Lucrècia morta: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
m llibre d'estil
→‎Descripció de l'obra: resoldre enllaç a desambiguació + només enllaçar la primera aparició del terme en una mateixa secció
Línia 4:
 
==Descripció de l'obra==
La peça s'ha arribat a considerar una de les més belles fetes per l'escultor i, fins i tot, pel que fa l'[[Escultura del neoclassicisme|escultura neoclàssica]] catalana. Se'ns presenta a la jove [[Lucrècia (Roma)|Lucrècia]] que tot just s'acaba de suïcidar perquè no pot suportar el dolor que li ha causat el fill de [[Tarquini el Superb]]. Encara que el tema sigui totalment tràgic, se'ns presenta el cos de la jove amb molta delicadesa, arribant a embellir la mort d'aquesta, i fins i tot dotant-la d'un cert [[erotisme]]<ref>CID PREGO, CARLOS; ''Damià Campeny, un modelo de carrera y el arte de escultor neoclásico español'', Universidad de Oviedo.</ref>, sent la bellesa de l'escultura el que caracteritza el [[Neoclassicisme|moviment neoclàssic]].
Tal com podem veure a simple vista, veiem el cos mort de [[Lucrècia]] assegut en una mena de [[tron]], amb el pit al descobert, mentre que la resta de robes que duu li cauen delicadament pel cos, deixant-nos entreveure la seva anatomia i podent-la intuir amb claredat. L'arma amb la qual s'ha tret la vida apareix a la base de l'escultura, ja que vol representar que ha caigut a terra després de la terrible acció que ha decidit prendre amb la seva vida. Segons la història, la mort de Lucrècia fou un esdeveniment polític important degut a que va desencadenar la [[República Romana|República de Roma]]<ref>AGHION, I.; BARBILLON, C.; LISSARRAGUE, E.; ''Héroes y dioses de la Antiguedad'', Alianza Editorial, cop, 1997, Madrid. ISBN: 8420694797</ref>.
 
Pel que fa el tema de l'[[escultura]], prové del llibre dels orígens de [[Roma]] segons [[Titus Livi]], concretament el primer llibre, sota el títol ''[[Ab Urbe Condita]]''. En aquest s'explica com [[Lucrècia]] fou violada pel fill de [[Tarquini el Superb|Tarquini el Superb]], [[Sext Tarquini]] degut a que aquest estava enamorat de la jove. Després d'aquest fet tan tràgic, Lucrècia envià al seu pare i futur espós [[Luci Tarquini Col·latí|Col·latí]], ja que els volia explicar els fets i seguidament suïcidar-se<ref>LIVI, TIT; MATAS I BELLÉS, BÀRBARA (traducció i notes); ''Els orígens de Roma. Ab Urbe Conditia Liber I'', La Magrana, DL 1993, Barcelona. ISBN: 8474106966.</ref>. Acte seguit els explica els successos i decideix treure's la [[vida]].
 
==Sobre l'escultor<ref>GÓMEZ-MORENO, MARÍA ELENA; ''Breve historia de la escultura española'', Dossat, 1951, Madrid. ISBN: