Fortalesa de la Ciutadella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Història: pos. imatge |
m Retocs |
||
Línia 23:
[[Fitxer:Planol militar Ciutadella.jpg|thumb|esquerra|Plànol de Barcelona de 1715 amb el projecte de Ciutadella i la superposició sobre la trama urbana]]
[[Fitxer:BNE.Barcelona.planos.1806.jpg|thumb|esquerra|Plànol de Barcelona del 1806 amb la Ciutadella integrada dins les muralles i el [[passeig de l'Esplanada (Barcelona)|passeig de l'Esplanada]] inaugurat el 1802, separant-la de la ciutat]]
La proposta no era nova, ja que anteriorment els enginyers militars castellans van voler fer realitat aquesta idea, però per manca de mitjans econòmics no es va realitzar mai. El bastiment d'aquesta fortalesa naixia d'una doble necessitat: millorar la pròpia defensa de la capital catalana, i buscar el control militar de la ciutat, amb la intenció ben explícita de
En aquest moment el fet, que l'exèrcit fos el propi de la ciutat, ençà la segona meitat del [[segle XVII]], comportà el creixement de les tensions ciutadanes, i més quan aquest exèrcit estava format per soldats professionals o mercenaris, tots forans a la ciutat. Per tant des de l'òptica de Barcelona, aquests no eren els seus soldats, sinó els soldats del rei, un monarca que s'havia allunyat de Catalunya. Si al [[segle XIV]] era normal que la mateixa població de Barcelona s'armés en situacions d'emergència a la ciutat o quan el rei ho requeria, tres-cents anys més tard era una raresa.
Línia 29:
En segon terme, i directament relacionat amb aquest incòmode ''statu quo'', feia de Barcelona una ciutat inclinada a la revolta, fama reconeguda arreu d'Europa. Durant el [[Setge de Barcelona (1713-1714)|setge de Barcelona de 1714]] van convergir aquestes dues realitats. Mentre que defensant la ciutat hi trobem fonamentalment la ciutadania, amb militars professionals, com [[Antoni de Villarroel i Peláez|Antoni de Villarroel]], i un petit contingent de soldats, per l'altre costat, les tropes d'assalt estaven formades per nombroses tropes professionals de Felip de Borbó. Amb la victòria de les tropes assaltants, fou suprimit immediatament l'òrgan de govern de la ciutat, el [[Consell de Cent]], que fins feia poc havia gestionat la defensa de la ciutat. A partir d'aquest moment, les muralles van deixar de ser percebudes com un element propi de defensa, i van passar a esdevenir un element d'opressió, càstig i vigilància sobre la ciutat i els seus ciutadans. I com no, la construcció de la Ciutadella esdevingué el símbol màxim d'aquesta opressió.
És en aquest punt quan [[Joris Prosper Van Verboom|Verboom]] va proposar edificar una ciutadella pentagonal de grans dimensions, equiparable a les de Torí, Anvers o Parma. La fortalesa havia de protegir i augmentar les defenses
[[Fitxer:Barcelona 368b Església de la Ciutadella.jpg|thumb|esquerra|Plànol de la fortalesa, ubicat a l'església militar de la Ciutadella]]
Línia 47:
== El coneixement arqueològic ==
Les diferents intervencions arqueològiques han posat de manifest que la Ciutadella va ser enderrocada a l'alçada de la cota superior de la contraescarpa, fet que suposava uns
Diverses intervencions arqueològiques realitzades en els darrers anys han permès posar al descobert diferents elements que conformen la fortalesa borbònica, i que confirmen les evidències dels plànols del segle XVIII del projecte original de la Ciutadella.<ref>{{ref-llibre|cognom=Gea |nom=Miquel |cognom2=Santanach |nom2=Laia |títol="Poliorcètica defensiva: la ciutadella de Barcelona. Contextualització i característiques bàsiques" a: Quarhis, 6 |llengua= català |editorial=Barcelona: Museu d'Història |data=2010 |pàgines=178-195 |isbn= }}</ref> A continuació detallem un breu recull d'aquestes intervencions.
Els treballs arqueològics al carrer Pujades i Passeig Picasso van posar al descobert, entre d'altres, dos fragments de la contraescarpa; un fragment de la cortina que unia els baluards
Molt a prop, al passeig dels Til·lers del Parc de la Ciutadella, es va documentar restes del Baluard del Rey de la Ciutadella borbònica, així com un tram de 75 m de muralla, i les restes del camí cobert de la contraescarpa, que delimitava tot el conjunt defensiu. L'any 1989 es dugué a terme una important obra d'infraestructura a bona part del parc de la Ciutadella que va posar al descobert importants restes de l'edifici borbònic, que reaprofitaven estructures de la muralla medieval, així com trams de muralla compresos entre els Baluards del Rei i de la Reina, on es localitzava la porta principal d'accés, i un segon tram situat entre els Baluards de la Reina i el Príncep. Entre d'altres, també es van localitzar diversos segments de la contraescarpa o talús del vall oposat a l'escarpa; i es van testimoniar dues parts del revellí que es trobava entre el baluard de la Reina i el del Príncep.
Enfront del Parlament de Catalunya, unes obres van posar al descobert les restes de les antigues edificacions internes –una [[cantina]] i un forn de pa- de la ciutadella borbònica del segle XVIII, així com el seu enderroc l'any 1868.
Finalment, diverses intervencions realitzades en els darrers any al passeig Circumval·lació han permès posar al descobert, entre d'altres, diferents elements d'aquest fortalesa: el fossat i la seva contraescarpa; el camí cobert que envoltava l'edifici; un tram de quasi 30 m de longitud d'una de les cares del baluard
== Vegeu també ==
| |||