Gran Enciclopèdia Catalana: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
m →Inicis: Correcció lingüística |
m Correcció lingüística |
||
Línia 5:
Segons [[Jordi Carbonell i de Ballester|Jordi Carbonell]], la ''Gran Enciclopèdia Catalana'' és «l'esforç d'una generació d'intel·lectuals per a crear una obra de referència que correspongués a la situació actual cultural, social i econòmica dels Països Catalans».<ref name="BalcellsPujol2002"/>
== Inicis ==
El projecte va ser ideat en un petit pis a la [[Plaça Universitat]]<ref name=":1">{{ref-publicació|cognom=Nopca|nom=Jordi|títol=Enciclopèdia catalana després de l'Enciclopèdia|publicació=Diari Ara|data=4/12/2015|pàgines=38-39| consulta=11 desembre 2015|enllaçautor=Jordi Nopca}}</ref> el 1965 per [[Max Cahner]], [[Jordi Carbonell i de Ballester|Jordi Carbonell]], [[Enric Lluch i Martín|Enric Lluch]] i [[Ramon Folch i Guillèn|Ramon Folch]], els quals decidiren crear una nova enciclopèdia en català.<ref name="BalcellsPujol2002"/> Davant la magnitud del projecte que sobrepassava les seves possibilitats en [[Max Cahner i Garcia|Max Canher]] cerca
Després de moltes reunions a casa
D'antuvi es treballà sobre una obra en 3 volums de 1000 pàgines cada un, basada en la italiana Garzanti. Més endavant en [[Max Cahner i Garcia|Max Canher]] plantejà el projecte en 8 volums de 800 pàgines. Durant molts dies es mantingueren en estudi les dues opcions: la “petita” i la “gran”. Quan
Tot i que inicialment el projecte de la ''Gran Enciclopèdia Catalana'' va néixer sota el paraigües d'[[Edicions 62]], aquesta empresa se'n desmarcà el 1970, a causa de l'elevat cost econòmic del projecte.<ref name="BalcellsPujol2002"/><ref>Valèria Gaillard, [http://www.elpuntavui.cat/noticia/article/5-cultura/19-cultura/547800-50-anys-dedicions-62.html «50 anys d'Edicions 62»], ''El Punt Avui'', 7 de juny de 2012</ref> En aquells moments es va crear l'empresa Enciclopèdia Catalana SA i es va demanar suport financer a [[Banca Catalana]], fet que suposà que el 1972 es produís l'acomiadament de tot el personal i una forta reestructuració empresarial.<ref name="BalcellsPujol2002"/> Jordi Carbonell, fins al moment director del projecte, va ser substituït per [[Joan Carreras i Martí]].<ref name="GEC"/>
Línia 16:
L'agost de 1973 va patir dos assalts per part d'un grup d'ultradreta: el primer va ser descobert el 4 d'agost, enmig de les vacances, al local de la ''Gran Enciclopèdia Catalana'' de la Rambla de Catalunya, on els atacants van emportar-se'n 30.000 pessetes de la caixa forta i quatre IBM de composició valorades en 3 milions, i van omplir les parets amb frases com ''«Catalanistas al paredón»'', junt amb les sigles del [[Partido Español Nacional Sindicalista]]; el segon, el 17 d'agost, a la redacció de l'enciclopèdia, ubicada a la Via Laietana, aquest cop sense endur-se'n res ni pintar les parets.<ref>{{ref-web|url= https://ddd.uab.cat/pub/ppc/avuiSIC/avuiSIC_a1973m9d30n69.pdf| consulta=7 desembre 2014|títol=Assalten dues vegades la "Gran Enciclopèdia Catalana" de Barcelona| editor=Avui|data=30 setembre 1973}}</ref><ref>{{ref-publicació|títol=Nuevo asalto a la "Gran Enciclopedia Catalana"|publicació=La Vanguardia|data=18 agost 1973|pàgines=p. 22|url= http://hemeroteca.lavanguardia.com/preview/1973/06/28/pagina-22/34274786/pdf.html?search=enciclopedia%20catalana}}</ref>
Sota la direcció de Joan Carreras es van continuar publicant els següents volums fins a arribar al quinzè, el 1980, any en què es va fer la presentació oficia a la [[Generalitat de Catalunya]], al Saló Sant Jordi,amb en [[Jordi Pujol i Soley|Jordi Pujol]] i en [[Max Cahner i Garcia|Max Canher]],
== Edicions posteriors i suplements ==
El 1986 es va engegar un projecte per a realitzar una segona edició, dirigida per [[Joan Carreras i Martí]] i amb [[Jesús Giralt]] com a cap de redacció.<ref name="GEC"/> L'objectiu era actualitzar el disseny del projecte, així com algunes il·lustracions i informacions. Aquesta nova edició va passar a tenir 24 volums, que es van anar publicant entre mitjans 1986 i finals del 1989.<ref name="GEC08"/> El primer suplement d'aquesta segona edició aparegué el 1993.<ref name="GEC"/>
