Viquipèdia

Jesús de Natzaret: diferència entre les revisions

Exploració interactiva de l'historial
← Edició anteriorEdició següent →
Contingut suprimit Contingut afegit
VisualWikitext
m Correccions lingüístiques
Cap resum de modificació
Línia 51:
 
=== Validesa dels evangelis ===
[[Fitxer:P. Chester Beatty I, folio 13-14, recto.jpg|thumb|Fragment d'un papir grec del segle III de l'[[Evangeli segons Lluc]] que es discuteix.]]
Els evangelis canònics són quatre relats, cadascun escrit per un autor diferent. El de Marc va ser escrit el 60-75 dC, el de Mateu el 65-85 dC, el de Lluc el 65-95 dC i el de Joan el 75-100 dC).<ref>{{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=l2sloGWzzV8C&pg=PA58#v=onepage&q&f=false | títol = Can We Trust the Gospels?: Investigating the Reliability of Matthew, Mark, Luke, and John | editorial = Crossway | any = 2007 | pàgina = 58 | isbn=978-1-4335-1978-9 | nom = Mark D. | cognom = Roberts}}</ref> Es diferencien en el seu contingut i en l'ordenament que fan dels esdeveniments.<ref>{{ref-llibre | cognom = Humphreys| nom = Colin J.| títol = The Mystery of the Last Supper: Reconstructing the Final Days of Jesus| any = 2011| editorial = Cambridge University Press|isbn=978-1-139-49631-5| pàgines = 7–8|url= http://books.google.com/books?id=BEy1BZRRAPQC&pg=PA7#v=onepage&q&f=false}}</ref>
 
Els de Mateu, Marc i Lluc es coneixen com els [[Evangelis sinòptics]] perquè del grec σύν (''syn'' "tots junts") andi ὄψις (''opsis'' "s'han de mirar").<ref name= Synoptic/><ref name=Synoptic2/> Són similars pel que fa al contingut, la disposició narrativa, el llenguatge i l'estructura dels paràgrafs.<ref name= Synoptic>{{ref-llibre | títol = New Testament Theology| nom = Paul | cognom = Haffner| any = 2008 |isbn= 978-88-902268-0-9 | pàgina = 135}}</ref><ref name=Synoptic2>{{ref-llibre | títol = A Guide to the Gospels| nom = W. Graham| cognom = Scroggie | any = 1995 |isbn= 978-0-8254-9571-7 | pàgina = 128 | editorial = Kregel Publications}}</ref> Els estudiosos estan d'acord que no és possible trobar una relació directa entre els Evangelis sinòptics i l'Evangeli de Joan.<ref name=Moloney3 >{{ref-llibre | títol = The Gospel of John| nom1 = Francis J.| cognom1 = Moloney | nom2 = Daniel J.| cognom2 = Harrington | any = 1998| isbn= 978-0-8146-5806-2 | pàgina = 3 | editorial = Liturgical Press}}</ref> Mentre que el flux d'alguns esdeveniments, com el [[Baptisme de Jesús]], la [[Transfiguració de Jesús]], la [[Crucifixió de Jesús]] i la interacció amb els apòstols tenen similituds entre els sinòptics, esdeveniments com la [[Transfiguració de Jesús]] no apareixen a l'[[Evangeli segons Joan]], que també difereix en altres coses, com la Purificació del Temple.<ref>{{ref-llibre | cognom = Ladd| nom = George E.| títol = A Theology of the New Testament| any = 1993| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing|isbn=978-0-8028-0680-2| pàgina = 251|url= http://books.google.com/books?id=eIdkM00EdlAC&pg=PA251#v=onepage&q&f=false}}</ref>
 
La majoria dels estudiosos coincideixen que Mateu i Lluc es van inspirar en l'Evangeli segons Marc, tot i que també expliquen algunes coses que no apareixen a l'Evangeli segons Marc. Per explicar això molts estudiosos creuen que a més de Marc hi havia una altra font, habitualment anomenada [[Font Q]], que va ser utilitzada per ambdós autors.<ref>{{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=rv8xNoRBtxMC&pg=PA210#v=onepage&q&f=false | títol = The Resurrection of Jesus: A New Historiographical Approach | editorial = InterVarsity Press | any = 2010 | pàgines = 210–212 | isbn=978-0-8308-2719-0 | nom = Michael R.| cognom = Licona |llengua=anglès}}</ref>
Línia 79:
La casa de Jesús s'identifica en els evangelis de Lluc i Mateu com la ciutat de Natzaret, a Galilea. Josep, espòs de Maria, apareix en la descripció de la infància de Jesús, però després ja no se'n parla més.<ref>{{ref-llibre | títol = Saint Joseph: His Life and His Role in the Church Today| nom = Louise B.| cognom = Perrotta| any = 2000 |isbn= 978-0-87973-573-9 | pàgines = 21, 110–112 | editorial = Our Sunday Visitor Publishing |llengua=anglès}}</ref> Els textos de Mateu, de Marc i l'[[Epístola als Gàlates]] mencionen els germans i les germanes de Jesús, però la paraula grega ''adelphos'' en aquests versos també es pot traduir com a "parents".<ref>{{ref-llibre | cognom = Bromiley| nom = Geoffrey W.| títol = International Standard Bible Encyclopedia: A–D |isbn=978-0-8028-3781-3| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing| any = 1995| pàgina = 551}}</ref>
 
Escrit en grec, l'evangeli de Marc diu ({{Citar Bíblia|Mc|6|3}}) que Jesús era un τέκτων (''tekton''), un terme que s'acostuma a traduir com a fuster, i Mateu ({{Citar Bíblia|Mt|13|55}}) afirma que era el fill d'un ''tekton''.{{sfn|Vine|1940|p=170}} Encara que tradicionalment s'ha traduït "tekton" com a "fuster", és una paraula força general que també podria traduir-se en fabricant d'objectes o fins i tot constructor.<ref>{{ref-llibre | cognom1 = Liddell| nom1 = Henry G.| cognom2 = Scott| nom2 = Robert| títol = An Intermediate Greek–English Lexicon: The Seventh Edition of Liddell and Scott's Greek–English Lexicon | editorial = Clarendon Press| any = 1889| pàgina = 797}}</ref>{{sfn|Dickson|2008| pp= 68–69}} Més enllà dels relats del Nou Testament, l'associació de Jesús amb la fusta és una constant en les tradicions del {{segle| I}} i II. [[Justí el Màrtir]], al {{segle|II}}, escriu que Jesús va fer jous i arades.<ref>{{ref-llibre | cognom = Fiensy | nom = David | títol = Jesus the Galilean| editorial = Gorgias Press| any = 2007|isbn= 978-1-59333-313-3 | pàgina = 74}}</ref> Els evangelis indiquen que Jesús sabia llegir, parafrasejar i debatre els textos de la Bíblia, però això no implica que rebés classes formals d'escriptura.<ref name="literacy">{{ref-enciclopèdia | editor-last=Bockmuehl | editor-first= Markus N. A. | títol = Context, family and formation | nom = Craig A. | cognom = Evans| any = 2001| enciclopèdia = Cambridge companion to Jesus| editorial = Cambridge University Press |url= http://books.google.com/books?id=vSehrtQpcYcC&pg=PA14#v=onepage&q&f=false |isbn=978-0-521-79678-1| pàgines = 14, 21}}</ref>
 
==== Baptisme i temptació ====
Línia 130:
==== Entrada final a Jerusalem ====
[[Fitxer:Gérôme - L'entrée du Christ à Jérusalem - cadre.jpg|thumb|La pintura sobre Jesús 'Entrada triomfal a Jerusalem' de Jean-Léon Gérôme, 1897|alt=Jesús munta un ase a Jersualem i una gran multitud el rep.]]
En els quatre evangelis canònics, l'última entrada de Jesús a Jerusalem és al començament de l'última setmana de la seva vida, uns dies abans del Sant Sopar, que marca el començament de la narració de la Passió.{{sfn|Boring|Craddock|2004|pp=256–258}}{{sfn|Evans|2005|pp=114–118}} El dia de l'entrada a Jerusalem s'identifica com a diumenge segons Marc i Joan i com a dilluns segons Mateu, mentre que Lluc no l'identifica.{{sfn|Boring|Craddock|2004| pàgines = 256–258}}{{sfn|Majerník|Ponessa|Manhardt|2005|pp=133–134}}{{sfn|Evans|2003|pp=381–395}} Després de sortir de [[Betània]] Jesús munta un pollí a Jerusalem i la gent del camí posen capes i petites branques dels arbres al davant seu com una estora mentre canten part dels {{Citar Bíblia|Sl|1118118|25-26|}}.{{sfn|Boring|Craddock|2004| pàgines = 256–258}}{{sfn|Majerník|Ponessa|Manhardt|2005|pp=133–134}}{{sfn|Evans|2003|pp=381–395}} Les multituds aclamen la seva entrada a Jerusalem, el que afegeix tensió entre ell i el poder establert.{{sfn|Cox|Easley|2007|pp=155–170}}
 
