Reacció aluminotèrmica: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Línia 1:
{{Editant}}[[File:ThermiteReaction.jpg|dreta|miniatura|Una reacció aluminotèrmica usant òxid de ferro (III). Les espurnes voladores que resulten de la reacció són glòbuls de ferro colat, les que creen dolls de fum en desplaçar-se.]]
Les '''reaccions aluminotèrmiques''' són una sèrie de [[Reacció exotèrmica|reaccions químiques]] en les quals s'usa [[alumini]] com agent reductor a altes temperatures. Aquest procés és utilitzat industrialment per a la producció d'aliatges de [[Ferro|ferro.]]<ref name="UllmannUllmann2">&#x20;'''{{Ullmann|author=Rudolf Fichte|title=Ferroalloys|doi=10.1002/14356007.a10_305}}</ref> El més prominent exemple de la seva aplicació a escala és el de la reacció de la [[termita]] amb els [[Òxids de ferro|oxids de ferro]] i d'alumini per produir ferro i/o alumini:
 
: Fe<sub>2</sub>O<sub>3</sub> + 2 Al &#x2192; 2 Fe + Al<sub>2</sub>O<sub>3</sub>
Línia 7:
 
== Història ==
L'estudi de l'aplicació d'una reacció aluminotèrmica es va iniciar amb els experiments del científic ucraïnès (en aquesta època rus) [[Nikolai Bekétov|Nikolái Bekétov]] a la Universitat de Járkov a Ucraïna, amb la qual va provar que l'alumini restablia metalls des dels seus [[Òxid|òxids]] sota altes temperatures. La reacció va ser aprofitada inicialment per a l'obtenció de metalls lliures de carboni a partir de la seva reducció des d'òxids de metalls.<ref name="Ullmann2" />
 
La reacció és altament [[Reacció exotèrmica|exotèrmica]], però té un elevat requeriment quant a la seva [[Energia d'activació|activació]] donats els forts llaços interatómics existents entre els sòlids, que han de ser trencats primer. L'òxid s'escalfa al costat de l'alumini en un gresol o en un forn. La reacció fora de control fa possible la producció de tan sols petites quantitats de material. [[:en:Hans Goldschmidt|Hans Goldschmidt]] va millorar el procés aluminotèrmic entre 1893 i 1898, mitjançant la ignició d'una barreja d'òxids de metalls afinats i pols d'alumini i una reacció iniciadora sense la necessitat d'escalfar la mescla externament. El procés va ser patentat el 1898 i ha estat usat extensivament en l'entroncament de raïls de trens i en l'obtenció d'alumini i altres metalls refinats.<ref name="Ullmann2" />
 
== Usos ==
[[File:Velp-thermitewelding-1.jpg|miniatura|Ús del termita en la soldadura de raïls.]]
La reacció aluminotèrmica és usada principalment en l'obtenció de [[Aliatge|ferroaleacions]], per exemple [[Niobi|ferroniobi]] des de la reacció entre el pentóxid de niobi i ferro o alumini, i del [[Vanadi|ferrovanadi]] i la seva mescla: òxid de vanadi(V) i/o alumini, en comptes de ferro.<ref>Error{{cite enweb|title=The elProduction '''''títol'''''of oFerroniobium laat '''''the Niobec Mine MINE 1981-2001|author=Claude Dufresne and Ghislain Goyette|url'''''=http://www.cbmm.com.br/portug/sources/techlib/science_techno/table_content/sub_1/images/pdfs/start.pdf|accessdate=2008-09-02|deadurl=yes|archiveurl=https://web.archive.org/web/20081217100559/http://www.cbmm.com.«»br/portug/sources/techlib/science_techno/table_content/sub_1/images/pdfs/start.pdf|archivedate=2008-12-17}}</ref> Aquest procés s'inicia amb la mateixa reacció química que s'usaria per a l'obtenció d'alumini, amb la reducció de l'òxid per l'alumini:
 
: 3 V<sub>2</sub>O<sub>5</sub> + 10 Al → 5 Al<sub>2</sub>O<sub>3</sub> + 6 V
 
Altres aliatges poden produir-se de la mateixa forma amb altres òxids de metalls.<ref name="alalloyalalloy2"> ''<nowiki>{{{títol}}}</nowiki>''.&#x20;cite ASMbook|title=Aluminum International.and [[Especial:FontsAluminum bibliogràfiques/978-0-87170-496-2Alloys|ISBN 978-0-87170-496-2]].<span classfirst="Z3988"Joseph title="ctx_ver=Z39R.88-2004&rft_val_fmt|last=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre=book&rft.btitle=&rft.pubDavis|publisher=ASM+ International&rft.|year=1993|isbn=978-0-87170-496-2" id="cxCITAREFDavis1993" tabindex="0">&nbsp;</span>}}</ref><ref name="guptagupta2">{{cite [book|url=https://books.google.com/books?id=2PAarkWieIQC&pg=PA387].&#x20;|title=Chemical Metallurgy: Principles and Practice|first=Chiranjib Kumar|last=Gupta|publisher=Wiley-VCH. [[Especial:Fonts bibliogràfiques/978-3-527-60525-5|ISBN year=2006|isbn=978-3-527-60525-5]].}}</ref><spanref>{{cite classjournal|title="Z3988"Thermite titlereactions: their utilization in the synthesis and processing of materials|journal="ctx_verJournal of Materials Science|volume=Z39.88-2004&rft_val_fmt28|issue=info%3Aofi%2Ffmt%3Akev%3Amtx%3Abook&rft.genre14|year=book&rft.btitle1993|doi=&rft10.pub1007/BF00353167|pages=Wiley-VCH3693&rftndash;3708|first=L.isbn L.|last=978-3-527-60525-5&rft_idWang|author2=https%3A%2F%2FbooksMunir Z.google A.com%2Fbooks%3Fid%3D2PAarkWieIQC%26pg%3DPA387" id|author3="cxCITAREFGupta2006"Maximov,Y. tabindexM.|bibcode="0">&nbsp;</span>1993JMatS..28.3693W}}</ref><ref>&#x20;''Falta indicar la publicació
[[Categoria:Pàgines amb error de referències sense títol]]''. [[Bibcode]]: [[bibcode:1993JMatS..28.3693W|1993JMatS..28.3693W]]. [[DOI]]: [http://dx.doi.org/10.1007%2FBF00353167 10.1007/BF00353167].</ref>
 
Les reaccions aluminotèrmiques són majorment utilitzades en la soldadura de [[Via fèrria|raïls ferroviaris]] en el lloc de la seva instal·lació, resultant molt útils per a instal·lacions complexes o reparacions locals en les que no es pugui usar el sistema de soldadura comuna. Una altra de les seves aplicacions més emprades és en a la soldadura de cablejat de coure per a connexions directes per preses de terra, com la seva major aplicació a part de la ferroviària. Encara és l'única forma de connexió elèctrica reconeguda per la IEEE ([[Institute of Electrical and Electronics Engineers|IEEE]], Std 80-2001) com "''cable continu no empalmat''".