|
|títol=Contaminant analysis of organochlorines in blubber biopsies from blue whales in the St Lawrence|editor=Trent University|autor=Jason de Koning i Geoff Wild|any=1997|consulta=29 juny 2007}}</ref>
LesEls balenesrorquals blavesblaus foren abundants a gairebé tots els oceans fins a principis del segle XX. Els [[caça de balenes|baleners]] lesels caçaren durant més de 40 anys fins que gairebé s'[[extinció|extingiren]] i la comunitat internacional intervingué per a protegir-leslos el 1966. Un informe publicat el 2002 estimà que quedaven entre 5.000 i 12.000 balenesrorquals blavesblaus,<ref name=pop>{{ref-web|url=http://www.sararegistry.gc.ca/virtual_sara/files/cosewic/sr_blue_whale_e.pdf|editor=Committee on the Status of Endangered Wildlife in Canada|any=2002|títol=Assessment and Update Status Report on the Blue Whale ''Balaenoptera musculus''|consulta=19-04-2007|format=PDF}}</ref> distribuïdes en almenys cinc grups. Investigacions més recents sobre la subespècie pigmea suggereixen que aquesta estimació es podria quedar curta.<ref name=BBC_pop>{{ref-web|autor=Alex Kirby|obra= BBC News |any=2003|títol=Science seeks clues to pygmy whale | url=http://news.bbc.co.uk/2/hi/science/nature/3003564.stm |consulta=21 abril 2006 |data=19-06-2003}}</ref> Abans de la caça de balenes, la població més gran era la de l'oceà Antàrtic, amb aproximadament 239.000 individus (entre 202.000 i 311.000).<ref name = Ant>{{ref-publicació| article = Evidence for increases in Antarctic blue whales based on Bayesian modelling | autor = T.A. Branch, K. Matsuoka i T. Miyashita | publicació = Marine Mammal Science | volum =20 | pàgines =726–754|any =2004 | doi =10.1111/j.1748-7692.2004.tb01190.x}}</ref> Ara només en queden concentrations molt més petites (aprox. 2.000 exemplars) a cadascun dels grups del Pacífic nord-oriental, l'Antàrtic i l'Índic. N'hi ha dos grups més al nord de l'Atlàntic i com a mínim dos més a l'[[hemisferi sud]]. La diversitat genètica dedels lesrorquals balenes blavesblaus supervivents és alta, cosa que pot ajudar a recuperar els nivells de població d'abans de l'activitat balenera.<ref>ScienceDaily MLA Oregon State University. "Genetic survey of endangered Antarctic blue whales shows surprising diversity." ScienceDaily, 7 Mar. 2012. Web. 8 Mar. 2012.</ref>
== Taxonomia ==
LesEls balenesrorquals blavesblaus sónpertanyen [[rorquals]] (famíliaals [[Balaenopteridaebalenoptèrids]]), una família que inclou la [[iubarta]], el [[rorqual comú]], ''[[Balaenoptera brydei]]'', el [[rorqual boreal]] i el [[rorqual d'aleta blanca]].<ref name="factsheet" /> Es creu que la família dels [[balenoptèrid]]sbalenoptèrids divergí de les altres famílies del subordre dels [[misticets]] ja a l'[[Oligocè mitjà]]. Tanmateix, no se sap quan divergiren els membres d'aquestes famílies els uns dels altres.
El rorqual blau sol ser classificat com una de les vuit espècies del gènere ''Balaenoptera''; una autoritat la situa en un gènere [[monotípic]] diferent, ''Sibbaldus'',<ref>{{ref-llibre | autor= Barnes LG, McLeod SA.|editor= Jones ML et al.|títol= The Gray Whale |any=1984|editorial= Academic Press |lloc= Orlando (Florida)| isbn =0123891809|pàgines=3–32 |capítol= The fossil record and phyletic relationships of gray whales.}}</ref> però aquesta teoria no ha estat acceptada.<ref name=msw3>{{MSW3 Mead
[[Fitxer:Bluewhale 300.jpg|thumb|Espiracle d'un rorqual blau]]
[[Fitxer:Bl-10 blue.jpg|thumb|La petita [[aleta dorsal]] d'aquest rorqual blau amb prou feines es pot veure a l'extrem esquerre.]]
El rorqual blau té un llarg cos afusat que sembla allargat en comparació amb la constitució més robusta d'altres balenescetacis.<ref name="des" /> El cap és pla i en forma de U i té una cresta prominent que va des de l'[[espiracle]] fins a dalt del llavi superior.<ref name="des" /> La part davantera de la boca està plena de [[barba (balena)|barbes]]; aproximadament, 300 làmines (cadascuna de les quals mesura, aproximadament, un metre de llarg)<ref name="des" /> pengen del maxil·lar superior, estenent-se fins a 0,5 m boca endins. Entre 60 i 90 solcs anomenats plecs ventrals recorren la gorja en paral·lel a la llargada del cos. Aquests plecs contribueixen a evacuar aigua de la boca després de l'alimentació per arremesa (''vegeu la [[alimentació|secció sobre l'alimentació]]'').