En els tres evangelis sinòptics l'entrada a Jerusalem és seguida per la purificació del Temple; en ella, Jesús expulsa els mercaders, acusant-los de convertir el temple en una cova de lladres per les seves activitats comercials. Aquesta és l'única causa que porta a Jesús a utilitzar la força física al llarg de tots els relats evangèlics.{{sfn|Evans|2005|p=49}}<ref name=Anderson158 >{{ref-llibre | títol = The Fourth Gospel And the Quest for Jesus| nom = Paul N.| cognom = Anderson | any = 2006 |isbn=978-0-567-04394-8 | editorial = Continuum | pàgina = 158}}</ref> {{Citar Bíblia|Jn|2|13-16}} inclou una narració similar molt abans, però entre els erudits no hi ha consens sobre si es refereix al mateix episodi.{{sfn|Evans|2005|p=49}}<ref name=Anderson158 /> Els sinòptics inclouen paràboles i sermons que ja apareixen en altres parts dels evangelis com la ''Paràbola de l'ofrena de la vídua al temple'' ({{Citar Bíblia|Marc|12|41-44}} i {{Citar Bíblia|Lluc|21|1-4}}) i la ''Profecia de la [[Parusia]]'' o segona vinguda de Crist ({{Citar Bíblia|Mateu|24|1-31}}, {{Citar Bíblia|Marc|13|1-27}} i {{Citar Bíblia|Lluc|21|5-36}}), però les situen una setmana més tard de l'entrada a Jerusalem.{{sfn|Boring|Craddock|2004| pàgines = 256–258}}{{sfn|Evans|2003|pp=381–395}}
Línia 153:
Després de la seva detenció, Jesús és portat al [[Sanedrí]], a l'òrgan judicial jueu.{{sfn|Brown|1997|p= 146}} Els evangelis difereixen en els detalls dels judicis.<ref>{{ref-llibre | cognom = Bromiley| nom = Geoffrey W.| títol = International Standard Bible Encyclopedia: E–J |isbn=978-0-8028-3782-0| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing| any = 1988| pàgines = 1050–1052|url= http://books.google.ca/books?id=yklDk6Vv0l4C&pg=PA1050#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref> En {{Citar Bíblia|Mt|26|57}}, {{Citar Bíblia|Mc|14|53}} i {{Citar Bíblia|Lc|22|54}}, Jesús és portat a la casa del gran sacerdot [[Caifàs]], on és burlat i colpejat. L'endemà al matí els caps dels sacerdots i dels escribes el porten al consell.{{sfn|Evans|2003|pp=487–500}}{{sfn|Blomberg|2009|pp=396–400}}<ref name=Holman608 >{{ref-llibre | editorial = B&H Publishing Group | títol = Holman Concise Bible Dictionary| any = 2011 |isbn= 978-0-8054-9548-5| pàgines = 608–609}}</ref> {{Citar Bíblia|Jn|18|12-14}} afirma que Jesús primer és portat a [[Annàs]], que està per sobre de Caifàs, i després al gran sacerdot.{{sfn|Evans|2003|pp=487–500}}{{sfn|Blomberg|2009|pp=396–400}}<ref name=Holman608 />
 
Durant els judicis orals Jesús parla molt poc, gairebé no es defensa i dóna respostes molt poc freqüents i indirectes a les pregunetspreguntes dels sacerdots, propiciant que el colpegin. En {{Citar Bíblia|Mt|26|62}} Caifàs li pregunta: "No tens resposta?"{{sfn|Evans|2003|pp=487–500}}{{sfn|Blomberg|2009|pp=396–400}}<ref name=Holman608 /> En {{Citar Bíblia|Mc|14|61}} el gran sacerdot li pregunta: "Ets tu el Messies, el Fill de Déu Viu?". Jesús replica "Jo sóc" i després prediu la vinguda del "Fill de l'home".<ref name=Britannica /> Això provoca que Caifàs s'estripi la túnica amb ira i l'acusi de blasfèmia. En Mateu i Lluc, la resposta de Jesús és més ambigua:<ref name=Britannica />{{sfn|Evans|2003|p=495}} A {{Citar Bíblia|Mt|26|64}} ell respon "Tu ho has dit", i a {{Citar Bíblia|Lc|22|70}} ell diu, "Tu dius que jo sóc".{{sfn|Blomberg|2009|pp=396–398}}<ref>{{ref-llibre | títol = Luke's presentation of Jesus: a christology| nom = Robert F.| cognom = O'Toole| any = 2004| isbn= 978-88-7653-625-0| pàgina = 166 | editorial = Editrice Pontificio Istituto Biblico}}</ref>
 
Prenent a Jesús a la cort de Pilat, els ancians jueus demanen al governador romà [[Ponç Pilat]] que jutgi i condemni a Jesús, acusant-lo d'afirmar ser el Rei dels Jueus.<ref name=Holman608 /> L'ús de la paraula "rei" és central per entendre la discussió entre Jesús i Pilat. En {{Citar Bíblia|Jn|18|36}} Jesús diu: "El meu regne no és d'aquest món", però no nega ser Rei dels Jueus.<ref>{{ref-llibre | editorial = Twenty-Third Publications| títol = The Names of Jesus| nom = Stephen J.| cognom = Binz | any = 2004 |isbn= 978-1-58595-315-8| pàgines = 81–82}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = John| nom = H. A.| cognom = Ironside | any = 2006 |isbn= 978-0-8254-9619-6 | pàgina = 454 | editorial = Kregel Academic}}</ref> En {{Citar Bíblia|Lc|23|7-15}} Pilat s'adona que Jesús és galileu, i per tant està sota la jurisdicció d'Herodes.{{sfn|Niswonger|1992|p=172}}{{sfn|Majerník|Ponessa|Manhardt|2005|p=181}} Pilat envia a Jesús a Herodes per a ser jutjat,{{sfn|Carter|2003|pp=120–121}} però Jesús no respon a les preguntes d'Herodes. Herodes i els seus soldats es burlen de Jesús, li posen un vestit car per disfressar-lo de rei i li retorna a Pilat,{{sfn|Niswonger|1992|p=172}} que llavors convoca els ancians jueus i anuncia: "No trobo cap culpa en aquest home".{{sfn|Carter|2003|pp=120–121}}
 
Observant el costum de la Pasqua en aquell moment, Pilat permet que un presoner escollit pels ciutadans sigui alliberat. Per això demana a la gent que escullin entre Jesús i un assassí anomenat [[Barrabàs]]. Persuadit pels ancians ({{Citar Bíblia|Mt|27|29}}), la multitud decideix deixar anar a Barrabàs i crucificar a Jesús.{{sfn|Blomberg|2009| pp=400–401}} Pilat escriu un rètol amb la inscripció "Jesús de Natzaret, el Rei dels Jueus" (abreujat com [[INRI]] en les representacions) per a ser col·locat a la creu de Jesús, ({{Citar Bíblia|Jn|19|19}}),{{sfn|Brown|1988|p=93}} després [[Flagel·lació de Jesús|ordena que el flagel·lin]] i que el crucifiquin. Els soldats li posen una [[corona d'espines]] al cap i el ridiculitzen. Després el colpegen i se'n mofen abans de portar-lo al Calvari,<ref name=Senior>{{ref-llibre | títol = The Passion of Jesus in the Gospel of Matthew| nom = Donald | cognom = Senior | any = 1985| isbn= 978-0-8146-5460-6 | editorial = Liturgical Press | pàgina = 124}}</ref> també anomenat Gòlgota, on el crucifiquen.{{sfn|Evans|2003|pp=487–500}}<ref name=Holman608 />{{sfn|Blomberg|2009|p=402}}
 
