Viquipèdia

Ludwig Minkus: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
Edició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
Creada per traducció de la pàgina «Ludwig Minkus»
 
Contingut canviat per «{{inacabat}} miniatura|Ludwig Minkus, va fotografiar circa 1870 per Bruno Braquehais '''Ludwig Minkus'''...».
Etiqueta: Substitució
Línia 1:
{{inacabat}}
[[Fitxer:Leon_Minkus_-photo_by_B._Braquehais_-circa_1865.JPG|miniatura|Ludwig Minkus, va fotografiar circa 1870 per Bruno Braquehais]]
'''Ludwig Minkus''' (rus: {{lang-ru|Людвиг Минкус|link=no}}), també sabutconegut mentrecom '''Léon Fyodorovich Minkus''' (23 March 1826 – 7 desembre 1917), era un jueu-compositor jueu-austríac de música de [[ballet]], un violíviolinista virtuosovirtuós i mestre.
 
Minkus És anotat per la música va compondre mentre servint com el Compositor oficial de Música de Ballet al St. Petersburg Teatres imperials dins Rússia. Durant la seva carrera llarga, va escriure per les feines originals i els ressorgiments nombrosos van escenificar pels Mestres de Ballet famosos [[Arthur Saint-Léon|Arthur Sant-Léon]] i [[Màrius Petipà|Marius Petipa.]] Entre la majoria de composicions celebrades del compositor era la seva puntuació per ''La font'' (1866; compost conjuntament amb [[Léo Delibes]]), ''[[Don Quixot (ballet)|Don Quixote]]'' (1869); i ''[[La Baiadera|La Bayadère]]'' (1877). Minkus També va escriure supplemental material per inserció a ja existint ballets. El més famós i enduring d'aquestes peces és el ''Magnífic Pas classique'' del ballet ''[[Paquita (ballet)|Paquita]]'', el qual va ser afegit per Marius Petipa especialment per un ressorgiment del ballet escenificat per l'actuació de benefici del prima ballerina Ekaterina Vazem dins 1881. Per aquest ressorgiment Minkus també compost el ''Mazurka des enfants'' (els ''nens'' és Mazurka) i una edició expandida del ballet Pas de trois, el qual aniria en per esdevenir sabut com el Minkus ''pas de trois''.
 
Avui, Minkus la música és algunes del més actuat dins tot de ballet, i és una la majoria de part integral del ballet clàssic tradicional repertory.
 
== Vida primerenca ==
Ludwig Minkus va néixer '''Aloysius Bernhard Philipp Minkus''' el 23 de #marzo de 1826, en el Innere Stadt districte de [[Viena]], la capital de l'Imperi austríac.<ref name="autogenerated2008"> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-1-84718-423-8|ISBN 978-1-84718-423-8]].<span tabindex="0" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.isbn=978-1-84718-423-8" class="Z3988" id="cxmwAgg">&nbsp;</span></ref> El seu pare, Theodor Johann Minkus, va néixer dins 1795 en Groß-Meseritsch, Moravia (avui sabut com Velké Meziříčí [[Brno]] proper, [[Moràvia|Moravia]], en quin és ara la [[República Txeca]]) i la seva mare, Maria Franziska Heimann va néixer dins 1807 dins Plaga, Hongria. Minkus Era de descens jueu—els seus pares convertits a Catholicism no molt de temps abans del seu relocation a Viena, i va ser casat en el dia següent.
 
Minkus el pare era un majorista merchant de vi en Moravia, Àustria i Hongria. Va obrir un restaurant en el Innere Stadt districte de Viena que va presentar la seva orquestra petita pròpia. Això pot haver-hi influït el jove Minkus—és possible que va compondre pel seu pare ''Tanzkapelle'', un de molts tals orquestres en la capital imperial. Per l'edat de quatre va començar per rebre lliçons privades en el violí, i de 1838 a 1842 va començar els seus estudis musicals al [[Gesellschaft der Musikfreunde]] dins Viena.
 
Minkus Va fer el seu públic début a un recital dins Viena a l'edat de vuit. El 18 d'octubre de 1845 un anunci en el Viennese diari ''Der'' l'humorista comentat en les actuacions de l'estació anterior, i va anotar que, " ... (Minkus Està jugant presentat) un estil conservador amb un glittering actuació." Aviat el jove Minkus apareixia en diverses sales de concert com a solista de nota, havent-hi estat declarat un nen prodigy pel públic i crítics.
 
Minkus Va començar compondre pel seu instrument mentre sigui encara un estudiant. Cinc peces pel violí van ser publicades dins 1846. A aquesta hora Minkus va començar per provar la seva mà a conduir. Per un temps sigui el director regular d'una orquestra que va competir amb un altre sota la batuta de l'II de Strauss de Johann jove (en anys més tardans Strauss era acquainted amb Minkus germà Eugen, un director de banc dins Viena).
 
Minkus vida de 1842 a 1852 és viatge documentat—mal les aplicacions sobreviuen quines peticions d'espectacle per visitar Alemanya, França i Anglaterra. Dins 1852 Minkus va acceptar la posició de violinista principal a l'Òpera de Tribunal de la Viena, però perquè això va significar que també va haver dels deures habituals aquesta posició reclamada, va dimitir que any mateix per agafar cap amunt d'un important musical assignment a l'estranger que canviaria la seva vida per sempre.
 
