|
[[Fitxer:PregnantWoman.jpg|thumb|Dona embarassada.]]
<br />
L{{'}}'''embaràs''' o '''gestació''' es refereix al procés posterior a la [[fecundació]] d'un [[òvul]] per un [[espermatozoide]], pel qual es desenvolupa un nou [[individu]] de l'espècie dins del cos de la mare, fins al moment del [[part]]; fa referència a aquest període que transcorre entre la fecundació i el part. Inclou tots els processos fisiològics de creixement i desenvolupament del [[fetus]] a l'interior de l'[[úter]] matern, així com els importants canvis fisiològics, metabòlics i fins i tot morfològics que es produeixen en la [[femella]], encaminats a protegir, nodrir i permetre el desenvolupament del fetus, com la interrupció dels cicles menstruals, o l'augment de la mida de les [[mames]] per preparar la [[lactància]].<ref name="embarasgencat">{{citar ref |títol =Embaràs, part i postpart |editor =[[Generalitat de Catalunya]] |obra =Guia de la salut de la A a la Z. Web |data =2012 |url =http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=7008850eff43d310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7008850eff43d310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca_ES#div_01 |consulta = Maig 2013 }}</ref>
Tenen embaràs tots els [[mamífer]]s i, per tant també els [[ésser humà|éssers humans]]. A l'espècie humana les gestacions solen ser úniques, encara que poden produir embarassos múltiples.<ref>L'aplicació de tècniques de reproducció assistida està fent augmentar la incidència d'embarassos múltiples en els països desenvolupats. La incidència d'embarassos amb bessonada dins la població general és d'un 1,5%. En tècniques de fecundació assistida es pot assolir el 20%. Luis E. Tsng; Juan F. Mere. ''Ginecología y Obstetricia''. Vol. 42, núm. 3, desembre de 1996</ref> El [[Determinació del sexe|sexe del nou individu]] ve determinat per una combinació genètica del parell de [[cromosoma|cromosomes]] sexuals, segons quina sigui la còpia transmesa a l'espermatozoide durant la [[meiosi]].
L'embaràs humà sol durar nou mesos o unes 40 setmanes des del primer dia de la darrera menstruació; o 38 des de la fecundació. Es considera que l'embaràs comença immediatament després de la [[fecundació]] de l'òvul i la implantació de l'[[embrió]] a la [[úter|matriu]]. El primer trimestre és el moment de major risc d'[[avortament]] espontani; l'inici del tercer trimestre es considera el punt de viabilitat del fetus, aquell punt a partir del qual pot sobreviure fora de l'úter sense suport mèdic. L'[[avortament]] és la interrupció de l'embaràs, en el lapse que va des de la concepció fins a l'inici del [[naixement]], bé sigui de manera voluntària o per causes naturals o de malaltia.
== Definició ==
El [[2007]], el Comitè d'Aspectes Ètics de la Reproducció Humana i la Salut de les Dones de la Federació Internacional de Ginecologia i Obstetrícia (FIGO) va definir l'embaràs com la part del procés de la [[Reproducció|reproducció humana]] que comença amb la implantació del ''conceptus'' en la dona.<ref>{{ref-web|url=http://www.figo.org/projects/general|consulta=29 maig 2013|títol=FIGO|obra=web}}</ref> L'embaràs s'inicia en el moment de la [[fecundació]] i acaba amb el [[part]]. La definició legal de l'embaràs segueix a la definició mèdica: per l'[[Organització Mundial de la Salut]] (OMS) l'embaràs comença quan acaba la implantació, que és el procés que comença quan s'adhereix el [[blastòcit]], la cèl·lula embrionària indiferenciada, a la paret de l'úter (uns 5 o 6 dies després de la fecundació). Aleshores el blastòcit travessa l'[[endometri]] uterí i envaeix l'[[Estroma (histologia)|estroma]]. El procés d'implantació finalitza quan el defecte en la superfície de l'[[epiteli]] es tanca i es completa el procés de niuament, començant llavors l'embaràs. Això passa entre els dies 12 a 16 després de la fecundació. En l'espècie humana, les dones travessen un procés que dura aproximadament 40 setmanes a partir del primer dia de la darrera menstruació o 38 setmanes a partir del dia de la fecundació, el que equival a uns 9 mesos.
== Desenvolupament ==
[[Fitxer:Sperm-egg.jpg|thumb|espermatozou fecudant un òvul]]
[[Fitxer:HumanEmbryogenesis.svg|thumb|Primeres fases de l'[[embriogènesi]] humana]]
El procés conegut com a fecundació, [[concepció]], o fertilització, és aquell en què el gàmeta d'un home (l'[[espermatozoide]]) es fusiona amb el [[gàmeta]] d'una dona (l'[[òvul]] o [[oòcit]]). La fusió de gàmetes masculins i femenins normalment ocorre arran de l'[[acte sexual]], resultant en un ''embaràs espontani''. Tanmateix, actualment existeixen tècniques de [[reproducció assistida]], com la [[inseminació artificial]] o la [[fecundació in vitro]], que han aconseguit fer possible l'embaràs sense tenir relacions sexuals. Aquestes tecnologies [[embriologia|embriològiques]] es duen a terme tant com una elecció voluntària com per causes d'[[infertilitat]].