==== Crucifixió ====
Línia 165:
Després de crucificar Jesús, els soldats es van jugar a sorts la seva roba i tant els soldats com els qui passen per davant de Jesús se'n burlen. Jesús és crucificat entre dos lladres condemnats, un dels quals reprèn a Jesús, mentre que l'altre el defensa.{{sfn|Evans|2003|pp=509–520}}{{sfn|Doninger|1999|p=271}} Els soldats romans trenquen les cames dels dos lladres per accelerar la mort, però no trenquen les de Jesús perquè ja està mort. A {{Citar Bíblia|Jn|19|34}}, un soldat clava una llança al costat de Jesús, i surt sang i aigua.{{sfn|Doninger|1999|p=271}} A {{Citar Bíblia|Mateu|27|51-54}}, quan Jesús mor, les cortines del Temple s'esquincen i un terratrèmol esquerda el terra. Atemorit pels esdeveniments, un centurió romà afirma que Jesús era el Fill de Déu.{{sfn|Evans|2003|pp=509–520}}{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|pp=213–214}}
 
El mateix dia [[Josep d'Arimatea]], amb el permís de Ponç Pilat, amb l'ajut de [[sant Nicodem]], treuen el cos de Jesús de la creu, l'emboliquen en un drap net i posen el cos en un nou sepulcre excavat a la roca.{{sfn|Evans|2003|pp=509–520}} L'endemà els jueus demanen permís a Pilat per a segellar el sepulcre amb una pedra i col·locar vigilància per assegurar-se que ningú s'endurà el cos. ({{Citar Bíblia|Mateu|27|62-66}}).{{sfn|Evans|2003|pp=509–520}}{{sfn|Morris|1992| pàgina = 727}}
 
==== Resurrecció ====
[[Fitxer:Jesus ascending to heaven.jpg|thumb|L'ascenssióascensió de Jesús al Cel, representat per John Singleton Copley, 1775|alt=Jesús ascendeix al Cel.]]
Els relats del Nou Testament expliquen que el primer dia de la setmana després de la crucifixió (generalment interpretat com a diumenge), el sepulcre es descobreix que està buit i els seus seguidors es troben amb Jesús ressuscitat. Els seguidors arriben al sepulcre a primera hora del matí i troben un o dos homes o àngels vestits amb robes brillants.{{Citar Bíblia|Mc|16|9}} i {{Citar Bíblia|Jn|20|15}} indiquen que Jesús s'apareix primer a [[Maria Magdalena]], i a {{Citar Bíblia|Lc|24|1}} s'afirma que ella és una de les santes dones.{{sfn|Evans|2003|pp=521–530}}{{sfn|Cox|Easley|2007|pp=216–226}}
 
Després de descobrir la tomba buida, Jesús fa una sèrie d'aparicions als deixebles.{{sfn|Evans|2003|pp=521–530}} Inclouen l'episodi dels dubtes de Tomàs i els deixebles d'Emaús, on Jesús va trobar-se amb dos deixebles. [[La pesca miraculosa]] és un miracle al Mar de galilea, després que Jesús animi a Pere a servir els seus seguidors.{{sfn|Evans|2003|pp=521–530}}{{sfn|Cox|Easley|2007|pp=216–226}}
 
Abans de pujar laal cel, Jesús anima els deixebles a difondre els seus ensenyaments a totes les nacions del món.{{Citar Bíblia|Lc|24|51}} afirma que Jesús després és "portat a dalt del cel". L'Ascensió té lloc a {{Citar Bíblia|Ac|1|1-11}} i es menciona a {{Citar Bíblia|1 Tm|3|16}}. A {{Citar Bíblia|1 Pe|3|22}} afirma que "havent pujat al cel, àngels, autoritats i potestats se sotmetran a ell".{{sfn|Evans|2003|pp=521–530}}
 
Els Fets dels Apòstols descriuen diverses aparicions de Jesús després de la seva Ascensió.{{Citar Bíblia|Ac|7|55}} descriu una visió de sant Esteve just abans de la seva mort.<ref>{{ref-llibre | títol = ''The Acts of the Apostles'' | cognom = Frederick F.| nom = Bruce| isbn= 978-0-8028-0966-7| any = 1990| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing |url= http://books.google.com/?id=2lN0ibbLOHEC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false | pàgina = 210}}</ref> En el camí a [[Damasc]], l'apòstol Pau de Tars es converteix al cristianisme després de veure una llum encegadora i sentir una veu que deia: "Jo socsóc Jesús, aquell qui persegueixes" ({{Citar Bíblia|Ac|9|5}}).<ref name=Wiersbe350 /><ref name=HarringtonActs /> A {{Citar Bíblia|Ac|9|10-18}}, Jesús instrueix Ananies de Damasc per a curar a Pau. Aquesta és l'última conversa amb Jesús explicada a la Bíblia segons el [[Llibre de l'Apocalipsi]],<ref name=Wiersbe350 >{{ref-llibre | títol = The Wiersbe Bible Commentary: The Complete New Testament| nom = Warren W. | editorial = David C Cook | cognom = Wiersbe | any = 2007| isbn =978-0-7814-4539-9 | pàgines = 350–352}}</ref><ref name=HarringtonActs >{{ref-llibre | títol = The Acts of the Apostles | editorial = Liturgical Press | nom1 = Luke T.| cognom1 = Johnson| nom2 = Daniel J.| cognom2 = Harrington| any = 1992| isbn= 978-0-8146-5807-9| pàgines = 164–167}}</ref> on un home anomenat Joan rep la revelació de Jesús respecte a l'[[escatologia cristiana]].<ref>{{CathEncy |wstitle=Apocalypse | cognom = Van den Biesen | nom = Christian}}</ref>
 
== Interpretació històrica ==
Línia 188:
Per a respondre si la manca de referències contemporànies implica que Jesús no va existir, Van Voorst ha escrit que "com tot bon estudiant d'història sap, l'[[argument per silenci]] és especialment perillós"{{sfn|Van Voorst|2000|p= 14}} i generalment fracassen si no és que el fet és conegut per l'autor i és suficientment important i rellevant per a ser mencionat en el context d'un determinat document.<ref>{{ref-llibre | títol = From Reliable Sources: An Introduction to Historical Methods| nom1 = Martha C. | cognom1 = Howell | nom2 = Walter | cognom2 = Prevenier | any = 2001| isbn= 978-0-8014-8560-2 | editorial = Cornell University Press| pàgines = 73–74}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = Research Methodology in History| editorial = Atlantic Publishers & Dist| nom = Krishnaji | cognom = Chitnis | any = 2006|isbn= 978-81-7156-121-6 | pàgina = 56}}</ref> Bart D. Ehrman argumenta que, tot i que Jesús va tenir un gran impacte en les generacions futures, en la societat de la seva època l'impacte va ser "pràcticament nul". Per tant seria erroni esperar relats de l'època del que va fer.{{sfn|Ehrman|1999|p= 56}}
 
Per Ehrman els arguments que es basen en la falta d'evidència física o arqueològics de Jesús i dels escrits sobre ell són pobres, ja que no hi ha evidència de "gairebé ningú" que hagi viscut al {{segle|I}}".<ref name=EhrmanDid29>{{ref-llibre | cognom = Ehrman| nom = Bart D.| títol = Did Jesus Exist?: The Historical Argument for Jesus of Nazareth| any = 2012| editorial = HarperOne| pàgina = 29|isbn=978-0-06-208994-6 |url =http://books.google.com/books?id=hf5Rj8EtsPkC&printsec=frontcover&dq=did+jesus+exist+bart+ehrman&hl=ca&sa=X&ei=qV7-Ud7TDpTM9ASP_oAI&ved=0CDgQ6AEwAA#v=snippet&q=%22nearly%20anyone%20who%20lived%20in%20the%20first%20century%22&f=false}}</ref> Teresa Okure escriu que l'existència de figures històriques s'estableix amb l'anàlisi de referències posteriors a ells, i no de relíquies o restes contemporànies.<ref>{{ref-llibre | cognom = Teresa| nom = Okure | títol=Handbook for the Study of the Historical Jesus |url= http://books.google.com/books?id=LuKMmVu0tpMC&pg=PA953#v=onepage&q&f=false | editor-last1=Holmen| editor-first2= Stanley E.| editor-last2= Porter | any = 2011| isbn= 978-90-04-16372-0 | pàgines = 953–954| editor-first= Tom | editorial = Brill}}</ref>
 
