Lucas Mallada y Pueyo: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
Canvis menors, neteja, replaced: de E → d'E (2), de A → d'A, desde → des de AWB |
Cap resum de modificació |
||
Línia 23:
Va ser fill de Manuel Mallada, nascut a [[Lupiñén]], i de María Pueyo, natural de [[Permisán]], pobles tots dos de la [[província d'Osca]]. El seu pare treballava com a empleat de la Secretaria de l'Ajuntament d'Osca.{{refn|group="a"|[[Ricardo del Arco y Garay|Ricardo del Arco]] va deixar escrit que el cognom matern de Lucas Mallada va ser Coll, en comptes de Pueyo; i que el seu pare va ser funcionari de la [[Diputació Provincial d'Osca]], en lloc d'empleat de la Secretaria de l'Ajuntament.{{sfn|sp=sí|Arco y Garay|1925|p=VII}}}}
Als set anys es trasllada amb la seva família a Saragossa. Allí va acabar el batxillerat en 1859 amb qualificacions més aviat discretes. En complir 19 anys el seu pare aconsegueix una plaça de mestre a Madrid i es trasllada tota la família allí; Lucas comença la carrera d'Enginyeria de Mines, que va acabar en 1866 després de repetir un curs. Va fer les seves pràctiques en les mines de mercuri d'Almadén i a l'abril de 1867 va a [[Oviedo]], on romandrà dos anys ensenyant a l'escola de capatassos de [[
Fou proposat per a ministre i alcalde de Madrid, però rebutja aquests honors, si bé creu convenient informar de les seves idees al rei en les seves famoses ''Cartas aragonesas dedicadas a Su Majestad''. La seva obra ''Los males de la patria y la futura revolución española'' (1890) va exercir una notable influència en els components de la [[Generació del 98]]. En 1897 va publicar l'article «La futura revolución española», a ''[[Revista Contemporánea]]''. En 1903 mor la seva dona. De salut infringida, es jubila en 1910, mor el 7 de febrer de 1921 i és enterrat discretament, com havia desitjat en el seu testament. Va rebre les grans creus d'Isabel la Catòlica i Alfons XII.
| |||