El 1992 es va iniciar un període en què anualment es reimprimia la segona edició, tot incorporant-hi algunes actualitzacions, que duraria fins al 1996. En total es va actualitzar el 10% de la totalitat dels articles en aquest període i es van renovar un 30% de les fotografies, així com un 65% dels dibuixos i una quarta part dels mapes.<ref name="GEC08"/> Es van editar sis suplements de la primera edició (els volums 16 a 21) i cinc de la segona edició (volums 24 a 28). El 1997, 2001, 2005 i 2009 es publicaren altres suplements d'actualització.<ref name="GEC"/> El 2004 es venien unes 3.000 edicions anuals.<ref name="mora">{{citar ref |cognom =Mora |nom =Rosa |article =Entrevista a Albert Pèlach |publicació =El País |data =2/3/2004 |pàgines = |url =http://elpais.com/diario/2004/03/02/catalunya/1078193260_850215.html | consulta = 27 gener 2013}}</ref> Entre la primera edició (1968 – 1980) i la segona (1986 – 1989), es vengueren gairebé 170.000 col·leccions.<ref name=gec>{{ref-web|url= http://bloc.enciclopedia.cat/?p=128| consulta=21 juliol 2014|títol=Una mica
== En línia ==
El 1997 la Gran Enciclopèdia Catalana va llançar la seva primera versió per internet, coneguda amb el nom d''''Hiperenciclopèdia''', que era de pagament.<ref name=gec /> L'[[Uniform Resource Locator|URL]] inicial fou www.grec.net/home/cel/main.htm i permetia accedir a tot el contingut de la GEC en línia, mitjançant una subscripció. Inicialment, els subscriptors eren els compradors de la versió en paper de l'obra i, també, els funcionaris de la Generalitat de Catalunya i els centres d'ensenyament públic.<ref name=gec /> La plataforma va anar evolucionant fins que a mitjan 2007 Enciclopèdia Catalana inicià el procés de renovació per a llençar ''L'Enciclopèdia'', un projecte nou que pretenia unir continguts de diversos productes del [[Grup Enciclopèdia Catalana]], com el ''[[Gran Diccionari de la Llengua Catalana]]'', la ''Hyperencyclopaedia'' (els articles de temàtica catalana de la ''Gran Enciclopèdia Catalana'' traduïts a l'anglès) i altres continguts de diverses obres.<ref name="GEC08"/><ref name=gec />
Línia 32:
El març del 2013 desestimaren l'aposta col·laborativa amb una nova renovació de la interfície, que agrupava ara els continguts de la ''Gran Enciclopèdia Catalana'' i del ''[[Gran Diccionari de la Llengua Catalana]]'', consultables a través d'un mateix cercador.<ref name=GEC /> El 2012 va tenir 514.506 usuaris únics mensuals i 4.993.368 pàgines vistes cada mes, mentre que el 2013 obtingué 400.000 usuaris únics mensuals de mitjana i 2.750.000 pàgines vistes al mes.<ref name=gec13>{{ref-web|url= http://www.grec.com/ftp/grec/fundacio/Resum%20activitats%202013%20web.pdf| consulta=31 juliol 2014|títol=Resum d'activitats 2013| editor=Fundació Enciclopèdia Catalana}}</ref><ref name=gec12>{{ref-web|url= http://www.grec.com/ftp/grec/fundacio/Resum%20activitats%202012%20web.pdf| consulta=31 juliol 2014|títol=Resum d'activitats 2012| editor=Fundació Enciclopèdia Catalana}}</ref>
== Digitalització del fons del grup ==
Des de 2010, el [[Grup Enciclopèdia Catalana]] anuncia un projecte de digitalització del seu fons amb la voluntat d'oferir-lo a través d'un model ''[[freemium]]'', de manera que una part del fons seria de lliure accés mentre que una altra part només seria consultable en règim de subscripció.<ref name=gec10/> Una primera fase d'aquest projecte inclouria les obres: ''[[Gran Diccionari de la Llengua Catalana]]'', diccionaris bilingües ''Català-Castellà/Castellà-Català'', ''Català-Anglès/Anglès-Català'', ''Català-Francès/Francès-Català''; ''Diccionari de sinònims''; ''Gran Enciclopèdia Catalana''; ''Enciclopèdia de l'esport català''; ''[[Diccionari de la Literatura Catalana (Gran Enciclopèdia Catalana)|Diccionari de la literatura catalana]]''; ''Gran Enciclopèdia de la Música''; ''Anuaris 2010'', ''2011'', ''2012'' i ''2013''; ''Enciclopèdia Temàtica Proa''; ''[[Catalunya romànica]]''; ''L'art gòtic a Catalunya''; ''Joies del Modernisme català''; ''[[Història Natural dels Països Catalans]]''; ''Tradicionari''; ''Història, Política, Societat i Cultura dels Països Catalans'', i ''Superenciclopèdia'', entre altres.<ref name=gec13/><ref name=gec11>{{ref-web|url= http://www.grec.com/ftp/grec/fundacio/Resum%20activitats%20web.pdf| consulta=31 juliol 2014|títol=Resum d'activitats 2011| editor=Fundació Enciclopèdia Catalana}}</ref>
|