L'aleta dorsal és petita,<ref name="des" /> i només és breument visible quan l'animal es capbussa. Es troba vers la línia de tres quarts del cos del rorqual i varia d'un individu a un altre: alguns només tenen un bony pràcticament imperceptible, però altres tenen dorsals prominents en forma de falç. Quan pugen a la superfície per respirar, lesels balenesrorquals blavesblaus treuen l'espatlla i l'espiracle per sobre l'aigua a més distància que altres balenes[[misticets]] gransgrossos, com ara el [[rorqual comú]] o el [[rorqual boreal]]. Els observadors poden utilitzar aquest tret per diferenciar les espècies a la mar. AlgunesAlguns balenesrorquals blavesblaus de l'Atlàntic i el Pacífic septentrionals alcen l'aleta caudal quan es capbussen. En respirar, el rorqual emet un doll unicolumnar vertical espectacular que pot arribar fins a 12 m d'alçada, tot i que sol trobar-se al voltant de 9 m. Té una capacitat [[pulmonar]] de 5.000 litres. LesEls balenesrorquals blavesblaus tenen dos espiracles protegits per un gran paraesquitxos.<ref name="des" />
Les aletes mesuren 3-4 m de llarg. La part superior és grisa amb una vora blanca i prima. La part inferior és blanca. El cap i l'aleta caudal solen ser d'un gris uniforme. La part superior del rorqual i, de vegades, les aletes solen tenir taques. La quantitat de taques varia significativament d'un individu a un altre. Alguns tenen un color gris [[pissarra]], però altres presenten una notable combinació de blaus foscos, grisos i negres, tots plens de taques.<ref name="factsheet">{{ref-web|url=http://www.acsonline.org/factpack/bluewhl.htm|títol=American Cetacean Society Fact Sheet - Blue Whales|consulta=20 juny 2007|dateformat=dmy}}</ref>
LesEls balenesrorquals blavesblaus poden assolir una velocitat de 50 km/h en distàncies curtes, normalment quan interaccionen amb altres balenesexemplars, però habitualment es mouen a una velocitat d'uns 20 km/h.<ref name="factsheet" /> S'alenteixen a 5 km/h per alimentar-se.
LesEls balenesrorquals blavesblaus solen viure solessols o amb un altre individu. No se sap durant quant de temps romanen juntes lesaquestes parelles de viatge. En indrets on hi ha una gran concentració d'aliments, s'han observat fins a 50 balenesrorquals blavesblaus en una àrea petita. Tanmateix, no formen els grups cohesionats que formen altres espècies de balenescetacis.
=== Mida ===
A causa de la seva mida, resulta difícil pesar lesels balenesrorquals blavesblaus. La majoria de balenesrorquals blavesblaus mortesmorts pels baleners no eren pesadespesats senceressencers, sinó quedesprés abansde erenser talladesdividits en trossos més manejables. Això provocava que se subestimés el pes total del rorqual a causa de la pèrdua de sang i altres fluids. Tanmateix, es registraren pesos entre 150 i 170 tones d'animals que assolien una llargada de fins a 27 m. El [[National Marine Mammal Laboratory]] (NMML) dels Estats Units estimà el pes d'un exemplar de 30 m de llarg en més de 180 tones. El rorqual blau més gran pesat amb precisió pels científics de l'NMML fins ara fou una femella que pesava 177 tones.<ref name=pop />
El rorqual blau és l'animal més gros de tots els temps que s'hagi trobat.<ref name="des">{{ref-web|url=http://www.wdcs.org/dan/publishing.nsf/allweb/F8FE8974A62E12F88025696D004A8EE9|títol=Size and Description of the Blue Whale Species|consulta=15 juny 2007|dateformat=dmy}}</ref> el [[dinosaure]] del [[Mesozoic]] més gran conegut fou l'[[argentinosaure]],<ref>{{ref-publicació|autor= Bonaparte J, Coria R|any=1993|article=Un nuevo y gigantesco sauropodo titanosaurio de la Formacion Rio Limay (Albiano-Cenomaniano) de la Provincia del Neuquen, Argentina|publicació= Ameghiniana|volum=30 |exemplar=3|pàgines=271–282}}</ref> amb un pes estimat de fins a 90 tones, tot i que una vèrtebra controvertida d{{'}}''[[Amphicoelias]] fragillimus'' podria indicar que l'animal pesava fins a 122 tones i mesurava fins a 40 m.<ref name="carpenter2006">Carpenter, K. (2006). "Biggest of the big: a critical re-evaluation of the mega-sauropod ''Amphicoelias fragillimus''." A Foster, J. R.; Lucas, S. G. (editors) (2006). ''Paleontology and Geology of the Upper Jurassic Morrison Formation.'' New Mexico Museum of Natural History and Science Bulletin '''36''': 131-138.{{ref-web |url=https://scientists.dmns.org/sites/kencarpenter/PDFs%20of%20publications/Amphicoelias.pdf|títol=scientists.dmns.org|arxiuurl=http://web.archive.org/web/20090225130821/https://scientists.dmns.org/sites/kencarpenter/PDFs%20of%20publications/Amphicoelias.pdf|arxiudata=25-02-2009}} </ref> També s'ha estimat el pes del poc conegut [[bruhathkayosaure]], amb valors que varien entre 140 i 220 tones, amb estimacions de la llargada que arriben fins a 45 m. El [[peix]] extint ''[[Leedsichthys]]'' podria haver-se acostat a la seva mida.<ref>{{ref-web|url=http://news.nationalgeographic.com/news/2003/10/1001_031001_biggestfish.html |títol="Biggest Fish Ever Found" Unearthed in U.K |editor=News.nationalgeographic.com |data=1 octubre 2003 |consulta=11 març 2008}}</ref> Tanmateix, costa de trobar [[fòssils]] complets, cosa que fa difícil les comparacions de mida. Tots aquests animals són considerats més petits que el rorqual blau.
