Ovella: diferència entre les revisions
Contingut suprimit Contingut afegit
mCap resum de modificació |
|||
Línia 249:
Al segle XXI, els països amb el consum més alt de carn de be són els estats del [[Golf Pèrsic]], [[Nova Zelanda]], [[Austràlia]], [[Grècia]], l'[[Uruguai]], el [[Regne Unit]] i [[Irlanda]].<ref name="hobby"/> Aquests països tenen un consum d'entre tres i divuit quilograms de carn de be per capita per any.<ref name="hobby"/><ref name="ado">{{ref-notícia|nom=R.W. |cognom=Apple Jr. |títol=Much Ado About Mutton, but Not in These Parts |url=http://www.nytimes.com/2006/03/29/dining/29mutt.html |obra= [[The New York Times]] |data=29-03-2006 |consulta=23-01-2008}}</ref> La carn de be també és popular a [[França]], [[Àfrica]] (especialment el [[Magrib]]), el [[Carib]], la resta del [[Pròxim Orient]], l'[[Índia]] i parts de la [[República Popular de la Xina|Xina]].<ref name="ado"/> Això reflecteix sovint un passat de cria d'ovelles. En aquests països en particular, els plats que proposen talls alternatius o [[despulla|despulles]] poden ser populars o tradicionals. Els [[testicles]] d'ovella – denominats [[turma|turmes]] – són considerats una [[llaminadura]] a molts llocs del món. Possiblement, el plat de carn de be més infame és el [[haggis]] escocès, que consisteix a cuinar les vísceres d'una ovella dins el seu estómac.<ref name="Smith"/> En comparació, països com els [[Estats Units]] consumeixen menys de mig quilogram per any de carn de be, mentre que mengen uns vint-i-dos quilograms de carn de porc i seixanta-cinc de carn de bou.<ref name="ado"/> A més, aquests països rarament mengen carn de be i poden preferir les parts més cares del xai: principalment les [[llonza|llonzes]] o la cuixa.<ref name="hobby"/>
Tot i que es podria haver begut llet d'ovella a l'antiguitat, actualment se l'usa sobretot per produir [[formatges]] i [[iogurt]]s. Les ovelles només tenen dues [[mamella|mamelles]] i produeixen una quantitat de llet molt inferior a la de les vaques.<ref name="Simmons"/> Tanmateix, com que la llet ovina conté molt més greix, sòlids de la llet i minerals que la llet bovina, és ideal per produir formatge.<ref name="Pulina2"/> També és resistent a la contaminació durant el refredament gràcies al seu alt contingut en [[calci]].<ref name="Pulina2"/> Els formatges cèlebres fets de llet ovina inclouen el [[feta]] de [[Grècia]], el [[roquefort]] de [[França]], el [[manxego]] d'[[Espanya]], el [[Pecorino Romano]] (la paraula [[italià|italiana]] per dir «ovella» és ''pecora'') i la [[Ricotta]] d'[[Itàlia]]. També es poden produir iogurts a partir de la llet d'ovella, especialment alguns tipus de [[labneh]].<ref>{{ref-llibre |títol=Encyclopedia of Fermented Fresh Milk Products: An International Inventory |cognom=Kurmann |nom=Joeseph A. |coautors=Jeremija Lj. Rašić Manfred Kroger |any=1992 |editorial=Springer |lloc=233 Spring Street
New York, NY |isbn=0442008694 }}p. 343</ref> Molts d'aquests productes es fan actualment amb llet de vaca, especialment fora dels seus països d'origen.<ref name="hobby"/> La llet d'ovella conté un 4,8% de [[lactosa]], que pot afectar els que tenen [[intolerància a la lactosa]].<ref name="hobby"/>
| |||