== Rússia ==
Dins 1853 Ludwig Minkus emigrat a St. Petersburg, Rússia per servir tan director del Serf orquestra de Prince Nikolai Yusupov, un correu que Minkus ocupat fins que 1855. Aquell any mateix, Minkus va casar Maria Antoinette Schwarz a l'Església catòlica de St. Catherine en St. Petersburg. Schwarz Era també un nadiu d'Àustria, nascut dins Viena dins 1838.
 
De 1856 fins que 1861 Minkus servit violinista tan principal en l'orquestra del [[Teatre Bolxoi|Moscou Imperial Bolshoi Teatre]], i aviat va ser donat la posició dual de director i violinista principal a l'Òpera italiana Imperial d'aquell teatre. Dins 1861 Minkus va ser fixat tan Concertino al Bolshoi Teatre, i per 1864 va ser promogut a la posició prestigiosa d'Inspector de les Orquestres de Teatre Imperials dins Moscou. A aquesta hora Minkus també treballava tan professor de violí al novament va establir [[Conservatori de Moscou|Moscou Conservatory]].<ref name="autogenerated2012">{{Cite video}}</ref>
 
Sigui per les actuacions privades al Yusupov palau que Minkus va compondre quin apareix per ser la seva primera puntuació per ballet, el mitològic ''L′Unió de Thétis et Pélée'' (''La Unió de Thetis i Peleus''), primer actuat dins 1857. Durant la seva associació amb l'Imperial Bolshoi Teatre dins Moscou, Minkus va compondre una altra puntuació per ballet, el-acte ''Deux jours en Venise'' (''Dos Dies Dins Venècia''), va produir dins 1862.
 
=== Col·laboracions amb Arthur Sant-Léon ===
[[Fitxer:Golden_Fish_-Underwater_Scene_-1.jpg|miniatura|[[Iekaterina Guéltser|Ekaterina Geltzer]] I Vassily Tikhomirov amb cossos de ballet dins Alexander Gorsky ressorgiment del Minkus/Sant-Léon ''Le Poisson doré''; Moscou, circa 1905]]
[[Fitxer:Golden_Fish.JPG|miniatura|Solistes i ''cos de ballet'' dins Alexander Gorsky ressorgiment del Minkus/Sant-Léon ''Le Poisson doré''; Moscou, circa 1905]]
En tardà 1862 Minkus va ser cridat a per compondre un addicional ''entr'acte'' presentant un solo per violí que va ser inserit a [[Adolphe Adam|Adolphe]] la puntuació d'Adam per [[Jean Coralli Peracini|Jean Coralli]] ballet ''Orfa.'' El ballet va ser escenificat per l'Imperial Bolshoi Teatre de Moscou per [[Arthur Saint-Léon|Arthur Sant-Léon]], qui en aquell temps era un del Ballet més celebrat Mestres dins Europa. De llavors ençà 1860 Sant-Léon va ser compromès com ''Premier Maître de Ballet'' del St. Petersburg Teatres imperials, una posició que també li va requerir per escenificar la feina ocasional pel ballet de Moscou troupe.
 
Sigui Sant-Léon qui va encarregar Minkus primera puntuació per un ple-longitud ''Ballet Magnífic'', el tres-acte ''La Flamme d′amour'', ou La Salamandre (La Flama d'Amor, o El Salamander), el qual el Mestre de Ballet va produir especialment pel rus famós ''Prima ballerina'' Marfa Muravieva. El premiere el 24 de novembre [O.S. {{OldStyleDate|24 November|1863|12 November}} {{OldStyleDate|24 November|1863|12 November}} era un èxit gran per l'empresa de ballet del Bolshoi Teatre. Sant-Léon subsegüentment muntat la feina en St. Petersburg Pel [[Ballet Mariïnski|Ballet Imperial]] en un elaborat escenificant per l'actuació de benefici de Muravieva sota el títol ''Fiametta'', ou L′amour du Diable (Fiametta, o L'Amor del Diable). Aquesta versió era primer actuat el 25 de febrer [O.S. {{OldStyleDate|25 February|1864|13 February}} {{OldStyleDate|25 February|1864|13 February}} a l'Imperial Bolshoi Kamenny Teatre. Minkus Més tard acompanyat Sant-Léon per muntar aquesta feina en un nou escenificant pel ballerina Muravieva al [[Académie Royale de Musique|Théâtre Impérial de l'Opéra]] dins París. Per aquest escenificant el títol del ballet va ser canviat un altre cop tan ''Néméa'', ou L′Amour vengé (Néméa, o L'Amor Venjat).<ref name="autogenerated2009"> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0819540676|ISBN 978-0819540676]].<span tabindex="0" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.isbn=978-0819540676" class="Z3988" id="cxmwAhY">&nbsp;</span></ref> En aquell temps, els ballets van ser actuats al París Opéra únic com diversions durant els entreactes d'òperesde longitud plena , i com a tal Sant- el ballet de Léon va ser reduït a dos-actes. La primera actuació va tenir lloc l'11 de juliol de 1864 amb una audiència que va incloure l'Emperadriu Eugénie. Presentat juntament amb Muravieva en la funció de títol de Néméa era el celebrat Premier danseur Louis Mérante en la funció de Comptar Molder i el ballerina [[Eugénie Fiocre]] en la funció de Cupido. Minkus la puntuació va ser elogiada pels crítics de dia, entre ells [[Théophile Gautier]], qui va trobar la música ser omplert amb un " .. haunting, dreamy qualitat. La música pels balls va ser omplerta amb sparkling melodies i ritmes contagiosos." Néméa, ou L′Amour vengé va ser retingut per cinquanta-tres actuacions en el Opéra repertory fins que 1871. Sant-Léon també muntat la feina pel ballet del [[Teatro Verdi|Teatro Comunale]] en [[Trieste]], on el premiered el 15 de #marzo de 1868 mentre ''Nascita della Fiamma d′Amoure'' (Naixement de la Flama d'Amor).<ref name="autogenerated2010"> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-0871271235|ISBN 978-0871271235]].<span tabindex="0" title="ctx_ver=Z39.88-2004&rft_val_fmt=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.isbn=978-0871271235" class="Z3988" id="cxmwAh0">&nbsp;</span></ref> El canvi dels títols d'aquesta feina ha causat molta confusió entre historiadors, molts de qui ha reclamat que cadascú d'aquestes produccions era completament feines diferents en total.
 