Hi ha incertesa respecte al rorqual blau més gros trobat, car la majoria de dades provenen de balenesrorquals blavesblaus mortesmorts en aigües de l'[[Oceà Antàrtic|Antàrtic]] durant la primera meitat del segle XX i foren recollides per baleneres que no tenien grans coneixements de tècniques de mesurament zoològiques estàndard. LesEls balenesrorquals més llarguesllargs mai documentades foren dues femelles que mesuraven 33,6 i 33,3 m, respectivament.<ref name="SearsCal02">{{ref-publicació |autor= Sears R, Calambokidis J |títol= Update COSEWIC status report on the blue whale Balaenoptera musculus in Canada.|publicació= Committee on the Status of Endangered Wildlife in Canada, Ottawa.|any=2002 |pàgines=32}}</ref> El rorqual més llarg mai mesurat pels científics de l'NMML feia 29,9 m.<ref name=pop />
La [[llengua (òrgan)|llengua]] d'un rorqual blau pesa unes 2,7 tones<ref name="SM">{{ref-llibre|títol=The Scientific Monthly|editorial=American Association for the Advancement of Science|any=1915|pàgines=21}}</ref> i, quan s'obre del tot, la boca és capaç d'agafar fins a 90 tones d'aliments i aigua.<ref name="wheelock" /> Tot i la mida de la boca, les dimensions de la gola són tan reduïdes que un rorqual blau no es pot empassar un objecte més gran que una pilota de platja.<ref>Blue Planet: Frozen seas (documental de la BBC)</ref> El [[cor]] pesa 600 kg i és el més gran de qualsevol animal.<ref name="SM" /> L'[[aorta]] d'un rorqual blau té un diàmetre d'uns 23 cm.<ref>{{ref-web|url=http://www2.ucsc.edu/seymourcenter/PDF/2.%20Ms.%20B%20measurements.pdf|títol=Ms. Blue's Measurements|autor=Caspar, Dave
|any=2001 |mes=Abril|consulta=01-09-2006|editor=Seymour Center, Universitat de Califòrnia a Santa Cruz.
|format=PDF|urlarxiu=http://web.archive.org/20040827064742/www2.ucsc.edu/seymourcenter/PDF/2.%20Ms.%20B%20measurements.pdf|dataarxiu=2004-08-27}}</ref> Durant els primers set mesos de vida, una cria de rorqual blau beu, aproximadament, 400 litres de [[llet]] al dia. Les cries guanyen [[pes corporal|pes]] ràpidament, fins a 90 kg al dia. En néixer, lesels balenesrorquals blavesblaus ja pesen 2.700 kg, el mateix que un [[hipopòtam]] adult.<ref name="factsheet" />
=== Alimentació ===
LesEls balenesrorquals blavesblaus s'alimenten gairebé exclusivament de [[krill]], tot i que també agafen petites quantitats de [[copèpode]]s.<ref name="afsc">{{ref-web|url=http://www.afsc.noaa.gov/nmml/education/cetaceans/blue.php|títol=Detailed Information about Blue Whales|editor=Alaska Fisheries Science Center|any=2004|consulta=14-06-2007}}</ref> Les espècies de [[zooplàncton]] consumides pels rorquals blaus varien d'un oceà l'altra. A l'Atlàntic nord, les preses habituals són ''[[Meganyctiphanes norvegica]]'', ''[[Thysanoessa raschii]]'', ''[[Thysanoessa inermis]]'' i ''[[Thysanoessa longicaudata]]'';<ref>{{ref-publicació |autor= Hjort J, Ruud JT |any=1929 |article=Whaling and fishing in the North Atlantic |publicació= Rap. Proc. Verb. Conseil int. Explor. Mer|volum=56 |pàgines= }}</ref><ref>{{ref-publicació
|consulta=14-06-2007}}</ref> Les espècies del [[zooplàncton]] consumides per les balenes blaves varien d'un oceà l'altra. A l'Atlàntic nord, les preses habituals són ''[[Meganyctiphanes norvegica]]'', ''[[Thysanoessa raschii]]'', ''[[Thysanoessa inermis]]'' i ''[[Thysanoessa longicaudata]]'';<ref>{{ref-publicació |autor= Hjort J, Ruud JT |any=1929 |article=Whaling and fishing in the North Atlantic |publicació= Rap. Proc. Verb. Conseil int. Explor. Mer|volum=56 |pàgines= }}</ref><ref>{{ref-publicació
|autor=Christensen I, Haug T, Øien N |any=1992 |article= A review of feeding and reproduction in large baleen whales (Mysticeti) and sperm whales ''Physeter macrocephalus'' in Norwegian and adjacent waters |publicació= Fauna Norvegica Series a
|volum=13|pàgines=39–48}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor= Sears R, Wenzel FW, Williamson JM |any=1987 |article=The Blue Whale: A Catalogue of Individuals from the Western North Atlantic (Gulf of St. Lawrence) |publicació=Mingan Island Cetacean Study, St. Lambert, Quebec.|pàgines=27}}</ref> al Pacífic nord, ''[[Euphausia pacifica]]'', ''[[Thysanoessa inermis]]'', ''[[Thysanoessa longipes]]'', ''[[Thysanoessa spinifera]]'', ''[[Nyctiphanes symplex]]'' i ''[[Nematoscelis megalops]]'';<ref>{{ref-publicació |cognom=Sears |nom=R |any=1990 |article= The Cortez blues |publicació= Whalewatcher
|any=1980 |article= A review of food of balaenopterid whales|publicació= Sci. Rep. Whales Res. Inst.|volum=32 |pàgines=155–197}}</ref><ref>{{ref-llibre |autor=Yochem PK, Leatherwood S|editor=Ridgway SH, Harrison R |títol= Handbook of Marine Mammals, Vol. 3:The Sirenians and Baleen Whales.|any=1980|editorial=Academic Press |lloc=Londres|isbn= |pàgines=193–240 |capítol= Blue whale ''Balaenoptera musculus'' (Linnaeus, 1758)}}</ref> i a l'Antàrtic, ''[[Euphausia superba]]'', ''[[Euphausia crystallorophias]]'' i ''[[Euphausia valentin]]''.
