Xofar: diferència entre les revisions

Contingut suprimit Contingut afegit
Cap resum de modificació
Etiqueta: editor de codi 2017
Correccions ortogràfiques i d'estil
Línia 4:
 
== De la bíblia i de la literatura rabínica ==
[[Fitxer:AlphonseLévy_Shofar.jpg|esquerra|miniatura|ShofarXofar (per Alphonse Lévy), al peu de foto diu: "un bon any"]]
El xofar és esmentat sovint a la [[Tanakh]], el [[Talmud]] i a [[Literatura rabínica|la literatura rabínica]]. En primera instància, a l'{{Citar Bíblia|Exodus|19|16}}, el buf d'un xofar que emana de l'espès núvol al [[Mont Sinaí]], fa que els israelites tremolin de por.
 
Línia 19:
=== Temps post-bíblics ===
[[Fitxer:Old_Jerusalem_Yochanan_ben_Zakai_Synagogue_Oil_and_Shofar_for_the_Messiah.jpg|miniatura|Vella sinagoga [[Yohanan ben Zakai|Yochanan ben Zakkai]] de Jerusalem—una ampolla d'oli i un xofar per a la unció de l'esperada [[Messies jueu|Mashiach]].<ref><div>S'ha dit que quan la mashiach ve, els Sefardites comunitat estarà llest per anoint-lo i explotar la shofar per anunciar la seva arribada. Diu la llegenda que hi ha un túnel de sota la Yohanan Ben Zakkai sinagoga que condueix directament a la [[Temple Mount|Muntanya del Temple]].</div></ref>]]
A l'inici de la [[Diàspora jueva|diàspora]], durant la curta durada de la prohibició de tocar instruments musicals, el xofar va tenir més ús, com a senyal de dol per la destrucció del temple. La declaració de l'origen de la prohibició de fet va ser posar música a si mateixa com la pietat "Al Naharoth Bavel" durant uns quants segles de la prohibició. (Una orquestra completa va tocar al temple. La prohibició era perquè no es donés per suposat, d'aquí la redacció de la prohibició, "si m'oblido de tu o de Jerusalem, amb la meva principal alegria...".) El shofar continua per anunciar l'Any Jueu any,<ref><div>Kitzur Shulchan Aruch 128:2</div></ref> i l'observació de la lluna nova,<ref><div>Arakhin 11a–b; Shabbos 35</div></ref> per a introduir el [[Sàbat]],<ref><div>Shabbos 35</div></ref> per dur a terme el manament del so al [[Roix ha-Xanà|Rosh Hashanah]], i per marcar el final de la dia de dejuni del Yom Kippur, una vegada que els serveis s'han acabat a la tarda.<ref><div>Kitzur Shulchan Aruch 133:26</div></ref> S'han descartat altres usos seculars (vegeu una excepció notable unes seccions més avall).<ref><div>[[Judith Kaplan Eisenstein]], ''Patrimoni de la Música'', Nova York: UAHC, 1972, pp. &#x20;44-45.</div></ref>
 
El xofar s'associa principalment amb el Rosh Hashanah; de fet, Rosh Hashanah s'anomena {{Transl|he|Yom Teruah}} (o {{Transl|he|Yom T'ruah}} 'dia del buf del xofar'). Al [[Mixnà]] (llibre de primeres lleis rabíniques derivat de la [[Torà (llei jueva)|Torà]]), la discussió se centra en la primacia del xofar en el moment abans del [[Setge de Jerusalem (70)|Sete de Jerusalem (70)]]. De fet, el xofar va ser el centre de l'acte, amb dues trompetes de plata interpretant un paper menor. En altres festivitats solemne, fasts, i a les celebracions de lluna nova, destacaven dues trompetes de plata, amb un xofar interpretant un paper menor. El xofar s'associa també amb l'Any Jubileu en el qual, cada cinquanta anys, la llei Jueva promou l'alliberament de tots els esclaus, la terra i els deutes. El seu so al Rosh Hashanah anuncia l'any jubileu, i el seu so al Yom Kippur proclamar l'alliberament dels deutes.
Línia 36:
 
=== Noms ===
[[Fitxer:Shofar_for_the_Sabbath_from_the_Matson_Collection,_ca._1934-39_(LOC).jpg|miniatura|Jueu iemenita bufatoca el xofar, a finals de la dècada de 1930]]
L'expert que bufa (o "sona") el xofar es denomina {{Transl|he|ba'al tokeah}} o {{Transl|he|ba'al tekiah}} (lit. "mestre del buf"). Ser un {{Transl|he|ba'al tekiah}} és un honor. Cada jueu pot ser triar per a aquest ofici sagrat, sempre que sigui acceptable per a la congregació. Qui bufa el xofar al Rosh Hashanah ha d'aprendre la Torà i ha de ser temerós de Déu.
 
