Història de la Franja de Ponent: diferència entre les revisions

LosEls primers poblaments [[Prehistòria|prehistòrics]] coneguts a la Franja daten del [[paleolític]] ena la zona de les comarques de la [[Ribagorça]],<ref name=GECR>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0055285 GEC Ribagorça]</ref> la [[Llitera]]<ref name=GECL>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0037844 GEC Llitera]</ref><ref name=GECB/> i el [[Baix Cinca]] (indústria [[acheulià|acheuliana]] a [[Casp]]), de l'[[Epipaleolític]] al [[Matarranya]]<ref name=GECM>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0041330 GEC Matarranya]</ref> ([[Massalió]], [[Maella]]) i de l'[[Edat del Bronze]] al [[Baix Cinca]].<ref name=GECB>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0006824 GEC Baix Cinca]</ref> Del [[Mesolític]] daten pintures rupestres enquadrades en l'[[art llevantí]], com les trobades a [[Queretes]] i [[Beseit]].

A l'[[Edat del Ferro]], la Franja va ser poblada pels [[ibers]], si bé almenyssi més no la Ribagorça tenia una població original bascoide.<ref name=GECR/> Tres tribus iberes van poblar la Franja: els [[iacetans]] al nord i centre de l'actual [[Ribagorça]], els [[ilergets]] al sud d'esta comarca, a la [[Llitera]] i al [[Baix Cinca]]<ref name=GECL/><ref name=GECB/> i els [[ilercavons]] al [[Matarranya]] (poblats de [[Calaceit]], [[Queretes]], [[Massalió]] i [[La Vall de Tormo]]).

L'assentament dels [[Antiga Roma|romans]] a l'[[Aragó]], a finals del segle [[Segle_III_aC|–III]], va ser, en general, ràpid, no obstant l'oposició dels [[ilergets]] [[Indíbil]] i [[Mandoni]] ([[205_aC|-205]]). Però deu anys després, sota el consolat de [[Marc Porci Cató Censorí|Marc Porci Cató]], es van aixecar contra [[Antiga Roma|Roma]] la major part dels pobles [[ibers]], essent derrotats per aquell. La Franja va quedar adscrita primer a la província d'[[Hispània Citerior]] i després, a la [[Tarraconense]]. Durant les [[Segona Guerra Civil de la República de Roma|guerres civils]] de l'època de [[Juli Cèsar|Cèsar]], la zona va ser escenari bèl·lic, presenciant la victòria de [[Juli Cèsar|Cèsar]] a la [[Batalla d'Ilerda]]. Al segle [[Segle V|V]], quan l'[[imperi Romà]] es trobava ja a les seuesseves acaballes, la zona va ser envaïda i saquejada per bandes de [[Bagaúdia|bagaudes]], bandits i malfactors de l'època. A principis del segle V van arribar los [[Visigot|visigots]] a la península com a aliats de l'[[imperi Romà]] ([[476]]), però amb l'afebliment i [[Caiguda_de_l'Imperi_Romà|caiguda final de l'Imperi]], es van fer senyors d'estes terres.

L'any [[711]] els [[islam|musulmans]] envaeixen la [[península Ibèrica]] i arriben a la [[vall de l'Ebre]] l'any [[714]], assolint loel poder. Però la seuaseva implantació no arribarà a la zona [[Pirineu|pirinenca]], sinó que s'hi limitava a cobrar tributs i doncs hi deixaren una petjada limitada.<ref name=GECHA>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0004628 GEC:Història d'Aragó]</ref> Mentre a les valls pirinenques sees van formar petits comtats ([[Comtat de Ribagorça|Ribagorça]], [[Comtat de Pallars|Pallars]], [[Sobrarbe]]), recolzats pels reis [[francs]], a la resta del territori es van assentar els [[islam|musulmans]]. Estos, dintre de l'[[Emirat de Còrdova]], van formar la [[Marca Superior]], amb capital a [[Saraqusta|Saragossa]]. Durant l'[[Emirat de Còrdova|Emirat]] i el [[Califat de Còrdova|Califat]] esta ciutat va créixer.