Un rorqual blau adult es pot menjar fins a 40 milions de krill en un dia.<ref>[http://web.archive.org/web/20080826025410/http://afp.google.com/article/ALeqM5j16BZVAVoE3Tey_0icx_2Bj6V_XQ Afp.google.com Hunted, rammed, poisoned, whales may die from heartbreak too]</ref> LesEls balenesrorquals sempre s'alimenten a les àrees amb la concentració més elevada de krill i a vegades ingereixen fins a 3.600 kg de krill en un sol dia.<ref name="afsc" /> Les necessitats calòriques diàries d'un rorqual blau adult són d'aproximadament 1,5 milions de calories.<ref>[[Ross Piper|Piper, Ross]] (2007), ''Extraordinary Animals: An Encyclopedia of Curious and Unusual Animals'', [[Greenwood Press]].</ref>
Com que el krill es mou, lesels balenesrorquals se solen alimentar a profunditats de més de 100 m durant el dia i només s'alimenten a la superfície de nit. Generalment quan s'alimenten es capbussen durant 10 minuts, tot i que també són habituals immersions de fins a 20 minuts. La immersió més llarga observada fou de 36 minuts.<ref name=Sears98>(Sears 1998)</ref> El rorqual s'alimenta envestint grups de krill, agafant els animals i una gran quantitat d'aigua a la boca. Aleshores, l'aigua és expulsada per les barbes mitjançant pressió provinent de la butxaca ventral i la llengua. Una vegada ja no queda aigua a la boca, el krill restant no pot passar per entre les barbes i és empassat. El rorqual blau també consumeix alguns peixos, crustacis i sípies petits que agafa juntament amb el krill.<ref>{{ref-publicació |autor= Nemoto T|any=1957 |article=Foods of baleen whales in the northern Pacific |publicació= Sci. Rep. Whales Res. Inst.|volum=12 |pàgines=33–89}}</ref><ref>{{ref-publicació |autor=Nemoto T, Kawamura A |any=1977|article= Characteristics of food habits and distribution of baleen whales with special reference to the abundance of North Pacific sei and Bryde's whales |publicació=Rep. Int. Whal. Commn |volum=1|exemplar=Special Issue|pàgines=80–87}}</ref>
=== Cicle vital ===
La temporada d'aparellament comença a finals de tardor i s'allarga fins a la fi de l'hivern.<ref name="Art">{{ref-web|url=http://www.articleworld.org/index.php/Blue_Whale|títol=Blue Whale - ArticleWorld|consulta=2 juliol 2007}}</ref> No se sap gaire sobre el comportament d'aparellament o els terrenys de cria. Les femelles solen tenir una cria una vegada cada dos o tres anys, a principis de l'hivern després d'un període de [[gestació]] d'entre deu i dotze mesos.<ref name="Art" /> La cria pesa unes 2,5 tones i mesura uns 7 m de llarg. Les cries beuen entre 380 i 750 litres de llet al dia. El [[deslletament]] es produeix quan l'animal ja té uns sis mesos i mesura el doble de llarg. La maduresa sexual s'assoleix entre els vuit i els deu anys, quan els mascles ja mesuren 20 metres de llarg (o més, a l'hemisferi sud). Les femelles són encara més grans i assoleixen la maduresa sexual vers els cinc anys, quan mesuren uns 21 metres de llarg.
Els científics estimen que lesels balenesrorquals blavesblaus poden viure almenys 80 anys;<ref name="SearsCal02"/><ref name="Art" /><ref name="npca">{{ref-web|url=http://www.npca.org/marine_and_coastal/marine_wildlife/bluewhale.html
|títol=www.npca.org|consulta=21 juny 2007}}</ref> tanmateix, com que els registres individuals no es remunten a l'època de la caça de balenes, no se sabrà amb certesa fins d'aquí a molts anys. L'estudi més llarg d'un mateix individu s'allargà durant 34 anys al nord-est del Pacífic.<ref name=Sears98/> L'únic depredador natural de lesdels balenesrorquals és l'[[orca]].<ref>{{ref-publicació | article = Sightings and movements of blue whales off central California from 1986–88 from photo-identification of individuals | autor = J. Calambokidis, G. H. Steiger, J. C. Cubbage, K. C. Balcomb, C. Ewald, S. Kruse, R. Wells i R. Sears | publicació = Rep. Whal. Comm.| volum =12 | pàgines =343–348 | any =1990}}</ref> Els estudis indiquen que fins a un 25% dels rorquals blaus adults presenten cicatrius provocades per atacs d'orca.<ref name="SearsCal02"/> Es desconeix la taxa de mortalitat d'aquests atacs.
| autor = J. Calambokidis, G. H. Steiger, J. C. Cubbage, K. C. Balcomb, C. Ewald, S. Kruse, R. Wells i R. Sears | publicació = Rep. Whal. Comm.| volum =12 | pàgines =343–348 | any =1990}}</ref> Els estudis indiquen que fins a un 25% de les balenes blaves adultes presenten cicatrius provocades per atacs d'orca.<ref name="SearsCal02"/> Es desconeix la taxa de mortalitat d'aquests atacs.