En la caiguda de 1866 Sant-Léon va ser convidat per escenificar una feina nova pel [[Académie Royale de Musique|Théâtre Impérial de l'Opéra.]] Això era ''La Font'', el qual va ser escrit per Minkus en col·laboració amb el compositor [[Léo Delibes|Léo Delibes.]] La divisió de treball era de la manera següent: Minkus va escriure la totalitat d'Actua jo i el segon tableau d'III d'Acte, mentre Delibes va escriure la totalitat d'II d'Acte i el primer tableau d'III d'Acte. Els documents supervivents i els comptes contemporanis no ofereixen una explicació mentre a per què la puntuació va ser compartida entre els dos compositors. ''La Font'' premiered el 12 de novembre de 1866, i va ser retingut fins que 1876 després setanta-tres actuacions.
 
Sant-Léon va continuar treballar amb Minkus per tot el 1860s. L'1 de desembre [O.S. <span>20 novembre]</span> <span>1866</span> Sant-Léon va presentar el seu ballet d'un actes ''Le Poisson doré'' (''El Peix Daurat''), el qual va ser escenificat a Peterhof dins honor del casament del [[Alexandre III de Rússia|Tsarevich Alexander Alexandrovich]] a la [[Dagmar de Dinamarca|Princess Dagmar de Dinamarca.]] Sant-Léon va escollir un tema rus per aquesta feina, va derivar d'Alexander Pushkin 1835 poema ''Skazka o rybake i rybke'' (El Conte del Pescador i el Peix). Per la 1867–1868 estació del Ballet Imperial , Sant-Léon va expandir ''Le Poisson doré'' a un tres-actuar ''ballet Magnífic'', primer presentat el {{OldStyleDate|20 November|1867|8 November}} de novembre [O.S. {{OldStyleDate|20 November|1867|8 November}} 1867 amb l'italià gran ballerina Guglielmina Salvioni en la funció principal de Galia. Minkus la puntuació va presentar diversos tradicional rus folk melodies, així com virtuoso passatges per flauta de solo escrita especialment pel flautista italià famós Cesare Ciardi.
 
L'estació següent Minkus i Sant-Léon va produir el ballet ''Le Lys'' (''El Lliri''), va basar en una llegenda xinesa ''Tres Fletxes.'' El ballet va presentar una puntuació per Minkus que va ser derivat de la feina del compositor en ''La Font.'' El ballet premiered a l'Imperial Bolshoi Kamenny Teatre el 2 de novembre [O.S. {{OldStyleDate|2 November|1869|21 October}} {{OldStyleDate|2 November|1869|21 October}} per l'actuació de benefici del ballerina Adèle Grantzow. Malgrat els seus esforços, tots dos ''Le Lys'' i l'expandit ''Le Poisson doré'' provat per ser catastrophic fracassos per Sant-Léon. En lleuger d'aquest el directorate del St. Petersburg Els teatres imperials no van renovar el contracte del Mestre de Ballet , i aviat ell re-localitzat a París on va morir dins 1870.
 