Un cop el mascle [[Ejaculació|ejacula]], l'esperma pateix un procés de ''[[capacitació (citologia)|capacitació]]'' mentre travessa l'aparell reproductiu de la femella, durant el qual augmenta la seva [[motilitat]] i es desestabilitza part de la seva membrana, amb l'objectiu de preparar-se per travessar la ''[[zona pellucida]]'', una [[membrana cel·lular]] dura que envolta l'[[òvul]]. Aquesta fase, coneguda com a [[reacció acrosomàtica]], té lloc a les [[trompes de Fal·lopi]].<ref name="A">{{ref-web|url=http://www.vivo.colostate.edu/hbooks/pathphys/reprod/fert/fert.html |títol=Fertilization |consulta=28 de juliol de 2010}}</ref>
Quan l'[[espermatozoide]] per fi travessa la [[membrana cel·lular]] de l'[[òvul]], es fusionen els [[Haploïdia|nuclis]] de tots dos elements. És el moment en el qual cada gàmeta aporta la seva dotació [[genètica]], i en què es forma el [[genoma]] d'un nou [[organisme]] [[diploide]], conegut com a ''cèl·lula ou'' o [[zigot]].
El zigot comença un viatge cap a l'úter, que pot allargar-se fins a una setmana. Al mateix temps (entre 24 i 36 hores després de la fecundació) el zigot iniciarà una fase de multiplicació cel·lular, que donarà lloc a un [[embrió]]. La [[divisió cel·lular]] continua a un ritme ràpid i les cèl·lules es desenvolupen en el que es coneix com a [[blastòcit]]. El blastòcit es compon de tres capes: l'[[ectoderma]] (que es convertirà en la [[pell]] i el [[sistema nerviós]]), l'[[endoderma]] (que es convertirà en el [[sistema digestiu]] i [[Aparell respiratori|respiratori]]), i el [[mesoderma]] (que es convertirà en el sistema [[Esquelet humà|esquelètic]] i [[Sistema muscular (anatomia humana)|muscular]]).
Finalment, el blastòcit arriba a l'úter i s'adhereix a la seva paret, en un procés conegut com a [[implantació (embrió humà)|implantació]]. Tècnicament, es considera que una persona està embarassada quan un [[Embrió|embrió humà]] s'[[implantació|implanta]] en l'úter.
=== Període embrionari ===
[[Fitxer:Tubal Pregnancy with embryo.jpg|thumb|Embrió humà a les set setmanes]]
Amb l'embrió implantat a l'úter comença l'etapa embrionària de l'embaràs, que durarà fins que el procés de diferenciació cel·lular, a les vuit setmanes. En aquest període, es desenvolupen estructures molt importants per al suport del desenvolupament de l'embrió, incloent la [[placenta]] i el [[cordó umbilical]]. Les cèl·lules comencen a diferenciar-se progressivament en els diversos sistemes del cos. S'estableixen les línies bàsiques dels òrgans, el cos i el sistema nerviós. Al final de l'etapa embrionària, comencen a fer-se identificables els conjunts de cèl·lules que donaran lloc als dits, els ulls, la boca i les orelles.
Una vegada que la diferenciació cel·lular és gairebé completa, l'embrió entra en la seva etapa final i es converteix en el que es coneix com a [[fetus]]. Els primers sistemes del cos i les estructures que es van establir en l'etapa embrionària continuen desenvolupant-se. Els [[òrgans sexuals]] comencen a desenvolupar-se durant el tercer mes de gestació. El fetus segueix creixent tant en pes com en longitud, tot i que la major part del creixement físic del futur nadó es produirà en les últimes setmanes de l'embaràs.