Les avarades de rorqual blau són extremament rares i, a causa de l'estructura social de l'espècie, no es coneix cap instància d'avarada en massa.<ref>William Perrin i Joseph Geraci. "Stranding" pàg. 1192–1197 a ''Encyclopedia of Marine Mammals'' (Perrin, Wursig i Thewissen eds)</ref> Tanmateix, quan es produeix una avarada pot despertar l'interès del públic. El 1920, un rorqual blau s'avarà a prop de [[Bragar]], a [[Illa de Lewis|Lewis]] ([[Hèbrides Exteriors]], [[Escòcia]]). Uns baleners li havien disparat al cap, però l'arpó no havia explotat. Com en altres animals, l'instint fonamental del rorqual era continuar respirant a qualsevol preu, encara que això impliqués avarar-se per tal de no ofegar-se. Dos dels ossos del rorqual foren erigits al costat d'una carretera principal de Lewis i avui en dia encara són una atracció turística.<ref>{{ref-web|títol=The Whale bone Arch |obra= Places to Visit around the Isle of Lewis | url=http://www.isle-of-lewis.com/places-to-visit.htm |consulta=18 maig 2005}}</ref>
}}
|}
Les estimacions de Cummings i Thompson (1971) suggereixen que el nivell font dels sons emesos pels rorquals blaus és d'entre 155 i 188 [[decibel]]s quan se'l mesura en relació amb una pressió de referència d'un [[micropascal]] en un metre.<ref>{{ref-publicació | article = Underwater sounds from the blue whale ''Balaenoptera musculus''| autor = W.C. Cummings i P.O. Thompson | publicació = Journal of the Acoustics Society of America | volum =50(4) | pàgines =1193–1198 | any =1971 | doi =10.1121/1.1912752|llengua=anglès}}</ref><ref>{{ref-llibre | autor= W.J. Richardson, C.R. Greene, C.I. Malme i D.H. Thomson | títol = Marine mammals and noise | editorial = Academic Press, Inc. | lloc = San Diego (Califòrnia)| any =1995 | isbn =0-12-588441-9|llengua=anglès}}</ref> Tots els grups de balenesrorquals blavesblaus emeten sons a una [[freqüència fonamental]] d'entre 10 i 40 [[Hertz|Hz]]; la freqüència més baixa que els humans són capaços de percebre és generalment de 20 Hz. Les crides de rorqual blau duren entre deu i trenta segons. LesEls balenesrorquals blavesblaus de la costa de [[Sri Lanka]] han estat enregistradesenregistrats repetidament emetent «cants» de quatre notes amb una durada d'uns dos minuts cadascun, que recorden els coneguts [[iubarta|cants de les iubartes]]. Els investigadors creuen que, ja que aquest fenomen no ha estat observat en altres poblacions, podria ser únicespecífic de la subespècie ''B. m. Brevicaudabrevicauda'' (pigmea).
Es desconeixen els motius d'aquestes vocalitzacions. Richardson {{etal}} (1995) proposen sis raons possibles:<ref>{{ref-web|autor= National Marine Fisheries Service |any=2002 |títol= Endangered Species Act - Section 7 Consultation Biological Opinion | url = http://www.nmfs.noaa.gov/prot_res/readingrm/ESAsec7/7pr_surtass-2020529.pdf| format = PDF }}</ref>
=== Època de la caça ===
{{principal|Caça de balenes}}
[[Fitxer:Població de balenes blaves.svg|thumb|400px|Les poblacions de balenesrorquals blavesblaus han decaigut dràsticamentmolt a causa de la caça comercial de balenes.]]
LesEls balenesrorquals blavesblaus no són fàcils de capturar ni de matar. La seva força i potència les protegiren dels primers baleners, que preferien atacar [[catxalot]]s i [[balena franca|balenes franques]].<ref>{{ref-llibre |autor= Scammon CM |títol=The marine mammals of the northwestern coast of North America. Together with an account of the American whale-fishery |any=1874 |editorial=John H. Carmany and Co.|lloc=San Francisco
|pàgines=319|isbn= }}</ref> El 1864, el noruec [[Svend Foyn]] equipà un [[vaixell de vapor]] amb [[arpó|arpons]] dissenyats específicament per capturar balenescetacis grans.<ref name="factsheet" /> Tot i que al principi era voluminós i tenia poc èxit, Foyn perfeccionà el fusell submarí i ben aviat s'establiren diverses estacions baleneres a la costa de [[Finnmark]], al nord de [[Noruega]]. L'última estació balenera de Finnmark tancà el 1904 a causa de disputes amb els pescadors locals.