Diversos estudiosos adverteixen contra l'ús dels arguments de la ignorància, que consideren poc concloents o fal·laços.<ref>{{ref-llibre | títol = A Systematic Theory of Argumentation| nom1 = Frans H. | cognom1 = van Eemeren | nom2 = Rob | cognom2 = Grootendorst| any = 2003| isbn= 978-0-521-53772-8| editorial = Cambridge University Press | pàgina = 182}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = The Blackwell Dictionary of Western Philosophy| nom1 = Nicholas | cognom1 = Bunnin | nom2 = Jiyuan | cognom2 = Yu | any = 2009| editorial = John Wiley & Sons| isbn= 978-0-470-99721-5 | pàgina = 48}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = Arguments from Ignorance| nom = Douglas | cognom = Walton | any = 2009| isbn= 978-0-271-01474-6| editorial = Pennsylvania State University Press | pàgines = 1–4}}</ref> Douglas Walton afirma que els arguments de la ignorància només poden conduir a conclusions sòlides en els casos que es pot suposar que la nostra "base de coneixements és total".<ref>{{ref-publicació | nom = Douglas| cognom = Walton| títol = Nonfallacious arguments from ignorance| publicació = American Philosophical Quarterly | volum = 29| exemplar = 4| any = 1992| pàgines = 381–387}}</ref>
Línia 208:
| alt2=An apparently old document
}}
Els treballs per a la reconstrucció històrica de la vida de Jesús han canviat l'enfocament maximalista del {{segle|XIX}}, en el qual els relats dels evangelis eren acceptats com una evidència fiable, a l'enfocament "minimalista" de principis del {{segle|XX}}, que gairebé no accepta res com a històric.<ref>{{ref-llibre | títol = The Historical Jesus of the Gospels| nom = Craig S.| cognom = Keener | any = 2012 | isbn= 978-0-8028-6292-1 | editorial = William B. Eerdmans Publishing | pàgina = 163}}</ref> A la dècada del 1950, en una segona fase de la [[recerca del Jesús històric]], les aproximacions minimalistes es van esvair, i al {{segle|XX}}I XXI, minimalistes com Price són minoria.{{sfn|Chilton|Evans|1998|p= 27}}{{sfn|Evans|2012|pp=4–5}} Tot i que la creença en la infal·libilitat dels evangelis no pot ser recolzada històricament, molts estudiosos des dels anys 1980 han sostingut que més enllà dels pocs fets que es consideren històricament certs alguns altres elements de la vida de Jesús són "històricament probables".{{sfn|Chilton|Evans|1998|p= 27}}<ref>{{ref-llibre | títol = Jesus in Contemporary Scholarship| nom = Marcus J.| cognom = Borg | any = 1994| isbn= 978-1-56338-094-5 | editorial = Continuum| pàgines = 4–6}}</ref>{{sfn|Theissen|Winter|2002|pp=142–143}} La investigació científica moderna sobre el Jesús històric se centra també en la identificació dels elements probables.<ref>{{ref-llibre | títol = John, Jesus, and History, Volume 1: Critical Appraisals of Critical Views| nom1 = Paul N.| cognom1 = Anderson| nom2 = Felix | cognom2 = Just | nom3 = Tom| cognom3 = Thatcher | any = 2007| isbn= 978-1-58983-293-0 |url= http://books.google.com/books?id=ryybidJYMAQC&printsec=frontcover&source=gbs_ge_summary_r&cad=0#v=onepage&q&f=false | editorial = Society of Biblical Lit| pàgina = 131}}</ref>{{sfn|Meier|2006|p=124}}
 
La majoria dels estudiosos moderns consideren que el baptisme i crucifixió de Jesús van ser fets clarament històrics James D.G. Dunn afirma que "generen un assentiment gairebé universal" i aquesta certesa és tan gran que "és gairebé impossible dubtar o negar" la seva historicitat tenint en compte a més que sovint són els punts de partida per a l'estudi del Jesús històric.{{sfn|Dunn|2003|p=339}} Els estudiosos fan servir també el criteri de la vergonya, segons el qual als primers cristians no se'ls hauria acudit inventar la dolorosa mort del seu líder{{sfn|Meier|2006|pp=126–128}} o un baptisme que podria implicar que Jesús hauria comès pecats i se n'hauria volgut penedir.{{sfn|Powell|1998|p=47}}<ref>{{ref-llibre | cognom = Murphy| nom = Catherine| títol = John the Baptist: Prophet of Purity for a New Age| any = 2003| editorial = Liturgical Press|isbn=978-0-8146-5933-5| pàgines = 29–30|url= http://books.google.com/books?id=so_G78SBXAoC&pg=PA29#v=onepage&q&f=false}}</ref>
Línia 217:
La investigació moderna sobre el Jesús històric no ha donat lloc a una imatge unificada de la figura històrica, en part a causa de la varietat de les tradicions acadèmiques representades pels estudiosos.{{sfn|Theissen|Winter|2002|pp=4–5}} Ben Witherington afirma que "ara hi ha tants retrats del Jesús històric com pintors acadèmics".{{sfn|Witherington|1997|p=77}} Tant Bart Ehrman com Andreas Köstenberger sostenen que donada l'escassetat de fonts històriques, en general és difícil per a qualsevol estudiós de construir un retrat de Jesús que es pugui considerar vàlid històricament més enllà dels elements bàsics de la seva vida.{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|pp=117–125}}{{sfn|Ehrman|1999|pp=22–23}} Els retrats de Jesús construïts en aquests estudis sovint difereixen entre si, i tampoc coincideixen del tot amb la imatge retratada als evangelis.{{sfn|Theissen|Winter|2002|p=5}}<ref>{{ref-llibre | títol = Oxford Dictionary of the Christian Church| pàgina = 775 |isbn=978-0-19-280290-3 | editorial = Oxford University Press}}</ref>
 
Els perfils principals del tercer intent de trobar un retrat de Jesús es poden agrupar en funció de si prepresentenrepresenten a Jesús principalment com un profeta apocalíptic, un sanador carismàtic, un filòsof cínic, el veritable Messies o un profeta igualitari del canvi social.<ref name=CambHist23>{{ref-llibre | títol = The Cambridge History of Christianity| volum = 1 | nom1 = Margaret M.| cognom1 = Mitchell | nom2 = Frances M. | cognom2 = Young | any = 2006| isbn= 978-0-521-81239-9| editorial = Cambridge University Press| pàgina = 23 |url= http://books.google.com/books?id=6UTfmw_zStsC&pg=PA23#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref>{{sfn|Köstenberger|Kellum|Quarles|2009|pp=124–125}} Cadascun d'aquests tipus presenta una sèrie de variants, i alguns erudits rebutgen els elements bàsics d'alguns retrats.{{sfn|Rausch|2003|p=127}} No obstant això, els atributs que es descriuen en els retrats de vegades se superposen, i els estudiosos que difereixen en alguns atributs de vegades estan d'acord amb d'altres.<ref>{{ref-llibre | títol=Handbook for the Study of the Historical Jesus | editorial = Brill | any = 2011 | nom = Colin | cognom = Brown | pàgina = 1416 | url= http://books.google.com/books?id=LuKMmVu0tpMC&pg=PA1416#v=onepage&q&f=false | isbn=978-90-04-16372-0 | editor1-first=Tom | editor1-last=Holmen | editor2-first=Stanley E. | editor2-last=Porter |llengua=anglès}}</ref>
 
=== Llenguatge i aparença ===
Línia 232:
Malgrat l'absència de restes arqueològiques específiques associades inequívocament amb Jesús, al {{segle|XX}}I ha crescut l'interès dels estudiosos en l'arqueologia com a font per comprendre millor la situació socioeconòmica i política de l'època i la vida de Jesús.<ref>{{ref-llibre | nom = Jonathan L.| cognom = Reed | títol=The Historical Jesus in Context| editor-first=Jill | editor-last=Levine| editorial = Princeton University Press | any = 2006 |isbn= 978-0-691-00992-6 | pàgines = 40–47}}</ref>{{sfn|Evans|2012|p=1}}<ref name=Charlesworth11 >{{ref-llibre | nom = James H.| cognom = Charlesworth |títol=Jesus and archaeology| editor-first= James H.| editor-last= Charlesworth | any = 2006 |isbn= 978-0-8028-4880-2 | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing | pàgines = 11–15}}</ref> Charlesworth afirma que alguns erudits moderns volen ignorar els descobriments arqueològics que aporten llum sobre la vida a Galilea i Judea en l'època de Jesús.<ref name=Charlesworth11 /> Jonathan Reed indica que la principal aportació de l'arqueologia a l'estudi del Jesús històric és la reconstrucció del seu món social.{{sfn|Reed|2002|p=18}}
 
