Activitat òptica: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m espais en encapalaments |
Correccions |
||
Línia 14:
== Història ==
<div style="float:right;margin-right:0px;margin-bottom:5px;margin-top:0px;text-align:center; font-size: 8pt;border-width: 1px 1px 1px 1px; border-style: solid; border-color: #DCDCDC">
<gallery widths="75px" heights="150px" perrow="2"
Fitxer:Quartz right handed.jpg|
Fitxer:Quartz left handed.jpg|
Línia 22:
L'activitat òptica fou descoberta el 1811 pel científic francès [[Francesc Aragó]] en els cristalls de [[quars]]. El 1822, l'astrònom anglès [[John Herschel|John F.W. Herschel]] descobrí que els cristalls de quars es presenten en formes cristal·lines que són imatge especular l'una de l'altra, i no són superposables, això condueix a la desviació del pla de la llum polaritzada i diferent per a cada forma.<ref>{{ref-llibre |cognom=Rodríguez |nom=J |coautors=Virgós, J.M |títol=Fundamentos de óptica ondulatoria |url=http://books.google.cat/books?id=C3MlCEpvxLAC&pg=PA154&dq=actividad+%C3%B3ptica&hl=ca&ei=LijnTfGwJcen8QO-0NHjCg&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=5&sqi=2&ved=0CEAQ6AEwBA#v=onepage&q=actividad%20%C3%B3ptica&f=false |editorial=Universidad de Oviedo |lloc=Oviedo |data=1998 |isbn=9788483171172 }}</ref> Després es descobrí el mateix fenomen en altres cristalls que també presentaven formes especulars diferents. Per tant aquesta ''activitat òptica dels cristalls'' és un fenomen degut a la dissimetria del [[reticle cristal·lí]] i desapareix per [[fusió]], evaporació o dissolució.
El 1815 el físic francès [[Jean-Baptiste Biot]] descobrí un altre tipus d'activitat òptica, estudiant dissolucions de [[sacarosa]], [[càmfora]] i [[àcid tartàric]], que persisteix sigui quin sigui l'estat físic de la substància.<ref>{{ref-llibre |cognom=Font |nom=J |títol=Els Premis Nobel de l'any 2001: cicle de conferències |url=http://books.google.cat/books?id=OL2_TL-aQrkC&pg=PA55&dq=activitat+%C3%B2ptica&hl=ca&ei=BynnTdjSOoOv8QOa_YyFCw&sa=X&oi=book_result&ct=result&resnum=2&ved=0CDAQ6AEwATgK#v=onepage&q=activitat%20%C3%B2ptica&f=false |editorial=Institut d'Estudis Catalans |lloc=Barcelona |data=2002 |isbn=9788472836556 }}</ref> El químic francès [[Louis Pasteur]] quan estudiava l'àcid tartàric descobrí que es presentava en dos tipus de cristalls, cristalls polièdrics que eren imatge especular l'un de l'altre i no superposables. Separà de forma molt laboriosa els dos tipus de cristalls amb un microscopi i unes pinces, i després es dissolgué en aigua. Comprovà que les dissolucions eren òpticament actives i que desviaven la llum en sentit
[[Fitxer:Faraday effect.svg|thumb|220px|Efecte Faraday]]
També el 1845 l'anglès [[Michael Faraday]] descobrí que un tros de vidre sotmès a un fort [[camp magnètic]] es convertia en òpticament actiu [[efecte Faraday]]. Posteriorment aquest efecte fou descobert en molts sòlids, líquids i gasos, essent en tots els casos l'angle de gir proporcional, no només al camí recorregut, sinó també a la intensitat del camp magnètic, com demostrà el físic francès [[Marcel Émile Verdet]].<ref>{{ref-llibre |cognom=Catalá |nom=J |títol=Física |editorial= |lloc= |data=1979 |isbn=84-400-5184-0 }}</ref>
==Teoria==
La [[radiació electromagnètica]] està constituïda per ones transversals on vibren un [[camp elèctric]] i un [[camp magnètic]] perpendiculars. Aquests camps produeixen en les molècules de les substàncies òpticament actives un moviment
==Activitat òptica molecular==
|