Aviat es començaren a caçar balenesrorquals blavesblaus a [[Islàndia]] (1883), les [[Illes Fèroe]] (1894), [[Terranova]] (1898) i [[Spitsbergen]] (1903). El 1904-05 es capturaren lesels primeresprimers balenesrorquals blavesblaus a [[Geòrgia del Sud]]. El 1925, amb l'arribada de l'arrossegament de popa als vaixells factoria i l'ús de vaixells baleners de vapor, les captures de balenesrorquals blavesblaus i de balenescetacis en general a l'Antàrtic i Subantàrtic es dispararen. Entre el 1930 i el 1931, aquests vaixells mataren 29.400 balenesrorquals blavesblaus només a l'Antàrtic. A finals de la [[Segona Guerra Mundial]] les poblacions havien patit un declivi significatiu i el 1946 s'implementaren les primeres quotes per restringir el comerç internacional de balenes, però resultaren ineficaces a causa de la manca de diferenciació entre espècies. Les espècies rares podien ser caçades d'igual manera que les relativament abundants.
La caça de rorquals blaus fou prohibida a la dècada del 1960 per la [[Comissió Balenera Internacional]],<ref>{{ref-publicació |cognom=Gambell |nom=R |any=1979|article=The blue whale |publicació= Biologist |volum=26|pàgines=209–215}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Best |nom=PB |any=1993 |article=Increase rates in severely depleted stocks of baleen whales |publicació=ICES J. Mar. Sci.|volum=50 |pàgines=169–186|doi=10.1006/jmsc.1993.1018}}</ref> i la caça il·legal duta a terme per l'URSS s'acabà a la dècada del 1970,<ref>{{ref-publicació |cognom=Iàblokov|nom=A. V. |any=1994 |article=Validity of whaling data |publicació=Nature |volum=367|pàgines=108 |doi=10.1038/367108a0 | llengua = anglès}}</ref> quan ja s'havien mort 330.000 balenesrorquals blavesblaus a l'Antàrtic, 33.000 a la resta de l'hemisferi sud, 8.200 al nord del Pacífic i 7.000 al nord de l'Atlàntic. La població original més gran, la de l'Antàrtic, havia quedat delmadareduïda a un 0,15% de la seva abundància inicial.<ref name=Ant/> ▼
La caça de balenes blaves fou prohibida a la dècada del 1960 per la [[Comissió Balenera Internacional]],<ref>{{ref-publicació |cognom=Gambell |nom=R |any=1979
▲|article=The blue whale |publicació= Biologist |volum=26|pàgines=209–215}}</ref><ref>{{ref-publicació |cognom=Best |nom=PB |any=1993 |article=Increase rates in severely depleted stocks of baleen whales |publicació=ICES J. Mar. Sci.|volum=50 |pàgines=169–186|doi=10.1006/jmsc.1993.1018}}</ref> i la caça il·legal duta a terme per l'URSS s'acabà a la dècada del 1970,<ref>{{ref-publicació |cognom=Iàblokov|nom=A. V. |any=1994 |article=Validity of whaling data |publicació=Nature |volum=367|pàgines=108 |doi=10.1038/367108a0 | llengua = anglès}}</ref> quan ja s'havien mort 330.000 balenes blaves a l'Antàrtic, 33.000 a la resta de l'hemisferi sud, 8.200 al nord del Pacífic i 7.000 al nord de l'Atlàntic. La població original més gran, la de l'Antàrtic, havia quedat delmada a un 0,15% de la seva abundància inicial.<ref name=Ant/>
=== Població i distribució actuals ===
[[Fitxer:Blauwal01.jpg|thumb|Rorqual blau amb les [[Açores]] al rerefons]]
[[Fitxer:Blue whale tail fluke.JPG|thumb|Imatge de l'aleta caudal d'un rorqual blau amb les [[illes Santa Bàrbara]] al rerefons (agost del 2007).]]
Des que se'n prohibí la caça, els estudis no han aconseguit determinar si la població global de balenesrorquals blavesblaus, que [[espècie dependent de la conservació|dependentdepèn de la conservació]], està augmentant o estabilitzada. A l'Antàrtida, les millors estimacions indiquen un increment significatiu d'un 7,3% a l'any des de la fi de la caça il·legal soviètica, però les poblacions continuen a menys d'un 1% dels nivells originals.<ref name=Ant/> També s'ha suggerit que les poblacions d'Islàndia i Califòrnia estan creixent, però aquests augments no tenen significació estadística. El 2002 s'estimà que la població global total era d'entre 5.000 i 12.000 exemplars, tot i que hi ha un alt grau d'incertesa en les estimacions disponibles per moltes àrees.<ref name=pop/>
La [[Llista Vermella de la UICN]] ha classificat el rorqual blau com a «espècie amenaçada» des que es començà a publicar la llista. Als [[Estats Units]], el [[National Marine Fisheries Service]] les considera com amenaçades sota l'[[Endangered Species Act]].<ref>{{ref-web|url=http://www.nmfs.noaa.gov/pr/laws/esa/ |títol=Endangered Species Act}}</ref> La concentració més elevada, amb uns 2.000 individus, és la població del nord-est del Pacífic de rorqual blau septentrional (''B. m. musculus''), que s'estén des d'[[Alaska]] fins a [[Costa Rica]], però que passa gran part del temps a [[Califòrnia]] durant l'estiu. En rares ocasions, aquesta població visita el nord-oest del Pacífic, entre [[Kamtxatka]] i l'extrem nord del Japó.