David Gowler estableix que un estudi acadèmic interdisciplinari de l'arqueologia, l'anàlisi textual i el context històric pot aportar llum sobre Jesús i els seus ensenyaments.<ref name=Gowler>{{ref-llibre | títol = What are they saying about the historical Jesus?| nom = David B. | cognom = Gowler | any = 2007| isbn= 978-0-8091-4445-7| editorial = Paulist Press| pàgina = 102}}</ref> Un exemple són els estudis arqueològics a [[Cafarnaüm]]. Malgrat les freqüents referències a CafanaümCafarnaüm en el Nou Testament, se'n diu poc.{{sfn|Reed|2002|pp=139–156}} Tanmateix, l'evidència arqueològica recent mostra que, contràriament a les creences anteriors, Cafarnaüm era pobre i petita, sense ni tan sols un fòrum romà o una àgora.<ref name=Gowler/><ref>{{ref-llibre |títol=Jesus and archaeology | editor-first= James H.| editor-last= Charlesworth | any = 2006 |isbn= 978-0-8028-4880-2 | pàgina = 127 |url= http://books.google.com/books?id=QoIS7VApH6cC&pg=PA127#v=onepage&q&f=false | editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing |llengua=anglès}}</ref> Aquest descobriment arqueològic té sentit a la llum de la visió acadèmica que considera que Jesús defensava que les persones que vivien en aquesta zona de Galilea es poguessin moure lliurement.<ref name=Gowler/>
 
=== Relíquies de Jesús ===
{{Principal|Relíquies relacionades amb Jesús}}
Diverses [[relíquia|relíquies]] s'han atribuït a Jesús durant la història del cristianisme. Tot i que algunes persones creuen en l'autenticitat d'algunes relíquies, altres la posen en dubte. Per exemple, el teòleg catòlic del {{segle|XVI}} [[Erasme]] va escriure sarcàsticament sobre la proliferació de les relíquies i el nombre d'edificis on se'n guarden de la fusta de la [[Vera Creu|creu utilitzada en la crucifixió]].{{sfn|Dillenberger|1999|p=5}} De la mateixa manera, mentre que els experts debaten sobre si Jesús va ser crucificat amb tres claus o amb quatre, n'hi ha trenta que continuen essent venerats com a relíquies a tot Europa.<ref>{{CathEncy|wstitle =Holy Nails| títol = Holy Nails| nom = Herbert| cognom = Thurston}}</ref> Algunes relíquies, com les suposades restes de la corona d'espines, només reben la visita d'un modest nombre de pelegrins, mentre que d'altres com el [[Sant sudari]], associat amb la devoció catòlica a la [[Santa Faç de Jesús]], han rebut milions de persones<ref>{{ref-notícia | cognom = Delaney| nom = Sarah| títol = Shroud exposition closes with more than 2 million visits|url= http://www.catholicnews.com/data/stories/cns/1002157.htm| obra = Catholic News Service| data = 24 maig 2010}}</ref> inclòsinclosos els papes [[Joan Pau II]] i [[Benet XVI]].<ref>{{ref-web | cognom = Wojtyła | nom = Karol J.| títol = Pope John Paul II's address in Turin Cathedral|url= http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/travels/documents/hf_jp-ii_spe_24051998_sindone_en.html| editor = Vatican Publishing House| data = 24 maig 1998}}</ref><ref>{{ref-notícia | cognom = Squires| nom = Nick| títol = Pope Benedict says Shroud of Turin authentic burial robe of Jesus|url= http://www.csmonitor.com/World/Europe/2010/0503/Pope-Benedict-says-Shroud-of-Turin-authentic-burial-robe-of-Jesus| obra = Christian Science Monitor| data = 3 maig 2010}}</ref> Les investigacions no han trobat proves definitives de l'autenticitat de les restes atribuïdes a Jesús.<ref>{{ref-llibre | cognom = Nickell| nom = Joe| títol = Relics of the Christ| any = 2007| editor = University Press of Kentucky|isbn=978-0-8131-3731-5| pàgina = 191|url= http://books.google.com/books?id=J-m_mblG-A8C&pg=PT210&dq=most+scholars+jesus+relics+authentic&hl=ca&sa=X&ei=ClkAUoeyMonm8wSwhoGQBA&ved=0CGkQ6AEwBw#v=snippet&q=not%20a%20single%2C%20reliably%20authenticated%20relic%20of%20Jesus%20exists&f=false}}</ref>
 
== Interpretació religiosa ==
Línia 242:
 
=== El Jesús cristià ===
[[Fitxer:Cristo_crucificado.jpg|thumb|''Crist crucificat'' de [[Diego Velázquez]], ({{segle|XVII|s}}).]]
{{Principal|Cristologia}}
Jesús és la figura central del cristianisme{{sfn|McGrath|2006|pp=4–6}}, on s'anomena [[Crist]]. Tot i que les opinions sobre Jesús no són unànimes, es poden resumir les creences fonamentals compartides entre les principals branques, com indiquen els seus catecismes o textos confessionals.<ref name="cite01"/><ref>{{ref-llibre | cognom = Jackson| nom = Gregory L. | títol = Catholic, Lutheran, Protestant: a doctrinal comparison| any = 1993 |isbn= 978-0-615-16635-3| pàgines = 11–17 | editorial = Christian News}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = The Orthodox Church: An Introduction to Its History, Doctrine| nom = John A.| cognom = McGuckin | any = 2010| pàgines = 6–7 |isbn=978-1-4443-9383-5 | editorial = John Wiley & Sons |llengua=anglès}}</ref> Les opinions cristianes sobre Jesús deriven de diverses fonts, inclosos els evangelis canònics i les cartes del Nou Testament, com les epístoles paulines i els escrits joànics. Aquests documents descriuen les creences fonamentals dels cristians sobre Jesús, inclosa la seva divinitat, la humanitat i la vida terrenal, i que ell és el Crist, l'anomenat Fill de Déu.<ref>{{ref-llibre | cognom = Schreiner| nom = Thomas R.| títol = New Testament Theology: Magnifying God in Christ| any = 2008| editorial = Baker Academic|isbn=978-0-8010-2680-5| pàgines = 23–37|url= http://books.google.com/books?id=elw8xkVeTTUC&pg=PA23#v=onepage&q&f=false}}</ref> Malgrat que comparteixen moltes creences, no tots els cristians estan d'acord en totes les doctrines, i tant els cristians ortodoxos com els catòlics mantenen diferències sobre els ensenyaments i creences que han perdurat a través del cristianisme.<ref>{{ref-llibre | títol = Oxford Dictionary of the Christian Church | editorial = Oxford University Press | any = 2005 |isbn= 978-0-19-280290-3}}</ref>
Línia 252:
=== El Jesús jueu ===
{{Principal |Jesús en el judaisme}}
El corrent principal del [[judaisme]] rebutja que Jesús sigui Déu o una part d'una [[Santíssima Trinitat|Trinitat]].<ref>{{ref-web | cognom = Kessler| nom = Ed| títol = Jesus the Jew|url= http://www.bbc.co.uk/thepassion/articles/jesus_the_jew.shtml | editor= BBC | consulta = 18 juny 2013}}</ref> Sosté que Jesús no és el messies jueu, argumentant que no va complir amb les profecies messiàniques del [[Tanakh]] ni es va encarnar amb les característiques personals del messies.<ref>{{ref-llibre | nom = Asher | cognom = Norman | títol = Twenty-six reasons why Jews don't believe in Jesus |url= http://books.google.com/books?id=tx5qrKz6dRMC&pg=PA59#v=onepage&q&f=false | editor = Feldheim Publishers | any = 2007 |isbn=978-0-9771937-0-7 | pàgines = 59–70}}</ref> Segons la tradició jueva, el darrer profeta va ser [[Malaquies (profeta)|Malaquies]]<ref>{{ref-web | cognom = Simmons | nom = Shraga |url= http://www.aish.com/jewishissues/jewishsociety/Why_Jews_Dont_Believe_In_Jesus.asp | títol = Why Jews Do not Believe in Jesus | data = 6 març 2004 | editor = Aish.com}}</ref> al {{segle|V}} abans de Crist.<ref>{{ref-llibre | títol=Jewish Encyclopedia | consulta = 3 juliol 2013 |url= http://www.jewishencyclopedia.com/articles/10321-malachi-book-of}}</ref> Un grup conegut com els [[Judaisme messiànic|jueus messiànics]] consideren que Jesús fou el messsiesmessies, però es discuteix si aquesta comunitat és una secta del judaisme.<ref>{{ref-notícia | cognom = Haberman| nom = Clyde| títol = Jerusalem Journal; Jews Who Call Jesus Messiah: Get Out, Says Israel|url= http://www.nytimes.com/1993/02/11/world/jerusalem-journal-jews-who-call-jesus-messiah-get-out-says-israel.html| obra = New York Times| data = 11 febrer 1993}}</ref>
 