=== Col·laboracions amb Marius Petipa ===
A través de la seva associació amb Sant-Léon i el St. Petersburg Ballet imperial, Minkus va venir a l'atenció del coreògraf famós [[Màrius Petipà|Marius Petipa.]] Petipa Arribat en la capital imperial dins 1847, on va ser compromès tan ''Premier danseur'' als Teatres Imperials, així com ajudant al Mestre de Ballet [[Jules Perrot]], qui va servir tan ''Premier Maître de Ballet'' a l'empresa de 1850–1859. Petipa Va ser anomenat segon ''Maître de Ballet'' després de l'èxit del seu ballet magnífic ''la filla del Faraó'' , posat a la puntuació del compositor italià [[Cesare Pugni|Cesare Pugni.]] Pugni Hi havia servit tan ''Compositor de Ballet del St. Petersburg Teatres imperials'' de llavors ençà 1850, un correu que va ser creat especialment per ell quan va acompanyar Perrot a Rússia que any mateix. Pel mid-1860s el compositor era nearing el final de la seva vida i prolific carrera. Mentre la dècada va dibuixar a un proper esdevingui cada cop més unreliable a causa del seu alcoholisme sever, sovint posant fora component a l'últim minut i música subministradora d'un cada cop més pobre i banal qualitat. Sant-Léon i Petipa esdevenia extremadament frustrat amb ell, i així que va començar per girar a Minkus.
[[Fitxer:Bayadere-PanoramaOfActII-1900.JPG|miniatura|Repartiment d'II d'acte de Marius Petipa ressorgiment final de Minkus ''La Bayadère'', amb Orest Allegri celebrat décor. En el centre és [[Mathilde Kschessinska|Mathilde Kschessinskaya]] com Nikiya (correcte) agenollant amb [[Vera Trefilova]] (esquerre) qui va actuar el ''Danse manu.'' Estant cap al correcte és [[Pavel Andreev Gerdt|Pavel Gerdt]] com Solor amb [[Olga Preobrajenska|Olga Preobrajenskaya]] com Gamzatti. St. Petersburg, 1900]]
[[Fitxer:Pilules_magiques_-Kingdom_of_the_Laces_-1886_-1.JPG|miniatura|Escena ''El Regne dels Encaixos'' del Minkus/Petipa ''Les Pilules magiques'', St. Petersburg, 1886. Aquesta feina va ser creada per un gala celebrant la inauguració del Mariinsky Teatre com local principal del Ballet Imperial i Òpera, i té la distinció de ser el primer ballet nou creat pel teatre.]]
Pel Moscou Imperial Bolshoi la 1869–1870 estació del teatre , Petipa va escenificar un ''ballet Magnífic'' en el tema de ''[[El Quixot|Don]]'' de [[Miguel de Cervantes Saavedra|Cervantes]] Quixote. Tot i que els plans van ser fets per tenir una puntuació subministrada per Pugni, Petipa en comptes d'això girat a Minkus, qui va subministrar una puntuació omplerta amb una varietat gran d'espanyol-styled flair. Petipa ''[[Don Quixot (ballet)|Don Quixote]]'' premiered a un resounding èxit el 26 de desembre [O.S. 14 {{OldStyleDate|26&nbsp;December|1869|14 December}} {{OldStyleDate|26&nbsp;December|1869|14 December}}, i va anar en per esdevenir una feina celebrada en el ballet clàssic repertory.
 
No molt de temps abans de Sant-la mort de Léon , Petipa va ser anomenat ''Premier Maître de Ballet del St. Peterbsurg Teatres imperials.'' Petipa Llavors va escenificar una versió nova del seu ''Don Quixote'' pel Ballet Imperial en St. Petersburg, i per aquesta producció Minkus completament reworked i va expandir la seva puntuació. Això escenificant de ''Don Quixote'' premiered el 21 de novembre [O.S. {{OldStyleDate|21 November|1871|9 November}} {{OldStyleDate|21 November|1871|9 November}}, i instantàniament esdevenia un clàssic, guanyant Minkus gran aclamar per la seva música eficaç. Amb la mort de Cesare Pugni dins gener 1870 el correu oficial de compositor de ballet va quedar vacant. Amb l'èxit de la seva puntuació per Petipa ''Don Quixote'', Minkus era Ballet anomenat ara ''Compositor'' del St. Petersburg Teatres imperials, el qual va marcar el començament d'una col·laboració llarga i productiva entre ell i Petipa. Anirien en per produir ''La Camargo'' dins 1872, un expandit producció de quatre actes de [[Jacques Offenbach]] ''Le Papillon'' dins 1874, ''Les Brigands'' (Els Bandits) dins 1875, ''Les Aventures de Pélée'' (''Les Aventures de Peleus''), ''[[El somni d'una nit d'estiu (Mendelssohn)|Le Songe d'une nuit d'été]]'' (''Un Midsummer el somni de la nit'' , va basar damunt [[Felix Mendelssohn]] música incidental) dins 1876, i finalment ''[[La Baiadera|La Bayadère]]'' dins 1877, el qual aniria en per ser el més enduring i feina conservada bé per quin Minkus compost la música.
 
Durant aquest temps, Minkus va continuar jugar violí en capacitats professionals. Per exemple, sigui el segon violí en el ensemble que premiered el quartet de Corda de [[Piotr Ilitx Txaikovski|Tchaikovsky]] Cap. 1 en D, Op. 11, dins Moscou el 28 de #marzo de 1871.<ref>John Warrack, ''Tchaikovsky'', p. 275</ref> Minkus puntuacions violí presentat cadenzas escrit especialment pel gran [[Leopold Auer]].
 
