Agripina la Menor: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
retocs i referències
m enllaç
Línia 8:
Drusil·la i Agripina II van acabar el seu exili l'any [[41]], després de l'arribada al poder de [[Claudi]], tot i que la dona d'aquest, [[Valèria Messalina]], era rival d'Agripina II. Messalina va ser executada per ordre de Claudi l'any [[48]] i l'any [[49]] Claudi es va casar amb Agripina, que era la seva neboda carnal, enllaç que va ser legalitzat per un ''[[senatus consultum]]'' que declarava vàlids els matrimonis dels homes amb les filles dels seus germans (aquest ''senatus consultum'' va ser derogat per [[Constantí I el Gran|Constantí]] molts anys després).
 
Va tenir forta influència sobre l'emperador fins al punt que aquest va adoptar l'any [[51]] el seu fill Domici [[Neró]] (nascut del primer matrimoni amb Gneu Domici Aenobarb) en perjudici del seu propi fill [[Claudi Tiberi Germànic Britànic|Britànic]]. Agripina va ser ajudada en els seus plans pel llibert i confident de Claudi, ''Palles''[[Pal·les (llibert)|Pal·les]]. Va ser aquest personatge qui va instar l'emperador a ordenar la mort de [[Luci Juni Silà]], marit de la seva filla [[Octàvia (esposa de Neró)|Octàvia]], que poc de temps després es va casar amb el jove Neró (any [[53]]). [[Lòl·lia Paulina]], que va aspirar també a casar-se amb l'emperador l'any [[49]], va ser acusada d'alta traïció i condemnada a mort (ella mateixa es va suïcidar abans de l'execució). [[Domícia Lèpida]], la germana de Gneu Domici Aenobarb, va córrer una sort similar.
 
Una vegada es va haver desfet de les seves rivals, Agripina va voler governar l'imperi mitjançant el seu fill Neró. El rumor sobre aquests plans va arribar a Claudi. Un dia, aquest, havent begut més del compte, va parlar de castigar a Agripina i aquesta ho va sentir. Sense temps per perdre, amb l'ajut de Locusta i de Xenofont, un metge grec, va enverinar Claudi l'any [[54]] a [[Sinuessa]], on passaven una temporada per motius de salut de l'emperador.