Al nord de l'Atlàntic es reconeixen dues poblacions de ''B. m. musculus''. La primera es troba a prop de [[Groenlàndia]], [[Terranova i Labrador|Terranova]], [[Nova Escòcia]] i el [[golf de Sant Llorenç]]. Es calcula que aquest grup compta amb uns 500 individus. Un segon grup més oriental és albirat des de les [[Açores]] a la primavera i [[Islàndia]] al juliol i l'agost; se suposa que lesels balenesrorquals segueixen la [[dorsal mesoatlàntica]] entre les dues illes volcàniques. Més enllà d'Islàndia, s'han observat balenesrorquals blavesblaus tan al nord com [[Spitsbergen]] i [[Jan Mayen]], però són rars. Els científics desconeixen on passen l'hivern aquestesaquests balenesrorquals. La població total de l'Atlàntic nord és estimada en entre 600 i 1.500 exemplars.
A l'hemisferi sud sembla haver-hi dues subespècies distintes, ''B. m. intermedia'' i el poc estudiat rorqual blau pigmeu, ''B. m. brevicauda'', que viu en aigües de l'oceà Índic. Els estudis més recents (mitjans del 1998) oferiren una estimació de 2.280 balenesrorquals blavesblaus a l'Antàrtic,<ref>{{ref-publicació|cognom=Branch|nom=T.A.|article=Abundance of Antarctic blue whales south of 60°S from three complete circumpolar sets of surveys|publicació=Journal of Cetacean Research and Management|volum=9|exemplar=3|pàgines=87–96|any=2007}}</ref> de les quals menys d'un 1% són probablement balenesrorquals blavesblaus pigmeespigmeus.<ref>{{ref-publicació|autor=T.A. Branch
|article=Separating southern blue whale subspecies based on length frequencies of sexually mature females|publicació=Marine Mammal Science|volum=23|exemplar=4|pàgines=803–833|any=2007|doi=10.1111/j.1748-7692.2007.00137.x|cognom2=Abubaker|nom2=E. M. N.|cognom3=Mkango|nom3=S.|coautors=et al}}</ref> Les estimacions d'un estudi del 1996 indicaren que hi havia 424 balenesrorquals blavesblaus pigmeespigmeus en només una petita àrea al sud de [[Madagascar]],<ref>{{ref-publicació
| article = The abundance of blue whales on the Madagascar Plateau, December 1996| autor = P.B. Best| publicació = Journal of Cetacean Research and Management | volum =5 | pàgines =253–260 | any =2003}}</ref> de manera que és probable que la població total de l'oceà Índic sigui de milers d'exemplars. Si això fos cert, els nombres globals serien molt més elevats del que prediuen les estimacions.<ref name=BBC_pop/>
|doi=10.1111/j.1365-2907.2007.00106.x}}</ref>
Els patrons migratoris d'aquestes subespècies no són ben coneguts. Per exemple, s'han observat balenesrorquals blavesblaus pigmeespigmeus al nord de l'oceà Índic ([[Oman]], [[Maldives]], [[Sri Lanka]]), on podrien formar una població resident distinta.<ref name= SHDistribution /> A més, la població de balenesrorquals blavesblaus que viu davant de [[Xile]] i el [[Perú]] també podria representar una població diferent. AlgunesAlguns balenesrorquals blavesblaus antàrtiquesantàrtics s'acosten a la costa oriental de l'Atlàntic sud durant l'hivern i a vegades se senten les seves vocalitzacions davant del Perú, Austràlia Occidental i el nord de l'oceà Índic.<ref name= SHDistribution /> A [[Xile]], el [[Centre de Conservació dels Cetacis]], amb el suport de l'[[Armada de Xile]], està duent a terme una investigació exhaustiva i tasques de conservació en un agregat d'alimentació de l'espècie descobert recentment davant la costa de l'[[illa Chiloé]], en una àrea anomenada «Golfo del Corcovado», on s'observaren 326 balenesrorquals blavesblaus a l'estiu del 2007.<ref>{{ref-web|títol=Blue Whales in Chile: The Giants of Marine Conservation |editor=The Rufford Small Grants Foundation | url=http://www.ruffordsmallgrants.org/files/2007%20Rufford%201st%20phase%20blue%20whale%20report%20Chile_CBA.pdf |autor=R. Hucke-Gaete, B. Carstens, A. Ruiz-Tagle and M. Bello |format=PDF |consulta=22 març 2009}}</ref>
Els esforços per calcular la població de balenesrorquals blavesblaus de manera més precisa compten amb el suport dels mastòlegs marins de la [[Universitat Duke]], que manté l'OBIS-SEAMAP (Ocean Biogeographic Information System—Spatial Ecological Analysis of Megavertebrate Populations, 'Sistema d'Informació Biogeogràfica dels Oceans—Anàlisi Ecològica Espacial de Poblacions de Megavertebrats'), una col·lecció de dades d'observacions de mamífers marins amb unes 130 fonts.<ref>Es poden trobar les dades sobre el rorqual blau, juntament amb un perfil de l'espècie, al següent enllaç: {{ref-web |url=http://seamap.env.duke.edu/species/tsn/180528|títol=OBIS-SEAMAP Data Search}}</ref>
=== Altres amenaces ===
[[Fitxer:Blue Whale (Balaenoptera musculus) Mysticeti baleen whale.jpg|thumb|left|Un rorqual blau surt a la superfície davant de l'[[Illa Santa Cruz]] de les [[illes Santa Bàrbara]], a prop de [[Califòrnia]].]]