Minkus Va escriure la música per Petipa ''Nuit et Jour'', un sumptuous ''pièce d'l'ocasió'' va escenificar especialment per les celebracions van aguantar a l'Imperial Bolshoi Teatre de Moscou dins honor de la coronació d'III d'Alexander de l'Emperador dins 1883. L'Emperador, un fanàtic balletomane, bestowed a Minkus l'Ordre de Sant Stanislaus per la seva puntuació. Durant la cerimònia el novament crowned l'emperador va dir Minkus " ... Has assolit perfecció com a compositor de ballet."
 
Petipa ''Les Pilules magiques'' (''Les Píndoles Màgiques''), el qual premiered 21 febrer [O.S. {{OldStyleDate|21 February|1886|9 February}} {{OldStyleDate|21 February|1886|9 February}} era una feina magnífica escenificada per la inauguració del novament renovated [[Teatre Mariïnski|Imperial Mariinsky Teatre]], el qual era ara el Ballet Imperial i el local principal de l'òpera . ''Les Pilules magiques'' Era en la tradició de [[Vodevil|vaudeville]], i de banda de Petipa és va ballar episodis cant i comèdia inclosa. Minkus Naturalment subministrat la música per Petipa és va ballar passatges dins tres fantastical tableaux que van causar un sensation entre el St. Petersburg balletomanes I crítics. El primer va tenir lloc en una cova subterrània habitada per sorceresses, mentre el segon inclòs diversos jocs de targeta van portar a vida a través de ball. El terç i final tableau va ser sabut com ''El Regne dels Encaixos'' en quin un ''Magnífic divertissement'' de balls nacionals de Bèlgica, Anglaterra, Espanya i Rússia va ser actuada.
 
Minkus la puntuació pròxima era per Petipa ballet d'un actes ''L'Offrandes à l'Amour'', va escenificar especialment per l'actuació de benefici del ballerina Eugenia Sokolova damunt 3 August [O.S. {{OldStyleDate|3 August|1886|22 July}} {{OldStyleDate|3 August|1886|22 July}} Minkus la música era hailed com a masterwork de música de ballet per crítics contemporanis. Sigui el seu últim ballet sabut puntuació per Petipa.
 
== Jubilació ==
[[Fitxer:Leon_Fedorovich_Minkus_-1885_-2.jpg|miniatura|Minkus, St. Petersburg, circa 1880]]
Per 1886 Minkus contracte amb el St. Petersburg Els teatres imperials va ser posat a expire. En lleuger d'aquest, el director dels Teatres Imperials Ivan Vsevolozhsky sentia que el temps hi havia vingut per Minkus correu aguantat llarg de compositor de ballet oficial per ser abolit en un esforç a diversify la música subministrada pel ballet. Minkus Oficialment retirat aviat després que, i el 21 de novembre [O.S. {{OldStyleDate|21 November|1886|9 November}} {{OldStyleDate|21 November|1886|9 November}} va ser donat un farewell actuació de benefici. Aquell any mateix el St. Petersburg Teatre imperial ''Kapellmeister'' Alexei Papkov també es va retirar. En lleuger de la sortida d'ambdós Minkus i Papkov, Ivan Vsevolozhsky va abolir l'orquestra de ballet, i va emprar l'italià [[Riccardo Drigo]] per la posició novament creada de ''Director de Música'' pel Ballet Imperial. Drigo Ara serviria en la capacitat dual com ''chef d'orchestre'' per actuacions de ballet i el conduint d'òpera italiana, així com qualsevol musical tailoring o les peces addicionals van necessitar pel Mestre de Ballet.
 
Probablement no pot que Minkus mai treballat un altre cop pels Teatres Imperials en una capacitat oficial. Diferint els comptes sobreviuen de fonts contemporànies respecte de Minkus implicació en la final dues produccions dins Rússia per abonar-li tan compositor. Aquestes feines eren primer presentat entre Minkus jubilació dins 1886 i la seva sortida final de Rússia dins 1891. El primer era un ressorgiment per Marius Petipa de Sant-Léon ''Fiametta'', el qual va tenir una puntuació original subministrada per Minkus. Petipa Hi havia reviscut aquesta feina especialment pel visitant italià ballerina Elena Cornalba, el primer ser d'actuació donat el 18 de desembre [O.S. {{OldStyleDate|18 December|1887|6 December}} {{OldStyleDate|18 December|1887|6 December}} És altament inversemblant que Minkus participat en aquest ressorgiment a causa que [[Riccardo Drigo]] subministrat gairebé tot del supplemental música per Cornalba aspectes dins ballets que existeixen ja durant la seva estació amb el Ballet Imperial. Petipa Kalkabrino—una feina que ha estat històricament abonat a Minkus—premiered el 25 de febrer [O.S. {{OldStyleDate|25 February|1891|13 February}} {{OldStyleDate|25 February|1891|13 February}} per l'actuació de benefici d'un altre italià de visitar, [[Carlotta Brianza]], qui en l'any anterior va crear la funció de la Princess Aurora en el Petipa/Tchaikovsky ''[[La Bella Dorment (Txaikovski)|La Bellesa de Dormir.]]'' Tot i que la puntuació per ''Kalkabrino'' va ser abonat exclusivament a Minkus no és segur si el compositor va participar en la seva creació, el qual els historiadors russos han declarat era una puntuació posada a un [[Pastitx|pastiche]] dels aires agafats de les moltes feines Minkus compost pel Ballet Imperial durant la seva carrera llarga en St. Petersburg. Probablement pot que aquesta puntuació pot haver-hi estat composta alguns anys abans que per una feina que mai premiered.
 
== Sortida de Rússia i vida més tardana ==
Minkus I la seva muller Maria va deixar Rússia per sempre a l'estiu de 1891, reubicant a la seva [[Viena]] nativa. El compositor viscut en semi-jubilació en una pensió modesta del Tsar ministeri d'hisenda. Per un temps va viure en el Karl Ludwig Strasse en el tercer pis d'un apartament llogat que pertany al seu amic, el revered pianista i mestre [[Teodor Leszetycki|Theodor Leschetizky.]] Aquests anys van veure Minkus últimes composicions conegudes: ''Das Maskenfest'' (''El Festival Emmascarat'') era al principi escrit pel compositor mentre ''Tanz und Mythe'' (''Ball i Mite'') dins 1897 pel ballet del [[Òpera de l'Estat de Viena|Kaiserliches und Königliches Hof-Operntheater]] (un.k.Un. L'Òpera de Tribunal de la Viena). El ballet va ser refusat francament pel Operntheater directorate [[Gustav Mahler]], qui sentia que la feina libretto era fora de tacte amb gustos contemporanis. Minkus ''Dau'' compost llavors Dryaden (''El Dryads'') pel Viennese etapa dins 1899, un ballet dins un acte. La feina final associada amb Minkus el nom abans de la seva mort era ''Rübezahl'', va escenificar dins 1907 a l'Òpera de Tribunal a un pastiche dels aires agafats del seu i Delibes ''La Font'' i les feines d'II de Strauss del Johan.
 
Minkus Més tard reubicat a un apartament en el Gentzgasse on va gastar els seus anys finals sol i en utter pobresa, la seva muller havent-hi mort dins 1895, i els esdeveniments de Primera Guerra Mundial havent-hi tallat de la seva pensió de Rússia. Durant l'hivern extremadament fred de 1917, Minkus pneumònia desenvolupada i mort el 7 de desembre de 1917 a l'edat de noranta-un. Sense nens del seu propi, Minkus va ser sobreviscut només per una neboda, Clara von Minkus.
 
Ludwig Minkus era interred al Döbling Cementiri dins Viena. Dins 1939 Minkus la tomba va caure víctima a les polítiques socialistes nacionals del temps quan tots els cementiris eren sistemàticament "cleansed" per l'envaint règim [[Nazisme|Nazi.]] Qualssevol tombes de persones que van ser considerades ètnicament "indesitjable"—especialment si un era de descens jueu o sense qualsevol abonat documentat als costos de cementiri anuals—va ser exhumat i dipositat a una massa tomba anònima.
 
== Ballets ==
 
=== Imperial Bolshoi Kamenny Teatre, St. Petersburg ===
 
* ''Le Poisson doré'' (Expandit escenificant dins tres actes). Coreografia per Un. Sant-Léon. 20 novembre [O.S. {{OldStyleDate|20 November|1867|8 November}} {{OldStyleDate|20 November|1867|8 November}}.
* ''Le'' Lys. Coreografia per Un. Sant-Léon. 2 novembre [O.S. {{OldStyleDate|2 November|1869|21 October}} {{OldStyleDate|2 November|1869|21 October}}.
* ''La Camargo.'' Coreografia per M. Petipa. 29 desembre [O.S. {{OldStyleDate|29 December|1872|17 December}} {{OldStyleDate|29 December|1872|17 December}}.
* ''Les Brigands.'' Coreografia per M. Petipa. 6 febrer [O.S. {{OldStyleDate|6 February|1875|26 January}} {{OldStyleDate|6 February|1875|26 January}}.
* ''Les Aventures de Pélée.'' Coreografia per M. Petipa. 30 gener [O.S. {{OldStyleDate|30 January|1876|18 January}} {{OldStyleDate|30 January|1876|18 January}}.
* ''[[La Baiadera|La Bayadère.]]'' Coreografia per M. Petipa. 4 febrer [O.S. {{OldStyleDate|4 February|1877|23 January}} {{OldStyleDate|4 February|1877|23 January}}.
* Roxana, la beauté du Monténégro. Coreografia per M. Petipa. 10 febrer [O.S. {{OldStyleDate|10 February|1878|29 January}} {{OldStyleDate|10 February|1878|29 January}}.
* ''La Fille des Neiges.'' Coreografia per M. Petipa. 19 gener [O.S. {{OldStyleDate|19 January|1879|7 January}} {{OldStyleDate|19 January|1879|7 January}}.
* ''Mlada.'' Coreografia per M. Petipa. 14 desembre [O.S. {{OldStyleDate|14 December|1879|2 December}} {{OldStyleDate|14 December|1879|2 December}}.
* Zoraïa, ou La Maure en Espagne. Coreografia per M. Petipa. 13 febrer [O.S. {{OldStyleDate|13 February|1881|1 February}} {{OldStyleDate|13 February|1881|1 February}}.
 
