'', escrita en primera instància amb l'objectiu de fomentar la devoció religiosa, és aprofitada per a realitzar una defensa de les dones, tant àmpliament argumentada com difícilment refutable.<ref>{{ref-llibre|cognom=Fuster|nom=Joan|títol=El món literari de sor Isabel de Villena|pàgines=153-174|lloc=Barcelona|editorial=Edicions 62}}</ref> La seva anàlisi permet demostrar que aquesta autora rebatia directament els tòpics de la literatura antifeminista i misògina, molt abundant durant dècades en la corona d'Aragó.
Línia 49:
Cal destacar que la seva obra no sols va tenir èxit entre les germanes del convent i els fidels més propers, sinó que va suscitar l'admiració de molts homes literats i intel·lectuals.
És ben significatiu que aquesta obra, escrita per una dona, fos estampada a instàncies de dues dones més: va ser duta a impremta per primera vegada per la successora d'Isabel de Villena, l'abadessa [[Aldonça de Montsoriu]].,<ref>{{Ref-llibre|nom=Ángeles|títol=Las olvidadas: Una historia de mujeres creadoras|url=|edició=|llengua=|data=2006|editorial=Círculo de Lectores|lloc=Barcelona|pàgines=297|isbn=8467217758}}</ref>
La ''Vita Christi'' de Villena va ser objecte d'almenys tres edicions: València 1497 (Llop de la Roca), València 1513 (Jorge Costilla, amb abundants xilografies), i Barcelona 1527 (Carles Amorós).
| |||