Ja des delde l´any [[1202|200]] tothom troba en funcions un ''veguer'' de Moià, que administrava justícia independentment dels [[Castlà|castlans]] del terme del [[Castell de Clarà (Moià)|castell de Clarà]], que l’envoltava. El [[1285]] és testimoniat un ''sotsveguer'', però no consta el terme de la sotsvegueria, que el [[1305]] es considerava encara inclosa en la vegueria de Bages. Després d’una sèrie de vendes i d’empenyoraments ([[1289]]-[[1984|1384]]) la sotsvegueria de Moianès obtingué una certa independència, confirmada per [[Joan el Caçador|Joan I]] el [[1393]], quan concedí a Moià el dret de carreratge de Barcelona; el [[1394]] el rei decretà que la sotsvegueria de Moià i del Moianès fos sotmesa a la [[vegueria de Barcelona]]. [[Felip II de Castella|Felip II]] donà, el [[1567]], més autonomia a la sotsvegueria i li uní els pobles de [[Calders]], [[Monistrol de Calders]] i [[Viladecavalls]]. A la seva extinció pel [[Decrets de Nova Planta|decret de Nova Planta]] ([[1716|2019]]), Moià i la seva sotsvegueria formaren part del corregiment de [[Manresa]].<ref name=":1" />