Línia 53:
 
La Elef Hamagen (586:5) marca l'ordre de preferència: 1) banya d'ovella corba; 2) banya corba d'altres tipus d'ovelles; 3) banya corba d'altres animals; 4) banya recta d'ovella o d'una altra forma; 5) animal no kosher; 6) banya de vaca. Les quatre primeres categories s'utilitzen amb una ''bracha'' (benedicció), la cinquena sense ''bracha'', i l'últim, no del tot.<ref><div>''Elef Hamagen'', Rabí Shemarya Hakreti, editat per Aharon Erand, Jerusalem: Mekitzei Nirdamim, 2003</div></ref><gallery widths="250" heights="200">
Fitxer:2005 04 27 1582 Dall Sheep.jpg|Un [[Mufló de Dall sheep|Ovellesmufló de Dalldall]] amb banyes.
Fitxer:Greater Kudu, Etosha National Park, Namibia 2.jpg|[[GreaterCudú Kudu|Més Kudugros]], Namíbia.
</gallery>
 
Línia 63:
 
Com que el buidat del xofar és irregular en la forma, els [[Harmònic|harmònics]] obtinguts quan es toca poden variar: més queintervals de cinquena, tenen una quarta, o fins i tot poden fer un interval de sisena.<gallery widths="250" heights="200">
Fitxer:Liten askenasisk sjofar 5380.jpg|Un petit shofarxofar fer a partir d'un [[Sheep|ram]]<nowiki/>'suna banya d'ovella.
Fitxer:Jemenittisk sjofar av kuduhorn.jpg|Un shofarxofar fetafet a partir de la banya d'un Major kuducudú.
Fitxer:Shofar.JPG|Un petit shofarxofar fer a partir d'un ram deuna banya d'ovella.
</gallery>
 
Línia 71:
 
=== Fundacions a Talmud i Torà ===
La ''tekiah'' (תקיעה) i ''teruah'' (תרועהsons esmentats en la [[Tanakh]] eren, respectivament, el [[Registre greu|baix]] i [[To agut|aguts]]. [l'especulació?<sup class="noprint Inline-Template" style="margin-left:0.1em; white-space:nowrap;">&#x5D;</sup> La ''tekiah'' (o ''t'kiah'' o ''t'qiah'') va serés un so pla, el so profund, que acaba de manera abrupta; la ''teruah'' (o ''t'ruah''), un [[trinat]] entre dos tekiahs. Aquests dos sons, que constitueixen una sola unitat de buf del xofar, van ser tocats tres vegades durant un servei afegit especialment per [[Roix ha-Xanà|Rosh HaShanah]]: primer en honor de [[Déu]]<nowiki/>'s kingship (''malchiyot'' o ''malchuyot'')); al costat de recorda la vinculació d'Isaac, per tal de causar la congregació per recordar abans de [[Déu]] (zichronot); i un tercer temps per complir amb el precepte sobre el xofar (xofrot).
 
 
 
La paraula ''teruah'' (un so trencat) apareix tres vegades a la Bíblia, en el context del xofar, de la qual el Talmud<ref name="Rosh Hashanah 34a"><div>Rosh Hashanah 34a</div></ref> deriva la regla dels tres sons que s'han de fer.
Linha 83 ⟶ 85:
* ''Tekiah'' és una mica més llarg que la longitud de qualsevol de les shevarim o la teruah.<ref><div>Mishnah Berurah 590:13</div></ref>
 
El dubte sobre la naturalesa bíblica de la ''teruah'', és si es tracta d'un gemec (''shevarim''), un staccato (''teruah'') o ambdós (''shevarim-teruah''), necessita tres repeticions per assegurar-se del so correcta. La seqüència del buf és així:
 
# Tekiah, shevarim-teruah, tekiah
Linha 103 ⟶ 105:
Alternativament, tot i que no satisfà gaire, algunes comunitats toquen una sola sèrie de ''tashrat-tashat-tarat'' sense triplicat. Això també pot complir amb el requeriment de trenta ràfegues, si ''tekiah'' comptabilitza com una nota, ''shevarim'' tres i ''teruah'' nou.<ref>{{Ref-web|url=http://www.chabad.org/holidays/JewishNewYear/template_cdo/aid/4837/jewish/Shofar.htm|títol=Shofar-Call to Action|consulta=6 November 2011|editor=Chabad}}</ref>
 
Independentment, totes les autoritats halachic<ref><div>Kitzur Shulchan Aruch 129:17, i seg.</div></ref> ensenyen que un ha de seguir el que marca la comunidatcomunitat.
 
=== La pràctica moderna ===
[[File:The_National_Library_of_Israel_-_Shofar_Prayer,_Ashkenazi_version_-_1785188_SHOFAR78.ogg|dreta|miniatura|So de xofarperxofar per Rosh Hashana, versió ashquenazitaasquenazita]]
És habitual escoltar 100 o 101 sons a la sinagoga, tot i que el requisit mínim és sentir 30 sons.