Eduardo Dato e Iradier: diferència entre les revisions

Durant el seu mandat com a president del govern, Dato va saber mantenir a Espanya en una posició de neutralitat durant els anys que va durar la [[Primera Guerra Mundial]],<ref name="safont">{{ref-llibre|cognom=Safont|nom=Joan|títol=Per França i Anglaterra|editorial=A Contra Vent|any=2012|isbn=9788415720010|enllaçautor=Joan Safont i Plumed |pàgina=pp. 43 – 67}}</ref> una posició àmpliament compartida pels partits polítics,<ref name="safont"/> a pesar de la divisió que es va formar en les elits del país entre els denominats «germanòfils» i els partidaris dels aliats.<ref name="safont"/> En política interior, va acceptar el govern autonomista de la [[Mancomunitat de Catalunya|Mancomunitat]] catalana. Després del bienni liberal de 1915 a 1917, va tornar al poder quan es van començar a notar els primers signes de recessió després de la bonança dels anys de la guerra. Dato va legalitzar les Juntes Militars que es van formar com reflex del [[sindicalisme]] que estava impregnant la societat de l'època i va haver de plantar cara a la greu agitació política i sindical de la immediata postguerra. A Barcelona, al mateix temps que es reunia l'[[Assemblea de Parlamentaris]] convocada per [[Francesc Cambó]], esclatava la [[vaga general de 1917|vaga general]] revolucionària amb el suport dels dos grans sindicats. Davant una crisi social d'aquesta magnitud, Dato no va dubtar a utilitzar l'exèrcit, que tenia de la seva mà, per a sufocar la vaga. El 1918 Dato va tornar a ocupar la cartera d'Estat en el gabinet de concentració nacional presidit per Maura. En els anys encara crítics de la postguerra, va presidir el govern de 1921 quan l'ambient a Barcelona entre patronal i centrals sindicals es feia més insuportable. El seu suport a la repressió de la subversió social i a la dita [[Llei de fugues]] el van convertir en blanc de l'extremisme anarquista. Fou abatut per més de 20 tirstrets el [[8 de març]] de [[1921]] en [[Atemptat contra Eduardo Dato|un atemptat]] perpetrat per tres [[anarquisme|anarquistes]] catalans des d'un sidecar en marxa ena la [[Porta d'Alcalá|Porta d'Alcalà]] de Madrid ([[Pere Mateu i Cusidó|Pere Mateu]], [[Ramon Casanellas i Lluch|Ramon Casanellas]] i [[Lluís Nicolau i Fort|Lluís Nicolau]]).<ref>{{ref-web |cognom=Carreras |nom=Josep A. |url=https://www.llibertat.cat/2015/03/l-atemptat-contra-el-president-del-govern-espanyol-eduardo-dato-29949 |títol=L’atemptat contra el president del govern espanyol Eduardo Dato |consulta=22/11/2015 |obra= |editor=Llibertat.cat |data=02/03/2015 |llengua= }}</ref> Era el segon magnicidi d'un president de govern espanyol en poc més d'una dècada (el 1912 havia estat assassinat [[José Canalejas|Canalejas]]).