La crítica jueva de Jesús és molt antiga. El Nou Testament va establir que Jesús fou criticat per les autoritats jueves del seu temps. Els [[fariseu]]s i els [[escriba|escribes]] van criticar Jesús i els seus deixebles per no observar la llei de Moisès, per no rentar-se les mans abans de dinar ({{citar bíblia|Marc 7:1-23}}, {{citar bíblia|Mt 15:1-20}}), i per la recol·lecció del gra en dissabte ({{citar bíblia|Marc 2:23-3:6}}).<ref>{{ref-llibre | cognom = Baggett| nom = John| títol = Seeing Through the Eyes of Jesus| any = 2008| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing|isbn=978-0-8028-6340-9| pàgina = 145|url= http://books.google.com/books?id=rwgvyW8AOeIC&pg=PA145#v=onepage&q&f=false}}</ref> El [[Talmud de Babilònia|Talmud]], escrit i compilat des del {{segle|III}} al V,<ref>{{ref-llibre | títol=Jewish Encyclopedia | consulta = 3 juliol 2013 |url= http://www.jewishencyclopedia.com/articles/14213-talmud}}</ref> inclou històries que alguns consideren relats de Jesús. En una d'aquestes històries, ''Jeixu ha-nozri'' o ''Jesús el cristià'', descrit com un [[apòstata]] lasciu, és executat pel poder jueu perquè pretenia estendre la idolatria i la pràctica de la màgia.<ref>{{ref-llibre | títol = A Dictionary of Jewish-Christian Relations | nom1 = Edward | cognom1 = Kessler | nom2 = Neil | cognom2 = Wenborn | any = 2005 | editorial = Cambridge University Press |isbn=978-1-139-44750-8 | pàgina = 416 |url= http://books.google.com/books?id=QkI_JNv3rIwC&pg=PA416#v=onepage&q&f=false}}</ref> Hi ha moltes opinions entre els estudiosos sobre aquestes històries.{{sfn|Van Voorst|2000|p=108}} Diversos historiadors contemporanis consideren que aquest material no proporciona informació sobre el Jesús històric.{{sfn|Theissen|Merz|1998|pp=74–75}} La ''Torà Mixné'', una obra del [[segle XII]] de la llei jueva escrita per [[Moisès Maimònides]], afirma que Jesús és un obstacle que fa errar a la major part del món i servir a un déu diferent de Déu.<ref>{{ref-llibre | cognom = Jeffrey| nom = Grant R.| títol = Heaven: The Mystery of Angels| any = 2009| editorial = Random House Digital|isbn=978-0-307-50940-6| pàgina = 108|url= http://books.google.com/books?id=xCW8fjiE-DYC&pg=PA108#v=onepage&q&f=false}}</ref>
Línia 263:
L'Alcorà no esmenta Josep, però sí que descriu l'anunciació a Maria per un àngel. La virginitat de Maria abans i després del naixement de Jesús està plenament reconeguda i s'atribueix a la voluntat de Déu (Alcorà, 3,41; 5,19; 19,22 i ss).<ref name=RobB32 /><ref name=Peters23 /><ref name=Phyllis558 /> L'Alcorà exposa que Déu va infondre l'Esperit Sant a Maria mantenint-la verge.<ref name=RobB32 /><ref name=Peters23 >{{ref-llibre | títol = Islam: A Guide for Jews and Christians| nom = F. E.| cognom = Peters | any = 2003 | editorial = Princeton University Press |isbn= 978-0-691-11553-5| pàgina = 23 |url= http://books.google.com/books?id=DRDwRPIQ1vUC&pg=PA23#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref><ref name=Phyllis558 >{{ref-llibre | títol = Holy people of the world: a cross-cultural encyclopedia| nom = Phyllis G. | cognom = Jestice | any = 2004| isbn= 978-1-57607-355-1 | pàgines = 558–559 |url= http://books.google.com/books?id=H5cQH17-HnMC&pg=PA558#v=onepage&q&f=false | editorial = ABC-CLIO}}</ref> Per a l'islam, Jesús s'anomena l'''Esperit de Déu'' perquè va néixer a través de l'acció de l'Esperit,<ref name=RobB32 >{{ref-llibre | títol = Christianity, Islam, and the West| nom = Robert A.| cognom = Burns| any = 2011| isbn= 978-0-7618-5560-6 | pàgina = 32 |url= http://books.google.com/books?id=akWUGyN7fwEC&pg=PA32#v=onepage&q&f=false | editorial = University Press of America}}</ref> però aquesta creença no inclou la doctrina de la seva preexistència, tal com passa en el cristianisme.{{sfn|Ankerberg|Caner |2009|p=32}}<ref>{{ref-llibre | cognom = Cooper| nom = Anne| nom2 = Elsie A. | cognom2 = Maxwell | títol = Ishmael My Brother: A Christian Introduction To Islam| any = 2003| editorial = Monarch Books|isbn=978-0-8254-6223-8| pàgina = 59|url= http://books.google.com/books?id=X4J-p1E1OkwC&pg=PA59#v=onepage&q&f=false}}</ref>
 
Els musulmans creuen que Jesús va ser l'últim [[profeta]] enviat per Déu per guiar els israelites.<ref>{{ref-enciclopèdia | títol = Isra'iliyyat | enciclopèdia = The Qurʼan: An Encyclopedia | editorial = Routledge | any = 2006 | url= http://books.google.com/books?id=isDgI0-0Ip4C&pg=PA322#v=onepage&q&f=false | nom = Brannon | cognom = Wheeler | editor-first=Oliver | editor-last=Leaman | pàgina = 322 |isbn=978-0-203-17644-3}}</ref> Per ajudar en el seu ministeri al poble jueu a Jesús se li va donar la possibilitat de fer [[miracle]]s amb el permís de Déu, i no per al seu propi poder.<ref name=Morgan>{{ref-llibre | cognom = Morgan| nom = Diane| títol = Essential Islam: A Comprehensive Guide to Belief and Practice| any = 2010| editorial = ABC-CLIO|isbn=978-0-313-36025-1| pàgines = 45–46|url= http://books.google.com/books?id=U94S6N2zECAC&pg=PA45#v=onepage&q&f=false}}</ref>{{sfn|Ankerberg|Caner |2009|p=19}} Jesús és vist per l'islam com a un precursor de Mahoma.<ref name="comparative">{{ref-llibre | títol = Comparative Religious Ethics: A Narrative Approach| nom1 = Darrell J.| cognom1 = Fasching | nom2 = Dell | cognom2 = deChant| any = 2001| pàgines = 241, 274–275 |isbn=978-0-631-20125-0 | editorial = John Wiley & Sons |llengua=anglès}}</ref><ref name="EoI">{{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=OZbyz_Hr-eIC&pg=PA397#v=onepage&q&f=false | títol = Encyclopedia of Islam | editorial = Infobase Publishing | any = 2009 | pàgina = 397 | isbn=978-1-4381-2696-8 | nom = Juan E. | cognom = Campo}}</ref> Els musulmans neguen que Jesús fos crucificat, que ressuscités d'entre els morts i que expiés els pecats de la humanitat.<ref name=Morgan/> D'acord amb les tradicions musulmanes, Jesús no va ser crucificat, però va ressuscitar físicament al cel.<ref name=Morgan/><ref name="EoI"/> El moviment musulmà dels [[ahmadiyya]] considera que Jesús va ser un home mortal que va sobreviure a la seva crucifixió i va morir de mort natural a 120 anys al [[Caixmir]].<ref name=Melton55>{{ref-llibre | títol = Religions of the World: A Comprehensive Encyclopedia of Beliefs and Practices| isbn= 978-1-59884-203-6| editorial = ABC-CLIO | pàgina = 55 |url= http://books.google.com/books?id=v2yiyLLOj88C&pg=PA55#v=onepage&q&f=false}}</ref><ref name=OCollins169>{{ref-llibre | títol = Focus on Jesus| nom1 = Gerald | cognom1 = O'Collins| nom2 = Daniel | cognom2 = Kendall | any = 1998| isbn= 978-0-85244-360-6 | editorial = Mercer University Press | pàgina = 169 |url= http://books.google.com/books?id=Jo90Oqy7gawC&pg=PA169#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref> La majoria dels musulmans creuen que Jesús retornarà a la terra poc abans del Dia del [[Judici Final]] i derrotarà l'[[Anticrist]].<ref name="CEI">{{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=D7tu12gt4JYC&pg=PA270#v=onepage&q&f=false | títol = Concise Encyclopedia of Islam | editorial = Rowman & Littlefield | cognom = Glassé | nom = Cyril | any = 2008 | pàgines = 270–271 | isbn=978-0-7425-6296-7}}</ref><ref name="EoI"/>
 