En morir [[Almansor]] loel califat sees va desintegrar després de crear loel seu propi regne: la [[Taifa de Saragossa]], que va dominar loel centre i sud de la Franja al segle [[Segle XI|XI]], ja fos directament, ja fos a través de les seuesseves taifes satèl·lits de [[Taifa_de_Lleida|Lleida]] i [[Taifa de Tortosa|Tortosa]]. L'any [[1043]], al nord, lo el[[Comtat de Ribagorça]], que havia estat vinculat a vegades amb loel seu veí de [[Comtat de Pallars|Pallars]], a la mort del comte [[Gonçal I de Ribagorça|Gonçal]] va ser heretat pel rei d'Aragó, el seu germà [[Ramir I d'Aragó|Ramir I]]. A finals del segle [[Segle XI|XI]], a la mort del rei taifa de Saragossa [[Al-Muqtadir de Saragossa|al-Muqtadir]] (que va reinar entre [[1046]] i [[1081]]) esta va començar una situació de declivi, i van caure en mans del rei d'Aragó, [[Alfons I d'Aragó|Alfons loel Bataller]], diverses places fortes, com [[Montsó]] ([[1089]]) o [[Tamarit de Llitera]] ([[1104]]). L'any [[1118]] loel rei [[Alfons I d'Aragó|Alfons]] [[Setge de Saraqusta (1118)|prenia Saragossa]] i gran part del seu [[Emirat de Saraqusta|regne]], que va haver de lluitar per mantenir davant los [[Dinastia almoràvit|almoràvits]], que havien conquerit la resta de [[taifes]] de la [[península Ibèrica|península]]. És per això que, tot haver conquerit [[Mequinensa]] ([[1133]]), sees va perdre dos anys després.

La crisi produïda a la mort d'[[Alfons I d'Aragó|Alfons loel Bataller]] ([[1134]]) es va resoldre amb loel [[Tractat de Barbastre]] de [[1137]] on loel rei d'Aragó, [[Ramir II d'Aragó|Ramir loel Monjo]], va acordar amb loel comte de Barcelona, [[Ramon Berenguer IV]], que este sees casaria amb la seuaseva filla [[Peronella d'Aragó|Peronella]] i s'encarregaria del govern del regne. [[Ramon Berenguer IV|Ramon Berenguer]] conquerirà [[Tortosa]] ([[1148]]), [[Mequinensa]], [[Lleida]] i [[Fraga]] ([[1149]]).<ref name=GECB/> A la mort de [[Ramon Berenguer IV|Ramon Berenguer]], loel seu fill [[Alfons el Cast|Alfons loel Cast]] va heretar tota la Franja tret del [[Matarranya]], que va conquerir ([[1169]])<ref name=GECM/> i que va ser repoblat per [[francs]] i, sobretot, [[catalans]] de [[Lleida]].<ref name=GECM/> No obstant això, el [[Matarranya]] es va integrar al [[regne d'Aragó]]. Anys després [[Jaume el Conqueridor]] va conquerir [[Mallorca]] ([[1231]]) i [[València]] ([[1238]]), completant loel que s'anomenaria [[Corona d'Aragó]] a la [[península Ibèrica|península]].

== Loel Compromís de Casp ==

A la mort sense descendència i sense testament del rei [[Martí l'Humà]] ([[1409]]), sees va produir una situació de desgovern en la qual los diferents candidats intentaven imposar-se als altres. Finalment, [[Aragó]] i [[Catalunya]] van arribar a un [[Concòrdia d'Alcanyís|acord]] a [[Alcanyís]] (febrer de [[1412]]), pel qual nou compromissaris, tres pel [[Regne d'Aragó]], tres pel [[Principat de Catalunya]] i tres pel [[regne de València]], decidirien qui seria el nou rei. La votació es va produir a la ciutat de [[Casp]], loel [[24 de juny]] de [[1412]]. A l'anomenat [[Compromís de Casp]], sees va decidir que l'infant [[Ferran d'Antequera]], seria el nou rei de la [[Corona d'Aragó]]. La introducció d'un rei [[Corona de Castella|castellà]] va significar la progressiva imposició de la [[Castellà|llengua castellana]], especialment al [[regne d'Aragó]], en detriment de les llengües locals, loel [[català]], i sobretot, l'[[aragonès]].

