Quint Cecili Metel Macedònic: diferència entre les revisions

'''Quint Cecili Metel Macedoni''' (en [[llatí]] ''Quintus Caecilius Q. F. L. N. Metellus'') fouva ser un [[magistrat romà]], fill de [[Quint Cecili Metel (cònsol)|''Quintus Caecilius L. F. L. N. Metellus Macedonicus'']]. ApareixFormava esmentatpart perde primer cop ella [[168 aCgens Cecília]], quanuna serviaantiga afamília l'exèrcitromana d'[[Emili Paul·le]] aorigen [[Província romana de Macedònia|Macedònia]] i fou enviat a [[Roma]] per anunciar la derrota del rei [[Perseu de Macedòniaplebeu]].

FouMalgrat diesaquestes victòries, va ser dues vegades candidat al [[Cònsol romà|consolat]] sense èxit fins que finalment va exercir aquesta magistratura ell'any [[143 aC]] amb [[Appi Claudi Pulcre (cònsol 143 aC)|Appi Claudi Pulcre]] i va rebre la província de la [[Hispània Citerior]] on el [[142 aC]] va fer la [[Guerra de Numància]] contra els [[celtibers]] fins al [[141 aC]] en què el va succeir [[Quint Pompeu Aule]]. En aquesta campanya va intentar sense èxit [[Setge de Numància (143)|prendre Numància]], però va subjugar totes les altres tribus dels [[arevacs]]. Es mencionen diverses anècdotes sd'esmentaaquesta campanya: la seva humanitatseveritat amb elsque enemicsmantenia la disciplina, la severitathumanitat enque elva mantenimentmostrar deen launa disciplinaocasió cap a lesl'enemic seves(una files,rara virtut en els generals romans) i la prudència delsi seushabilitat actesamb civilsquè iva dur a terme la militarsguerra, peròvan ser particularment celebrades per [[Valeri Màxim]] i [[Frontí]]. Però finalment va intentar deixar l'exèrcit sense capacitat peloperativa per tal que el seu successor, al que envejava i odiava trobés dificultats per a aconseguir la glòria.

ElL'any [[131 aC]] fouMetel va ser [[censor]] amb [[Quint Pompeu Aule]], la primera vegada que els dos censors eren plebeus. Va proposar que tots els romans s'havien de casar per incrementar la població, (llei que encara era vigent en temps d''lex[[August]], i va ser llegida per aquest emperador al senat quan va presentar la seva [[Julia et Papia Poppaea|llei de ''Maritandis OrdinibuOrdinibus'')]]. Alguns fragments d'aquella llei els menciona [[Aule Gel·li]].<ref>Aule Gel·li. ''Les nits àtiques'' I,6</ref> Durant la censura va estar a punt de morir a mans del [[tribú]] [[Gai Atini Labeó]], que el va agafar i el va voler tirar de la [[roca Tarpeia]] en revenja per haver estat expulsat del senat, però se'n va lliurar per la intervenció d'un altre tribú. encaraLabeó quees siva quevenjar lidedicant vales poderpropietats confiscarde elsMetel als bénsdéus.

S'havia oposat políticament a [[Publi Corneli Escipió Africà el jove]], però la seva oposició era neta, sense malvolença. Va ser un dels primers, a la seva mort, en reconèixer la seva grandesa. Membre dels [[optimats]] es va oposar a les mesures dels [[Gracs]], i el discurs que va fer contra [[Tiberi Grac]] és mencionat per [[Ciceró]], que elogia la seva eloqüència. Va dedicar dos temples, un a [[Júpiter (mitologia)|Júpiter]] i un a [[Juno]], que van ser els primers de Roma en ser construïts de marbre, al front dels quals es va col·locar l'estàtua feta per [[Lisip]], el cèlebre grup de cavallers que van caure a la batalla del [[Granic (riu)|Grànic]] encarregada per [[Alexandre el Gran]] i que Metel havia portat de Macedònia.

Metel va morir ell'any [[115 aC]] en el consolat del seu fill [[Marc Cecili Metel (cònsol)|Marc Cecili Metel]]. Va deixar quatre fills (tres dels quals havien estat consols en vida del pare i un que ho fouva ser l'any següent) i dues filles. Els escriptors antics el citen amb freqüència com a mostra extraordinària de la felicitat humana. No només s'havia distingir pel seu noble naixement, la seva glòria militar i els alts càrrecs polítics que havia tingut, sinó per haver pogut veure que quatre fills arribaven als més alts honors de l'estat.<ref>{{ref-llibre |cognom=Smith |nom=William (ed.) |títol=Dictionary of greek and roman biography and mythology. Vol. II |pàgines=1057 |lloc=London |editorial=Taylor and Walton |any=1846}}</ref>