=== Altres interpretacions religioses ===
* Els ensenyaments del [[bahaisme]] consideren Jesús com una manifestació de Déu, com un profeta<ref name="stockman">{{ref-publicació | títol = Jesus Christ in the Bahá'í Writings | nom = Robert | cognom = Stockman | publicació = Bahá'í Studies Review | volum = 2 | exemplar = 1 | any = 1992 | url = http://bahai-library.com/stockman_jesus_bahai_writings}}</ref> que serveix d'intermediari entre Déu i la humanitat, que serveix com a missatger i reflecteix les qualitats i atributs de Déu.<ref name="manifestation">{{ref-publicació | nom = Juan | cognom = Cole | títol = The Concept of Manifestation in the Bahá'í Writings| any = 1982 | publicació = Bahá'í Studies | volum = 9 | pàgines = 1–38 | url = http://bahai-library.com/cole_concept_manifestation}}</ref> Aquest concepte emfatitza les qualitats que simultàniament es consideren pròpies de la humanitat i la divinitat;<ref name="manifestation"/> Per tant, és similar a la concepció cristiana de l'encarnació.<ref name="stockman"/> El bahaisme també accepta que Jesús fou el Fill de Déu<ref name="Smith-jesus"/> i l'encarnació perfecta dels atributs de Déu. Aquests ensenyaments, però, rebutgen la idea que la divinitat es manifestés en un cos humà perquè argumenta que Déu sosté la realitat física.<ref name="stockman"/> El fundador del bahaisme, [[Bahà'u'llàh]], va escriure que cada manifestació de Déu té els mateixos atributs divins, que es poden veure com el retorn espiritual de totes les manifestacions anteriors de Déu i l'aparició de cada nova manifestació de Déu inaugura una religió que substitueix les anteriors, un concepte conegut com la revelació progressiva.<ref name="manifestation"/> Aquestes creences consideren que el pla de Déu es desenvolupa gradualment a través d'aquest procés de maduració de la humanitat i que algunes de les manifestacions arriben quan es completen missions anteriors. Per tant, creuen que [[Bahà'u'llàh]] és el promès retorn de Jesús.<ref name="psmith128">{{ref-llibre | cognom = Smith | nom = Peter | any = 2008 | títol = An Introduction to the Baha'i Faith | editorial = Cambridge University Press |url = http://books.google.com/books?id=z7zdDFTzNr0C&pg=PA128#v=onepage&q&f=false |isbn = 978-0-521-86251-6 | pàgina = 128}}</ref> Aquests ensenyaments coincideixen amb els evangelis en gran part, però no en tot. Creuen en el naixement virginal i en la crucifixió,<ref name=Lepart118>{{ref-llibre | títol = In the Glory of the Father: The Bahai Faith and Christianity | nom = Brian D. | cognom = Lepard | any = 2008 | editorial = Bahai Publishing | isbn = 978-1-931847-34-6 | pàgina = 118 |url= http://books.google.com/books?id=v2ob2Tw2k3MC&pg=PA118#v=onepage&q&f=false |llengua=anglès}}</ref><ref name=Cole>{{ref-publicació | cognom = Cole| nom = Juan R. I.| títol = Behold the Man: Baha'u'llah on the Life of Jesus| publicació = Journal of the American Academy of Religion | any = 1997| volum = 65| exemplar = 1| pàgines = 51, 56, 60}}</ref> però veuen la Resurrecció i els miracles de Jesús com a simbòlics.<ref name="Smith-jesus">{{ref-enciclopèdia | cognom = Smith | nom = Peter | enciclopèdia = A concise encyclopedia of the Bahá'í Faith | títol = peace | any = 2000 | editorial = Oneworld Publications |isbn= 978-1-85168-184-6 | pàgina = 214}}</ref><ref name=Cole/>
* Segons els [[Gnosticisme|gnòstics]], una religió que es considera extingida,<ref>{{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=DhpKxQT8n74C&pg=PA27#v=onepage&q&f=false | títol = The Oxford Illustrated History of Christianity | editorial = Oxford University Press | any = 2001 | pàgina = 27 | isbn=978-0-19-285439-1| nom = John | cognom = McManners}}</ref> Jesús va ser enviat des del reialme diví per donar a conèixer que el secret del coneixement gnòstic és necessari per a salvar-se. La majoria dels gnòstics creien que Jesús era un home que va arribar a ser posseït per l'esperit de Crist en el baptisme. L'esperit deixà el cos de Jesús durant la crucifixió però després va aixecar el cos d'entre els morts. Per alguns gnòstics, anomenats ''docètics'', Jesús no tenia un cos físic, sinó que semblava físic.<ref>{{ref-llibre |url= http://books.google.com/books?id=URdACxKubDIC&pg=PA124&hl=ca#v=onepage&q&f=false | cognom = Ehrman | nom = Bart D.| títol = Lost Christianities: The Battles For Scripture And The Faiths We Never Knew | editorial = Oxford University Press | any = 2003 | pàgines = 124–125| isbn=978-0-19-518249-1}}</ref> Els [[maniqueus]], una secta gnòstica, acceptaven que Jesús era un profeta, al costat del [[Buda Gautama]] i [[Zoroastre]].<ref>{{ref-llibre | cognom = Bevan| nom = A. A.| any = 1930| títol = Manichaeism| obra = Encyclopaedia of Religion and Ethics| volum = 8| editor-last=Hastings | editor-first=James |isbn=978-0-7661-3666-3 | editorial = Kessinger Publishing}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = Augustine of Hippo: A Biography| nom = Peter R. L.| cognom = Brown| any = 2000| isbn= 978-0-520-22757-6| pàgina = 43 | editorial = University of California Press}}</ref>
* Alguns [[Hinduisme|hindús]] consideren a Jesús com un [[Avatar (mitologia)|avatar]] o un [[sadhu]] i troben similituds entre els ensenyaments hindús i els de Jesús.<ref>{{ref-web | url= http://www.bbc.co.uk/religion/religions/hinduism/beliefs/jesus_1.shtml | títol = Jesus in Hinduism | editor= BBC | data = 24 març 2009 | nom = Shaunaka | cognom = Rishi Das}}</ref><ref>{{ref-web | url= https://secure.uwf.edu/govt/pdf/facforum/goel-religioustolerancehinduism.pdf | títol = RELIGIOUS TOLERANCE AND HINDUISM | editor= University of West Florida | consulta = 4 juny 2013 | nom = Madan | cognom = Lal Goel}}</ref> El [[gurú]] hindú Paramahansa Yogananda considera que Jesús era la reencarnació d'Eliseu i un estudiant de Sant Joan Baptista, la reencarnació d'Elies.<ref>{{ref-llibre | nom = Paramahansa | cognom = Yogananda| títol = Autobiography of a Yogi | editorial = Diamond Pocket Books | any = 2008| isbn= 978-81-902562-0-9 |url= http://books.google.com/books?id=xsIi4ePN4hYC&pg=PA319#v=onepage&q&f=false}}</ref> Alguns [[budisme|budistes]], incloent-hi [[Tenzin Gyatso]], el catorzè Dalai Lama, Jesús va dedicar la seva vida al benestar de les persones.<ref>{{ref-web | cognom = Beverley| nom = James A.|url= http://www.christianitytoday.com/ct/2001/june11/15.64.html?paging=off | títol = Hollywood's Idol| editor= Christianity Today| data = 11 juny 2011}}</ref> La teoria [[New Age]] té una àmplia varietat de punts de vista sobre Jesús.<ref>{{ref-llibre | url= http://books.google.com/books?id=-vt8nTsS3XUC&pg=PA56#v=onepage&q&f=false | títol = New Age and neopagan religions in America | editorial = Columbia University Press | any = 2004 | pàgina = 56 | isbn=978-0-231-12402-7 | nom = Sarah M. | cognom = Pike}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = A Treatise on Cosmic Fire| nom1 = Alice| cognom1 = Bailey| nom2 = Djwhal| cognom2 = Khul|isbn=978-0-85330-117-2| editor = Lucis Publishing Company| pàgines = 678, 1150, 1193 | any = 2005 |url= http://books.google.com/?id=3FAZi674omIC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false}}</ref> L'[[ateisme]] rebutja la divinitat de Jesús, però alguns ateus com [[Richard Dawkins]] en tenen una valoració positiva; aquest el considera "un gran mestre moral".<ref>{{ref-web | url= http://www.theblaze.com/stories/2011/10/25/richard-dawkins-jesus-would-have-been-an-atheist-if-he-had-known-what-we-know-today/ | títol = Richard Dawkins: 'Jesus Would Have Been an Atheist if He Had Known What We Know Today' | editor = TheBlaze | data = 25 octubre 2011 | nom = Billy | cognom = Hallowell}}</ref>
* Entre les interpretacions religioses crítiques cal anomenar [[Cels (filòsof)|Cels]], del {{segle|II}}, i [[Porfiri]], que va escriure un atac de quinze volums sobre el cristianisme en el seu conjunt.<ref>{{ref-llibre | editor-last=Chadwick| editor-first= Henry | títol = Contra Celsum| editorial = Cambridge University Press | any = 1980| pàgina = xxviii| url= http://books.google.com/?id=wsKLIV3TpOYC&printsec=frontcover#v=onepage&q&f=false|isbn=978-0-521-29576-5}}</ref><ref>{{ref-llibre | nom = J.| cognom = Stevenson | editorial = SPCK | títol = A New Eusebius: Documents illustrating the history of the Church to AD 337| any = 1987| editor-first= W. H. C.| editor-last= Frend| pàgina = 257| isbn= 978-0-281-04268-5}}</ref> Al {{segle|XIX}} el filòsof i escriptor [[Nietzsche]] va fer una dura crítica dels ensenyaments de Jesús, que va titllar d'antinaturals.<ref>{{ref-llibre | nom = Friedrich | cognom = Nietzsche| any = 2010| títol = Twilight of the Idols, Morality as Anti-nature |isbn=978-1-4209-3717-6 | editorial = Digireads.com Publishing}}</ref> Al {{segle|XX}} [[Bertrand Russell]] va escriure ''Per què no socsóc cristià'', on exposa que Jesús no ha estat la persona amb més saviesa.<ref>{{ref-llibre | cognom = Russell| nom = Bertrand| títol = Why I am Not a Christian: And Other Essays on Religion and Related Subjects| any = 2004| editorial = Routledge Classics| pàgina = 13 |isbn=978-0-671-20323-8}}</ref>
 