=== Adaptacions de música que existeix ja per l'Imperial Bolshoi Kamenny Teatre, St. Petersburg ===
 
* Fiametta, ou L′amour du Diable (Expandit escenificant de La Flamme d′amour, ou La Salamandre). Coreografia per Un. Sant-Léon. 25 febrer [O.S. {{OldStyleDate|25 February|1864|13 February}} {{OldStyleDate|25 February|1864|13 February}}.
* ''[[Don Quixot (ballet)|Don Quixote]]'' (Expandit escenificant dins 4 actes/8 tableaux). Coreografia per M. Petipa. 21 novembre [O.S. {{OldStyleDate|21 November|1871|9 November}} {{OldStyleDate|21 November|1871|9 November}}.
* ''Le Papillon.'' Puntuació original per [[Jacques Offenbach|Jacques Offenbach.]] Coreografia per M. Petipa Després que [[Marie Taglioni|Marie Taglioni.]] 19 gener [O.S. {{OldStyleDate|19 January|1874|7 January}} {{OldStyleDate|19 January|1874|7 January}}.
* ''[[El somni d'una nit d'estiu (Mendelssohn)|Le Songe d'une nuit d'été.]]'' Puntuació original per [[Felix Mendelssohn|Felix Mendelssohn.]] Coreografia per M. Petipa. 26 juliol [O.S. {{OldStyleDate|26 July|1876|14 July}} {{OldStyleDate|26 July|1876|14 July}}.
* Frisac, ou La Doble noce. La música arranjada dels aires de [[Giacomo Meyerbeer|Meyerbeer]], [[Giuseppe Verdi|Verdi]], [[Vincenzo Bellini|Bellini]] i [[Gioachino Rossini|Rossini.]] Coreografia per M. Petipa. 23 March [O.S. {{OldStyleDate|23 March|1879|11 March}} {{OldStyleDate|23 March|1879|11 March}}.
* ''La Fille du Danube.'' Puntuació original per [[Adolphe Adam|Adolphe Adam.]] Coreografia per M. Petipa Després que [[Filippo Taglioni|Filippo Taglioni.]] 8 March [O.S. {{OldStyleDate|8 March|1880|24 February}} {{OldStyleDate|8 March|1880|24 February}}.
* ''Pâquerette.'' Música original per [[François Benoist]] en una versió per Cesare Pugni (1860). Coreografia per M. Petipa Després d'Un. Sant-Léon. 22 gener [O.S. {{OldStyleDate|22 January|1882|10 January}} {{OldStyleDate|22 January|1882|10 January}}.
* ''Le Diable à Quatre'' (Com La Femme capricieuse). Puntuació original per [[Adolphe Adam]] en una versió per [[Cesare Pugni]] (1850). 5 febrer [O.S. {{OldStyleDate|5 February|1885|23 January}} {{OldStyleDate|5 February|1885|23 January}}.
 
=== Imperial Bolshoi Teatre, Moscou ===
 
* ''Deux jours en Venise.'' Coreografia per ?. 1862.
* La Flamme d′amour, ou La Salamandre. Coreografia per Un. Sant-Léon. 24 novembre [O.S. {{OldStyleDate|24 November|1863|12 November}} {{OldStyleDate|24 November|1863|12 November}}.
* ''[[Don Quixot (ballet)|Don Quixote]]'' (Original escenificant dins 3 actes/8 tableaux). Coreografia per M. Petipa. 26 desembre [O.S. {{OldStyleDate|26 December|1869|14 December}} {{OldStyleDate|26 December|1869|14 December}}.
* ''Nuit et Jour.'' Coreografia per M. Petipa. 30 maig [O.S. {{OldStyleDate|30 May|1883|18 May}} {{OldStyleDate|30 May|1883|18 May}}.
 
=== Feines per altres locals ===
 
* ''L′Unió de Thétis et Pélée.'' Coreografia per ?. 1857. Teatre privat del Yusupov Palau, St. Petersburg.
* Néméa, ou L′Amour vengé (Reduït escenificant dins dos actes de Fiametta, ou L′amour du Diable). Coreografia per Un. Sant-Léon. 11 juliol 1864. [[Académie Royale de Musique|Théâtre Impérial de l'Opéra]], Paris.
* ''La Font'' (compost conjuntament amb Léo Delibes). Coreografia per Un. Sant-Léon. 12 novembre 1866. [[Académie Royale de Musique|Théâtre Impérial de l'Opéra]], Paris.
* ''Le Poisson doré'' (Original escenificant dins un acte). Coreografia per Un. Sant-Léon. 1 desembre [O.S. {{OldStyleDate|1 December|1866|20 November}} {{OldStyleDate|1 December|1866|20 November}} Amfiteatre d'Illa de l'Olga, [[Peterhof]], St. Petersburg.
* ''Les Pilules magiques.'' Coreografia per M. Petipa. 21 febrer [O.S. {{OldStyleDate|21 February|1886|9 February}} {{OldStyleDate|21 February|1886|9 February}} [[Teatre Mariïnski|Imperial Mariinsky Teatre]], St. Petersburg.
* ''L'Offrandes à l'Amour.'' Coreografia per M. Petipa. 3 August [O.S. {{OldStyleDate|3 August|1886|22 July}} {{OldStyleDate|3 August|1886|22 July}} [[Teatre Mariïnski|Imperial Mariinsky Teatre]], St. Petersburg.
 