LoEl matrimoni de [[Ferran el Catòlic|Ferran loel Catòlic]] amb [[Isabel la Catòlica]] va produir la unió dinàstica dels seus regnes, però no la unió política, ja que estos van conservar inicialment les seuesseves institucions pròpies.

Al segle XVII, l'[[expulsió dels moriscs]] loel 1610 tingué un gran ressò a la Franja, ja que eren un 20% de la població d'Aragó.<ref>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0004631 GEC:Història d'Aragó, expulsió dels moriscs]</ref> Tanmateix, no totes les comarques patiria igualment: loel Matarranya degué patir menys, ja que foren matarranyencs qui repoblaren loel [[Baix Ebre]] després de l'expulsió.<ref name=GECM2/> Un altre punt d'inversió era la [[Guerra dels Segadors]], que creà grans canvis de població i colpejava la Llitera especialment fort.<ref name=GECL/> En conseqüència, les poblacions a l'est de la Llitera, que avui en dia no es consideren part de la comarca (Montsó, Binèfar, Albalat, Bellver i Ossó de Cinca, ente altres) passaren a tenir una població castellanoparlant.<ref name=GECL/>

Després de la derrota que significà la [[Guerra de la Successió]], en la qual tota Aragó prengué partida pels austriacistes, loel país fou subjecte a forts canvis d'administració i també a una forta introducció de la llengua castellana.<ref name=GECHA2/> Després de la [[Guerra de Successió Espanyola|Guerra de Successió]], amb los [[Decrets de Nova Planta]] l'[[Aragó]] i [[València]] ([[1707]]) i [[Catalunya]] ([[1715]]), van perdre les seuesseves institucions i la seuaseva independència dins la [[Regne d'Espanya|monarquia hispànica]].

Un dels projectes que més afectà la Franja fou loel canal de navegació i reg de l'Ebre entre Navarra i Tortosa, al segle XVIII.<ref name=GECHA2/>

Durant la [[Guerra_del_Francès|invasió napoleònica]] ([[1808]]-[[1814]]), es va crear a l'Estat un projecte de divisió territorial ([[1810]]) que integrava part de la Franja a [[Catalunya]], però va ser efímer. Durant la guerra, la zona i sobretot la part pirinenca fou cau de guerrilles antinapeolòniqes.<ref name=GECHA2>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0004632 GEC:Història d'Aragó 2]</ref> L'any [[1822]], durant loel [[Trienni Liberal]], que es va aprovar una divisió provincial que va enquadrar la Franja en les actuals províncies [[Aragó|aragoneses]] d'[[Osca]], de [[Saragossa]] i de [[Terol]], divisió que serà definitiva.

Les primeres dècades del segle XX són, per a la Franja, una època en la qual sees respira un ambient agrorevolucionari.<ref name=GECM/> Amb l'aixecament militar, la Franja va ser l'escenari de les batalles més cruentes de la [[Guerra Civil espanyola]].<ref name=GECHA3>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0004699 GEC:Història d'Aragó 3]</ref> Durant la majoria de la guerra, fou territori republicà mentre la resta d'Aragó fou franquista, sobretot gràcies a l'avanç dels milicians anarcosindicalistes catalans losels primers dies de la guerra.<ref name=GECHA3/> Així va ser que hi van crear, a l'octubre de 1936, lo [[Consell Regional de Defensa d'Aragó]], un ens que hi impulsà el [[comunisme llibertari]] i que governaria l'Aragó oriental fins a l'agost de 1937, quan loel control passà a un governador general republicà.<ref>{{ref-llibre |cognom=Martínez de Sas |nom=María Teresa |capítol=Ascaso Budría, Joaquín |títol=Diccionari biogràfic del moviment obrer als països catalans |url=http://books.google.cat/books?id=vSiTVhCBM2UC&pg=PA131&hl=ca |editorial=Abadia de Montserrat |pàgines=p. 131 |data=2000 |isbn=848415243X |consulta=9 octubre 2010}}</ref> Al 9 de març, una ofensiva franquista posterior a la [[batalla de Terol]] portà la caiguda de tota la Franja en mans de l'excèrcit franquista.<ref>PAGÈS, Pelai, 1193, ''La guerra civil (1936-1939)'', Barcelona, Barcanova. Pàgina 74.</ref> Una gran quantitat d'habitants esdevingueren refugiats.<ref name=SCW>THOMAS, Hugh, 2001, ''The Spanish Civil War'' {{en}}, pp. 778-779</ref> Finalment, al [[25 de març]], loel [[General Yagüe]] prengué Fraga.<ref name=SCW/>

EnEl 1984 els alcaldes de diversos municipis de la franja es van reunir en Mequinensa per a signar una declaració en la que es demana la normalització lingüística d'[[Aragó]], va ser la [[Declaració de Mequinensa]].

