'''Sper''' o '''Speri''' fou una [[senyoria]] armènia (vers {{segle|IV}} a VI) i després [[principat]] armeni el [[837]]. Les terres de Sper pertanyeren tradicionalment als [[Bagratuni]] dins del [[regne d'Armènia]] quedant en mans dels [[bizantinsImperi Romà d'Orient|romans d'Orient]] amb la partició del país amb els [[perses]] el 387; el poder dels senyors feudals va ser abolit el 539, passant a ser part del territori bizantí la resta del {{segle|VI}} i gran part del VII, i després va passar al califat a la part final del {{segle|VII}} i tot el {{segle|VIII}}. Al {{segle|IX}}, any 837, es va formar un principat armeni de frontera inicialment sota protecció bizantina, però després actuant pel seu compte; posteriorment va passar a ser una regió del domini bagràtida de la [[Taoklardjètia|Tao-Klardjètia]], i va tornar a Bizanci el 1008 per llegat a la mort de [[David III d'Ibèria|David III]]. Fou evacuada el [[1071]] després de la derrota grega a la [[batalla de Manazkert]]. El seu centre era la fortalesa d'Ispiri, actualment [[Ispir]].