=== Desenvolupament fetal===
Quan l'embrió arriba a l'etapa fetal el risc d'avortament involuntari disminueix bruscament,<ref name=sharply>''[http://news.bbc.co.uk/2/hi/health/2176898.stm The risk of miscarriage lessens as the pregnancy progresses. It decreases dramatically after the 8th week. Q&A: Miscarriage]'' 6 d'agost de 2002 ''BBC News.''</ref><ref>''[http://www.womens-health.co.uk/miscarr.asp Women's Health Information]'', Hearthstone Communications Limited: "The risk of miscarriage decreases dramatically after the 8th week as the weeks go by." Retrieved 2007-04-22.</ref> i totes les estructures, incloent el cap, el cervell, les mans, els peus i altres òrgans són presents, i continuen creixent i desenvolupant-se. En començar aquesta etapa, un fetus fa aproximadament 30 mil·límetres de longitud, i el seu cor es pot veure bategant mitjançant una [[ecografia]] d'ultrasons. També es pot observar com el fetus realitza diversos moviments involuntaris.<ref name="Prechtl">{{ref-llibre|cognom=Kalverboer|nom=edited by Alex F.|títol=Brain and behaviour in human development|any=2001|editorial=Kluwer|lloc=Dordrecht|isbn=9780792369431|pàgines=415–418|url=http://books.google.ca/books?vid=ISBN0792369432&id=FzyPozUyKPkC&pg=RA1-PA416|coautors=Gramsbergen, Albert}}</ref>
Mentre roman dins, el fetus obté nutrients i [[oxigen]] i elimina els residus del seu [[metabolisme]] a través de la [[placenta]], que està ancorada a la paret interna de l'úter i unida al fetus mitjançant el [[cordó umbilical]]. Dins l'[[úter]], el fetus està surant en el [[líquid amniòtic]], i al seu torn el líquid i el fetus estan embolicats en el [[sac amniòtic]], que està adossat a l'úter. Al coll de l'úter, es forma un tap de [[Mucositat|moc]] dens durant l'embaràs per dificultar l'entrada de [[microorganismes]] que puguin provocar infeccions intrauterines.
L'[[activitat cerebral]] elèctrica es detecta per primera vegada entre les setmanes 5 i 6 de la gestació, encara que es considera com una activitat neural primitiva i no com el principi del [[Pensament complex|pensament conscient]], quelcom que es desenvolupa molt més tard. Les primeres [[sinapsis]] comencen a formar-se a les 17 setmanes, i al voltant de la setmana 28 es comencen a multiplicar a un ritme accelerat que continua fins als 3 o 4 mesos després del naixement.<ref>{{ref-llibre|cognom=Illes|nom=ed. by Judy|títol=Neuroethics : defining the issues in theory, practice, and policy|any=2008|editorial=Oxford University Press|lloc=Oxford|isbn=9780198567219|pàgines=142|url=http://books.google.ca/books?id=m7USFu5Z0lQC&pg=PA142|edició=Repr.}}</ref>
;
;Desenvolupament d'un fetus mes a mes
<gallery>
fitxer:Month 1.svg|'''Mes 1''': Mesura 4 mm i pesa 1 g. Desenvolupament incipient del cap. El cor ja batega
== Psicologia ==
Les dones gestants solen viure l'embaràs de manera positiva. Gaudeixen de l'experiència i dels canvis que es produeixen en el seu cos. Moltes solen trobar-se més guapes i assumeixen aquests canvis com una part d'aquest procés. Per això també és important el reforç positiu de la parella i/o de l'entorn, ja que l'embaràs i la maternitat s'han d'entendre com una experiència que s'acostuma a viure amb molta normalitat.<ref name="embarasgencat">{{citar ref|url=http://www20.gencat.cat/portal/site/canalsalut/menuitem.af261f715269a25d48af8968b0c0e1a0/?vgnextoid=7008850eff43d310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextchannel=7008850eff43d310VgnVCM1000008d0c1e0aRCRD&vgnextfmt=default&newLang=ca_ES#div_01|títol=Embaràs, part i postpart|consulta=Maig 2013|obra=Guia de la salut de la A a la Z. Web|editor=[[Generalitat de Catalunya]]|data=2012}}</ref> Els canvis emocionals que experimenten les dones gestants són:
* Sentiment de goig i optimisme per l'embaràs.
* Sentiments ambivalents.
== Interrupció de l'embaràs ==
{{AP|Avortament}}
L'avortament és la interrupció espontània o provocada de l'embaràs. L'avortament provocat és una realitat social que ha existit sempre, al marge de les prohibicions. A través de la història, l'avortament induït ha estat freqüent matèria de controvèrsia per les seves implicacions ètiques, morals i socials. Ha estat prohibit o limitat en societats diverses i permès en altres, encara que els avortaments continuen sent comuns fins i tot allà on la pressió social o la llei s'hi oposen.<ref name="sharply">''[http://news.bbc.co.uk/2/hi/health/2176898.stm The risk of miscarriage lessens as the pregnancy progresses. It decreases dramatically after the 8th week. Q&A: Miscarriage]'' 6 d'agost de 2002 ''BBC News.''</ref> No fer servir [[anticonceptius]], una mala planificació familiar o una [[violació]] poden donar lloc a [[embaràs no desitjat|embarassos no desitjats]]. La situació legal dels avortaments voluntaris varia àmpliament a nivell internacional i en el temps, i sovint és font de polèmica social. En la majoria dels països d'Europa Occidental, els avortaments durant el primer trimestre eren delicte fa unes dècades, però des de llavors s'han anat legalitzant.
== Cultura i societat ==
| 