=== Peces addicionals per inserció a puntuacions que existeixen ja ===
 
* ''Entr'acte'' Per violí de solo pel ballet ''Orfa'', puntuació original per [[Adolphe Adam|Adolphe Adam.]] 1862.
* ''Pas de deux'' Per Ekaterina Vazem pel ballet ''Satanella'', puntuació original per [[Napoléon Henri Reber|N. H. Reber]] I [[François Benoist|F. Benoist.]] 1875.
* ''Magnífic Pas classique'' per Eugenia Sokolova pel ballet ''La Perle de Séville'', puntuació original per S. Pinto. 1877.
* Pas de deux Per Anna Sobeshchanskaya pel ''[[El llac dels cignes|Llac de Cigne]]'' del ballet, puntuació original per [[Piotr Ilitx Txaikovski|Tchaikovsky.]] 1877. (Més tardà re-escrit per Tchaikovsky i és sabut avui com el Tchaikovsky ''Pas de deux'')
* Variació per Eugenia Sokolova pel ballet ''Trilby'', puntuació original per Y. Gerber. 1879.
* ''Magnífic Pas classique'' per Ekaterina Vazem pel ballet ''[[Paquita (ballet)|Paquita]]'', puntuació original per E. Deldevez. 1881.
* ''Mazurka des enfants'' Pel ballet ''[[Paquita (ballet)|Paquita]]'', puntuació original per E. Deldevez. 1881.
* Revisió del ''Pas de trois'' del ballet ''[[Paquita (ballet)|Paquita]]'', puntuació original per E. Deldevez. 1881.
* ''Pas de deux'' Per Maria Gorshenkova pel ballet ''[[Giselle]]'', puntuació original per Un. Adam. 1884.
* Variació per Virginia Zucchi pel ballet ''La fille mal gardée'', puntuació original per [[Peter Ludwig Hertel|P. L. Hertel.]] 1885.
 
== Fonts ==
 
* Anderson, Keith. CD Liner notes. Léon Minkus. ''Don Quixote.'' Nayden Todorov Cond. Sofia Orquestra d'Òpera Nacional. Naxos 8.557065/66.
* Convidat, Ivor. CD Liner notes. Adolphe Adam. ''Giselle.'' Richard Bonynge Cond. Orquestra de la Casa d'Òpera Reial, Covent Jardí. Decca 417 505–2.
* Convidat, Ivor. CD Liner notes. Léon Minkus & Léo Delibes. ''La Font.'' Richard Bonynge Cond. Orquestra de la Casa d'Òpera Reial, Covent Jardí. Decca 421 431–2.
* Kirov/Mariinsky Ballet. Programa de ''La Bayadère.'' Mariinsky Teatre, 2001.
* Petipa, Marius. "Els Diaris de Marius Petipa", traduït i editat per Lynn Garafola. ''Estudis dins Història de Ball'' 3.1 (Primavera 1992)
* Ballet reial. Programa de ''La Bayadère.'' Casa d'Òpera reial, 1990.
* Stegemann, Michael. CD Liner notes, va traduir per Lionel Salter. Léon Minkus. ''Don Quijote.'' Boris Spassov, cond. Sofia Orquestra d'Òpera Nacional. Capriccio 10 540/41.
* Stegemann, Michael. CD Liner notes. Trans. Lionel Salter. Léon Minkus. Paquita & La Bavadere. Boris Spassov Cond. Sofia Orquestra d'Òpera Nacional. Capriccio 10 544.
* Warrack, John. ''Tchaikovsky.'' Nova York: C. Scribner Fills, 1973. {{ISBN|0-684-13558-2}} 0-684-13558-2
* Wiley, Roland John. "Balls de Rússia: Una Introducció al Sergeyev Col·lecció". ''El Butlletí de Biblioteca de l'Harvard'', 24.1 gener 1976.
* Wiley, Roland John, ed. I traductor. Un Segle de Ballet rus: Documents i Comptes, 1810–1910. Oxford: Clarendon Premsa; Nova York: Oxford Premsa Universitària, 1990.{{ISBN|0-19-316416-7}} {{ISBN|0-19-316416-7}} 0-19-316416-7
* Wiley, Roland John. Els ballets de Tchaikovsky : Llac de Cigne, Dormint Bellesa, Trencanous. Oxford: Clarendon Premsa; Nova York: Oxford Premsa Universitària, 1985.{{ISBN|0-19-315314-9}} {{ISBN|0-19-315314-9}} 0-19-315314-9
 
== Footnotes ==
<references />
[[Categoria:Compositors austríacs del Romanticisme]]
[[Categoria:Músics vienesos]]
[[Categoria:Ballet a Rússia]]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Ludwig_Minkus»