Teorema de Hahn-Banach: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Redacció més aclaridora
Línia 1:
El Teorema de Hahn-Banach <ref>{{Ref-llibre|cognom=Schwartz|nom=Laurent|títol=Analyse, Deuxième Partie, Topologie génerale et analyse fonctionelle|url=|edició=|llengua=Francès|data=1970|editorial=Hermann|lloc=Paris|pàgines=|isbn=}}</ref><ref>{{Ref-llibre|cognom=Brézis|nom=Haim|títol=Functional analysis, Sobolev spaces and partial differential equations|url=|edició=|llengua=Anglès|data=2011|editorial=Springer|lloc=New York|pàgines=|isbn=9780387709130}}</ref> és diversesun formes,teorema segonsmatemàtic side esl'àrea treballad'[[Anàlisi enfuncional]], espaisdins vectorialsla dotatsque d'unaocupa sub-normaun (olloc d'unaimportant. semi-norma oprincipalment simplementdues d'unaformes: norma)la o''forma enanalítica'' espaisi vectorialsla topològics''forma generalsgeomètrica.'' Enque elés primeruna caspart sde l'anomenaAnàlisi Matemàtica. La ''forma analítica'' del teorema de Hahn-Banach i afirma l'existència d'extensions de formes lineals que compleixen una certa desigualtat respecte a launa sub-norma. En(o eld'una segonsemi-norma caso s'anomenauna norma). La ''forma geomètrica'' i afirma l'existència d'hiperplans afins tancats que separin conjuntsa convexosparelles d'objectesde comconjunts ara un subespai afí que no intersecti alconvexos convexdisjunts.
 
Podriem dir que aquest teorema permet d'obtenir en dimensió infinita resultats d'extensió de formes lineals que en dimensió finita serien molt més senzills, utilitzant bases i extensió de bases. Totes les demostracions d'aquest teorema utilitzen de manera essencial l'''[[axioma de Zorn]]'', excepte en el cas d'[[espais de Hilbert]], que inclou en particular el cas dels espais de dimensió finita.