== Interpretació artística ==
Línia 275:
[[Fitxer:Meister aus Tahull 001.jpg|thumb|''Pantocràtor envoltat per la [[màndorla]]'', a l'església [[romànica]] de [[Sant Climent de Taüll]]]]
=== Jesús en la pintura ===
Tot i la manca de referències bíbliques o registres històrics, han aparegut una gran varietat de representacions de Jesús durant els darrers dos mil·lennis, sovint influenciades pels valors culturals, circumstàncies polítiques i contexts teològics.{{sfn|Houlden|2006|pp=63–99}}<ref name=Erricker44 >{{ref-llibre | títol = Teaching Christianity: a world religions approach| nom = Clive| cognom = Erricker| any = 1987 |isbn= 978-0-7188-2634-5 | pàgina = 44 | editorial = James Clarke & Co}}</ref><ref name="Perkinson30"/><ref name="cite">{{ref-llibre | títol = The New Westminster Dictionary of Church History| nom = Robert | cognom = Benedetto| any = 2006| isbn= 978-0-664-22416-5 | pàgines = 51–53 | editorial = Westminster John Knox Press}}</ref> Tal com passa també en altres mostres de l'[[art cristià]], les representacions més antigues daten de finals del segon o principis del tercer, i les imatges que es conserven es troben sobretot en les [[Catacumbes romanes]].<ref name="cite"/> En un primer moment, l'art cristià va preferir evocar la seva figura mitjançant símbols, tals com el [[monograma]] format per les lletres gregues [[X]] i [[P]], inicials del nom grec ''Χριστός'' ([[Crist]]), en unió de vegades de [[A]] i [[Ω]], primera i última lletra, respectivament, de l'[[alfabet grec]], per indicar que Crist és el principi i el fi; el símbol del peix ''ΙΧΘΥΣ'' «ikhtus», en grec [[acròstic]] de ''Ἰησοῦς Χριστός, Θεοῦ Υἱός, Σωτήρ'', (''Iesous Khristos Theos uios Soter''; Jesucrist fill de Déu Salvador"); l'''[[Agnus Dei|anyell de Déu]] ''; o fins i tot mitjançant símbols antropomòrfics, com el del [[Bon Pastor]].
 
La [[iconoclàstia]] bizantina va actuar com una barrera a l'evolució a l'est, però al segle novè, l'art es va tornar a permetre.{{sfn|Houlden|2006|pp=63–99}} La Transfiguració va ser un tema important en l'art cristià oriental, i els monjos ortodoxos que s'havien format per a fer icones havien de demostrar la seva vàlua pintant-ne icones per a representar-ho.<ref>{{ref-llibre | títol = The image of God the Father in Orthodox theology and iconography| nom = Steven| cognom = Bigham| any = 1995 |isbn= 978-1-879038-15-8 | editorial = St Vladimir's Seminary Press | pàgines = 226–227}}</ref> El [[Renaixement]] va comportar que diversos artistes se centressin a pintar representacions de Jesús. [[Fra Angelico]] i altres seguidors com [[Giotto di Bondone]] van fer de manera sistemàtica representacions clares.{{sfn|Houlden|2006|pp=63–99}} La [[Reforma Protestant]] va comportar un renaixement en contra de les icones, però la prohibició total era atípica, i les objeccions dels protestants a les imatges es van reduir al segle XVI. Tot i que s'evitaven imatges grans, hi ha protestants que actualment s'oposen a les il·lustracions que representen a Jesús als llibres.<ref>{{ref-llibre | títol = Reformation and the Visual Arts| nom = Sergiusz| cognom = Michalski | any = 1993| isbn= 978-1-134-92102-7 | editorial = Routledge | pàgina = 195}}</ref><ref>{{ref-llibre | títol = Light from the Christian East: An Introduction to the Orthodox Tradition| nom = James R.| cognom = Payton| any = 2007| isbn= 978-0-8308-2594-3 | editorial = InterVarsity Press | pàgines = 178–179}}</ref> D'altra banda, l'ús de les representacions de Jesús es veuen bé pels [[anglicans]] i els [[catòlics]]<ref name=RWilliams83>{{ref-llibre | títol = The Dwelling of the Light: Praying with Icons of Christ | cognom = Williams| nom = Rowan| any = 2003 |isbn= 978-0-8028-2778-4| editorial = Wm. B. Eerdmans Publishing| pàgina = 83}}</ref><ref>{{ref-web | nom = Karol J.| cognom = Wojtyła |url= http://www.vatican.va/holy_father/john_paul_ii/audiences/1997/documents/hf_jp-ii_aud_29101997_en.html| editor= Vatican Publishing House | títol = General audience 29 October 1997| consulta = 20 abril 2013}}</ref><ref>{{ref-web | url= http://www.vatican.va/holy_father/benedict_xvi/audiences/2009/documents/hf_ben-xvi_aud_20090506_en.html| editor = Vatican Publishing House | títol = General audience 6 May 2009| consulta = 20 abril 2013 | nom = Joseph A. | cognom = Ratzinger}}</ref> i és un element clau en la tradició ortodoxa oriental.{{sfn|Doninger|1999|p=231}}<ref>{{ref-llibre | títol = The Orthodox Christian World| nom = Augustine| cognom = Casiday| any = 2012 |isbn= 978-0-415-45516-9| pàgina = 447 | editor = Routledge}}</ref>
Línia 291:
* [[Norman Mailer]]: ''L'Evangeli segons el Fill'' (1997).
* [[Fernando Sánchez Dragó]]: ''Carta de Jesús al Papa'' (2001).
* [[Gore Vidal]]: ''En directe des del GólgotaGòlgota'' (1992); també parcialment basat en la història de Jesús de Natzaret 1955.
* [[Andreas Faber-Kaiser]]: ''Jesús va viure i va morir a Caixmir''
* [[Juan José Benítez]]: ''[[Caballo de Troya]]'' (1984-2006; saga de diversos volums).
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/wiki/Jesús_de_Natzaret»