Ampliadora: diferència entre les revisions

* '''Ampliadores de condensador.''' En aquestes ampliadores la llum es projecta, directament o desviada per un mirar, a sobre d'un condensador senzill o doble i travessa la pel·lícula i l'objectiu de l'ampliadora per arribar al paper fotogràfic amb raigs ordenats. En la majoria de casos, aquestes ampliadores tenen com a font de llum d'una bombeta de tungsté opal d'una temperatura de color de 2.400 K. (Respecte de les temperatures de color de les fonts de llum de totes les ampliadores citados, he d'indicar que han sigut calculades en tots els casos a 60 cm del portanegatius i sense objectiu). Les còpies obtingudes amb aquestes ampliadores acusen una carta carència de matissos en les llums (part densa del negatiu), major contrast, major sensació de nitidés i major visibilitat del gra de la per.lícula, així com de qualsevol defecte de la mateixa per abrasió o brutícia. Les models més senzills i econòmics presenten algunes limitacions superades en gran mesura pels models més sofisticats. Aquestes limitacions son: un repart desigual de la llum sobre la còpia, concentrant més llum sobre el centre que sobre les cantonades de la mateixa, i, depenent de la ventilació i de la col·locació de la bombeta, un abarquillament de la pel·lícula per excès de calor, produint un desenfoc parcial que fa necessari l'ús d'un vidre anticalòric per corretgircorregir-lo. Les ampliadores de condensador actuals incorporen un caixetí porta filtros, situat a sobre del condensador, per treballar amb paper de contrast variable.