Massacre de Nanquín: diferència entre les revisions

La '''massacre de Nanquín''' és el nom que designa les accions de les tropes japoneses a la ciutat de [[Nanquín]] després de la [[batalla de Nanquín|seva victòria]] contra els xinesos a finals de [[1937]], duranten la [[Segona Guerra Sinojaponesa]]. Va durar sis setmanes des del 13 de desembre de 1937. Ha donat peu a diversos llibres, documentals i la pel·lícula ''[[Ciutat de vida i mort]]'', a més de constituir un dels punts més greus de tensió en les relacions entre els dos països.

La massacre va incloure la [[violació]] d'unes 20,000 dones, sense distinció d'edat, algunes en els dies posteriors a la victòria com a revenja espontània i d'altres com a part de les anomenades "«dones de consol"» per als soldats, és a dir, prostitutes forçades. Davant els intents de negativa, s'assassinava a les dones o se les involucrava en actes d'[[incest]], essent violades per membres de la seva pròpia família.<ref> Iris Chang, ''The Rape of Nanking'', Penguin Books, 1997</ref> Està documentada la mutilació dels cossos, introduint objectes a la vagina o perforant-los amb la baioneta reglamentària. Destaca l'assalt a l'escola femenina de Ginling, on van ser violades centenars d'adolescents.

Els japonesos també van executar milers de civils, alguns diaris de supervivents fins i tot parlen de concursos per assolir la xifra més gran de morts. Els mètodes d'execució destaquen per la seva brutalitat i inclouen gent cremada viva i fosses comunes on es feien explotar mines.<ref>Hua-ling Hu, ''American Goddess at the Rape of Nanking: The Courage of Minnie Vautrin'', 2000,</ref> Els oficials japonesos van organitzar escamots que buscaven possibles soldats enemics o homes joves capaços de ser-ho i els executaven en grups de 100-200 persones,<ref>Akira Fujiwara, ''The Nanking Atrocity''</ref> sembla que seguint instruccions d'[[Iwane Matsui]].

El govern japonès ha minimitzat la massacre, amb alguns sectors de dreta que arriben a negar-ne la seva l'existència, adduint que es basa en un muntatge xinès i que les proves depenen de testimonis no imparcials, com ara diaris de les suposades víctimes. Els periodistes japonesos que han escrit sobre el tema han rebut atacs i crítiques dels seus compatriotes<ref>Honda, Katsuich. "Chūgoku no Tabi", Travels in China</ref> però van forçar una petició de disculpes del govern japonès, acció que les víctimes consideren incompleta. El tractament del tema al [[llibre de text]] d'història japonès és un altre front de controvèrsia.