Durant loel segle [[Segle XX|XX]] s'han proposat per la Franja diverses iniciatives de divisió comarcal. Finalment, loel [[Diputació General d'Aragó|Govern d'Aragó]], va crear una comarcalització ([[2003]]) que, respectant bàsicament les comarques tradicionals ([[Ribagorça]], [[Llitera]], [[Baix Cinca]] i [[Matarranya]]), dividia esta última comarca en tres: loel [[Baix Aragó-Casp]], loel [[Baix Aragó]] i el [[Matarranya]] pròpiament dit.<ref name=GECHA4>[http://www.enciclopedia.cat/fitxa_v2.jsp?NDCHEC=0004700 GEC:Història d'Aragó 4]</ref> Aquell mateix any un franjolí, [[Marcel·lí Iglesias]], esdevé president d'Aragó, càrrec que mantingué fins a l'any 2011.<ref name=GECHA4/>

LosEls intents de segregació duts a terme durant la [[dictadura Franquista]] van fracassar.<ref>

La voluntat de minvar la llengua i cultura de Catalunya es va accelerar loel 20 de febrer de [[1712]] a Madrid quan sees varen dictar les famoses [[Cronologia de la repressió del català|instruccions secretes als corregidors del territori català]]: ''"Pondrá el mayor cuidado en introducir la lengua castellana, a cuyo fin dará las providencias más templadas y disimuladas para que se consiga el efecto, sin que se note el cuidado."''</ref>

Una vegada finalitzada la [[dictadura Franquista]], es va iniciar un procés impulsat pels rectors dels pobles aragonesos que en aquell moment pertanyien a la diòcesi de Lleida, com loel de [[Roda d'Isàvena]], i el suport de l'únic bisbe aragonès que ocupava diòcesi aragonesa, amb la creació, en 1980, de la Comissió Central de Límits Diocesans. Finalment, amb moltes dificultats (al bisbe mencionat li va suposar ser allunyat, fora de diòcesi aragonesa), la segregació es va aprovar per l'Església, duent-se a terme en tres fases, losels anys 1955, 1995 i 1998.

Arran d'esta segregació sorgí un [[Conflicte de les obres d'art entre l'Aragó i Catalunya|litigi sobre les obres d'art]] dipositades al Museu Diocesà de Lleida procedents dels pobles aragonesos.<ref>[http://www.vilaweb.cat/www/elpunt/noticia?p_idcmp=2917477 El conflicte per les obres d'art del ][[Museu Diocesà de Lleida]]<span> és l'últim capítol del llarg procés de desmuntatge de la unitat social, econòmica i cultural que formen les comarques de la Franja de Ponent amb les seuesseves veïnes del Principat</span></ref>

LoEl [[llinatge dels Bardaixí]] de les valls de Bardaixí i de Benasc, s'incorporaren a la política i a l'administració de Ribagorça i d'Aragó des de mitjan segle XIV.<ref>{{GEC|0007721|Bardaixí}}</ref> LosEls membres familiars més destacats són:

Un dels llinatges més forts de la Ribagorça dels segles XI i XII, després d'[[Arnau Mir de Tost]] i de [[Sanç I d'Aragó i Pamplona]]. Eren senyors de [[la Vall de Lierp]] i [[Vilacarle]], així com propietaris del Senyoriu de [[Rin de la Carrasca]]. LoEl llinatge va créixer en propietats després de les conquestes als musulmans loel segle XI.<ref>[http://www.academia.edu/3836082/La_organizaci%C3%B3n_del_territorio_y_las_din%C3%A1micas_sociales_en_Ribagorza_durante_la_gran_expansi%C3%B3n_medieval_1000-1300_ ''L'Organització del Territori i les Dinàmiques Socials a Ribagorça.'' Universitat de Saragossa, pàg. 223]</ref>