A causa de la seva enorme mida, potència i velocitat, lesels balenesrorquals blavesblaus adultesadults pràcticament no tenen depredadors naturals. Tanmateix, hi ha un cas documentat a la revista ''[[National Geographic (revista)|National Geographic]]'' d'un rorqual blau atacat per [[orca|orques]]. Tot i que les orques no foren capaces de matar-lo, el rorqual blau patí ferides molt greus i probablement morí poc després de l'atac.<ref>{{ref-publicació | autor = Tarpy, C.| article = Killer whale attack! | publicació = National Geographic | any =1979 | volum =155 | exemplar =4 (abril) | pàgines =542–545 }}</ref>
LesEls balenesrorquals blavesblaus poden quedarpatir ferides, ade vegades fatalmentmortals, en col·lidir amb vaixells oceànics o si queden atrapades o enganxades amb material de pesca.<ref name="recplan98"/> La creixent quantitat de soroll oceànic, incloent-hi el [[sonar]], ofega les vocalitzacions de lesdels balenesrorquals, cosa que elsen fadificulta mésla difícil comunicar-secomunicació.<ref name="recplan98"/> Les amenaces d'origen humà a la recuperació potencial de les poblacions de balenesrorquals blavesblaus també inclouen l'acumulació del producte químicde [[bifenil policlorat]] (PCB) al cos de lesdels balenesrorquals.<ref name="wheelock" />
A mesura que l'[[escalfament global]] fa que les glaceres i el permafrost es desfacin ràpidament i permet que flueixin grans quantitats d'aigua dolça als oceans, existeix la preocupació que, si la quantitat d'aigua dolça als oceans assoleix un punt crític, es produirà una pertorbació de la [[circulació termohalina]]. Tenint en compte que els patrons migratoris del rorqual blau es basen en la temperatura dels oceans, una pertorbació d'aquesta circulació, que mou aigües càlides i fredes arreu del món, tindria probablement un impacte sobre les seves migracions.<ref>{{ref-web|url=http://www.bto.org/research/reports/researchrpt_complete/RR414_Climate%20change_&_migratory_species.pdf|autor=Robert A. Robinson, Jennifer A. Learmonth, Anthony M. Hutson, Colin D. Macleod, Tim H. Sparks, David I. Leech, Graham J. Pierce, Mark M. Rehfisch i Humphrey Q.P. Crick|títol=Climate Change and Migratory Species|editor=BTO|mes=Agost |any=2005|consulta=9 juliol 2007
|format=PDF}}</ref> LesEls balenesrorquals blavesblaus estiuegen a les altituds altes i fredes, on s'alimenten en aigües riques en [[krill]] i passen l'hivern a les altituds baixes, més càlides, on s'aparellen i donen a llum.<ref>{{ref-publicació | autor = Hucke-Gaete, Rodrigo, Layla P. Osman, Carlos A. Moreno, Ken P. Findlay i Don K. Ljungblad
| article = Discovery of a Blue Whale Feeding and Nursing Ground in Southern Chile| publicació = The Royal Society | any =2003 | pàgines = s170-s173 | url = http://www.pubmedcentral.nih.gov.oca.ucsc.edu/picrender.fcgi?artid=1810017&blobtype=pdf}}</ref>
El canvi en les temperatures dels oceans també afectaria les fonts alimentàries dedels lesrorquals balenes blavesblaus. L'escalfament i la caiguda dels nivells de salinitat provocarien un canvi important en la situació i l'abundància del krill.<ref>{{ref-publicació | autor = Moline, Mark A.; Herve Claustre, Thomas K. Frazer, Oscar Schofield i Maria Vernet | article = Alteration of the Food Web Along the Antarctic Peninsula in Response to a Regional Warming Trend | publicació = Global Change Biology | volum =10 | any =2004 | pàgines =1973–1980 | url = http://www.blackwell-synergy.com.oca.ucsc.edu/doi/abs/10.1111/j.1365-2486.2004.00825.x | doi =10.1111/j.1365-2486.2004.00825.x}}</ref>
== Museus ==
== Observació de balenes ==
Es poden albirar balenesrorquals blaves viventsblaus en creuers d'[[observació de balenes]] al [[golf de Maine]]<ref>{{ref-publicació |autor= Wenzel FW, Mattila DK, Clapham PJ|any=1988 |article=''Balaenoptera musculus'' in the Gulf of Maine |publicació= Mar. Mammal Sci.|volum=4 |pàgines=172–175 |doi=10.1111/j.1748-7692.1988.tb00198.x}}</ref> i són l'atracció principal a la vora nord del [[golf de Sant Llorenç]] i l'estuari del Sant Llorenç.<ref name="recplan98">{{ref-llibre | autor = Reeves RR, Clapham PJ, Brownell RL, Silber GK| títol =Recovery plan for the blue whale ''(Balaenoptera musculus)'' | any =1998 | pàgines =42 | lloc = Silver Spring, MD | editorial = National Marine Fisheries Service| consulta=20-06-2007| url=http://www.nmfs.noaa.gov/pr/pdfs/recovery/whale_blue.pdf
|format=PDF}}</ref>
| 